Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
AndreayCristina
IES VICTORIA KENT. Elx
Inici: Camps de maduixes
Somni o realitat?
Inici:  Camps de maduixes
6 hores 39 minuts
Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.
Per això va saber que la trucada no podia ser bona.
No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.
Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.
La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.
- Sí?
Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.
Capítol 1 L’última nit d’estiu.
6 hores 39 minuts

Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdiorellotge.

Per això va saber que la trucada no podia ser bona.

No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.

Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva propia tauleta.

La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.

- Sí?

Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.

-Amaia Romeu Serra?

La sorpresa fou tan gran que a l’home li va caure el telèfon de les mans. Mentre tant la dona va agafar el telèfon i no va parar de preguntar qui era sense rebre cap resposta.

DOS DIES ABANS

Jordi, la parella d’Amaia, un xic alt, prim i de cabells rossos, va trucar al timbre de la casa d’Amaia i el va rebre la mare, que es va alegrar molt de veure’l perquè el considerava com un fill perquè cuidava molt de la seua filla. Jordi va intentar convéncer als pares d’Amaia per a què li deixaren anar a una festa de final d’estiu en la platja que hi havia eixa mateixa nit. Els pares no estaven molt d’acord en que Amaia anara a la festa perquè alguns amics d’aquesta no transmetien molta confiança, però finalment la van deixar sortir perquè confiaven molt en Jordi.

Una vegada convençuts els pares, els dos adolescents de 17 anys van anar cap a la platja on esperaven tots els seus amics i una gran multitud de gent disposada a celebrar l’última nit d’estiu.

Cap a les 7 del matí, quan ja els joves comencen a retirar-se de la festa, els pares, preparant-se per anar al treball mentre que esperaven que Amaia arribara en qualsevol moment, van rebre un missatge desde el telèfon d’ Amaia on deia que dormiria en casa de la seua millor amiga Mara i passaria allí el dia següent. Els pares, primerament, es van enfadar perquè no havia avisat abans però com coneixien bé la Mara van confiar en que Amaia estaría bé.

Quan els pares per la nit tornaren de treballar, van veure que Amaia encara no estava en casa i es van començar a preocupar, aleshores van cridar a Amaia però aquesta no contestava. Després van provar a contactar amb Mara qui els va dir que Amaia estava amb ella perquè s’havien anat a sopar les dos, però no havia pogut contestar ni avisar perquè s’havia quedat sense bateria al móbil.  

Els pares continúen, doncs, fent vida normal. Durant el sopar van veure en la televisió una notícia que deia que en la festa on la nit abans había estat Amaia s’havia trobat un ganivet amb restes de sang.

- Gràcies a Déu que la nostra filla està segura amb Mara- va dir la mare.

- Sí, quina sort. Però estic massa enfadat amb ella perquè encara no ha tornat a casa i no ha avisat a ningú- va dir el pare.

Just en eixe moment va sonar el timbre. Els pares tenien esperança que fora Amaia, però qui estava en la porta era Jordi que passava per allí i va voler saludar a Amaia perquè no contestava els seus missatges i estava preocupat.

-Bona nit!

-Bona nit Jordi! Com tu per aquí?

-Passava per aquí i volia veure a Amaia perquè no em respon els missatges.

-Amaia no està a casa encara. Està amb Mara des d’ahir i no et contesta perquè s’ha  quedat sense batería al móbil.- va explicar la mare.

-D’ acord, sent haver molestat.

-No molestes Jordi. Passa i pren alguna cosa amb nosoltres- va dir el pare.

Els tres s’assenten en la taula  i començen a parlar. La mare d’ Amaia comença a parlar sobre la noticia que havien escoltat de la festa a la platja.

-Sí, he vist la notícia i m’ha sorprés molt. Jo no vaig veure res d’això l’altra nit.

Continuen la conversa una estona fins que es fa massa tard i Jordi decideix anar-se’n a sa casa i diu als pares que avisen a Amaia de la seua visita i que quan torne es pose en contacte amb ell.

Els pares ja molt preocupats i enfadats envíen un missatge a Mara per a que li diga a Amaia que es pose en contacte amb ells i que no tarde molt més en arribar a casa.

Finalment, els pares se'n van anar a dormir fins a les 6:39 del matí.

TORNADA AL PRESENT

-Qui és? Qui és? –preguntava la mare fins que finalment va obtenir una resposta.

-Familiars d´Amaia Romeu Serra?

-Si sóc sa mare.

-Cridem des de la policia. Hem trobat que la sang del ganivet trobat al lloc de la festa en la platja coincideix amb la d´Amaia.

Capítol 2 Interrogatoris
7 hores 30 minuts

El matrimoni es trobava en la comissaria de policia. La mare, angoixada, no parava de plorar i cridar preguntant per la seua filla mentre que el pare intentava calmar-la.

-Però no estava amb Mara? Què ha passat?

-Vaig a cridar a Mara ara mateix per aclarir aquest assumpte!



**CONVERSACIÓ TELEFÒNICA ENTRE EL PARE I MARA**

-Mara on està Amaia?

-Està aquí dormint amb mi.

-Es troba bé?

-Sí perfectament. Per què?

-I com és que han trobat la seua sang al ganivet de la festa i no sabem res segur d'ella des del dia de la festa?

D'un moment a l'altre, començaren a sentir-se plors a l’altre costat del telèfon.

-Puc explicar-ho.



 Segons després el pare va penjar el telèfon i sorprès per la reacció de Mara va anar de seguida a informar a la policia el que acabava de passar. Aleshores, pensant que Mara podia saber alguna cosa del que estava passant amb Amaia, la policia va anar a buscar-la a la seua casa.

Una vegada la policia va arribar a casa de la Mara, comencen a interrogar-la.

-Bon dia Mara! Sabem que és una situació difícil per a tu però és necessari que ens respongués unes preguntes si vols que trobem a Amaia.

La Mara amb aspecte pàl·lid i decaigut es disposà a respondre les preguntes del policia.

-Doncs comencem. Primer de tot quan va ser l’última vegada que vas veure a Amaia?

-L’última vegada va ser en la festa a cap a les tres del matí.

-Bé,  amb qui va estar aquella nit i amb qui estava quan la vas veure per última vegada?

-Aquella nit vam estar tot el grup d’amics junts però vam començar a separar-nos i no la vaig tornar a veure.

-Aleshores per què has estat dient que estava amb tu i mentint als seus pares?

-Perquè Amaia volia quedar-se a dormir eixa nit a casa de la nostra amiga Bea  amb altres amics del grup, però com sabia que als seus pares no els agradava la idea em va demanar que si em preguntaven per ella els diguera que estava amb mi.

- I has parlat més amb ella?

-No, no he tornat a parlar amb  ella des d'aquell moment, vaig intentar cridar-la al mòbil després de parlar amb els sues pares l’altre dia però no em va contestar, pensava que estaria ocupada amb elles però  quan he escoltat que la sang del ganivet era seua m’he començat a preocupar per si li ha passat alguna cosa greu.

-I tu no recordes haver vist cap baralla en què estiguera Amaia implicada?

-No, jo no vaig veure res d’això. -va dir finalment Mara acatxant la mirada.

-D’acord moltes gràcies per la teua col·laboració. Saps on podem trobar a Bea i la resta d’amigues?

-No, no ho sé.



Poc temps després, els guàrdies van tornar a la comissària i van començar a unir les dades després de la informació que havien obtingut de Mara, ja que els havia paregut una explicació coherent  però no estaven molt convençuts d’aquesta última confessió, encara així la van deixa anar perquè el pares sabien perfectament que Mara no tenia res a veure en la desaparició de la seua filla.

La policia, seguint les declaracions de Mara, va començar a investigar el grup de Bea que estava format per ella, Alexandra i el nuvi d’aquesta, Miquel. Els pares d'Amaia van afegir que aquest grup d’amics no els agradava gens ja que una vegada, un parell d’anys abans, havien intentat fer caure a Amaia en el món de les dogues però per sort van aconseguir solucionar-ho a temps.

Miquel era el típic xic deixat que sempre va vestit de negre amb samarretes roqueres, portava un pírcing a la cella, alt i robust que, a més, estava molt ficat al món de les drogues. Alexandra era una xica molt ambiciosa que li agradava ser sempre el centre d'atenció de tot el món  i sempre volia tindre la raó, també li agradava dominar a tot el món ja que era molt superbiosa. I Bea era una xica molt insegura que es deixava influenciar fàcilment. Havia sigut amiga de Mara i Amaia des que van començar la escola però en arribar a l'institut va conèixer a aquesta gent i va acabar sent com una d’ells.

Una vegada els tres amics van arribar a la comissaria, desprès de ser cridats per la policia, va començar l'interrogatori.

- Bé, sabeu perquè esteu ací ?

- Sí, suposem que és per la notícia de la sang d’Amaia  al ganivet- va dir Miquel.

- Què sabeu al respecte d’aquest tema?

- Nosaltres vam estar amb ella bona part de la nit fins que la vam perdre de vista.- va contestar Bea.

- Però no va dormir amb vosaltres aquella nit?

- No, després de la festa cadascú va tornar a la seua casa. -afirmà Miquel.

Alexandra s’havia mantingut tota la conversació callada perquè no suportava a Amaia ja que estava gelosa d’ella perquè en realitat Alexandra  estava enamorada de Jordi.

- I tu Alexandra , que estàs tant callada, tens alguna cosa que afegir?

- Pot ser. L’última vegada que jo vaig veure a Amaia ella estava discutint amb Jordi i Mara i després d’això Mara se'n va anar corrent una mica angoixada.- va dir Alexandra amb un to brusc i aspre el que va fer sospitar a la policia que alguna cosa passava entre Alexandra i Amaia.

Seguint amb el que havia dit Alexandra, encara que la policia no estava molt segura que fora cert per la seua actitud, van decidir parlar amb Jordi per a corroborar-ho.

 

 

 

 
Capítol 3 LA SOCIETAT EN QUÈ VIVIM
La policia va mantindre informats als pares d’Amaia en tot moment del que anaven confessant  i per tant els van informar de que havien de interrogar a Jordi pel que havia dit Alexandra. Els pares es van sorprendre de que tingueren a Jordi com a sospitós, ells pensaven que això era impossible, ja que Jordi havia tingut cura de la seua filla sempre i a més aparentava estar preocupat per ella des del primer moment.

Però la policia va telefonar a Jordi per a què responguera a algunes preguntes i, una vegada en la comissaria, va començar l’interrogatori encara que els pares estaven totalment en contra.

-Jordi tu anaves amb Amaia aquella nit, no és així?

-Sí clar, jo vaig estar amb ella quasi tota la nit.

-Hem obtingut la informació de que algú va presenciar una situació tensa entre tu i Amaia junt a Mara.

-Sí, es cert que vam tindre una petita discussió però es tot un malentès. En realitat el que va passar va ser que Mara havia vist al seu exnóvio, es va desanimar y volia anar-se’n a casa però Amaia no volia tornar tan prompte, elles van començar a discutir i jo em vaig ficar en la discussió recolzant a Amaia, aleshores Mara es va enfadar més perquè pensava que Amaia ja no volia estar amb ella i que li importava més jo, així que va eixir corrent i Amaia va anar darrere d’ella perquè es sentia malament per la seua amiga. Eixa va ser l’última vegada que jo vaig veure a Amaia i pensava que estaria a casa de Mara.

- Doncs ja hem acabat pots anar-te’n.

Jordi ix de la sala d’interrogatoris acompanyat pels policies i a l’eixida de la comissaria es troba amb els pares d'Amaia alleujats perquè han deixat lliure a Jordi. Mara també es troba allí amb ells i entre ella i Jordi es notava una certa tensió i mirades de ràbia per part d'ella. D’un moment a altre Mara va trencar a plorar i es va abalançar sobre Jordi. Entre els policies van aconseguir parar-la i calmar-la pel fet que es trobava en un estat de nervis i no aconseguien entendre res del que deia.

Una vegada més calmada, va començar a dir amb veu plorosa:

-Tot el que us ha dit Jordi és mentida, jo sé la veritat. El dia de la festa cap a les tres de la matinada vaig veure que Jordi i Amaia estaven discutint i quan m’estava apropant a ells per veure que passava vaig veure com Jordi pegava violentament a Amaia. Vaig anar corrent  per intentar defendre a la meu amiga i quan vaig arribar on estaven ells, Amaia em va dir que estava bé però vaig intentar anar a buscar ajuda. Sobtadament Jordi em va atrapar i em va amenaçar de mort amb un ganivet. Jo no sabia què fer en aquell moment, aleshores, per causa de l’estat de shock, vaig eixir corrent cap a casa i abans de que em donara temps de dir-ho a algú vaig rebre una trucada de Jordi que m'amenaçava amb matar-me a mi i a la meua família si contava el que havia vist. A més em va obligar a contar una altra versió si em preguntaven.

- Però que dius! Està boja! No li feu cas, no sap el que està dient- va dir Jordi cridant i enfadat.

-És veritat tot això que dius Mara?– va preguntar la mare d’Amaia molt sorpresa.

Mara va assentir amb el cap perquè no podia parlar a causa dels nervis i la mare va caure desmaiada a terra. Van cridar un metge mentre Mara entrava amb els policies a una habitació perquè havien de prendre declaració del que acabava de confessar.

Mentre Mara estava declarant la veritat amb els policies, Jordi esperava a una sala obscura on només hi havia una taula i dues cadires junt amb un guàrdia que el vigilava.

Mitja hora més tard, Mara va eixir i estaven esperant-la el seus pares junt amb els d’Amaia. La mare d’Amaia ja s’havia recuperat un poc però els nervis i la incertesa estava present entre ells.

Va arribar el torn de l’interrogatori a Jordi, aquest va mantindre la seua coartada durant aproximadament una hora  en la qual va estar responent les preguntes del policia fins que, finalment, les seues respostes van començar a ser contradictòries, aleshores angoixat i sense trobar cap remei  es va veure obligat a confessar.

Com Jordi va dir  que era veritat tot el que Mara havia contant, i va confessar allò pel que realment estaven discutint quan Mara els va vore era perquè ell volia mantindre relacions sexuals amb Amaia però ella es negava. Aleshores després que Mara eixira corrent ell va clavar el ganivet a la cama d’Amaia i seguidament se la va portar a un garatge.

-On està eixe garatge i on està Amaia ara?

Jordi es negava a contestar.

-Has de contestar ja. On està Amaia?

-Està en el garatge.

-Dis-nos on està eixe garatge.

-Està en el carrer Les Rosses.

La policia va eixir corrent cap a la direcció que havia donat Jordi i en arribar al garatge van trobar el cos sense vida d’Amaia. Van comprovar que havia sigut agredida físicament, violada i després la va matar ofegant-la. Per tant estaven davant d’altre cas de violència de gènere.

 

**Sona l’alarma**

Amaia es desperta suant, angoixada i molt espantada pel malson que havia tingut després de vore la nit anterior, mentre sopava, una noticia d’una adolescent que havia sigut assassinada per la seua parella.

Tot havia sigut un malson. Però es un somni o una realitat  la violència de gènere a la nostra societat? Efectivament és una realitat, i a més és un fet que es dóna molt freqüentment i per persones que mai podríem haver imaginat que podien fer-ho com Jordi, d’una aparença simpàtica, gens problemàtic i bona persona. Perquè  al final les aparences enganyen i, a més, vivim en una societat plena de violència on no ens podem fiar de ningú.

 

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]