Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Somniadores
CENTRE PRIVAT LICEO. BENICÀSSIM
Inici: Li deien Lola
El misteri sense resoldre
Inici:  Li deien Lola
Abril del 1930
Declaració del Josep de cal Pastor al cafè del Potacari davant Boada, el Ramsès i una nombrosa concurrència.
El primer que vaig trobar va ser la sabata. Una sabata fina, elegant, de pell bona, de xarol per ser exactes, amb la puntera i el taló de color marró intens i la resta d’un crema suau. Amb una sivella daurada treballada amb delicadesa. Una sabata pràcticament nova, cara. Una sabata per a una senyora.
Una sabata que no s’oblida en qualsevol lloc ni es llença en un descampat.
Capítol 1 L'assassinat misteriós
Abril del 1930

Declaració del Josep de cal Pastor al cafè del Potacari davant Boada, el Ramsès i una nombrosa concurrència.

El primer que vaig trobar va ser la sabata. Una sabata fina, elegant, de pell bona, de xarol per ser exactes, amb la puntera i el taló de color marró intens i la resta d’un crema suau. Amb una sivella daurada treballada amb delicadesa. Una sabata pràcticament nova, cara. Una sabata per a una senyora.

Una sabata que no s’oblida en qualsevol lloc ni es llença en un descampat.

-Açò és tot el que he trobat sobre l'assassinat i la prova de la misteriosa sabata, Hund!- va dir Siri.

-Bon treball Siri, ara acompanya'm al lloc del crim, he cridat a Frank perquè ens arreplegue amb el seu cotxe.-

De lluny es pot veure amb claredat un cotxe de policia, al qual van pujar i es van dirigir al lloc que havien acordat anar. Un profund silenci s'estén pel cotxe. Açò sol passar, quan comence a pensar no m'agrada que ningú m'interrompa.

Jo sóc el detectiu Hundark. He passat per assassinats i misteris que eren trencaclosques i difícils de dur a terme però cap ha sigut com aquest, per la qual cosa estic preocupat; pareix que açò acabarà fins que muiren quatre persones innocents i jo he de parar-ho. Fa una setmana em va cridar Frank perquè els ajudara en un assassinat. Pareixia un assassinat perfecte, pensat moltes dècades enrere i no hi havia cap prova que poguera dirigir-me a l'assassina fins que vaig trobar una pista: una sabata color crema suau en l’interior de la qual hi havia una nota que posava:

7/3/1936


TU SERÀS LA PRIMERA (14/3/1946)


EM DIUEN LOLA

En eixe moment li vaig dir a Siri que investigara sobre la sabata però no va trobar res. Fins que en una nit de pluja i tempestats em va cridar una altra vegada el meu amic Frank. Em va dir que havia succeït un altre assassinat i vam decidir acudir al lloc del crim; amb el seu gos policia Furt, vam trobar un parell de sabates idèntiques a les  del passat assassinat, acompanyades d’una carta que posava:

12/3/1946


TU SERÀS LA SEGONA(19/3/1946)

EM DIUEN LOLA.

I ara estem anant a la casa de la víctima, on va ocórrer l'assassinat.

-Ja hem arribat, baixeu del cotxe- Va dir Frank

-Val! - va exclamar Siri.

-Els criminòlegs ja han investigat sobre el cos i han descobert que la seua mort va ser provocada per un enverinament i després d’haver mort va ser apunyalada. Pareix que les víctimes foren apunyalades amb la major de les ràbies com si d'algun rancor es tractara, és idèntic a l'anterior assassinat.

Hi ha una cosa que només jo i el meu equip sabem, és quelcom que, si arribara a l'orella de la societat, posaria en estat de pànic i perill a tot el món i pararia la investigació. A més, no podríem donar amb l'assassina.

NOMÉS HI HA CINC PARELLS DE SABATES COM AQUESTES EN EL MÓN!

Provenien de mans d'un sabater molt famós, el conegut Charlestoon, que va deixar aquests cinc parells de sabates en un lloc que només algunes persones tenien l'oportunitat de conéixer-lo després de la mort de Charlestoon.

En 1925 es va fer una licitació a París d'estes sabates en què només hi havia cinc parelles. Un parell que estan descrits en la declaració de Josep i dos parelles que són de les víctimes d'aquests assasinats. Només queden dos parelles perquè l'assassina acabe amb eixe rancor i he de parar-ho. No puc permetre que continue morint gent innocent.

-Busca qui té els dos parells de sabates que falten -va dir Hundark. D'això vinc, m’ha entregat el comissari principal de l’FBI un document en què estan les dades d'un dels propietaris de les sabates licitades però no han trobat res sobre l'altre. Crec que hem d'anar a la casa del propietari X el més prompte possible.-

-Hi anirem demà, crida al propietari per a demanar una cita demà a la vesprada

...

-Hund m'han acceptat la cita, demà a les 16:00h haurem d'estar al carrer Tarond.

-D’acord, avisa’m demà.
Capítol 2 Una nota per a HD
De vesprada, anàrem a la casa del propietari de la sabata i van sorgir una sèrie d'imprevistos ...

En arribar la calorosa vesprada, vam anar a casa de X ,ens trobàrem amb la porta tancada i la toquem però ningú contestava.Vam estar fora esperant durant 15 minuts sense rebre cap resposta i ens vam veure obligats a tornar a comissaria, on vam pensar demanar una orde policial per a poder accedir a l'interior de la vivenda de X però, de manera inesperada, ens va arribar una carta de X en la qual deia:

Senyor Hundark,

Les meues més sinceres disculpes per no haver-li pogut obrir les portes de ma casa aquesta vesprada. Durant la vesprada d'ahir vaig rebre una amenaça de mort que provenia d'una tal Lola advertint del perill al qual em sotmetria si els obria les portes de ma casa.

En l'interior d'aquest mateix sobre està la carta que em va enviar Lola.

Atentament,

X

En aquest sobre, hi havia una altra carta que posava que si m'obria la porta X, Lola el mataría.

Vaig començar a escriure una resposta per a X que posava:

’si t’arrive una altra nota de Lola ens ho dius d’immediat’

                                                      …

Mai vam rebre cap resposta de X respecte aquest tema.

Com una setmana després arribe fins a les nostres orelles que, X va ser assassinat. Vam intervenir en el lloc del crim i hi vam anar a la casa de X per investigar, vam trobar una carta pareguda a la de les anteriors víctimes.

                 TU SERÀS EL SEGÜENT, AIXÒ ET PASSE

                 PER NO FER-ME CAS

                                                                               EM DIUEN LOLA



                                  

                                              (VISIÓ FRANK)   

Ei lectors! he de dir-vos una cosa, he trobat dins la butxaca de X una carta que em fa sospitar del detectiu Hand…

En ella hi ha escrit lo següent:

BENVOLGUT HD,

TU JA SAPS TOTA LA VERITAT, TU SABIES EL QUE ANAVA A SUCCEIR I ARA NI TU VAS A PODER DETINDREM.

ENS VEIEM PROMPTE.

JA SAPS COM EM DIUEN.

Què opineu? No us fa sospitar sobre el detectiu?

                                                         …

Ja em teniu ací un altre cop, acabe d’investigar els expedients de Hundark. I sabeu que he trobat?!

Hundark era veí i amic molt proper de la família que tenia el primer parell de les sabates de la declaració de Josep. La dona d’aquesta família fou assassinada l’any 1930 en sa casa i no hi havien trobat cap pista que poguera relacionar al detectiu amb l’assassina, l’única pista que havien trobat va ser una sabata de Charlestoon com en els anteriors assasinats.

Sembla que Hundark sap sobre aquest tema i per algun motiu que pareix que li afecta, no ho trau a la llum.

Per aquest motiu, potser, no hem donat encara amb l’assasina i amb el motiu de tota aquesta catàstrofe.

No vull ficar a orelles d’altra gent tota aquesta informació, ja que penso que ningú es de fiar després de tot el que ha passat aquests dies amb Hundark.

A continuació em dirigiré al lloc on aquesta dona, la seva família i Hundark habitaven, després us conto com ha anat.

                                                        

Podria haver-ho fet i per no voler desvetllar la veritat amb la fi d’ocultar un greu error meu del passat, s’han mort. Creia que podria salvar a X abans de que Lola fera tots aquests danys a la seua família i a ell.

Ara, em sent culpable de no poder haver-hi parat totes aquestes morts, he de  fer quelcom, ja!

Vaig a investigar sobre l’amo de la sabata que falta i pararé a Lola abans que hi faça mal  a cap innocent, sí o sí!


 

Capítol 3 He sigut jo?
Tres setmanes després…

-Ha vingut el senyor Frank -diu Siri.

-Deixa’l passar -contesta Hundark.

Entra Frank al despatx.

-Hola, Frank!

-Hola, bon dia.

-Què ha passat? et veig amb cara de cansat, com si hagueres passat la nit en vetla.

-No, només et volia preguntar...emmm...tu...coneixes a Lola?

-Sí...jo a tu no et puc anar amb mentides, ara mateix et contaré la veritat que ja va sent l’hora. La conec de sempre, fins a tal punt que sé que seria capaç de fer qualsevol cosa.

En l’any 1930 va aparèixer un assassí que va matar moltes persones, va ser el pitjor assassinat que he viscut en la meua vida. L’assassí va escriure una carta en la qual deia que no pararia de matar fins que trobara unes sabates vermelles fetes per Charlestoon. No sabia per a què volia les sabates, però sí que  la família de Lola en tenien unes; a més, la mare de Lola es va oferir per a ajudar-nos en aquest cas. Primer vam estendre la notícia de que la mare de Lola tenia aquestes sabates i després vam enviar a policies perquè la protegira.

El plan era agafar l’assassí quan la intentara matar.

Dos dies després els policies van veure un home sospitós, i el van seguir. Quan vaig arribar a la casa de Lola la mare ja s’havia mort, i les sabates havien desaparegut . L’home sospitós sol era per a que els policies se n’anaren. Després d’això Lola va pensar que qui tinguera les sabates seria l’assassí.  Ara mateix l’última persona que té les sabates es troba en perill i crec que es una tal Y.

-Qui has dit??!!

-Y, qué passa?

-Y  va ser segrestat ahir, només van deixar una carta en la qual posava que volien 20000€ per la vida de Y.

-Tens la carta?

-Sí, pren-la.

“Vull 20000€ a canvi de la vida de Y abans de dimecres, no crideu  la policia, o ja sabeu què passarà…”

Li han enviat una altra carta aquest matí:

“Poseu els diners en una bossa de mà i deixeu-la en les escombraries del carrer Calxue.”

-Què hi ha a l’envers de la carta? Són punts i línies!! -Va exclamar Franc.

Envers de la carta:

…  ---  -.-.   -.-- .----  ….. -.-. .-  .-.. -..- ..- .    

-Ja sé on es troba Y!! es troba en el número 15 del carrer Calxue!!

-Com ho saps?!

-Això està escrit en còdic Morse i posa: soc Y          ~15 Calxue~

-Això és impressionant -vaig a cridar la policia per anar al carrer Calxue.

Arriben al carrer Calxue, no hi havia gent pel carrer,  estava tot desert. En el número 15 hi havia un magatzem que pareixia molt antic.

-Aneu amb compte que l’assassina pot estar dins.

Van entrar tots de manera acurada mirant tots els costats, en una habitació fosca en la qual solament hi havia una finestra molt menuda, van trobar a Y nugat a un cadira però no hi havia notícies de Lola.

Van portar Y a l’hospital i es va despertar després d’una hora.

-Hola sóc el detectiu Hundark, estic investigant un cas d’assassinat i crec que la que t’havia segrestat és l’assassina. Em pots dir què ha passat?

-Sí, ara vaig a conta-vos tot lo que m’ha ocorregut. No puc recordar tot el que m’ha passat per el colp al cap però si que me’n recorde d’algunes coses amb les quals potser us puga ajudar. En l’instant que us les diga pot ser que canvie la vostra manera de pensar sobre el món, la vida no es tan bella com us sembla.

Eixe dia estava en la meua casa i, de sobte, vaig notar un colp en el cap i em vaig marejar. Quan m’havia despertat estava nugada a una cadira, Lola em va començar a preguntar si havia assassinat a sa mare però… no. L’únic que sabia era que aquelles sabates conduïen a un altre món, unes sabates que separaven el món dels vius del dels morts!

Li vaig contar la llegenda de Charlestoon. Segons la llegenda hi ha una espècie d’amulet que permetia agafant l’esperit dels morts i conduint-lo al món dels vius, es necessitava les sabates vermelles per a anar al mon dels morts.Es molt possible que l’assassina de la mare de Lola s’haja anat al mon dels morts, les sabates funcionen però crec que l’assassina no sap que quan un viu va a l’altre mon ja no podria tornar. També li havia dit que això esta escrit en la tomba de Charlestoon.

-Anem a la tomba de Charlestoon a per l’assassina!!


                                            Arriben a la tomba de Charlestoon


Van entrar a la tomba de Charlestoon i Lola estava llegint una carta. i plorant.

-Allí está! És ella! Agafeu-la!!

-No!! Solteu-me!

Hundark tu eres l’assissí perque en aquest mon ni hi ha altre culpabre mes que tu! tu i no jo! perqur ho tinc que pagar jo?! Vaig a contar la veritat, per a que s’entere el mon sencer i es que… ma Mare, la persona que mes volie, la persona que mes me cuidava, la meua única familiar… va ser assassinada… he matat a tota esta gent innocent… si.... no he descovert que ninguna d’elles era l’assassina…. Tot era una farsa, y una farsa teua, HD… però ara se clarament que tu… tu eres l’assassí de ma mare i mai en la vida t’ho perdonaré!

-Emmanilleu-la i porteuvos-la a la càlcel!

HD: QUI HA MATAT A LA MARE DE LOLA...JO?

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]