F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Fugint de la llibertat (joanvaleriaiaina)
Inici:  L’altre costat de l’infern
Capítol 3 Montse

Al dia següent, els dos fugitius i el conductor començaren el trajecte cap a la humil llar de la dama que Hug i Alexandre havien conegut al castell. Seguint les indicacions que els havia donat, arribaren a una modesta casa, molt senzilla; la porta, feta de fusta, tenia una gravats preciosos d’animals salvatges.



Els viatgers trucaren a la porta del darrere, tal com Montse, la mestressa d’aquella casa, els havia dit que feren. Aquesta, després d’aguaitar per una finestra i comprovar que eren ells, els va obrir la porta. Només entrar, a mà esquerra, es podia observar una xicoteta entradeta per on l’amable senyora els va dir que passaren. L’esperaren allí mentre ella anava a guardar, sigilosament, el carruatge a la part del davant de la casa i els donava menjar als cavalls, que -els pobres- semblaven afamats.



Tornà amb ells i els va fer que deixaren les seues pertinences a l'entrada mateixa, que després ja ho organitzarien tot. Els va ensenyar la casa de dalt a baix perquè no tingueren cap problema en buscar qualsevol cosa que pogueren necessitar, i els va aconsellar que no eixiren d’allí si no era necessari, ja que alguns jacobins havien eixit de França en busca de fugitius i estaven regirant les cases de la ciutat. Després d’oferir-los unes llesques de pa amb formatge i un got de vi, els va mostrar l’habitació que haurien de compartir tots tres per dormir. No era massa gran, però s’apanyarien bé; van convindre que cada nit canviarien de lloc per tal que no dormira sempre el mateix a terra, sobre unes flassades.



Montse, previsora com sempre ho havia estat, va indicar a Hug, Alexandre i Guilhem una petita trampeta que hi havia al terra de l’armari per on baixaven unes escales i hi havia un xicotet refugi. La dona els va dir que, en cas que els jacobins anaren a casa a buscar-los, aquell seria un bon amagatall.



Els tres viatgers estaven estupefactes i molt agraïts per la gran amabilitat d’aquella dona; no es podien creure la bona sort que havien tingut. I és que aquella senyora havia patit molt a causa de la revolució que estava tenint lloc a França. Els seus avis, per part de mare, eren de Barcelona, però sa mare s'havia casat amb un francès i es quedà allà a viure. Montse, quan va créixer, s’enamorà d’un xicot francès, ben plantat, que, en començar la revolució, havia pres part per la ideologia girondina i havia estat assassinat pels jacobins.



Davant aquesta situació, Montse havia decidit anar a Barcelona per a refugiar-se, ja que els jacobins no haurien tingut cap problema en matar-la a ella, també.







Els tres viatgers passaren la primera nit sentint-se com a casa. Després de sopar s’assegueren davant de la xemeneia, es contaren velles històries i recordaren temps passats de les seues vides. Van compartir diferents punts de vista i es van enriquir uns a altres, fins que es va fer completament fosc i s’escoltaven els udols dels llops en la llunyania. Gilhem, Alexandre i Hug decidiren anar a dormir per a estar ben descansants al dia següent i així poder ajudar la Montse amb les feines de casa, ja que era molt arriscat eixir fora per si algú els reconeixia.











Després d’uns dies amb la mateixa rutina, Hug es va adonar que la Montse s’estava endarrerint molt en tornar de la feina cap a casa i va decidir anar a buscar-la. Avisà Gilhem i Alexandre de la seva eixida, va agafar una capa color mel, es va cobrir amb ella per ocultar la seua identitat i va anar fent camí.



Després d’anar preguntant ací i allà per l’amable dona, continuava sense tenir cap mena de rastre per seguir, i va decidir tornar cap a casa.



En arribar es va veure la porta entreoberta i trencada i es va témer el pitjor. Pujà ràpidament les escales per mirar les habitacions, mentre cridava el nom dels seus companys de viatge, però no contestava ningú. Primerament havia desaparegut la Montse, ara desapareixien els germans francesos i Hug no sabia on podien estar, però ja s’ho imaginava. No calia tindre molt de seny per esbrinar què havia passat…



Hug ja sabia el destí dels que havien esdevingut els seus amics; lamentava tot el que els havia ocorregut, havien tingut una vida dissortada, com la Montse, però ell ja no podia canviar el curs dels esdeveniments, encara que li hauria agradat molt.



 
 
joanvaleriaiaina | Inici: L’altre costat de l’infern Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]