F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La escapada (Marian24)
Inici:  Marina
Capítol 3 El fi dels records

Després de mitja hora davall d'aquella teulada pareixia que quelcom fosc es movia davall la pluja, algú que pareixia arrossegar quelcom gran, en fixar-se bé van veure que aquella figura arrossegava una persona. La tempestat va començar a parar i van decidir seguir aquella persona misteriosa, amagant-se pels carrers fins a arribar a un hort quelcom allunyat del poble, quan estaven un poc més prop van poder veure que era un home no molt major que portava el cos d'un jove, el qual portava un tir en el pit, per això veien sang en el sòl quan el seguien. Pau i Marina, espantats, van començar a pensar moltes coses sobre qui seria aquell jove. Van pensar que podria ser el seu fill, o algú que li havia decebut perquè li havia demanat quelcom i no havia complit i per això l’ havia matat. Van continuar observant el que feia, l'home havia cavat un clot en la terra, en el qual va ficar el xic. Ells espantats per l'escena que acabaven de veure, van donar mitja volta lentament per a no fer soroll, però el sòl estava mullat i Pau en girar-se va caure, aquell home havia de saber que li seguien, perquè ningú anava allí a eixes hores, es va alçar ràpidament i van eixir corrent sense mirar arrere fins a la casa. No hi havia ningú pel carrer per l'hora que era, almenys havien de ser les dos de la matinada, així que tampoc podien parlar amb ningú. En creuar un carrer van veure aquell home observant-los, es van quedar parats mirant-lo, ell es va alçar del banc i es va acostar a ells lentament amagant la seua cara en el coll alt del seu abric, però ells van començar a córrer fins a entrar a la casa, van decidir anar a dormir sense parlar del que ocorre aquella nit. Al matí següent van decidir baixar a la platja per a fer un passeig o parlar sobre el que va passar la nit anterior, van pensar que haurien de cridar la policia per a avisar-los, perquè era el correcte, però van decidir investigar ells mateixos, així que en acabant de dinar tornarien a anar a aquell hort. Van menjar amb el pare de Marina, que estava més dèbil per l'operació, Casildo tenia tantes penes que seria impossible que es recuperara d'allò, així que volien passar més temps amb ell pel que poguera passar.

Eren les cinc de la vesprada i van eixir els dos cap a l'hort on el xic estava soterrat. Van arribar fins al lloc i van veure que de la terra eixia una mà, potser inclús estava mig viu quan el va soterrar i va intentar escapar, però la quantitat de terra li'ho va impedir i es va ofegar. No sabien si tornar a soterrar la mà o deixar així el cos i anar a arreglar a algú, i quan anaven a anar-se'n va aparéixer una dona a punt d'entrar a l'hort, ells nerviosos van eixir corrent per a amagar-se darrere d'uns matolls i observar aquella dona misteriosa des d'allí. La dona sabia que ell estava allí, coneixia l'home que el va matar? Tindrien alguna relació entre ells? Hauran de descobrir-ho ells sols. La dona va deixar una carta davall d'un test i els xics van eixir quan la dona s'allunyava, llavors van ser ràpid a per ella i la van llegir, la carta anava per a algú, van continuar llegint i pareixia que era per a l'home que el va soterrar, deia que ja s'havien alliberat d'un destorb, i que havia fet un bon treball, encara que Pau va dir que no el va soterrar molt bé pel que pareixia, també deia quelcom que prompte arribaria el moment per a la massacre. Els xiquets van tornar a deixar la carta en el seu lloc i de camí a casa van intercanviar idees sobre que es referia amb això de massacre, van arribar a casa ja i el pare de Marina no estava on solia estar totes les vesprades, i van decidir pujar a l'habitació i van veure a Casildo en el sòl, Pau plorant es va acostar i va veure que no respirava, i Marina molt trista va anar corrent a demanar ajuda a la veïna del costat.

 Després de la mort del pare de Marina van decidir deixar al costat la investigació perquè Marina estava molt trista, acaba de perdre l'única cosa que li quedava de la seua família, Pau cuidaria ara d'ella com si ella fora la seua vida. Quan estaven passejant van veure passar a aquella dona de l'hort amb aquell home, i amb atenció i a distància els van seguir per a veure què feien, però no va ocórrer res fora del normal i tampoc van poder escoltar què parlaren, però si van veure que un altre home es junt amb ells i els va donar un paquet. Van passar uns dies sense misteris, fins que un dia, quan tornaven a casa van veure un paquet i una carta, es van asseure en la taula de la cuina i van llegir primer la carta, pareixia la d'un assassí en sèrie, amb lletres estranyes retallades de periòdics dient: “La mort de ton pare ha sigut causada encara que no ho parega, això és el que li passa a la gent que es fica en assumptes que no els incumbeen, els pròxims sereu vosaltres. Salutacions de Sr. Negre”. Espantats van obrir la caixa i van veure un pot de pastilles semblants a què es prenia son pare, i que en prendre't dos ja podies morir. Amb el nom ells ja van poder deduir que era l'home que ja havien vist més d'una vegada qui el va matar, així que van decidir oblidar allò, però van començar a rebre més cartes d'aquell home, així que van decidir venjar la mort de son pare i eixir a buscar-lo una nit. Van ser a una casa abandonada que hi havia als afores del poble, on el Sr. Negre els va dir en una carta que anaren, però només si era de nit, i això és el que van fer. Van arribar a eixa casa enorme i aborronadora, Pau va agafar a Marina de la mà i van entrar decidits buscant quelcom que els donara una pista, la casa estava buida però van pujar per l'escala i van entrar en una altra de les moltes habitacions a què ja havien entrat, només que esta tenia quelcom distint, quelcom que va fer que els seus cossos tremolaren. Van obrir calaixos i una armari vell que hi havia, eixos mobles podrien tindre uns quants anys. Es respirava un aire amb una olor estranya, com a putrefacció, i no sabien si podia ser dels mobles vells o de quelcom que hi havia en aquella habitació, no van tardar a esbrinar el que era quan van obrir un dels calaixos, estava ple de parts d'un cos humà, com si l’hagueren diseccionat, a l'estona Pau va aconseguir obrir l'armari tancat amb un cadenat i van veure un cos, i era el cos del jove a qui van veure soterrat en l'hort, l'el turó ràpid deixant-ho com estava mentres Marina investigava una carpeta que hi havia allí, amb cartes i un calendari, en el qual el 13 de desembre estava rodejat de roig. Es van escoltar uns passos i la fusta grinyolant, ho van deixar tot com estava i es van amagar davall d'un llit vell, van esperar uns minuts i van eixir corrent d'aquella casa, quan Pau es va girar va veure uns ulls clars observant-los per la finestra. No pas res de nou durant unes setmanes, tal vegada perquè s'estaven preparant per a quelcom horrible, així que Pau i Marina van decidir passar una setmana de tranquil·litat passejant per la platja i passant molt de temps junts, ells estaven molt enamorats i no volien separar-se per a res. El 13 de Desembre ells ja s'havien oblidat del que passaria aquell dia i van ser a les festes del poble, hi havia un ambient molt animat amb molta gent i una fira no molt gran. Passejant per allí van començar a escoltar crits de xiquets corrents, quan es van fixar van veure l'home amb eixa dona i un altre xic amb una caputxa agafant xiquets i ficant-los en una furgoneta, molts pares van intentar salvar-los i Pau i Marina corrent per a evacuar a tot el món d'allí quan van començar a escoltar tirs. Pau va intentar cobrir a Marina per a salvar-la i portar als xiquets a un lloc segur, però pocs es van salvar, en girar-se no va veure a Marina, espantat va pensar que havia mort i va eixir del refugi a buscar-la però no la va trobar fins que algú li estirà fort del braç corrent, en un principi va pensar que era la dona que anava amb l'home, però era Marina amb pares i alguns xiquets als que havien pogut salvar i van tornar al refugi. Es van abraçar fort i van parlar amb els pares d'aquells xiquets, per la qual cosa pareixia volien que xiquets i jóvens desaparegueren d'aquell poble, així que van crear un pla per a anar a salvar els xiquets que s'havien portat abans que fóra tard i agafar a eixe grup de persones horribles. Sabien el seu amagatall i ells dos amb alguns pares van ser al seu amagatall, i allí estava la furgoneta, però no podien entrar per la porta principal així que van entrar per la porta de darrere quan s'escoltaven xiquets en un cobert i un pare va anar a mirar, i allí estaven tots els xiquets que es van portar i un pare es va encarregar de portar-los a casa. Els altres van entrar dins procurant no fer soroll, perquè encara que foren de negre per a camuflar-se en la foscor no podien permetre que s’adonaren que allí hi havia algú, estaven en l'habitació en què van entrar l'altra nit, així que van pujar amb atenció i allí estaven, planejant una escapada amb els xiquets i demanar un rescat, per a aconseguir diners i anar-se'n fora del país. Es van preparar per a qualsevol cosa que poguera passar, havia tres hòmens baix per si botaven per la finestra i baixaven per les canonades, i els altres estaven en l'escala, Marina i Pau van entrar a aquella habitació i estos es van alçar corrent per a agafar-los però tots els pares van entrar agafant-los amb força per a no escapar i els van lligar a unes cadires, Pau va començar a fer una sèrie de preguntes, i com havien de venjar-se per la mort del pare de Marina van tirar un gas en l'habitació tancant-ho tot, no moririen, però quan es desperten a penes es podrà respirar per l'ambient. Al final tots van eixir sans i estalvis i aquells sers pagarien pel dany causat.

Des de llavors Pau i Marina van passar molts moments junts i van decidir anar-se'n a un altre poble, a una casa que també estava prop del mar. Van passar uns quants anys de tranquil·litat i Pau i Marina ja havien tingut una filla, a qui també van cridar Marina i vivien molt feliços.

 La xicoteta Marina ja tenia dos anys i havia aprés moltes coses, Pau era molt feliç jugant amb la seua filla fins que una vesprada va veure la seua dona desmaiar-se en el paze de la casa i van ser corrent per a portar-la a un hospital. Després d'una hora esperant en aquella trista sala li van dir a Pau que la seua dona havia mort per un sobtat infart i que no havien pogut fer res. Va tornar afligit a casa amb la seua filla, i ell la contemplava perquè era la imatge de sa mare, i ella era l'única cosa que li quedava per a recordar-la, a part d'unes simples fotos i moments que recordava cada nit. Ell protegia a la seua filla com ho feia amb sa mare, no estava disposat a perdre la seua filla i no es desapegava d'ella en cap moment, ells passejaven per la platja cada dia i Marina arreplegava les petxines favorites de sa mare, però ara se les donava a son pare. Marina ja havia crescut molt, i li va dir a son pare que estava molt feliç d'haver pogut conéixer la mare, una mare meravellosa, ella veia sempre trist son pare i li deia que calia viure la vida com si cada dia fora l'últim, perquè hui estaves ací però demà ja no ho sabies. Així que Pau vivia amb la seua filla cada dia una aventura, feliç de tindre-la.
 
Marian24 | Inici: Marina Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]