Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Juanjo Pumar Sánchez
IES CAYETANO SEMPERE. Elx
Inici: Joc de trons
Per honor
Inici:  Joc de trons
Bran
El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.
Capítol 1 Cavallers
                                               PER   HONOR

Capítol 1: Cavallers

El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el cosideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justicia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.

Quan van arribar a la zona d'execució, Bran va poder veure un home alt, musculós, amb una llarga barba, era un víking. Anava a ser executat segons el rei per intentar matar els fills i violar les dones del regne, a la nit. Tothom va pensar que era cert, donat l'aspecte ferotge i poc amigable del víking. En el moment de l'execució el gran home va dir:

-Valhalla.

Just després de pronunciar aquella paraula el botxí va degollar al nòrdic i tots van aplaudir al rei, per haver-los salvat d'aquell temible home. Bran, al veure això, va pensa que a ell li agradaria lluitar per la justícia, com va fer el seu pare. No va deixar d'entrenar com a guerrer, deixant una mica de costat, però no del tot, els estudis que el seu pare li va imposar. El seu pare no se sentia ofès per allò, ja que veia que el seu fill tenia una destresa impressionant amb l'espasa.

Van passar molts anys i el rei va morir per una malaltia venèria, per tant, el germà gran de’n Bran, Hervis Daubeny, va ser coronat com a rei de Ashfeld i va ser anomenat capdavanter de la Legió de Pedra. Bran i Hervis no tenien una bona amistat de germans, però, de tota manera, Bran va servir a Ashfeld i al seu germà com a guardià de la Legió de Pedra.

Els guardians eren membres d’una antiga ordre, caiguda en l’oblit. Van jurar defensar els febles, lluitant pel que és just, guiats pel deure, dedicats al seu poble. Però només uns pocs poden entrar a la seua ordre, i un d’aquest va ser en Bran.

En temps de guerres, Apollyon, capdavanter de la Legió Pedranegra, a enviar al seu comandat, Holden Cross, per a capturar i matar a Hervis, perquè era, segons Apollyon, un mosquit insginificant i molest que havia de ser aixafat. Holden va arribar amb un ariet gegantesc i amb un miliar d’homes armats. Hervis i Bran no hi tenien res a fer, però Bran ho va intentar. Mentrestant, Hervis es va amagar darrere de tots els seus homes. L’ariet va partir el porta i va entrar la Legió Pedranegra.Holden va detenir el conflicte i va cridar a Hervis per a lluitar contra ell. Hervis va eixir. Holden li va dir:

-Un judici per combat, ara mateix!-Al que va respondre Hervis:-Això no seria un judici, seria una execuciò!

Aleshores, Holden va dir que els seu segon lluitaria amb el de Hervis. Aquest va escollir a Bran com a segon. Bran va lluitar amb el guardià pedranegra, i va guanyar, però encara estaven a la seva mercè. Holden es va anar al costat de Hervis i li va agarrar la seva espasa i li va dir a en Bran:

-Agenolla’t.-Quan en Bran ho va fer, Holden va continuar-pel valor en la batalla. Per l'honor en el servei. Jo, Holden Cross, et nomeno cavaller de la Legió Pedranegra. Després d’aquest nomenament, Bran es va anar de Ashfeld i es va unir a la Legió Pedranegra.

Apollyon estava contenta amb l’adquisició d’aquest guardià, perquè era un dels millors que hi havia vist mai. Va ser enviat a la fortalesa de la Legió de Ferro, aliada dels Pedranegra, per a evitar la invasió d’uns víking.

Després de la lluita, els víkings es van retirar i Stone, comandant de la Legió de Ferro es va fer amic de Bran.

Un temps desprès, Bran se’n va adonar que els mètodes de conquesta i lluita dels Pedranegra no eren del tot justs, perquè massacraven als febles, però no va obtenir la resposta als seus dubtes fins que no anara al camp de guèisers, on hi havia un assentament víking. Bran i Stone van entrar al campament i van lluitar amb els víkings. Desprès de sortir victoriosos, se’n van adonar que prop d’allí hi havia un altre assentament, però aquest era d’uns desertors que pertanyien a la Legió Pedranegra. Van arribar i e Bran va preguntar:

-Per què heu abandonat als Pedranegra?-els desertors li van dir:-No són bona gent, tu deuries de fer el mateix que nosaltres, ets un guardià.

En aquest moment va arribar una quadrilla de Pedranegres i van masacrar als desertors. Bran hi estava confús.

L’última tasca que va fer Bran per la Legió pedranegra va ser atacar una ciutat vikinga. Ell anava amb l’ariet i el va accionar per a obrir la porta, però de sobte una gran llança va sortir d’una finestra damunt de la porta embussant el mecanisme de l’ariet. Havia sigut Gudmundr, lider del poblat viking. Bran va guanyar el combat, però dins de si mateix no es sentia bé i li va preguntar a Mercy, la Pacificadora de la Legió Pedranegar, per què havien atacat la ciutat. Mercy va respondre:

-No és una ciutat, és un deposit d’aliments. Ara que arriba l’hivern, no hi haurà aliment per a tot el poble víking, així es mataran els uns als altres.

Després d’escoltar això, Bran va enfurismar. Ell com a guardià havia jurat lluitar per la justícia, i això no era justícia.

Després d’aquest, Bran, Holden, Stone i Mercy van desertar i es van unir a la Legió de Ferro, la qual ja no hi era aliada de la Legió Pedranegra, i van penar en una estratègia per a destruir als Pedranegra.
Capítol 2 Víkings
Per honor

Capítol 2: Víkings

 

 

Asbjörn, fill de Gudmundr, va nàixer a Valkenheim, una regió conquerida pels víkings. Asbjörn va créixer veient com cavallers hi entraven al seu poble, prenien foc les cases i mataven gent. Quan Asbjörn ja  era gran, el seu odi pels cavaller i per la injustícia era massa gran i es va unir als Fills de Tyr, un grup de víkings que lluitaven per a unir al seu poble. Va anar a la muntanya a viure amb els Fills de Tyr.

Feia més d’un any que va arribar Apollyon. La gent es moria de fam i van traure el pitjor d’ells, com bestieses. Engreixant amb la misèria del seu poble. Ragnar va ser un d’ells. D’aquesta forma, Asbjörn va baixar de les muntanyes amb els Fills de Tyr. Volien fer alguna cosa per a solucionar-ho.

Van entrar per la força a la ciutat-fortalesa i van robar tot el menjar que hi trobaven, per a donar-los al seu poble. Va anar a per Ragnar per a lluitar, però Ragnar, a l’observar que Asbjörn era més fort i estava molt enfadat es va anar a cavall per a fugir. Asbjörn va muntar en altre cavall i el va perseguir. Va agarrar una destral que hi havia en un tronc tallat i la va llançar a l’esquena de Ragnar, fent que caiguera al sòl. Ragnar es va alçar i va intentar lluitar contra Asbjörn, però no va poder perquè estava massa dèbil. Tirant-lo una altra vegada a terra, Asbjörn li va dir:-El que has fet està malament. Et dónes festins mentre la teua gent passa fam. Tu i els teus guerrers aprendreu a viure com la resta, o servireu com a aliment per a corbs.-Ragnar li va respondre:- idiota, i si em demanes que em dedique a l'agricultura?- Al dir això va intentar atacar a Asbjörn, però aquest va parar l’atac i va fer que Ragnar perdera l’equilibri. Després, Ragnar va dir:-Nosaltres som víkings!- i es va posar de genolls. Asbjörn se li va acostar intimidant i li va dir:- Això es un “no”?- i Ragnar li va dir amb els braços oberts:- Valhalla!-al dir-ho, Asbjörn li va tallar el cap amb la seua gran destral. Desprès es va acostar als guerrers de Ragnar i li va dir a un:- Ara ets tu el líder? Uniu-vos a nosaltres.- al que el víking va respondre:- Estem amb vosaltres- i es van donar les mans com a símbol d’amistat. Ara solament hi havien dos líders en Valkenheim, Asbjörn i una assassina anomenada Siv, la qual tenia molts Fills de Tyr com a presoners, de manera que el conflicte era inevitable. Asbjörn i el seu exèrcit va anar a Skâllaborg, la tossal on hi havia la fortalesa de Siv. Al arribar a l’entrada de la fortalesa van veure un muntó de caps empalats en estaques i llances. Runa, la Valkiria dels fills de Tyr va dir:- És obra de Siv- i Gunnhild, la mà dreta de Asbjörn va exclamar:- És una barbaritat- Runa, confusa, li va dir: t’he vist arrencar cabelleres.- Gunnhild excusant-se va dir:- És distint.

Asbjörn  va anar sol  a alliberar als presoners i donaria una senyal perquè els seus companys atacaren la fortalesa. Quan va alliberar a quasi tots els presoners va fer que els guerrers de Siv feren sonar la banya, que era el sistema d’alarma que tenien. Siv va obrir la gran porta de la seua fortalesa i van eixir els seus guerrers. Gunnhild va exclamar:- supose que esta és la senyal- i van anar a lluitar. Asbjörn va arribar després i Siv li va preguntar:- Què fas amb els Fills de Tyr?- Abjörn li va respondre:- Parles massa.- i van començar a lluitar.

Siv era molt àgil i forta, però no tenia res a fer contra Asbjörn i va morir en combat. Van entrar en la fortalesa i van terminar de alliberar als Fills de Tyr que hi quedaben dins. Un d’ells era Stigandr, l’antic Jarl dels Fills de Tyr. Desprès de alliberar als presoners se’n van anar al drassana d’Odingard, custodiat per la Legió Pedranegra. Stigandr es va avançar per a obrir el camí. Es va desfer de tots els Pedranegra que es va trobar pel camí. Amb el seu escut i espasa era una bèstia amb set de sang. Després van arribar Asbjörn i els Fills de Tyr al drassana i Stigandr li va ensenyar a Gunnhild un cofre ple d’armadures samurai. Gunnhild va dir:- Els vaixells samurais han estat arribant durant l’estiu, plens de ferralla, són dèbils, els superem deu a u.- va concloure Gunnhild, però Stigandr li va dir: -Però han tingut un bon any- i va obrir altres cofres plens d’aliments i armes. Asbjörn va suggerir: -Necessitarem una flota- En aquest moment van reparar els vaixells que hi havia al drassana i es van preparar per a anar a l’altra riba del mar, a saquejar una forrtalesa samurai que ells pensaven que estava malament protegida. Aquest dia el van anomenar “ El gran saqueig”.

Van arribar a la fortalesa, però els samurais sabien que hi arribaven i els van disparar amb arcs i catapultes. Asbjörn va aconseguir arribar a la vora amb el seu vaixell i va començar a matar samurais a un ritme frenètic, i els altres Fills de Tyr van fer el mateix. Asbjörn va pujar per un mur  amb una corda amb un garfi en el seu extrem per a poder obrir la porta de la fortalesa. Hi havia un sugoki en l’altra part de la porta, però Asbjörn va poder conta ell i va obrir la porta. Tots els víkings van entrar en la fortalesa i van anar cap al petit palau on  estava un kensei, líder dels samurais i va lluitar contra Asbjörn. Era massa fort i àgil per a Asbjörn. La seua katana estava a punt de tallar-li el cap quan Stigandr va aparéixer i el va matar per l’esquena. Asbjörn li va donar les gràcies i van terminar de saquejar la fortalesa. Aquest dia van recordar la força de la fúria dels víking. Però encara tenien un altre objectiu, la ciutat de l’emperador. Però per a arribar encara tenien que passar pel Myre, un pantà ple de samurais. Van enviar a Runa, valkiria dels Fills de Tyr, per a trobar un camí. Va anar buscant algun assentament per a trobar la manera d’anar a la ciutat de l’emperador.  A tots els samurais que encontrava els matava amb la seua llança. Stigandr va arribar on estava ella just quan havia matat a l’últim samurai del Myre. Aquest li va preguntar:- Què t’han dit?- i ella va respondre:- No parle japonès.- Stigandr, enfadat, va exclamar:- I ara què? Necessitem mapes- Runa li va dir:- hi ha un monestir- i Stigandr amb superioritat li va dir:- Com ho saps?- En aquest moment Runa assenyala amb la seua llança un edifici japonès al fons del Myre. Stigandr es va riure i li va dir que hi esperara, que aniria per reforços, però Runa no li va fer cas i se’n va anar cap al monastir. Va arribar a l’entrada del monestir i va trobar el cos mort d’un cavaller Pedranegra i es va preguntar que hi feia tan allunyat del seu llar, però no li va donar molta importància i se’n va anar cap a la part més alta de la torre del monestir, on segurament hi estarien els mapes que necessitaven. Hi havia un orochi protegint un cofre on segurament hi estarien els mapes. Es va desfer del guardià del cofre i se’n va emportar els mapes. Es va anar al seu campament, ja podien terminar el seu saqueig.

Koto, la ciutat de l’emperador, protegida per portes i ponts en ruïnes, una força massa petita per a un lloc tan gran, la ciutat era vulnerable i Asbjörn ho sabia.

Van lluitar tres dies en el pont, darrere del pont hi havia una ciutat plena de riqueses. Si fracassaven tindrien que tornar amb les mans buides.

Van massacrar als samurais i els van fer retrocedir. Van arribar a un portó i Gunnhild va dir:- això no és un portó, és una porta-. ell i altres víkings van començar a colpejar-la amb les seues destrals. Stigandr va arribar amb una màquina que duia una corda amb un garfi en un extrem, la va posar en el sòl, va donar-li un cop de peu a la palanqueta i el garfi es va propulsar a la part més alta de la porta i va començar a pujar. Gunnhild va dir- no és mala idea, potser sobreviurà-just en aquest moment, Asbjörn es va girar i va veure que els seus guerrers morien a mans d’un orochi, però aquest era diferent, era molt millor guerrer que els altres, era l’emperador. Els guerrers de Asbjörn no sabien què fer i aquest va dir-los:- El favor de Alfodr és capritxós.  Mostra-li que ets audaç, i s'assegurarà que obtinguis la victòria. Però si aquesta audàcia es torna en arrogància, et lliurarà als teus enemics- Desprès de motivar als seus guerrers va cridar:- Valhalla!- tots van començar a cridar i a dir Valhalla. Gunnhild li va dir a Runa:- ha sigut un bon assalt- i ella li va dir:- Valhalla, guerrer!

Tots van anar  corrent a pels samurais que hi quedaven. Tenien set de sang. Asbjörn va anar cap a l’emperador i aquest al veure la mirada assassina de Asbjörn va llançar a terra una bombeta de fum i van aparèixer tres orochis iguals a l’emperador. Asbjörn es va quedar impressionat però ell era massa fort i volia el gran tresor de l’emperador, i es va desfer de les rèpliques. Van avançar i es va trobar amb el verdader emperador i van començar a lluitar. No aconseguia assestar cap colp a l’emperador i aquest li donava estocades amb la seva katana. El víking, furiós, va agarrar a l’emperador i el va llançar contra una paret, desprès li va donar amb el genoll en la cara i li va donar un par de cops amb la seua destral. L’emperador li va dir:- Impressionant, disfrutaré amb aquest. Ets un Invasor veritat? Legendari!- Asbjörn li va dir:- parles massa!

Van lluitar en un pont més elevat i l’emperador estava malferit i li va dir:- Extraordinari-i Asbjörn el va matar donant-li un cop de destral en el coll i li va llançar pel costat del pont, fent-lo caure al sòl, mort. Asbjörn va cridar demostrant el seu poder i la seva fúria. Van donar-se la volta i van anar cap a la porta, però de sobte es va sentir un cop que provenia de l’altre costat de la porta. Es van posar en guàrdia, preparats per a lluitar, però es va obrir la porta, era Stigandr, que va dir:- Portó obert- amb un to burleta. Asbjörn li va donar la mà , es va riure i van entrar tots al palau. El saqueig dels Fills de Tyr es va convertir en llegenda.

Una ombra allunyada de la ciutat els obserbava, era Apollyon, pensant en el seu pròxim moviment.
Capítol 3 Samurais
Per honor

Capítol 3: samurais

Ryu era un jove, fill d’un orochi,  que era molt rebel i no feia cas a ningú. El seu pare el va obligar a fer-se guerrer en l’exèrcit de l’emperador com a orochi. En els entrenaments es va fer amic d’un sugoki, una nobushi i una kensei, de la que estava enamorat. L’emperador estava impressionat amb Ryu era molt bo en l’art de la katana i el va anomenar el campió de l’emperador. A algú no li va agradar que li anomenara campió de l’emperador i el van culpar d’un robatori que van fer ells. Com tenia fama de rebel i, al estar prop de l’emperador, aquest va pensar que va poder tindre l'oportunitat de robar-li. L’emperador s'ho va creure i el van empresonar en una presó en les profunditats de la ciutat.

Van passar els anys i uns víkings van entrar en la ciutat. Ryu podria haver evitat el desastre, però no va poder fer molt dins d'una cel·la. Però el seu empresonament estava a punt d'acabar. Els seus amics, i el seu daimio, van veure una oportunitat i la van aprofitar. Van alliberar a Ryu i es van anar al portó de la ciutat, quan de sobte van aparèixer un muntó de cavallers a cavall. Ryu es va preguntar: - Què fan els Pedranegra en la nostra ciutat?-va ser aixaragallat per un cavaller, però va sobreviure.

Van arribar els seus amics: Nozomi, la nobishi, i Takeshi, el sugoki. Ryu li va preguntar:- on està Ayu?- Van mirar tots cap al palau. Ryu li va demanar a takeshi i a Nozomi que es quedaren per si tornaven a aparèixer més Pedranegres, i que ell aniria al palau per a trobar a Ayu.

Va anar pel Teulada del Palau i es va trobar tot ple de Pedranegres, amb Ayu i a altres daimios  lligats i agenollats. Amb els Pedranegres estava Apollyon. Va dir:- Daimios! El vostre emperador a mort- Es va acostar a un dels daimios, un sugoki, i li va dir:- Vols substituir-le?- li va posar la seua espasa en el pit. Aquest va dir:- Mai!- Al dir això, Apollyon li va  undir l’espasa en el pit i el daimio va morir. Es va acostar al següent i li va fer la mateixa qüestió. Aquest va respondre:- Hauria de matar als altres?- va mirar a Apollyon i li va dir:- Et mataré!- Apollyon, rient, va dir:- Un llop.  Deixeu-li el palau a Seijuro, que els altres lluiten pels restes- Seijuro es va alçar i li va preguntar a apollyon amb un to amenaçant:- qui et creus que eres?- Apollyon li va dir:- Guerra, sóc guerra-. Es van emportar a Ayu i als altres tres daimios al Myre, perquè lluitaren entre ell, un en cada punta del pantà. Ayu sabia les intencions de Apollyon no volia lluitar amb els seus Companys daimios, i va anar a trobar-los. Es va adonar compte de que els altres daimios que van passar l’altra prova eren criminals de guerra i ells sí que lluitarien amb ella i contra Seijuro per a reclamar el poder de l’emperador. Si lluiten entre ells el seu poble es destruirà, però ella pot acabar amb ells abans de que començara. No tenia altra opció, aniria a matar als altres daimios per a protegir el seu poble. Primer es va enfrontar contra Ranja, un altre kensei. Van lluitar i Ayu va eixir victoriosa sense problemes. Abans de morir, Ranja li va dir:- Traïdora, et van desterrar!- no li va fer molt de cas i va anar a per el següent. En arribar a ell, Ayu li va cridar:- No deixaré que explotes la nostra gent, Kizan!- Kizan era un sugoki, massa brut per a governar. A Ayu li va costar derrotar a Kizan, degut a la seua força i a la increÏble agilitat que hi tenia per a una persona de les seues dimensions. A        l’acabar amb ell es va anar a per l’últim del daimios, un orochi anomenat dokuja. Aquest tenia un muntó de guerrers a les seues ordres. Ayu es va desfer de tots i Dokuja li va proposar unir-se amb ell, per a ser més poderosos, però Ayu no volia perquè sabia com hi era ell. Aleshores, Dokuja li va dir:- No permetré que sigues l'emperadriu, Ayu. Saps que jo seré millor governant, ho saps.-Ayu li va dir- El teu exercit es va retirar, ho recordes?, després de la  teua marxa, vam guanyar. Al fi, Ayu va derrotar a Dokuja, però, de sobte, van arribar guerrers dels altres daimios, que i eren morts, per a matar a Ayu. Ella estava massa farta i es va negar a lluitar, en canvi li va dir:- L’emperador ha mort!. Ha sigut la Legiò Pedranegra. Apollyon vol que lluitem entre nosaltres. Em negue!- Al dir això tots es van fer cap arrere, amb un poc de por. Va aparèixer Takeshi, i li va dir:- ehm… hi ha víking a l’altra banda del Myre.-Tots van reposar les armes i van anar junts a pels víkings. Ayu li va dir al seu amic:- Apollyon  lamentarà haver-me deixat amb vida.- Després van anar els dos a pels víkings.

Ryu seguía el rastre d‘Apollyon pel Myre. Anava buscant a Ayu. Es va trobar amb el cos putrefacte de kizan. Ryu amb un to burleta li va preguntar- tu saps on està Ayu?- Es va anar cap a la zona nord de Myre. Quan va arribar es va trobar a tots els seus amics lluitant amb els víkings. Quan van matar a tots els víkings que hi havia, ryu es va acostar a Ayu li vi va dir:- No pare de trobar-me daimios morts.- Ayu li va respondre- Volia evitar una guerra civil. Ryu, assegura el moll, et veuré allí.-Ryu li va fer cas i va anar al moll per a acabar amb els víkings que hi quedaven, però quan va arribar els víkings se n’anaven en barques amb el seu botí, pel riu. Asbjörn es reia d’ell mentre se n’anava. Ryu va demanar arquers, però Ayu va cancel·lar l’orde, i li va dir a Ryu:- Hi ha assumptes més importants.

-És Seijuro.- va afegir Nozomi.- Apollyon li ha donat el palau- va dir Ayu. Takeshi, amb força, va dir:- Necessitaran més que un palau per a governar-nos.

-Hem d'eliminar a l'aspirant al tron de l'emperador- va dir Ayu, i de seguida es van anar a formar un exercit per a anar al palau.

En menys d’un mes Ayu va portar el seu nou exercit davant de les portes del palau de l'emperador. Ara només quedaven dos dàimios: ella i Seijuro. Però seria Ryu qui marcaria el curs de la història.

Van arribar al palau imperial, una fortalesa, dins d’una altra. Van aparéixer arquers en la part alta de la muralla i van començar a disparar contra l'exèrcit d'Ayu. També va aparèixer Seijuro. Ayu es va posar davant el seu exércit i va dir:- Seijuro! La nostra gent sagna! Deposa les armes! -Al que Seijuro li va contestar:- pots acabar amb açò, agenolla't davant meu.

Seijuro no es donava per vençut. Els seus guerrers eren forts. Però l’exercit d’Ayu era més nombrossos, solament havien de entrar.

Nozomi i Ryu es van endinsar al palau. Ryu li va dir a Nozomi:- Feia tres anys que no hi entrava en el palau, des que l'emperador va manar que   m'empresonaren.-Van anar sigil·losament fins el pati principal del palau, a l'altre costat del portó. En aquest pati hi havia un gran elefant de guerra i un muntó de guerrers de Seijuro. Nozomi va dir:- Pareix que “l’emperador” te lo millor.

Havien de obrir el portó d’alguna forma, de sobte, Ryu va tindre una idea. Li va llançar un kunai al elefant en el pit, aquest es va posar furiós i va començar a xafar als guerrers de Seijuro i va anar cap a Ryu. Aquest estava davant del portó i es va apartar just en el moment abans de que l’elefant el xafara. El gran animal va tirar el portó d’un gran cop i es va eixir del palau. Ayu es va quedar perplexa, després va somriure a Ryu i va entrar amb el seu exércit en el pati. Els guerrers de Seijuro es defenien com podien, però no podien fer res davant d’un exércit tan nombrós com el d’Ayu. Van aconseguir entrar en la sala del tron on hi estava Seijuro amb els seus millors guerrers. Ryu va pensar :- Hi ha tanta mort... però no som enemics.- en aquest moment se li va acostar Seijuro i va dir, mentre posava la seua katana en el sòl:- Executeu-me! La nostra gent em recordarà com el guerrer més gran de la història.- i va afegir:- Aquest guerrers no seguiran a ningú més.- Ryu va enfundar la seua katana i li va dir:- T'oblidaran. El campió de l'emperador et derrotarà.- Seijuro, rient, va dir-li:- El campió de l'emperador es podrix en una cel·la en les profunditats de la ciutat.- Ryu se li queda mirant, en silenci. De sobte, Seijuro va donar un pas darrere i exclamà:- Ets tu!- Tots els guerrers de Seijuro començaren a dir:- El campió- un altre va dir- és el traïdor.- Ryu va guardar la seva katana i li va tornar a Seijuro la seua, i van començar a lluitar. Seijuro era un dels millors guerrers i Ryu havia estat tres anys en presó, però Ryu no hi havia perdut la seva agilitat i la seva destresa i li va guanyar. Ryu li va posar el fil de la seua katana en el coll de Seijuro, i aquest, totalment recte i agenollat, li va preguntar:- A què estàs esperant ?- Ayu se li va acostar i li va dir:- necessitem comandants, Seijuro.- Aquest li va contestar- Em deshonres.- Ryu va apartar la seua katana i va dir:- Et necessitem, eres un gran guerrer.- Seijuro, molt seriós, va dir-li:- No viuré davall el vostre jou.- Aleshores, Ryu va posar-se la punta de la seua katana apuntant cap a si mateix, donant-li el mànec a Seijuro, i va dir:- mata’m dons! Ocupa el meu lloc! Lidera l'exèrcit!- Seijuro va posar la seua ma en la culeta del mànec, aplicant una lleugera pressió en el pit de Ryu, i va dir:- Has embogit- Ryu va continuar parlant- Apollyon és la responsable! No, Seijuro, no alliberaré la guerra de la Legió per ells!- Seijuro va mirar cap arrere, va apartar la katana del pit de Ryu, se’l va donar i el va fer una reverència. Tots els seus guerrers també ho van fer. Desprès, Seijuro es va alçar, i va dir amb un to amistós:- El campió de l’emperador, de nou al front de les nostres tropes- Ryu li va dir a tots- Em dirigeix cap a Ashfeld, allí està el nostre enemic.

 

Abans  que el campió de l'emperador liderara les tropes d'Ayu fins a Ashfeld, va anar allí per a explorar, junt amb Nozomi. Necesitava una bona ruta fins a la fortalesa de la Legió Pedranegra, però Ashfeld havia canviat.

Van anar cap als boscos de Ashfeld, i van trobar cavallers morts per tot arreu. Van anar cap a una fortalesa mig en ruïnes, però van començar a eixir cavallers i van haver de lluitar amb ells. Els cavallers estaven desorganitzats i Ryu i Nozomi ho van tenir fàcil per a guanyar. A l’acabar el combat, nozomi va dir:- He vist a un Guardià portant-se a un grup de cavallers fora de la fortalesa, hem de seguir-los- van anar els dos a pel Guardià. Van arribar a les ruïnes d’una catedral, van anar a la part més alta i van observar que hi havia un grup de cavallers Pedranegra que tiraven els seus escuts amb el símbol de la Legió Pedranegra, i un Guardià li anava donant un escut amb el símbol de la Legió de Ferro. Ryu va assenyalar  al Guardià i li va dir a Nozomi que ell coneixia al Guardià, Nozomi li va preguntar:- Es rebelen?, poden fer això?- De sobte un cavaller els va veure i va començar a disparar fletxes cap a ells, una d’aquestes li va donar a Nozomi en la cama, però van aconeguir eixir de la catedral. Uns quants cavallers els van seguir i van començar a lluitar, però de seguida va arribar el Guardià i va noquejar a Ryu amb un cop en el cap. Ryu es va despertar en el sòl i davant seu i estava Bran, Holden Cross, Mercy, Stone i un muntó de cavallers. Bran li va dir:- Nosaltres no som els vostres enemics, campió- Ryu, amb fúria, li va dir:- vau executar la família imperial!- Holden li va donar la katana de Ryu a Bran, i aquest se’l va donar a Ryu, mentre deia:- Nosaltres ja no som Pedranegra.- Però Ryu estava enfadat i va intentar matar a Bran. Aquest va repell·ir els seus atacs. El no volia lluitar contra Ryu, però no va tindre altra opció.- No m’obligues a matar-te- li va dir Bran a Ryu- Els dos eren molt bons guerrers, però al fi, ryu va eixir victoriós. Li va posar la katana en el coll de Bran, però de seguida la va enfundar. Bran es va alçar i va exclamar:- hi tenia raó, ets el campió de l’emperador- i va continuar- el teu exercit trobarà lliure el camí fins a la fortalesa Pedranegra, perquè em obert les seues fronteres. Ryu i Nozomi van eixir corrent per a avisar a Ayu, mentrestant, ryu pensava:- Ja m'havia mesurat amb eixe Guardià. Al lluitar amb algú és quan es coneixen els cors.- Desprès d’aquest moment, Ryu va confiar més en Bran i en la Legió de Ferro.

Les terres estaven atapeïdes de víkings, les nostres legions s'enfrontaven entre si, i el campió de l'emperador cridava a la porta d'Apollyon amb el seu exèrcit. Seria un dia per als llops.

Apollyon caminava per la seua fortalesa, amb els seus comandants. Li estaven atacant. Ella va dir-les:- reforços, no perdeu el pati!- Un dels seus guerrers li va dir:- Els samurais han passat per la segona porta- i altre va exclamar- ací venen - un petit grup de samurais es va enfrontar amb ells. Apollyon era una màquina de matar, ningú li podia parar. Van terminar el combat i un comandant li va dir a Apollyon:- Senyora, la Legió de Ferro, fora dels murs!- Amb tranquil·litat va anar cap a un balcó de la seva fortalesa i va veure a Holden, al seu exercit de la Legió de Ferro i una catapulta amb una gegantesca bola de foc. Al ver això, apollyon, va dir per a si mateixa:- Ací estàs, i que penses fer, Holden?- Quan va veure que Holden donava l’ordre per a disparar la catapulta, i la bola de foc anava cap a la fortalesa, va exclamar:- per fi!- i ràpidament li va dir als seus guerrers- moure-vos- i amb calma es va posar darrere d’una paret, però als seus guerrers no li va donar temps i van caure al sòl quan la bola de foc va col·lidir amb la fortalesa, molt prop d’ells. Ella els va dir:- ocupeu-vos dels samurais, jo m’ocuparé de la Legió de Ferro.

Ryu, Takeshi i Ayu hi estaven dins de la fortalesa amb el seu exércit, i els túnels d’eixida estaven bloquejats, la Legió Pedranegra estava perduda. Van desbaratar les catapultes de defensa de la fortalesa perquè la Legió de Ferro estiguera més segura. Ayu es va anar amb el seu exercit, i Ryu i Takeshi van anar a l’interior de la ciutadella per a repel·lir els reforços de la Legió Pedranegra. Ho van fer, i de seguida van anar cap a la torre on hi estava Apollyon, però una porta de ferro de reixa impedia el pas, i Takeshi va tenir que fer palanca amb la seua gran maça, per a que Ryu poguera passar. Ryu va protegir a Takeshi dels pedranegra que venien. Va alçar la porta el suficient com per a que Ryu poguera passar arrastrant-se pel sòl. Després, Takeshi es va quedar a l’altre lloc de la porta. Ryu va pujar per la torre. Quan va arribar a la part més alta va veure a Apollyon matant a uns cavallers de la Legió de Ferro. Apollyon es va girar i va dir:- Per fi, l’Imperi de l’Alba ha arribat- Ryu li va dir:-  Rendix-te, enfronta't a la justícia!- i ella li va contestar:- Passe.-Ryu pensava- la he trobat, ara he de sobreviure- ell coneixia el gran poder de Apollyon, i per primera vegada estava insegur de si mateix. Ella era molt més bona amb l’espasa que ell però hi tenia un pla. De tant en tant soltava una bombeta de gas verinós, que no matava, però debilitava, cap als peus de Apollyon, i per fi la va derrotar amb un cop de espasa. Aquesta, amb debilitat es va posar sobre el balcó de la torre, i Ryu li va dir:- Rendix-te! La pau governarà- va enfundar la seva katana. Apollyon, mig rient, va dir:- La pau? I ara què? Us anireu a casa?- va llançar la seva espasa des de l’alt de la torre i va caure al mig entre els cavallers i els samurais, i en aquest moment van arribar els víking a la fortalesa. Ella va seguir- als vostres exèrcits, què esperaves que ocorreguera, la pau?- van començar a lluitar els exercits entre ells- El món no funciona així. No em parles de les teues virtuts: El deure, la família, l'honor. Has oblidat qui eres.- Ryu, confús, va dir- Vols guerra? Solament guerra.- Apollyon, amb frustració, li va dir:- Solament vull que admetes el que eres, tots vosaltres... els meus llops.- en aquest moment Apollyon va caure morta.

Ella tenia raó, i va començar una altra guerra, però aquesta es una altra història.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]