F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
On condueix el silenci ? (A2)
Inici:  L’aniversari
Capítol 3 Egipte

Fa tres setmanes ningú podia presagiar que les coses acabarien així.



Pol i Anna havien estat estalviant diners, des del dia de la seua boda, per a fer un gran viatge l’any del seu 25 aniversari. Havien decidit que la destinació seria Egipte, ambdós desitjaven veure les piràmides i anar a El Caire. Tot anava genial, durant tots aquests anys anaven ficant els diners que estalviaven a una vidriola que es trobava a la seua habitació però des de feia dos anys…



Pol va començar a tindre un problema amb el joc, seriosament, fa dos anys. Tot havia començat amb petites apostes amb els amics relacionades amb el partit de Lliga del cap de setmana però, poc a poc, tot va anar tornant-se més greu. Veient que allò dels partits se li donava prou bé i aconseguia bastants diners va començar a aficionar-se a les apostes en general, va tornar-se més ambiciós. Com que el sou tampoc li donava per a tot, cada matí agafava diners de la vidriola d’Egipte. Eixia del treball i anava directe al saló de apostes que havien obert prop de sa casa, ho feia tots el dies i a més, donava el mateix a que apostar lo important era apostar. Així va ser com es va adonar que en tenia un problema.



Des de feia sis mesos s’hi trobava intentant tapar el forat que hi havia produït als estalvis d’Egipte. No s’explicava com Anna mai, en dos anys que ell hi havia començat a llevar diners, se n’havia donat compte. Però si abans ho pensava abans ocorregué…



Feia tres setmanes, netejant la cambra, Anna va decidir obrir la vidriola per a veure com anaven els estalvis del viatge a Egipte. El viatge el havien de haver fet dos anys enrere però van tindre que postposar-ho degut a uns problemes de salut que va tindre son pare. Va obrir-la molt contenta i il·lusionada ja que, suposadament, els estalvis haurien augmentat en aquells dos anys i ara es podrien permetre unes vacances encara més bones. No s’ho podia creure, va comptar i recomptar els diners com a unes deu vegades. No podia ser veritat que durant aquells vint-i-set anys estalviant tan sols hagueren aconseguit tres mil euros. Anna va començar a plorar, aquell viatge era la seua il·lusió des del dia en que es va casar. On es trobava tot els diners que faltaven?



Dos dies més tard, durant el dinar, Anna va aprofitar que es trobaven tots junts i va comentar el que hi havia descobert.


  • - Ara que som tots junts m’agradaria dir-vos una cosa que vaig descobrir l’altre matí quan netejava la meua cambra - va dir Anna.

     



    - Clar, compta-ho - va respondre la Laia.

     



    - A veure Laia, a veure Joan, ambdós sabeu que el vostre pare i jo hem estalviat diners des del dia del nostre casament per a fer un viatge a Egipte junts pel nostre vint-i-cinc aniversari - començà a dir Anna.





    - Home mama, és clar! A més, també sabem que la vidriola on es troben els diners la guardeu al armari de la vostra habitació - digué Joan.

     





    - Val, aleshores continue. Com us he dit abans, l’altre dia quan netejava la habitació del pare i meva vaig decidir obrir la vidriola d’Egipte per a veure quants diners de més havíem estalviat durant aquests dos anys que hem retardat el viatge - continuà comptant-los Anna.





  •  



Just en aqueix moment Pol es va quedar bocabadat. Amb els ulls oberts com plats no podia creure que això haguera ocorregut. “ Mare meua…” va pensar.


  • - I com van els estalvis? Quant de més heu ficat a la vidriola? - va preguntar Laia.





    - Ahí és la cosa. M’he trobat amb que a la vidriola sols hi havien tres mil euros i això no pot ser. No pot ser que en vint-i-set anys estalviant només hàgem aconseguit tres mil euros. A més, estic quasi segura que l’última vegada que vaig comptar els diners havia més - va dir Anna finalment - Sols volia assegurar-me que no havíeu sigut ningú dels dos i amb les vostres reaccions ja he vist que no.





    Dit tot això van arreplegar la mesa i cadascun va anar a la seua habitació per a fer la migdiada.



    Altra vegada, durant una migdiada va començar tot.



    Pol coneixia Anna més que a ell mateix, sabia que Anna estava trista per el que havia ocorregut amb els estalvis i encara que sabia que el que anava a dir-li comportaria una baralla, tenia que fer-ho. Anna tenia que saber la veritat.



    Encara en la cambra de l’hospital, Pol no va poder continuar recordant més. Li feia mal saber tot el que havia ocorregut.



    Com que des de feia un parell de dies ja es podia moure, amb l’ajuda d’una cadira de rodes, va decidir anar a la habitació d’Anna.



    Una vegada va arribar a la cambra que hi es trobava a la cinquena planta va col·locar la cadira al costat del llit i va agafar amb força la mà de la seua dona. Va continuar recordant.



    Mai oblidaria la cara i les llàgrimes quan va contar-li el que havia fet amb els estalvis del viatge a Egipte. “ No m’esperava açò de tu ” va ser l’últim que va escoltar dir a Anna. Des d’aquell dia no s’havien tornat a dirigir la paraula.



    Va fer-li un petó a la mà a Anna i just en aqueix moment un llarg i intens xiulit i un muntó de metges entrant en la cambra van trencar els seus records i van canviar la seua vida.


 
A2 | Inici: L’aniversari Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]