Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
joscgo
IES RAMÓN CID. Benicarló
Inici: Joc de trons
Diari d\'un aventurer
Inici:  Joc de trons
Bran
El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.
Capítol 1 Diari d'un aventurer


Diari d’un aventurer



Bran



El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.

La decapitació va tenir lloc a la plaça central del Castell, per augmentar la humiliació de l’honra del penjat, de la seua família i patrimoni. Vam creuar la plaça replerta d'una multitud, on mitjançant colzades i empentes vam poder obrir-nos pas fins arribar al seient del rei. Teníem els llocs reservats gràcies als privilegis de mon pare, a la seua amistat personal amb el rei i al seu càrrec. Vam poder gaudir del gust de les comoditats amb les quals els estaments baixos no podien somiar.

Des de la meua posició podíem observar tot el poble allà al centre de la plaça, al voltant de l’escenari on estava prevista l’actuació de la guillotina. Jorah, l’acusat, estava a l’altra punta assegut en una cadira amb els ulls tapats amb una bena i amb la boca sangonosa perquè li havien tallat la llengua per ordre reial. Més endavant sabrem el perquè d’aquesta ordre. Tocant de Jorah estaven sa mare, son pare i la seua germana. El rei no va aconseguir reconéixer-la tenint en compte que anys abans havien mantingut una relació íntima.

Pocs minuts abans de la decapitació, el clima va canviar bruscament i el dia clar que havia nascut, va tornar-se en qüestió de segons fosc com una nit sense lluna i van aparèixer uns núvols negres com la boca d’un llop que van descarregar la seua fúria sobre el Castell. En aquell moment, l’aigua va apagar la calor de les torxes i va eliminar qualsevol feix de llum. L’ombra provocà en els presents a l’execució la sensació de pànic i por que es va manifestar en els crits de la multitud.

Aprofitant el cop de sort que la naturalesa li va brindar, dos amics d’ell que eren hàbils ferrers van ajudar a lliurar-lo de l’infern que el turmentava, la mort. Passats un parell de minuts de foscor, van desaparèixer els núvols i es van tornar a encendre les torxes, però tots van adonar-se que el condemnat s’havia escapolit del seu destí. Tots van mostrar expressions de sorpresa, i més encara el rei, el qual tenia un fosc secret, que en aquell moment corria perill. El poble va treure les seues pròpies especulacions: uns creien que havia venut la seua ànima al diable a canvi de lliurar-lo d’allà i uns altres que els seus familiars duien ferramentes per a ajudar-lo en el moment en què tot es tornara fosc. La seua mare era bruixa i sabia què passaria.

El rei, atemorit pel lliurament, va donar l’ordre de recerca i captura als seus soldats i al poble i va oferir una recompensa milionària a qui l'agarrara. Viu o mort, era igual. Encara que el rei oferia una suma molt important pel compliment d’aquella missió, el poble no volia saber-se’n res de Jorah per la suposició que havia parlat amb el diable i s’havia estés el rumor que aquest el protegiria mentre estiguera en vida. Fins i tot els soldats del rei tenien por d’aquell xiuxiueig, però si no complien les ordres seria el mateix rei qui els mataria. Tots els soldats van estar un any buscant Jorah, però no van obtindre cap resultat eficient. El rei va decidir retirar la recompensa i va detindre's la recerca perquè ja el donava per mort.

El rei volia celebrar que el seu secret, descobert per Jorah, seguia guardat i intentar que el poble oblidara el succeït un any abans, per això va organitzar un gran banquet i va invitar tot el món. No volia reparar en gastos.

Nou anys després, Bran comença somiar que es troba en llocs que mai ha visitat i això li provoca curiositat. Aquestes visions no es van manifestar únicament en els seus somnis sinó que també veia ombres en el seu dia a dia, unes ombres que el seguien. Pensava si aquelles visions tan sobtades no eren fruit de la casualitat, que hi havia una ment superior darrere de tot. A mesura que passava el temps, els somnis s’anaven intensificant i li mostraven coses més interessants. Va passar de veure casetes que es trobaven a la muntanya, prop de la frontera, a mapes més generals de zones que ell les trobava familiars per haver passat per davant, però no sabia els motius d’aquelles aparicions ni la ubicació exacta.

Aquelles visions van arribar al pic d'intensitat quan una nit va somiar amb el dia en el qual va desaparèixer misteriosament Jorah i, al dia següent li va parèixer veure'l a la mateixa plaça del Castell. Seguia pensant que aquelles visions no eren pura casualitat.

Tots aquestos successos van provocar que Bran prenguera una decisió que canviaria la seua vida en un sentit de cent huitanta graus…





 
Capítol 2 Descobriments
Un nou dia començà i la claror que provenia del sol tenyia de blanc els tons foscos de l'habitació del Bran. Obrí els ulls i es posa a reflexionar en totes aquelles coses que durant nou anys li van succeir tant en la vida real com en el món dels somnis i que tant li atemorien i li causaven confusió. Passats uns minuts d'interiorització, Bran va reafirmar no anar enrere pel que fa a la decisió d'investigar el perquè d'aquelles visions que van començar feia quasi una dècada i que encara li turmentaven, l'origen d'aquells successos i malsons.

Una vegada esmorzat i amanit per a emprendre l'aventura es va preguntar:

-Per on puc començar a buscar?

Tot seguit va veure una pancarta que anunciava l'apertura de la primera biblioteca de tot el municipi i que per sort es trobava a la seua ciutat. Així doncs va començar el seu viatge cap a l'edifici de l'enteniment i de la cultura, perquè valorava que era una valuosa font de dades i informació i aquest va ser el seu primer destí.

Durant el trajecte li van succeir esdeveniments. El primer pas va ser creuar-se amb “la bruixa”, qui li diu:

- On vas fillet? Mostrant-se carinyosa perquè Bran no sospitara res.

En el moment en què Bran va veure-la, va tenir l'ímpetu de començar a córrer, però quelcom li deia que devia seguir parlant amb ella.

-No res, vaig a la biblioteca a revisar uns apunts. La veu li tremolava però mostrava una actitud valenta.

Bran es disposava a marxar però en aquell moment Maria Esdrúixola Blavatsky(la Bruixa, també coneguda com a madame Blavatsky) l'agafà fortament del braç i Bran es sentí com paralitzat, cap dels seus esforços per moure's foren eficaços i una sensació freda va recórrer tot el seu organisme. Va sentir la mort. Maria Esdrúixola s'apropà amb els seus cabells descuidats i despuntats a l'orella de Bran i murmurà amb la seua veu penetrant i greu:

- A la secció fosca hi trobaràs una muntanya de llibres. Allà està la teua resposta.

Bran no sabia perquè aquella dona tant misteriosa li havia ajudat, i en el moment en el qual va girar-se per a preguntar-li-ho, ja hi havia desaparegut. Es va quedar sorprés i ple de dubtes i va prosseguir amb el seu camí. Una vegada va arribar a la plaça principal on havia ocorregut aquella desaparició i on Bran va veure a Jorah per última vegada no feia més de dues setmanes, es trobà amb aquell edifici tan alt i majestuós que tapava la visió del sol com si es tractara d'un eclipse.

Va entrar a aquell palau i va dirigir-se a la secció més antiga de la biblioteca i va regirar tots els estants a la recerca de solucions o almenys algo que parlara de bruixes i de visions. No trobà res que poguera satisfer els seus requeriments. Així doncs va anar a buscar a la blibiotecària per a preguntar-li si hi havia més llibres antics i relacionats amb el món de l'ocultisme. Va ser en eixe moment que va veure cosit al seu uniforme el nom de Dorothy Blavatsky.

-De que em sona aquest cognom?

Tot el cap li donava voltes i no parava de pensar de què li sonava, fins que fa caure que en un dels somnis va veure un cartell que posava: Blavitszy Mountain. Tot aquell “cacao” se li aclarí.

Va entrar a la rebotiga i va veure una gran quantitat de llibres amuntonats. Amb això es referia Maria Esdrúixola amb la muntanya de llibres. Solament entrar va veure un armari tancat amb un candat, tot seguit li va preguntar a la dependenta el perquè de la clausura del moble. La noia li contestà que eren llibres poderosos capaços de bolcar el món segons si la seua possessió queia en males mans i per això estaven amagats i tancats amb clau. Aquell cadenat era molt especial perquè anul·lava la màgia que produïen els llibres. Sense cap motiu raonable, Dorothy va dir que havia rebut l'ordre de deixar que el noi llegira el contingut dels llibres. Tot estranyat, va començar a llegir-ho tot i va obtindre totes les respostes.

D'entre totes les històries que va llegir en tots els llibres, es va quedar amb el següent:

Qui ante evanescet magnam familiam habet, et numerus eorum qui potuit nocere, et habentes fiduciam in montibus.”

Açò significa: Les persones que desapareixen davant d'un gran nombre de persones i que tenen familiars bruixes, es refugien en les muntanyas.

En llegir açò Bran va saber que les muntanyes, les visions, Maria Esdrúixola i Dorothy i Jorah tenien alguna que els relacionava. Així doncs va decidir anar-se'n cap a la muntanya. Però no abans de despedir-se de son pare i de fer-se la maleta.

Quan va acabar de fer tot açò va agafar un carro que el va portar a Bacon Hills, el lloc més allunyat de la ciutat que estava asfaltat. Allí estava Bran sol, disposat a endinsar-se cap a les penombres del bosc.
Capítol 3 Xantanges
​La carreta va deixar a Bran a la porta de l’església, en concret una d’estil gòtic, i només baixar va sentir com la boira podia travessar-li la pell fins arribar al fons de l’ànima, congelant-li-la. Abans d’entrar en el bosc Bran va dirigir-se cap a l’església, on va interrompre inconscientment la cerimònia d'acomiadament de Dorothy Blavitsky, la qual va ser enterrada per la religió perquè els ciutadans de Bacon Hills, origen dels Blavitsky, no sospitaren de la bruixeria de la família.

Primer que res, Bran va fer una ullada a tot l’interior de l’església, per tal de veure si reconeixia a algú amb qui poder seure’s. Mentre va fer la visual va poder distingir una dona que es trobava en el racó més fosc i apartat de la resta de les dones. Per desgràcia per a ell, no va ser així i per tal de no ofendre als presents, va seure a un racó. No va poder evitar preguntar-se com és que totes les dones duien un vel negre que els tapava la cara, però suposà que era per l'enterrament.

Quan es va acabar l’enterrament totes les dones surtiren de dues en dues i mirant a Bran, va ser en aquell moment en què una de les dones no el mirà, i això li va provocar confusió. Fora de l’església va seguir mirant aquella dona i s’adonà que no era una dona i, a més a més, aquelles faccions li resultaven familiars: era el rei! En aquell moment estava dispost a parlar amb ell, però mentre passava pel mig de les dones, aquest de sobte va desaparéixer.

Així doncs, va dirigir-se cap al bosc, però amb la intriga del perquè el rei estava amagat entre les ombres sense cap dels seus seguidors de la Cort. Durant el camí d’arribada al bosc va intentar relacionar al rei amb la dona morta, però de moment no hi tenia totes les dades necessàries per a fer-ho. Per això hi va haver d'esperar un període de temps fins a esbrinar eixe “perquè”.

A l’entrada del bosc hi havia un cartell de fusta que deia: límit de Bacon Hills. Aquestes paraules estaven ratllades amb una mena de ganivet i hi havia escrit: Fora de la meua muntanya. Bran va obviar aquestes paraules perquè sabia que els seus somnis i visions l’havien conduït fins aquell lloc i no anava a tirar-se enrere. A l’entrar al bosc va percebre una sensació de gelor, la qual li va recórrer tot el cos de dalt a baix, sentí esgarrifances i se li accelerà la respiració. Tot i això, va reprendre el seu camí i va haver de superar una sèrie d’adversitats fins a arribar a una esplanada on hi havia un pou de pedra i una cabanya.

Bran va pensar que era impossible que hi haguera algú allà dintre, així que va entrar.

Va estirar el braç per a agafar el mànec de la porta i la va obrir a poc a poc, intentant que la porta no cruixira, però el fets que la porta era de fusta i a més era vella, no van poder evitar-ho.

-Que no m'hagi sentit ningú... Suplicava Bran mirant cap al seu Déu.

Les súpliques de Bran van donar fruit i dins de la caseta no va veure a ningú. Únicament hi havia una xemeneia de pedres, una vaixella i altres utensilis que hi havia en una casa normal. Bran, que era molt curiós, va quedar-se observant un cap de cérvol dissecat i penjat a la paret que hi ha damunt de la xemeneia com si es tractara d'un trofeu per guanyar una batalla a mort.

En aquell moment per darrere de Bran aparegueren Jorah i la seua mare, Maria Esdrúixola Blavitsky, i Bran no va saber com actuar, va perdre el coneixement. Quan es va despertar es trobava lligat amb cordes de cuir a una cadira i amb la boca tapada amb un tros de roba. Bran va començar a moure's i a grunyir i Jorah el tractà de tranquil·litzar:

Tranquil amic, no vull fer-te mal. En aquell moment Jorah li va treure el drap de la boca i li va dir que com cridara el tirava al pou. Era tan profund que el soroll rebotava entre les parets del pou i no eixien.

Què vols de mi? No em faces res per favor.

T'he dit que no et faria res, tanoca. Vaig a explicar-te tota la història:

Fa uns 35 anys, el gran Rei d'Espanya va organitzar una gran festa al seu palau on estaven invitades totes les personalitats importants de la província. Els cuiners havien rebut l'ordre de preparar un gran banquet amb marisc de l'est i totes les delícies de la província, incloent-hi Portugal i a més de menjar, moltes garrafes de vi.

I ara perquè em contes açò, si vas a matar-me fes-ho ja!!

Que no, burro! No vaig a fer-te res, però si no et relaxes, hauré de tallar-te la llengua.

Òstia, a tu no t'havien tallat la llengua?

Sí, però ma mare m'ho ha solucionat.

Com és possible això? Preguntà Bran sorprès.

Doncs, has sentit parlar alguna volta de madame Blavitsky?

És clar, és una bruixa que va nàixer fa 300 anys enrere, no estaràs insinuant que...

Això mateix. Ara calla i deixam acabar la història.

Ma mare era una de les criades que treballaven aquella nit al castell i a més era l'encarregada de servir personalment el vi al rei. Una copa rere un altra, i això únicament podia acabar d'una manera: el rei va haver

d'abandonar la taula i va anar a gitar-se a la seua cambra, i va ser ma mare qui el va acompanyar. Quan estaven els dos a la cambra, el rei li confessà que li pareixia molt atractiva i la meua mare va aprofitar aquell moment per a aconseguir el que volia: follar tota la nit i amb una mica de sort quedar-se prenyada. Així va ser.

8 mesos després vaig nàixer jo, el fill del rei, entre fems com si fóra el fill de Déu.

Què és el que vols de mi? Encara no m'ho has dit.

L'únic que vull és que m'ajudes a aconseguir el meu propòsit: arribar al poder. Per a aconseguir-ho has de dur-me al castell com si m'hagueres capturat i dur-me a la cambra del rei.

Bran va portar a Jorah, amb una bossa al cap per a no revelar la seua identitat, a la cambra del rei sense abans haver creuat tot el castell davall les mirades dels guàrdies i dels servents. Una vegada allà dintre, Bran va llevar-li-la i el rei es va quedar molt sorprés. Al costat d'ell es trobava el pare de Bran.

Jorah va mirar fixament al rei i al pare de Bran i va soltar un somriure.

De què ten rius tu ara? Va preguntar el rei.

Et tinc agafat pels ous...

Fill de puta, a tu et vaig tallar la llengua, moriràs per bruixot.

Bran, sabies que ton pare i el rei són homosexuals? Què pensarà el poble? Què serà d'aquest país? Està destinat a la ruïna.

Què dius? És això cert?

Sí fill, el rei i jo ja fa més de nou anys que som parella, però no podíem dir res perquè en aquest país està castigat amb la pena de mort.

Jorah va soltar un al·lè i va dir:

I així és.

Què vols? Va dir el rei.

Vull ser el rei!

Què dius tu ara? Va cridar el rei.

Podem fer dues coses: o sóc rei, o ets home mort. Tu esculls.

Està bé...

Una setmana després:

El rei convoca una reunió clandestina a la plaça major. Eren les 10 del matí i el rei ja es trobava preparat per a anunciar-ho tot:

Avui és un dia trist per al poble, un dia fosc, un dia que havia d'arribar abans o més tard. Jo, presente la meua abdicació com a rei d'aquest el nostre país i cedesc el tron a Jorah Blavistky, aquell home que va desaparéixer fa ja una dècada i que durant aquest temps, sense que ningú ho sabera, ha aconseguit nombroses victòries bèl·liques sota el nom del general Pellicer (clarament aquesta és una excusa per a justificar el que passava).

Dos dies següents el rei va mudar-se a Beacon Hills a casa de madame Blavitsky i Jorah va començar a governar.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]