F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Pols (Nudia)
Inici:  El nom del vent
Capítol 3 Y tú, creus en el dimoni?

Tots els nois van anar a les seues respectives cases. Al poble van succeir alguns fets que no eren gens normals. La gent va començar a pensar que tots estaven bojos.



Fa cinc dies...



-Tu, mira! S'apropa una xiqueta.- va dir una dona que es trobava asseguda a una cadira de vímet, mentre prenia un got de te.



El seu cònjuge va mirar, però no va veure una xiqueta sinó que va albirar una dona jove i bella. No obstant això no li va dir res.



Aquest matrimoni no va poder tindre fills, és per això que la dona sempre que trobava a algú xiquet a soles li lliurava el seu cor i la seua amabilitat i l'home per altre lloc enganyava a la seua dona.



-Hola bonica, et trobes a soles?- va dir la dona amb un gran somriure a aquella xiqueta d'ulls clars.

La noia va assentir, però el seu rostre no originava cap manifestació de preocupació ni de cap sentiment.

-On estan els teus pares?- no sabia per què però començava a sentir la nostàlgia de no haver tingut cap fill.

La xiqueta va alcar les espatlles com per a dir que no ho sabia.



L'home no entenia per què la seua dona tractava així a aquella noia que pareixia que tinguera vint anys.

-Per què li preguntes a una dona, que ja té edat de viure a soles, tot açò? Val que vulgues una filla, però aquesta és molt gran- li va dir ell a la seua dona en veu baixa mentre s'apropava a ella.

-Però si tot just tindrà cinc anys!- va dir-li açò molt indignada i un poc enfadada.



Tots dos van callar, ja que van perdre de vista a la noia.

Després de donar-se compte que ja no hi estava allà van començar a discutir fins que van acabar dormint en llits separats.



"Belial" havia fet el seu comés.



Fa quatre dies...



-Jo he vist a una dona molt descucada en la placa.

-Jo he vist a una vella que pareixia amb molts diners.

-No, era una xiqueta amb el monyo molt llarg!

-Però si johe vist...



Tot el poble estava discutint de com era la dona que havien vist. Ningú va veure la mateixa dona però tots estaven segurs d'una cosa: els altres estaven equivocats.



Tots els habitants van anar a buscar a eixa persona, que per a tots era una dona.



Jonathan que estava en un parc prop de totes aquestes enraonies, va acomiadar a Rey per a buscar a Belial, ja que eren les festes del poble.



Jonathan i Rey van cridar a Anna, però ella no volia saber res de Rey, i menys de Belial.



Jonathan va aconseguir que Anna fora amb ells, però ella durant tota l'estona sense dir cap paraula. Van anar a mirar a la cova però allà no hi havia ningú, i per tot el bosc tampoc.

Tots van pensar que Belial s´havia anat a altre lloc, potser a sa casa. Jonathan es va quedar molt disgustat perquè no havia trobat al seu primer amor.



-Potser quan es va anar que li hi haguera passat qualsevol cosa.- va dir Rey mirant a Jonathan.

-No digues eixes coses Rey! Belial està bé. Sols que potser està a sa casa.- li va cridar Jonathan al seu germà.

Jonathan va començar a plorar i Anna va fer-li una abraçada.

-Tranquil, de segur Belial està bé en la seua casa.- Anna no sabia com tranquil·litzar-lo i li va mentir dient açò.-Podem anar al poble per a passar les festes junts, no?



Rey va mirar com la noia abraçava al seu germà i va sentir un malestar molt fort y gelosia.

Tots tres van anar caminant al poble, però Rey no va parlar en tot el camí i Anna es va adonar d'això.



Quan Anna anava a preguntar que li passava a Rey, Jonathan va començar a córrer darrere d'una noia. Rey i Anna van seguir-lo fins que la noia va parar.



-Belial!, ets tu!- Va cridar Jonathan, la seua veu estava entretallada.



Tots els habitants van mirar cap on estaven ells. Van començar a dir que eixa era la dona, la que parlava amb el xiquet.



Tots van anar a preguntar a Rey que qui era la persona que parlava amb el seu germà. Ell va dir que era Belial, una amiga del seu germà des de fa uns dies.



Alguns van pensar que com una dona d'eixa edat podia ser amiga d'un xiquet i altres van pensar que allò era molt normal.



Fa dos dies...



Tot el poble estaven una reunió per a saber que passava al poble. Després d'estar debatent molt es van adonar que veien un pecat en aquella dona. Des d'eixe moment eixe poble ha sigut batejat com "El poble del dimoni".



Present



El taverner es va quedar mirant a tots ells amb una cara de tristesa. Els clients es van adonar d'això i li varen preguntar si ell creia en eixa història.



-Jo... No puc fer més que creure'l... Sóc el que va enamorar-se d'eixe dimoni. I fins ara estic enamorat.- va dir amb un poc de nostàlgia y por.



Tots es van quedar sense saber que dir i eixa història no va ser tornada a contar fins que Belial va tornar.
 
Nudia | Inici: El nom del vent Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]