Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
m.canigo
Col·legi Canigó. Barcelona
Inici: Camps de maduixes
Amor
Inici:  Camps de maduixes
6 hores 39 minuts
Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.
Per això va saber que la trucada no podia ser bona.
No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.
Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.
La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.
- Sí?
Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.
Capítol 1 100.000
Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.

Per això va saber que la trucada no podia ser bona.

No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.

Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.

La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.

- Sí?

Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.

La resposta a la seva inquietant pregunta va ser contundent i sense opció a negoci.

- 100.000

Es va fer el silenci en aquella habitació de matrimoni. 100.000? Què volia dir allò? Quan el telèfon va estar penjat, la dona, preocupada, va preguntar a l’home que jeia junt a ella què qui era i que què volia. L’home no contestà. Van passar uns segons fins que la dona tornà a formular-li la pregunta.

- No ho sé, però de ben segur que no és res bo.

Els protagonistes d’aquesta història són la Marta i en Lluís. Un matrimoni exemplar amb un fill, en Tom. Ell és el tercer gran personatge principal, un noi de 17 anys al que li agrada la festa i la vida nocturna. Els pares porten un temps preocupats però no li donen massa importància al tema perquè saben que és un noi responsable. La Marta, la mare d’en Tom, és una dona amb un cor molt gran. Es preocupa sempre pel seu fill i estima incondicionalment a en Lluís, el seu marit. Ell es un home dur i exigent però per a ell, la família és el tresor més gran i per això fa tot el possible per a que en Tom i la Marta visquin feliços.

Van aixecar-se i l’home va intentar contactar de nou amb la misteriosa veu que havia sentit feia tan sol uns minuts. Va buscar la trucada més recent i va pitjar el botó verd amb l´objectiu de trucar. Va saltar el contestador. Va fer un segon intent. No va aconseguir-ho. El temps passava i seguien sense obtenir resposta. Eren les deu. Van oblidar el que havia passat i van continuar amb la rutina diària. De seguida van arreglar-se per a començar un nou dia. Era dissabte. Tenien pensat marxar els tres a dinar a un restaurant en el que anaven molts migdies els caps de setmana. Estava a les afores de la ciutat però valia la pena. La paella que cuinaven era impressionant i no hi havia res que li fes més il·lusió a en Lluís després d’una setmana de treball. Solament quedava despertar a en Tom. De sobte, un crit agut va inundar l’habitatge.

- En Tom no hi és!

La dona va començar a plorar. Havia anat a despertar-lo a  la seva habitació per a esmorzar els tres junts però quan es va apropar al seu llit va adonar-se que en Tom no hi era. No havia tornat aquella nit a casa després de sortir de festa amb el amics. Havien acabat els exàmens finals i com a recompensa els pares li havien deixat sortir per a celebrar-ho. En Tom era un noi amb unes notes excel·lents i uns amics envejables.  La Marta no s´ho podia creure. Va tardar uns segons en reaccionar. De seguida, en Lluís va aparèixer a la habitació. La va consolar.

- En seguida arribarà. Es deu haver  quedat a casa d’un amic a dormir.

Van intentar imaginar-se què havia pogut passar. En Lluís estava segur que era qüestió de temps que en Tom aparegués per la porta dient que no havia pogut arribat a casa i que havia dormit a casa d’en Pere, el seu millor amic. La  Marta, en canvi, ideava històries terribles que semblaven quasi impossible que poguessin passar. Per al seu marit, ella estava sent molt exagerada.

- Ja veuràs com ens riurem quan dinem tots junts al restaurant.

 Però això no la va tranquil·litzar. Li estranyava que no els hagués trucat ni enviat cap missatge.

- S’haurà quedat sense bateria. Ja saps que el seu mòbil últimament no funciona gaire bé.

Malgrat els intents d’en Lluís de tranquil·litzar-la, ella seguia agitada i molt amoïnada. La Marta estava dubtosa i va decidir trucar-lo no fos cas que hagués passat alguna cosa.

Va córrer cap a la cuina, va agafar el telèfon i va teclejar el número del mòbil d’en Tom. No va saltar el contestador, el mòbil estava encès.  Va posar l’altaveu per a que en Lluís també el pogués sentir. Una veu trencada va respondre. No era en Tom.

- He dit 100.000

No ho podien creure. Havien raptat a en Tom.
Capítol 2 24 hores
No ho podien creure. Havien raptat a en Tom.

Les galtes de la Marta van començar a posar-se vermelles, els seus ulls van inflar-se i les llàgrimes van començar a rodar per la seva cara. En Lluís no era capaç de parlar, les paraules semblaven no existir. La va abraçar amb força, la tranquil·litzava amb suaus carícies. Després d’uns trists minuts de silenci, van iniciar tot el procés per a poder recuperar a en Tom. Estaven decidits. El trobarien aviat.

En Lluis va trucar ràpidament a la policia mentre que la Marta avisava als familiar i amics amb un esforç immens per a contenir el plor. La policia va actuar ràpidament. Van realitzar un llarg interrogatori a en Tom i van citar-lo a les quatre de la tarda a la comissaria. Quan va penjar el telèfon, la mare de la Marta ja estava a casa intentat ajudar en tot el que fes falta i els millors amics d’en Tom van posar-se en marxa per a poder retrobar-se amb el seu company en el menys temps possible.

A tres quarts de quatre ja estaven tots a la comissaria. El cap de l’operació els va atendre de seguida. Va preguntar al pare del Tom tot l’ocorregut fins el més mínim detall: què és el que feia el Tom fora de casa, on era, amb qui hi estava, quan i com se’n van adonar que en Tom no havia tornat a casa, la trucada d’aquella misteriós home i la resta de fets que eren essencials per a iniciar la recerca. Van estar quasi fins les vuit firmant papers i organitzant els passos que seguirien per a que no se’ls escapés res. Una cosa estava clara, en Tom havia sigut víctima d’un segrest però hi havia un gran problema: no tenien ni la més mínima idea de la cara que tenia el suposat segrestador. En les quatre hores que van passar a la comissaria, el telèfon va tornar a sonar. Era ell, el malvat home que estava a punt de destrossar a una família sencera. La conversa va transcórrer d’una forma ràpida i desconcertant. Eren les sis en punt.

- Teniu 24 hores per a entregar-me els diners. Les instruccions són clares. Demà, a aquesta mateixa hora vull la bossa amb els 100.000 a la cantonada del carrer “Sant Antoni". Ni un minut més.

- Però...

- He dit que les instruccions són clares, no hi ha preguntes. Si el que he dit no es compleix, les conseqüències seran dures. En Tom morirà.

Abans que algú pogués parlar, el telèfon es va penjar. Encara no s’ho podien creure. En Tom estava en perill. La Marta plorava i l’àvia intentava consolar-la. No tenien ni un terç del total que havien de pagar per a recuperar al seu estimat Tom. En 24 hores era impossible recollir aquella quantitat de diners. Estaven perduts. Una sensació de impotència va a apoderar-se d’ells. El Tom moriria i ells no ho podrien evitar.

Efectivament, van tindre que buscar un pla B. Si no eres capaços de recuperar-lo amb els diners, ho farien d’una altra forma. No tirarien la tovallola. Volien tornar a escoltar la seva veu, volien tronar a acariciar-lo, a sentir-lo, a ajudar-lo a parlar-li, a veure’l jugar a futbol, a veure’l gaudir de la vida, a veure’l feliç. Li quedava tot un camí per experimentar mil i una meravelles amb la família i amics. Eren aquests els motius, eren aquestes les raons de l’esforç que estaven fent per a tornar-lo a tenir amb ells.

Tenien 24 hores per a elaborar el pla. Un pla que acabés amb el malvat delinqüent i que els permetés tornar a abraçar amb força a en Tom. Una abraçada que la Marta necessitava més que mai. Aquella nit sense en Tom va ser la més dura que havia experimentat en la seva vida. Va somiar amb el naixement del seu primer i únic fill, en Tom. El dia més feliç de la seva vida. La seva infància va ser perfecta: tenia uns pares que l’estimaven d’allò més, uns amics que mai no s’allunyaven d’ell, uns avis que el trucaven cada setmana preocupant-se per ell... Què més podia demanar? Era feliç. Estava rodejat d’amor.
Capítol 3 Angoixa
Era aquell amor el que no volien perdre. Un amor que no demanava res a canvi, un amor ple de felicitat, un amor sense límits, sense fronteres.

A la matinada van trucar-los des de la comissaria:

- Veniu enseguida. Tenim el pla perfecte.

- De seguida ens teniu allí.

Van vestir-se de la manera més ràpida que s’havien vestit en les seves vides. La Marta i en Lluís estaven preparats per afrontar el que podia ser el dia més decisiu de les seves vides.

Quan van arribar, l’encarregat va ensenyar-li unes imatges. No eren unes imatges qualsevols. Eren les imatges que els donaven la pista indispensable per a tornar amb en Tom. Aquelles imatges van ser fetes per les càmeres de seguretat d’un dels carrers propers al local on en Tom havia sortit de festa aquella nit. Mostraven a un home, d’uns 50 anys que tapava la boca amb un mocador a en Tom. Van poder aconseguir un vídeo procedent d’una de les altres càmeres de seguretat d’uns carrers més avall que deixaven entreveure com, en Tom, quasi inconscient, era obligat a entrar en una mena de pàrquing per aquell mateix home que semblava ser el principal culpable i per tant, el segrestador. El pàrquing tenia la porta vermella amb uns grafits de color verd. Els cossos de seguretat de la comissaria sabien amb exactitud on es trobava aquell lloc en el qual, amb sort, en Tom es trobava.

El cap policial juntament amb la seva patrulla va agafar tots els utensilis i eines necessaris per al rescat. Era el moment. Havia arribat l’hora. Van reservar els deu primers minuts del matí a preparar i decidir amb exactitud el recorregut que seguirien. A les nou en punt d’aquell 2 de juliol van sortir 5 comissaris de policia amb un únic objectiu: fer-se amb en Tom.

Van pregar a en Lluís i la Marta que, malgrat que suposés un gran esforç, es quedessin esperant en una sala de la comissaria per a que el rescat fos el més eficaç possible i per a evitar posar-los en perill o altres possibles situacions adverses.

En menys de mitja hora, el grup va arribar fins al carrer on, suposadament, es trobava en Tom. Van veure la porta vermella amb els grafits verds. Havien assolit el seu destí. Havien d’anar molt amb compte. Després d’uns vint minuts al carrer col·locats darrere dels cotxes van decidir començar l’operació d’entrada.

No va ser gens fàcil. Quan van veure la persiana vermella del pàrquing van adonar-se’n que no podrien entrar de qualsevol de les maneres. Després de pensar en moltes possibles idees, van arribar a la conclusió que es repartirien les missions. Dos d’ells obririen la porta amb una de les eines que havien portat, un altre els cobriria i els dos últims es col·locarien en els extrems del carrer per a evitar que fugissin.

Quan van estar col·locats en les seves respectives posicions van començar a obrir la porta amb una de les eines que portaven. No va ser tant difícil com es pensaven però a major dificultat se la van trobar quan van ser dintre del recinte. Era tal com s’ho havien imaginat. Un pàrquing ple de cotxes vells antics i rovellat que ja ningú utilitzava. Era infinit, semblava no tenia una parets que delimitessin el espai. A més, estava tot obscur. Van encendre les llanternes i van començar a caminar. De sobte, van veure a un noi tirar darrere d’un furgoneta negra. Era ell. Era en Tom. Tenia els ulls tancats. Van intentar que es despertés. No hi havia manera. Estava inconscient. Van trucar de seguida a l’ambulància. Uns segons van transcórrer fins que va aparèixer l’home de les fotografies. En seguida van aconseguir posar-li les esposes i ficar-lo dins del cotxe. Havien vençut. Havien atrapat el culpable. Però, i en Tom? No sabien si sobreviuria.  

Quan van arribar a la comissaria, van explicar-ho tot amb detall a en Lluís i la Marta. No s’ho creien. Se’ls veia feliços. Van agafar al cotxe i es van dirigir cap a l’hospital o en Tom es trobava. Quan van creuar la porta de la clínica i van parlar amb el metge que havia atès al Tom, se’ls van apagar els somriures. En Tom estava sent operat d’urgència. Estava greu.

Van ser quatre hores d’angoixa, quatres hores d’espera, les més llargues de les seves vides. Per fi, a les nou de la nit el quiròfan de la porta va obrir-se, va aparèixer en Tom, mig adormit. Estava bé. Estava sa. La Marta va acariciar suaument el rostre del seu fill. Tronaven a estar junts.

Aquell malvat home havia intentat destruir a una família però el que havia aconseguit realment era unir-la encara més del que estava abans.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]