Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
sara0103
IES VICTORIA KENT. Elx
Inici: Marina
L'Internat
Inici:  Marina
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.
Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.
Capítol 1
 
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.

 

Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.

M’n vaig cansar de l’internat on els meus pares m’havien enviat, perquè deien que jo era un xic que no li feia cas a ningú. En setembre de 1980 van començar les classe en aquell internat molt avorrit anomenat la Llacuna Negra,al nort d’Espanya no va ser molt avorrit com jo pensava perquè havien altres companys que estaven allí pel mateix cas que el meu.

Hi havia una xiqueta anomenada Marina, amb cabells negres, la més bonica de l’internat. A  la primera setmana de començar les classes, un dia a classe de història vam haver-de fer un treball amb una parella i Marina va acceptar ser la meua companya. Gràcies a aquest treball vam començar a ser amics i ella em va presentar l’Ivan, Josep i Encarni, eren un grup d’amics que no volien estar en aquest infern.

Als pocs mesos me vaig adonar que cada vegada m’enamorava més i més de Marina. Al principi no li vaig dir res perquè tenia por de com podia ser la seva reacció, fins que un dia després de la classe de literatura universal em va dir Marina; Carles, hem de parlar d’una cosa molt important. En aquell moment vaig tindre por i li vaig dir; jo també tinc una cosa molt important per a dir-te. Vam sortir i em va dir: estic enamorada de Ivan, en aquell instant el món es va caure damunt del meu cap, no sabia què dir. Em vaig quedar quiet mirat els seus ulls i pensant com li podia agradar Ivan. Es va adonar que quan em va contar aquella notícia el meu rostre va cambiar, i em va preguntar si estava bé, la meua resposta va ser que sí, sols que tenia fred. Es va creure aquella mentida i em va dir tu també tenies una noticia per contar-me i després de tot ja mai li podia dir que estava enamorada d’ella o al menys de moment, i vaig tornar a mentir, li vaig dir que els meus pares vindrien per vacances de Nadal a per mi, perquè ens n’ anaven de viatge a la casa del nord dels meus iaios.

La vaig evitar unes setmanes, inclòs l’últim més que quedaba abans dels vacances de Nadal, volia oblidar-me d’ella i continuar sent el seu amic. Després d’aquella noticia va parlar amb Ivan i van començar una relació. Estaben tots els dies donants abraços i coses que fan les parelles, i cada vegada odiava més aquell internat.

En aquell instant vaig anar a la meva habitació estava fart de aquelles mirades còmplices i aquella complicitat que es tenien ambdues. Marina era la primera xica que m’ havia agradat tant en tota la meva vida. No sabia que fer, si deixar de ser amic de Marina i  Ivan o
comencar a oblidar la Marina o quizas hauria de dir-li tota la veritat. En aquel internat no tenia a ningú amb qui podria parlar, estava completament perdut.

Em vaig quedar dormit, fins que algú em va tocar a la porta. Era en Marina i Ivan.

vam dir ambdos: què passa Carles, perquè no estas amb nosaltres?

I jo vaig respondre : em trobe un poquet malat, això és tot, gràcies per preguntar.

-Marina: d´acord, t’ esperarem  al pati per esmorçar.

Quan van anar ells dos, vaig cridar al meu germà, era l´únic de la meva família con el que podia parlar. Li vaig dir que si em podia fer una visita. Em va dir que si. Després vaig baixar amb elles dos sense gens de gana.

En arribar la pati s’estaven barallant. Ivan li va dir a Marina que ja no volia continuar aquesta relació. Que ella no era la seva mare per a estar dient-li  què hauria de fer.

Després d’ anar l’Ivan, vaig acostar-me a Marina. Ella estava plorant i em va dir que si havia escoltat tota la discussió que havien hagut. Li vaig respondre, que sols algunes coses.

Ella em va dir que no sabia perquè Ivan havia reaccionat aixi amb ella. Que ella nomes li havia dit que s’havia d’ esforçar més en les matemàtiques sinó podia repetir el curs. Després de la discussió que Marina i Ivan van tindre vaig començar a pensar perquè Ivan ja no volia més estar amb ella, jo crec que l’Ivan ha conegut a un altra filla, potser que ara le agrada la xiqueta nova de l’altre curs, Clara, diuen que ha vingut perquè els seus pares s’han divorciat… Bo, a l’hora de dinar vaig baixar al menjador com tots els dies a la mateixa hora, mentre baixava vaig vore com l’Ivan s’anava poc a poc acostant a Clara, però… com podia contar-li això a Marina?

Vaig decidir no dir res, perquè la meua amiga Marina encara no havia superat aquesta ruptura.

Després de dinar vaig rebre una trucada del meu germà, em va dir que demà vindria a visitar-me, amb tot això que ha passat, aquesta trucada va ser la noticia més feliç que vaig rebre en tot aquest temps que he estat en aquest internat.

Aquella nit vaig dormir molt content esperant el dia següent per tornar a vore al meu germà.

-Hola, Carles, com estàs?

- Molt bé, tenia moltes ganes de tornar a parlar amb tu.

- T’ he trobat a faltar molt germanet, ara la casa esta molt buida.

- Però segur que el pare i la mare estan tranquils .

La visita del meu germà va durar una hora i mitja aproximadament, em vaig dirigir a la biblioteca buscant a Marina, que sempre solia estar allí estudiant o fent deures, vaig anar i no estava, vaig decidir anar a buscar-la a la seua habitació, no la vaig trobar, em vaig posar molt nerviós, i anava preguntant per ella a totes les persones que passaven al meu costat, i ningú en sabia res…


 
Capítol 2


Vaig decidir anar a buscar  un professor, el primer professor que vaig trobar va ser el professor de francès, monsier François.

Bona tarda professor, ha vist a la meua companya Marina?- li vaig dir.

Hola xiquet, és que no ho saps? A Marina l’han ingressada aquest matí, volia suicidar-se, quan una de les seves companys d’ habitació la va vore…- va dir el professor

No vaig tendre una resposta a aquesta noticia que m’havia donat monsier François, després d’ això em vaig preguntar… per quina raó ho  ha fet?

Aquella nit no vaig poder dormir, volia estar amb ella i preguntar-li per quina raó ho havia fet, podria ser per Ivan, o els seus pares, o mil raons més.

A dia següent vaig demanar als professors si podia anar a l’ hospital a vore-la, i la directora va acceptar, i monsier François em va portar amb el seu cotxe, de camí contemplava el paisatge, havia passat molt de temps des que vaig entrar per primera vegada en l’ internat, finalment vam arribar, Marina estava a l’habitació 2311, ús preguntareu per què es un numero tan llarg veritat? és perquè era l’únic hospital que hi havia entre dos pobles.

Quan vaig entrar Marina es va posar molt contenta i de seguida vaig anar a abraçar-la, es va posar a plorar i em va demanar disculpes.

Per quina raó l'has fet Marina, per què?- li vaig dir

Ahir quan anava a la biblioteca vaig passar a l’ habitació d’ Ivan, per demanar-li perdó, quan de sobte el vaig veure amb Clara, la xiqueta nova- em va respondre Marina.

M’havies d’ haver avisat…- li vaig dir

Has d’ ajudar-me Carles, quan torne a l’institut, per favor vull i necessite la teua ajuda- em va dir

Estàvem parlant quan aleshores em va dir el professor que era l’ hora de tornat a l’internat, em vaig posar trist, perquè volia estar més amb Marina i no tornar a l’internat…

Quan estaven tornant, em vaig adonar que encara estava enamorat de Marina, i potser que encara tingaven una oportunitat d’ estar els dos junts, vaig preguntar a monsier François que quan tornaria Marina, i em va dir que dins d’ una setmana tornaria a l’internat.

Va vindre a la meua habitació Ivan, i em va preguntar com estava Marina, la veritat és que estava molt preocupat per ella, i tenia els ulls rojos és possible que estiguera plorant, li vaig dir ara estava bé, però que s’havia intentat suïcidar, perquè el va veure amb la nova, se’n va anar de la meua habitació sense dir res...

Cada dia que passava quedava poc per a que Marina tornara i estava molt content i a la mateixa vegada tenia una intriga molt gran d’açò que volia contar-me Marina….

El 15 d’abril a les 9:30 del matí va tornar Marina, en aquell moment no podia parlar amb ella perquè estava a classe, havia d’ esperar-me a l’ hora de l’esmorçar.

Finalment va arribar l’hora i vaig sortir corrent de la classe, vaig arribar a la seva habitació i alli estava Marina.

Entra i tanca la porta- em va dir Marina

Què era això tan important que m’ anaves a contar?- li vaig preguntar.

Em va contar que estava farta d’aquest internat i que s’ anava a fugar, i em va proposar anar-me amb ella, la veritat és que des del el primer dia que vaig arribar aqui anava desejant el dia en el que poguera sortir, us podeu imaginar que vaig aceptar la proposta de Marina.

Vam passar tots els dies planejan com i quan… finalment vam decidir el dia i l’ hora de la fugida de l’internat.

Un dia quan estàvem sols a la biblioteca pensant en com fugir-nos d’alli vam vore que dins de la ximeneia que hi havia un passadis, havíem trobat la forma d’escapar-nos d’alli


 

Capítol 3
Finalment va arribar el dia, era el 7 de maig de 1980 a les 00:00, el dia que vam planificar anar-nos-en d’aquell infern on havíem passat més de set mesos.

Els llums de totes les habitacions estaven ja apagats, havíem quedat al costat de la xemeneia on vam descobrir aquell passadís, la nostra idea era sortir per allí, el vam obrir i primer va entrar Marina i de seguida jo. No hi havia cap llum, no es veia res…

El passadís portava al bosc una vegada allí, vam decidir llevar-nos els uniforms de l’internat, i vam agafar l’ autobús que anava al poble, teníem diners suficient per a anar en autobús i en tren que era la nostra idea.

Eren les 4 del matí quan vam arribar al poble, he teníem tot planejat quan s’adonaren que no estavem ni a classe ni a l’ internat nosaltres estaríem arribant a Barcelona.

A les 6:30 ja estàvem de camí a Barcelona, Marina estava tranquil·la, però la veritat és que jo començava a arrepentir-me, havia fet aquesta bogeria perquè estava molt enamorat de Marina…

Algú dels treballadors del tren va avisar que sols quedava una hora per arribar a Barcelona, el trajecte era de 2 hores i mtja això significava que les classes estaven a punt de començar, estavem a punt de sortir en televisió, radio, i periòdic, tots els mitjans de comunicació llançaven el mateix missatge: ¨ Dos niños de entre 15 y 16 años del internado Laguna Negra se han escapado esta noche. Porfavor si alguien los ve o los encuentra avisar a este numero: 982346723¨ i al costat dues fotografies una de Marina i l’altra meua, en aquell moment vaig sentir de veritat por, estaven a tots el mitjans de comunicació era impossible anar a qualsevol lloc i que no ens agafaven, però això a Marina li donava igual.

Vam estar caminant durant unes dues hores, jo m’estava morint de son i els meus peus demanaven un descans.

Podem descansar i menjar? ja no puc més.- li vaig dir a Marina.

Tranquil ja queda poc.

Però on anem, tinc por, vull tornar, perquè de segur que ens trobaran.

Vam seguir caminant fins arribar a una casa, devia tindre més de 50 anys, era la casa on havia nascut Marina, on havia mort la seva mare.

Van passar 5 dies fins que ens vam anar Marina i jo de l’internat, 5 dies de busqueda i ningú ens havia trobat, i era difícil, perquè segurament ningú sabia on estava aquesta casa. En aquests dies vaig preferir quedar-me a l’ internat, aquest lloc era molt avorrit, no fèiem res en tot el dia, Marina sí perquè era la seva casa…

Un dia vaig decidir sortir de la casa, volia veure el lloc on estàvem, em vaig posar a caminar i vaig arribar a una estació d’autobussos, en una de les plaques estaven les nostres fotografies, i em vaig posar la caputxa per a que ningú em poguera reconèixer, però va passar tot el contrari, un conductor d’autobús em va conèixer, i va trucar el número que posava en tots els mitjans de comunicació.

Vam passar 7 dies fins que ens vam anar de l’internat, la meua busqueda va acabar, sols 7 dies van tardar en en trobarme, de seguida va vindre la policia i em van portar a comisaria, per la vesprada van arribar els meus pares, i el director de l’institut, em van fer moltes preguntes, estava molt esglaiat, hi havia molta gent parlant i mirant-me, la meua mare no parava de plorar i el meu pare estava parlant amb el director.

El que més em va sorprendre és que ningú em va preguntar per Marina, ningú…

Van vindre els meus pares junt al director, volien parlar amb mi d’una cosa molt important.

Carles,fil meu… la persona amb la qual te’n vas anar de l’internat, no era Marina..- em va dir la meva mare.

Com que no? No estic boig mare.. sé perfectament amb qui em vaig anar de l’internat.

Marina no té va contar la història de per què estava en l’internat… Quan Marina tenia 13 ans, va morir el seu pare, i es va quedar vivint amb la seua mare, i sa germana, elles dos eres besones… Un dia la germana de Marina va assassinar a la seva mare, i va tindre tancada a Marina, fins que un dia va poder sortir, i com no tenia ningú amb qui quedar-se va ser ingressada en l’internat..- va dir el director.

Això no pot ser, perquè quan vaig anar amb el professor de francès a l’ hospital era Marina.

Sí, i la xiqueta que va tornar no era Marina…- em va dir el pare.

Aleshores.. què volia de mi?

Vaig tornar a la meua casa amb els meus pares, però volia saber quin era el motiu, perquè em volia a mi, volia veure a la Marina de veritat i que m’ explicara tot això que em va passar, però em van dir que havia de descansar abans de tornar a l’internat.

Va anar la policia al lloc on vaig estar 7 dies, però no la van trobar…

Va arribar el dia de tornar a l’internat, aquestes últimes setmanes van ser rares, ja no sabia  amb qui parlaria una vegada arribe a l’internat…

Carles, estava molt preocupada.

En aquell instant no vaig respondre, em vaig sentir molt rar, tot el mon estava parlant amb mi, de sobte tots volien ser els meus amics.

Marina em va contar la història que els meus pares i el director em van contar a la comisaría de Barcelona, i em va dir que volia venjar-se d’ella per haver-se escapat.

Passaren 4 dies fins que vaig tornar a l’internat, i la policia seguia sense trobar a la germana de Marina, una tarda quan tots estàvem estudiant Marina estava al pati, quan de sobte va vindre la seva germana, portava una pistola i estava apuntatnt a Marina, aquella vesprada sols vam sentir el so del dispar… Ja era massa tard quan tots vam baixar, estava Marina sangrant i la seva germana amb la pistola en la mà, de seguida els professors van trucar a la policia.

No vaig poder acomiadar-me d’ella… em vaig asseure al seu costat mirant la ferida, els professors m’apartaven però no podia.

De seguida van arribar la policia i l’ ambulància, però ja no podien fer res, Marina va morir a mans de la seva germana….

FI


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]