Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Lumi
IES CAYETANO SEMPERE. Elx
Inici: Camps de maduixes
Joan
Inici:  Camps de maduixes
6 hores 39 minuts
Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.
Per això va saber que la trucada no podia ser bona.
No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.
Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.
La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.
- Sí?
Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.
Capítol 1 Joan
6hores 39 minuts

Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.

Per això va saber que la trucada no podia ser bona.

No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.

Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.

La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.

Joan : - Sí?

Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.

Veu : Hola Joan...

Joan : - Qui eres?

Veu : Això no és important, l'important ací és, et falta alguna cosa o millor dit, algú?

…..

FA 12 ANYS......

Joan, Cristina, Laura, Manel, Arnau, Isa, María i Pere són un grup d'amics que van al mateix institut, apararentement són bons amics, a més dels més populars de l'institut.

La nit del quatre d'agost de 1982 és trobat el cos d' Isa en la cabanya del bosc que hi ha al costat del poble, una mort sospitosament catalogada com a suïcidi.

En l'informe del metge forense s' apuntava que la causa de la mort va ser penjament, Isa Martinez va penjar suposadament la soga al voltant de la branca d'un arbre i va botar des de la barana del porxe. En la butxaca de la jaqueta que portava posada Isa es va trobar la prova definitiva al seu suïcidi, una nota en què narrava textualment:

“ estic asseguda en la barana del porxe però abans de botar ja sóc morta, ho estic des de fa un temps, i m'he cansada de viure “.

El que la gent no sabia era que Isa no es va penjar aquella nit, sinó que va ser assassinada per un dels seus millors amics .

Qui ho va fer ?. Tots tenien algun motiu per fer-ho.

Aquella nit era la nit més freda de l’estiu.

Isa estava a sa casa quan va rebre una trucada, d’un dels seus amics que deia:

L’amic : - Hola Isa, quedem a la cabanya del bosc, on sempre, he de parlar amb tu, és important, t’espere.

Isa : - D’acord ens trobem allí.

Isa va anar a la cabanya del bosc.

Aquesta casa està situada als afores del poble en l'interior del bosc. Era una casa una miqueta sinistra per fora ja que no era propietat de ningú i estava simplement cuidada per eixe grup d'amics. Davant de la casa es trobava un gran porxe de vella i desgastada fusta de roure envoltat per una barana molt oxidada i inestable, que donava peu a quatre escalons pels quals s'entrava a la casa.

Quan Isa va arribar es va trobar el Joan, ell estava molt nerviós.

Joan : - He de dir-te una cosa i vull que no se li ho digues a ningú.

Ella estava un poc espantada però confiava en ell, eren “millors amics.”

Isa : - Què vols contar-me, què et preocupa ?

Joan : - Acabe de vindre de la festa del meu cosí, anava borratxo, estava conduint el cotxe molt de pressa, quan se'm va encreuar algú, m'he posat molt nerviós i no sabia què fer, així que t'he cridat perquè m'ajudes.

Isa : - Hem de cridar a la policia!!! Una persona ha mort.

Joan : - No podem fer això!!! Aniría a la presó per conduir borratxo i per matar una persona, destrossaria la meua vida, per favor no crides a la policia.

Isa : - Ho sent molt Joan, però no puc no fer res al respecte, espere que algun dia pugues perdonar-me.

Isa es va donar la volta per a agafar el telèfon i llavors joan la va espentar per les escales del porxe, Isa es va donar en el cap amb una pedra que es trobava al final de l'escala quedant-se inconscient. Joan es va adonar que si Isa parlava arruïnaria la seua vida. així que va armar l'escena del suïcidi i la va penjar en la branca de l'arbre on posteriorment la va trobar la policia.
Capítol 2 L'estranya situació
……...

TORNADA A L’ACTUALITAT……..

Joan va soltar el telèfon i va anar corrent a l’habitació del seu fill.

La finestra es trobava oberta i no hi havia cap rastre del xiquet.

Joan va a tornar corrent a on estava el telèfon, va agafar-lo i va preguntar a l’home desconegut molt histèric:

    Joan : - ON ES TROBA  EL MEU FILL ?????????????????

L’home va riure cruelment gràcies a la desesperació i el dolor que li ha causat al Joan.

La veu desconeguda : - Fa molt de temps, concretament, fa 12 anys vas cometre un assassinat i vas arruïnar-me la vida.

Et recordes de la nit de 1982.....?? La nit que va morir sospitosament la teua millor amiga Isa Martinez Roca...?

A Joan se li va parar el cor quan va escoltar el nom d’ Isa després de tants anys  intentant oblidar  l’assassinat  d’aquella nit a la cabanya del bosc.

Joan : - No tinc cap idea del que me estàs parlant, Isa es va suïcidar, la policia va trobar el seu cos penjat en la branca de l’arbre al costat de la casa.

La veu desconeguda : - He passat aquestos 12 anys repassant i investigant què va passar vertaderament aquella nit.  Mai em vaig creure la història  de la seua mort, estava completament segur que ella no s’havia suïcidat, no tenia cap motiu per a fer-ho.

Joan : - Això no té res a veure amb el meu fill, de totes maneres, si tens algun  problema amb mi em busques però a la meua família la deixes en pau.

La veu desconeguda :    - Això ja és molt tard, vas a pagar per tot el sofriment que em vas causar en assassinar-la.

Joan : - Què has fet amb el meu fill??? No li faces cap mal a Marc, per favor, no té res a veure amb aquell succés.

La veu desconeguda : - Tindràs notícies meues.

Joan va escoltar els xiulits del  final de la trucada.

Joan va tornar a la seua habitació on es trobava la seua dona, no sabia què havia de fer. Després d’estar dues hores donant voltes per la seua casa molt

histèric i nerviós va decidir despertar  la seua dona.

Joan : - Anna , Anna, dona’t pressa, EL NOSTRE FILL HA DESAPAREGUT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Anna : - QUÈ DIUS ???, has buscat per tota la casa ????

Hem de  cridar a la policia.

Anna plorava desconsoladament i Joan no es podia creure el que acabava de passar, el seu cervell no ho havia assimilat.

Ell tenia por de que el desconegut li fera algun mal al seu fill per comptar-li a la policía la conversació que havia tingut amb aquell home.

    Joan : - Anna, tranquil·litza’t, he de contar-te una cosa. He parlat amb la persona que ha segrestat el nostre fill, vol castigar-me per un succés horrible que vaig cometre fa dotze anys.

Anna : - NO POT SER!!!!!, QUINA CLASSE DE SUCCÉS HORRIBLE?????

Joan : - Vaig cometre un assassinat en el passat i no em sent orgullós d'això i ara el segrestador vol fer-m'ho pagar amb el nostre fill.

Anna molt aclaparada, pujà a l'habitació i passa uns trenta minuts va baixar

amb la bosa d'equipatge, amb totes les seues coses i sense mirar a Joan, se’n va anar de la casa deixant al seu marit amb més problemes dels que ja tenía.

Joan no podía preocupar-se ara de la seua esposa perquè la vida del seu fill estava en perill, i no podía corre cap risc.

    Joan va pensar : - He de trobar al meu fill com siga.

Joan va començar la recerca del seu fill. Va investigar el seu passat amb molta precisió, i li va explicar a tots el que havia succeït, i que la seua dona havia desaparegut de la seua vida a causa de l'assasinat.

Al principi els amics no podien creure el que Joan estava dient, les seues reaccions van ser molt  roïnes i volíen anar a la policia.  Però després van comprendre que havien de descartar la idea i ajudar-lo per la vida del seu xiquet.

Joan sospitava si algun dels seus amics era el segrestador, però per ara va pensar que estaria bé en que li ajudaren ja que el només tenia una idea per a començar buscar.
Capítol 3 La desesperació
Joan tenia molta pressa per trobar el seu fill, estava molt preocupat. Va fer un reconeixement de tots els seus amics per a veure qui podia ser el segrestador fent memòria dels anys que va passar amb ells en l’època de l’institut.


INTERIOR DE LA MENT DE JOAN…………..

-Pere va morir en un accident de trànsit dos o tres anys abans de finalitzar la universitat, estava estudiant la carrera de dret, i va faltar quan un cotxe va travessar el carril contrari, va ser una mort molt ràpida i molt tràgica.

- Maria no es portava molt bé amb Isa, no eren amigues del tot, hi havia molta rivalitat entre elles perquè les dues estaven perdudament enamorades del mateix xic: Arnau.

Per tant la seua mort li va ajudar a conquistar a Arnau, actualment són un matrimoni, però Arnau sempre havia estat enamorat d’ Isa.

-Arnau, és el següent a examinar.

Sospite un poc d’ell, va ser el que és va plorar la mort d’ Isa i es va separar del grup desprès del succés.

Ara està amb María, però realment no la vol, viu infeliÇ i desgraciat.

-Cristina, era la millor amiga d’ Isa, ara que ja sap qui va matar la seua amiga té motius per a fer-li mal al fill de Joan, en l’ actualitat està divorciada del seu marit, per violència domèstica.

-Laura i Manel eren la típica parella que comenÇa a eixir a l’ institut, i desprès es casen de molt joves. Per tant, s’han volgut tota la vida, i no pot ser que maquinaren aquest pla tan malèvol i pervers, ja que passaven la major part del temps com Romeu i Julieta. Eren molt embafadors i no se solien preocupar molt del altres.

Així que les meues sospites es centraven a l ‘enamorat d’ Isa.

PRINCIPAL OBJECTIU………  ARNAU.!.!.!.!.!


FI DE LA SUPOSICIÓ INTERIOR EN LA MENT DE JOAN

Joan va decidir seguir el seu “amic” després de la reunió amb tot els  altres. Passades les dotze de la nit el grup es va separar cada u pel seu costat. Joan, després de deu minuts seguint  Arnau, va rebre una trucada.

    Veu desconeguda : - Em trobaves a faltar?

Joan : - Et vaig a trobar costi el que costi i em vas a donar el meu fill sa i estalvi, i vas a pagar per totes les coses que m’has fet.

La veu desconeguda va desaparèixer de l’altre costat del telèfon, deixant un silenci molt aterrador. Aleshores Joan es va adonar que Arnau no va agafar el telèfon en cap moment de la conversa,per tant, ell no podia ser el segrestador i les seves sospites se n'anaren a la merda. Joan se’n va anar a la seua casa molt confús, preocupat i molt, però que molt nerviós.

Després d'una estona llarga caminant cap a casa li donava voltes al cap buscant explicacions. Tot just va entrar a casa, i es va trobar al terra de l'entrada una carta que posava: "On va desaparèixer……??????"

Llavors va anar corrent a l'habitació del seu fill i va trobar el seu ninot favorit amb una altra carta entre les seves potetes de peluix,  al sobre hi figurava un carrer i un codi postal. A més hi havia un missatge personal que deia : On tot va començar i la vida d’ Isa va finalitzar Joan sabia perfectament la localització que li estava dient el segrestador, molt abans de veure  l’adreça on totes les desgràcies van començar, a la cabanya del bosc.

Només llegir-la va agafar la seva jaqueta i una navalla del calaix de la cuina i se'n va anar al lloc que li indicaven, tot i sabent que potser podia ser una trampa. Quan va arribar al lloc, es va aproximar a la barana a la qual va matar Isa,  no havia tornat al lloc des d'aquella nit, el quatre de agost de de 1982. En aquest precís moment es va crear un ambient de tensió ja que en Joan no estava sol en aquell porxe.

    Veu desconeguda : - Te’n recordes de quan vas matar-la en aquest racó de la barana i de la branca on la vas penjar????

Joan es va donar la volta esperant veure la cara de la persona que tant l’havia perseguit, però decebut es va trobar amb una màscara que li ocultava el rostre.

    Joan : - TORNA’M EL MEU FILL COLLONS !!!!!!!!!!!!!!!!!! ESTIC FART DE TU,     HEM DE TERMINAR AQUESTA DISCUSSIÓ.

    Segrestador : - quan assumeixis el crim que vas cometre fa dotze anys i paguis per ell, et tornaré el teu fill

La veu era de dona i a Joan li resultava molt familiar, fins i tot podria dir que era de la seva pròpia família i va ser llavors quan va unir els punts solts per descobrir l'autor, o millor dit, l'autora del segrest del seu fill.

Joan: - Anna ets tu ?????????, no pot ser que siguis tu, ets la meva dona, no podries segrestar el nostre propi fill.

La segrestadora es treu la màscara delatant la seva identitat, i efectivament, d'acord amb les sospites de Joan, era la seva dona, Anna qui estava darrere de tot aquell pla tan desgavellat.

    Anna : - És hora que obris els ulls i vegis que mai he estat enamorada de tu i que simplement em vaig casar amb tu per poder apropar-me més a tu i poder completar el meu pla maligne. El meu vertader nom és Anaïs Martinez i sóc germana de l’ Isa per part de pare.

Òbviament no podia realitzar tot aquest pla jo sola, i vaig trobar ajuda en Arnau.

Ell va ser qui va segrestar el nostre fill quan nosaltres estàvem dormint aquella nit a l’habitació, i sóc jo qui t’ha trucat totes les vegades. Després d’aquesta explicació, tu has de tenir el mateix final que la meva germana i no et preocupes pel nostre fill, jo mateixa el cuidaré.

Joan es va sentir traït i molt furiós, la seva cara reflectia ràbia i fàstic i no deixava de recordar tots els moments viscuts al costat d’aquella que considerava la seva dona i que finalment era una gran mentida. De sobte Arnau va sortir d'entre les ombres del bosc i va colpejar Joan amb un bat al cap, deixant-lo inconscient.

Quan Joan es va despertar estava assegut a la barana, des de la qual va empènyer Isa anys enrere, amb una soga al voltant del coll i amb l'altre extrem lligada a la branca de l'arbre. Al davant es trobaven Anaïs i Arnau preparats per acabar amb la vida de Joan, just a temps va passar un cotxe patrulla que va espantar els segrestadors, tot i això, van empènyer  Joan i aquest va caure amb el pes del seu propi cos al buit.

Els segrestadors van sortir fugint en aquell precís moment i van fer una última ullada cap enrere per corroborar el crim que acabaven de cometre.  Tanmateix, no hi havia cadàver ni hi havia res, sola i únicament la soga penjada de l'arbre.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]