F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Un romanç psicològic (alisemperez)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 3 Un petó psicològic

 Va amaneixer un matí de sol brillant.

Anya va despertar-se desorientada pel fet de no saber on es trobava. El més estrany era tindre l’Hèctor adormit al seu costat. Però era tan dolç...

Una trucada al telèfon de l’Anya va desconcertar-la un poc. Qui podia ser a aquelles hores del matí un diumenge?

–Si?

–Doctora! Us necessite! –va respondre una veu de dona a l’altra banda.

–Qui ets?

–Sóc Alba, la dona de Jordi, un pacient vostre que es esquizofrènic.

–Ah! Ja se qui ets! Però, que és el que passa?

Hèctor va despertar-se amb el preocupant to de veu de la xica.

–Doncs que el meu marit està patint un greu atac d’esquizofrènia i jo no sé que fer. Per favor, ajudeu-me.

Les paraules de Alba començaven a sonar tremoloses entre plors de nerviosisme.

–Calma’t dona –va mirar de tranquil·litzar-la l’Anya.

–No! Em vol matar! Em vol matar! Diu que sóc el dimoni encarnat.

–On et trobes? –va preguntar a la dona de Jordi, ara més seriosament.

–Tancada al bany. Ell es troba fora amb un ganivet.

–No isquis del bany. Vaig de seguida.

Seguidament, la trucada va ser tallada. Anya comprenia la gran gravetat de la situació. Ella sabia molt bé com de perillosa podia arribar a ser una persona que patia esquizofrènia per a la resta de la gent.

La jove va posar-se les sabates i va agafar ràpidament totes les seves coses repartides per l’habitació.

–Què passa? –va preguntar l’Hèctor al ser testimoni de la seva pressa y preocupació.

–Un pacient vol matar la seva dona.

–I tu... vas a calmar-lo.

–Exactament.

Unes quantes mirades i un silenci incòmode per a tots dos. Uns moments en que cap dels don no feia res. Anya sabia que havia d’anar-se’n urgentment, però no volia deixar-lo allí. Va seure en el llit en el que ell encara es trobava allitat i va iniciar una petita conversació.

–Veuràs, Hèctor... En molt poc temps he descobert coses meravelloses en tu i no sé que faig jo ací però imagine que anit vaig acabar molt borratxa. Altres voltes m’ha passat i normalment em desperto al carrer, fent pudor a alcohol. Hui em desperto a un llit, al teu costat, i sé que ets especial, que com tu no hi ha altre i que encara estàs ple de sorpreses. Gracies per fer-me tornar a creure en la màgia de l’amor.

Els seus ulls brillaven plens de llàgrimes d’emoció i, sense poder aguantar-se més, es va apropar a tota velocitat cap a ell. Quan els dos rostres van estar el suficientment propers, ambdós van tancar els ulls i es van deixar guiar pel sentir del tacte, fonent-se en un únic ser. Els llavis d’ella van ser els primers en obrir-se suaument i fer pas al sentit del gust. Ell la va seguir. Quan van separar els dos cossos i van obrir els ulls, van intercanviar mirades que no exigien paraules.

–Fins demà dilluns –va acomiadar-se la jove.

Tot seguit va eixir de la vivenda.

Hèctor va quedar-se una estona més tombat agraït del moment que l’havia regalat la vida. Ja tenia ganes de que fos l’endemà. Li portaria un ramell gegant de flors.

Un parell d’hores més tard Hèctor va rebre una trucada telefònica amb informació que quasi li deixa petrificat. L’esquizofrènic havia arribat molt lluny en el seu atac. Va matar la seva dona i es va suïcidar, però abans d’aquest últim acte, també va prendre la seva psicòloga pel coll fins ofegar-la amb les seues pròpies mans.

La noticia va acabar completament amb el cor d’Hèctor, que, com ja havia parlat amb l’Anya, l’anava a veure el dilluns, en el funeral, i, com ja havia pensat, l’anava a portar un gran ramell de flors.

Dilluns per la vesprada, després del funeral, Hèctor va tornar a casa desconsolat. Era l’hora de berenar així que va anar directe cap a la cuina. Va destapar la pota de pernil i va començar a tallar rodanxes.

Quin sentit tenia ja viure si no compartia la vida amb ningú?

Amb tot el que tenia en aquell moment a les mans, va anar al bany del pis i es va mirar a l’espill. Va contemplar el rostre d’un home desganat que no reconeixia i com que a ell no li feien ni gràcia els desconeguts, va penetrar el ser pit amb el ganivet del pernil.
 
alisemperez | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]