F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Darrere de tot (Ivan Barberà)
Inici:  Camps de maduixes
Capítol 3 Enric

Aquell matí, Enric tractava de mostrar tranquil·litat davant la seua familia per no espantar-los. Va alçar-se com de costum, va desdejunar, es va endreçar i va partir al camp com feia sempre.

Tot i que per a ell ningú s’havia assabentat  que no es trobava bé, la seua muller si que ho va fer. Estava preocupada, veia com cada dia que passava, el seu marit s’allunyava una mica més i no acabava d’entendre per què. Com unes trucades li podien afectar tant?

Sense saber ben bé què fer, es decidí per contar-li-ho tot a sa filla major, i entre les dues arribarien a una solució.

Anna es quedà molt sorpresa, igual que sa mare, no entenia per què li afectava tant això al seu pare i arribaren a la conclusió que la millor forma de solucionar els seus problemes seria destruir el telèfon, així ningú cridaria.

Agafaren el telèfon, el desconnectaren de la llum i se l’emportaren cap a un descampat que hi havia a prop. El llançaren al damunt  d’una pila de brossa i se n’anaren amb la satisfacció d’un treball ben fet.

No va ser fins el sopar que el pare va tornar a casa i es possaren a dinar. Havia passat el dia molt emparanoiat, cada dia una mica més, allò li estava afectant de veritat, però tractava de mostrar enteresa.

Després de dinar, Enric pujà a la seua habitació i es trobà amb la tauleta buideta. Es va ensopegar. On era el telèfon? Algú l’havia furtat? Anà corrent a la cuina on era la seua dona i li preguntà si ella sabia que havia passat amb el telèfon. Aquesta li digué que l’havia tirat perquè estava preocupada per ell. Enric es posà nerviós. No sabia ben bé per què, si al cap i a la fí, així ja no rebria més trucades. Però alguna cosa dintre seu l’incomodava, es preguntava què passaria ara que no el podia trucar cada nit, com es veurien aleshores? Com sabria quí era?

Amb totes aquestes preguntes al cap, se n’anaren al llit. Era una nit molt tranquil·la, podríem dir que com la nit de la segona vegada que va trucar la veu, tot estava en silenci, un silenci que incomodava al bon home.

Eren ja prop de les 5 quan, a la fí, Enric aconseguí dormir-se, el seu cap no parava de pegar-li voltes, què passaria ara, es moriria sense saber quí fou el de les trucades?

6 hores i 39 minuts. Enric escoltà com trucaven a la porta. S’alçà espantat, la seua dona al seu costat no s’havia despertat, continuava dormint tranquil·lament, profundament.

Lentament l’home baixà les escales fins arribar a la planta baixa. Amb por s’apropà a la porta, estava tremolant.

A través del cristall de la porta no aconseguia veure res, cap sombra, cap moviment, res.

Cuirosament s’apropà i una vegada era a prop preguntà:

-Quí és?

No va obtindre resposta.

Espantat  tornà a dir:

-Si no contesta algú me n’aniré.

Uns segons després la porta es va obrir com per art de màgia. Enric tremolava, no podia parlar, estava aterrit. Una vegada la porta era oberta Enric eixí a fora i començà a caminar a través del camp, com empés per una força, guiat per alguna cosa.

En aquell moment la seua dona es va alçar del llit i per casualitat va mirar per la finestra. Espantada va veure com el seu home caminava sense rumb a través de les collites. No hi havia ningú que l’acompanyara,  anava a soles.

Sense entendre res baixà corrent les escales, eixí a fora de la casa i començà a correr pel camp. Mai trobà al seu marit.

Els següents dies foren molt tristos, la casa ja no era la mateixa, tot semblava més fosc, sense vida. La dona continuava sense entendre res i això no la deixava dormir per les nits.

Passat un temps, desesperada decidí contactar amb un investigador que tractara d’aclarir-li les coses. Després d’una minuciosa investigació, l’investigador li comunicà que allò no era la primera vegada que ho havia vist. Sempre li passava a persones d’aparença forta però dèbils interiorment. A partir d’un succés traumàtic, com havia estat la primera trucada, el subconscient d’ Enric s’havia montat una història. No hi havia hagut més trucades que la primera, i ningú havia tocat a la porta aquell dia, tot havia estat invenció d’ell mateix, fins al punt que el seu subconscient el manipulava i el va fer desaparèixer, perdut pel camp.

Aquestes paraules deixaren pàl.lida a Maria. Tractà de fer memoria. Tenia raò, ella tan sols havia escoltat la primera trucada, les altres nits, quan s’alçava era pels propis moviments d’Enric.

Maria va decidir no dir res d’això a les seues filles. Van passar tota la vida creient que el seu pare havia estat segrestat per algú que mai va ser trobat.

 
 
Ivan Barberà | Inici: Camps de maduixes Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]