F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Vapor d'aigua (Inter-ficcions)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 3 Un Lilim

"¿És real tot allò que creguem conèixer? ¿En quina mesura hem de considerar vertader allò que els nostres ulls arriben a veure?"

—Si, tot va bé, mare.

—Segur? Dis-me si necessites alguna cosa, eh—va contestar la mare de Rhett des de l'altre costat de la línia telefònica.

—Ja t'he dit que estic perfectament.

Les vacances de primavera havien passat i, al contrari que als Nadals, Rhett no va havia tornat a Leith durant els dies festius. Des que la dona es va haver assabentat que el seu fill havia estat malament el telefonava més sovint.

—I com va amb els quatre companys?

—Bé, va bé, mare—respongué aquest sense fer massa cas del que aquesta dia.

—Sí? Me n'alegre. Als bessons i a la coreana els conec d'ençà però, i l'altra? No m'has contat cap cosa d'aquesta.

—L'altra? Em sembla que t'equivoques.

—No—digué ella segura.—Com s'anomenava? Lídia? Laura? Laia? Espera't que ara ho busque. Deu estar apuntat per algun lloc o a la pàgina web—després d'uns segons, la resposta va arribar.—Lilith. Aquesta era—en aquell moment s'escoltà el timbre de la casa sonar.—Bo, he de penjar. Ja parlem. Bessos, vida meua—i la línia es va tallar.

El jove es va quedar estranyat, doncs no coneixia cap Lilith, que ell sabera. Desconcertat buscà a la pàgina web de l'empresa amb la qual feia l'Erasmus, com havia comentat sa mare durant la telefonada. Va iniciar sessió i entrà a l'apartat on apareixien les dades de l'estança i dels companys. Allà va trobar la fitxa dels germans, la de HwanHee i, efectivament, no va veure cap altra. Tanmateix quan va baixar un poc més se n'adonà que amb lletres més menudes s’esmentaven els "candidats" que hi havien hagut per compartir pis. Al costat del nom de cadascun posava la data en la que s'havien retirat de l'oferta. L'últim que va veure sigué aquell nom que havia entrat buscant. Va clicar al damunt d'aquest esperant que el redireccionara a la fitxa de la persona, no obstant va arribar a una pàgina que s'anomenava Secrets del jardí. En aquesta es contava la llegenda d'una suposada dona abans d'Eva a l'Eden, però que havia abandonat aquest lloc i, com no, havia acabat formant part del costat contrari, l’infern. Es dia que era una sàdica que només volia ferir i sexe. Quan de sobte aparegué una fotografia el cor de Rhett es va aturar per qüestió de segons.

***

Què era el que havia ocorregut? Es trobava al terra de l'entrada del edifici en el que habitava, davant les escales. Com havia arribat fins allà? Mentre tractava de fer memòria es va asseure al terra. Es trobava una mica marejat. Tot i que ja s'havia acostumat a aquestes baixades de tensió sobtades, feia temps que no li succeïa cap cosa com aquesta, o més ben dit, aquesta era la primera vegada que oblidava el que havia ocorregut minuts o inclòs segons enrere. Va recolzar els colzes sobre les seues cames flexionades i va tractar de recordar els fets des de l'inici.

"Val, veiem, jo estava a la meua habitació estudiant. HwanHee va entrar i em va preguntar què era el que feia. A continuació ens vam posar a parlar sobre... sobre... què? Pot ser sobre la veïna? I segons després el meu mòbil va sonar. Jo em vaig alçar i vaig respondre. Qui devia haver-me telefonat? Tal volta es tractara de... tal volta fora ma mare? No ho se, no recorde cap paraula d'aquella conversació... i després algú em va parlar... quan vaig haver acabat la cridada algú es va dirigir a mi. HwanHee de nou? Altra vegada? Per què tinc la sensació de que açò no m'està conduint a cap lloc?"

Frustrat, va alçar la mirada uns centímetres i va veure uns peus:

—Rhett, hem d'anar-nos-en—va dir aquella veu, no obstant el xic no va moure ni un sol pèl.—Rhett, corres un greu perill quedant-te ací—va insistir i llavors va estendre la seua mà perquè aquest l'agafara.

—HwanHee?—preguntà aquest.

I, tot seguit, un llarg túnel, fosc i sec, es va obrir pas davant dels seus ulls. Corria i corria desesperadament, amb gotes del que pareixia suor esvarant pel seu front, tanmateix semblava que mai trobaria l'eixida. Quan l'energia que alimentava el seu cos es va haver esgotat, caigué al terra inconscient.

Va obrir els ulls i aquesta vegada estava al seu escriptori, a la seua habitació. S'havia adormit? Quina hora devia ser? Les deu i mitja del matí. Van trucar a la porta i aquesta es va obrir.

—No em digues que t’has quedat tota la nit estudiant. Quin valor!

—Haram no sigues pesat, saps perfectament que m’acabe de despertar.

—Ho se, menuda cara portes—va dir rient.—Una mala nit?

—No ho se—respongué seguint al seu amic amb la mirada, aquest es va asseure al seu llit.—No tinc clar què és el que és real—va fer una curta pausa.—Mai has tingut la sensació de que tot el que vius, allò que penses que és el teu dia a dia, es pot tractar únicament d’un somni del que no pots despertar? I si som ànimes recorreguent un món imaginari mentre que els nostres cossos jeuen immòbils a un llit?

—Rhett, em sembla que desvaries.

—Ja t’he dit que no he dormit bé.

En aquell moment el seu mòbil va sonar. Era la seua mare. Havia telefonat per preguntar-li com s’hi trobava. No obstant, l’havia deixat intrigat amb allò que havia dit i va decidir buscar informació a Internet. Quan va haver trobat la fotografia d’aquella xica que havia entrat buscant, es va quedar atònit. La recordava. Aquella imatge ja havia aparegut davant dels seus ulls, no era la primera vegada que es trobava cara a aquell semblant. L’havia vist aquella vesprada què havia anat a Nôtre Dame. O tal volta havia somiat amb ella. No! Estava pàcticament segur de que l’havia vist amb Anane aquella vesprada què…

—Però què ocorre?—la pantalla del portàtil s’havia tornat negra. L’havia apagat? No recordava haver fet cap moviment. Va tractar de tornar a encendre’l, però aquest semblava ignorar totes les seues ordres. Abatut va tancar els ulls i va inspirar profundament. “Rhett!” va escoltar al seu darrere, aquella veu aguda li va sonar familiar.

***

Els potents raigs de sol el van obligar a obrir els ulls. Sense massa presa va apartar els braços que es trobaven al davall del seu cap i va alçar la vista. Estava de nou a la seua habitació. Els records d’un estrany somni el colpejaven impetuosament. Les imatges d’ell parlant per telèfon amb la seua mare, la fotografia de la xica misteriosa, Lilith, aquella veu que l’havia nomenat… totes les tenia tan presents com si realment foren reals. Va eixir per prendre un got d’aigua, i en vista de que es trobava completament sol al pis va retornar a l’escriptori per avançar amb els estudis d’arquitectura contemporània. Eren les deu quasi en punt del matí, i semblava que aquell edifici fos un mercat. Els veïns alegres i xerraires, animats pel bon clima que últimament els havia envoltat es saludaven amb calidesa i amabilitat. Després s’endinsaven en els seus habitatges i el silenci regnava de nou, és clar, fins que uns altres tornaren a coincidir pels passadissos. No obstant a Rhett açò li semblava del més normal, ja que pràcticament durant tots els últims caps de setmana el panorama havia sigut aquest, de forma que ja n’estava acostumat. Al cap d’una mitja hora més tard aproximadament un suau olor a fum es va estendre per tota l’habitació on es trobava el jove.

—Surya?—va cridar des del seient, però no va rebre cap resposta—Haram? HwanHee? Em sembla que se us està cremant alguna cosa a la cuina—aleshores va recordar que estava sol.

Amb el cor encongit es va alçar i va eixir per tal d’esbrinar d’on provenia aquell olor. A mesura que avançava per la casa aquest es feia més fort. A poc a poc l’aire es tornava més dens dificultant-li l’acte de respirar. Corrents es va dirigir al balcó, va obrir les portes d’aquest d’una tirada i va inspirar profundament. Era de nit. La foscor envaïa tot allò que la seua vista abastava. No hi havia ni una sola ànima pel carrer, tot estava en complet silenci. De manera que la seua ment no va poder evitar tornar a reconstruir els fets d’aquella vesprada a Nôtre Dame. Sol, davant la catedral, envoltat per un fum negre i espès. No sigué fins aleshores quan va recordar a aquella xica: Lilith. La seua obscura mirada clavada en les seues pròpies orbes, aquell cabell rogenc i frondós que queia pels seus muscles nus fent onades atrevides… Ara ho relacionava tot. Lilith, la jove de la fotografia, aquella per la que havia estat intrigat tantes vegades, aquella de la que parlava la pàgina web, doncs era la mateixa imatge, posseïa el mateix rostre que la dona que havia abandonat a Adan a l’Eden, aquella dona el perseguia. Però, per què? Per a què? De sobte, el foc eixint des d’un costat de l’edifici el va obligar a eixir d’aquella abstracció que l’havia mantingut distret una estona. D’aquesta manera, conduit pel temor va anar corrents fins la porta d’entrada. Va tractar d’obrir-la, però estava encallada: bloquejada per màgia negra, com ja bé sabia. Perquè això era, Lilith, una bruixa poderosa anava rere d’ell. Tanmateix, el forrellat va cedir i Rhett deixà de empènyer la porta. Aquesta, oberta de bat a bat, mostrava al jove el buit corredor, replet d’aquell fum que l’ofegava lentament. Sense pensar-s’ho dues vegades més es va arrossegar unes quantes passes més lluny, aleshores una potent veu el va cridar reverberant entre les quatre parets que l’envoltaven. Aquest atemorit per la seua seguretat va arrencar a córrer. No obstant les seues forces minvaven i va acabar redolant per les escales. A causa de la caiguda es va veure obligat a tancar els ulls. Quan els va obrir novament es va trobar al terra, als peus de la llarga escalinata. Amb dificultat va intentar memoritzar allò que havia passat, tanmateix, degut a una contusió, un dolor agut no li deixava pensar amb claredat.

—Rhett, hem d'anar-nos-en—va dir una veu, no obstant el xic no va moure ni un sol pèl.—Rhett, corres un greu perill quedant-te ací—va insistir i llavors va estendre la seua mà perquè aquest l'agafara.

El jove va alçar la mirada de forma que els seus ulls van connectar amb aquelles esferes del color del caramel fos que tant li atreien.

—Haram?—va qüestionar mentre l’altre li ensenyava un mig somriure—Què és el que ocorre? Què m’està passant?—va afegir amb llàgrimes als ulls.

—Has de fugir, creu-me.

No obstant quan el jove es disposava a acceptar la mà del amic, aquest es va esfumar. Les restes del seu cos no eren altres que aquella fumarada negra que ja havia vist a Nôtre Dame. Aleshores un agut xiulit, entonant una cançó de bressol coneguda, va envair les quatre parets del seu cervell. Tot seguit una presència al seu darrere el va impulsar aconseguint posar-lo de peu i fer que arrencara a córrer de nou. Una vegada al carrer es va fixar que a les parets dels edificis una serie de símbols, un d’ells el de la pau, apareixien gravats a les seues façanes. Inconscientment els va seguir i guiat per aquests va arribar fins al Moulin Rouge, pujant al terrat d’aquest edifici. Quan va reaccionar ja era tard, doncs una veu va cridar la seua atenció:

—Oh, Rhett! Quant de temps he esperat aquest moment! M’has trobat a faltar? Feia anys que no ens veiem. Tal volta vint-i-tres?

—Lilith?—va preguntar mentre es girava—Em coneixes? Què t’he fet? Per què vens a per mi?—i al costat d’aquesta va trobar a la seua companya.—Anane. Què és el que ocorre?

—Jo, Rhett, necessite la teua ajuda. És hora que retornes amb els teus. Sang de la meua sang, descendència meua. Tu, Rhett, em pertanys—va parlar la pèl-roja.

—No! No pot ser!—tot pareixia un malson del que no podia despertar.

Volent escapar va donar un pas enrere amb tan mala sort que es trobava a la vora de l’edifici i va esvarar. El seu cos pesat el va conduir fins al terra, no obstant aquest va resultar ser més tou del que s’havia imaginat. Desconcertat va obrir els ulls i es va trobar a una menuda habitació blanca:

—Bon dia, bell dorment—va dir un home vestit amb bata blanca.—Estàs al centre psiquiàtric Ailsa, a la ciutat d’Ayr.

—Els meus amics. HwanHee, Surya i Haram, on estan?

—Qui?
 
Inter-ficcions | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]