F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Víctima del dimoni (raquel 2)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 3 Capítol 3: Confessions

-Això és l’únic que em diràs després d’haver-te dit que t’estimo?- va preguntar molest.

Em vaig quedar plantada mirant-lo, quan es dirigia de tornada al cotxe li vaig dir:

-No, no és només això el que he de dir-te. També et vull però no servirà de molt davant del Ministeri, com a molt servirà per a que ens maten als dos.

Es va quedar callat sense replicar o contradir-me.

-Els meus germans són a prop per això t’he dit que hem de marxar.- vaig afegir.

Va assentir amb el cap i tornarem al cotxe.

No podíem tornar a la meva oficina i tampoc a la meva casa, no sabia on podíem anar però per que sembla ell ho tenia clar.

En tot el camí  només em va dir que aniríem a la seva “oficina”.

Pel que sembla la seva “oficina” era una enorme casa on vivien uns trenta dimonis contant-lo a ell.

Tots em miraven des que havia entrat, com si fos el seu postres. Un dimoni que semblava el més jove de tots es va acostar a Sebástian i li va dir:

-Qui és ella?

-Això no us incumbeix a cap, però vull que us aneu tots i ens deixeu a soles.-va dir  mirant-los de reüll a tots.

Es van anar amb el cap cot i sense contradir la seua ordre, com si ho temessin. Em va portar al seu despatx però de sobte vaig notar que no em podia moure, com si alguna cosa m’absorbia i vaig aparèixer en una sala fosca”

                          [[[

Tornant al present...

A la sala no es veia res, estava buida.

Vaig intentar moure però em vaig fixar que portava una cadena lligada al peu.

Vaig intentar deixar-me anar però no podia, per una porta en la qual no havia reparat va aparèixer un home alt i musculat. Sense dir res em va posar un collaret al coll, un collaret que em va obligar tronar a ser lloba.

Em va portar estirant d’una corretja per un llarg passadís. En arribar a una cruïlla de passadissos vaig aconseguir  deixar-me anar i tornar a ser humana. L’home que em portava va sortir corrent i em va deixar. Vaig tenir una visió en la qual Bas estava tancat al seu despatx mentre aquest es cremava i ell intentava eixir.

Em vaig teletransportar fins allà i vaig obrir la porta.

Bas estava gairebé ofegat però vaig aconseguir treure-ho a que li donara l’aire i pogués tornar a respirar amb normalitat.

-Gràcies.- em va dir donant-me un lleuger petó.-No vaig ser jo qui va matar a tota aquesta gent.- va afegir.

-De res i no et preocupis, no et vaig a lliurar.- vaig dir sabent que es referia al seu expedient que hauria mirat quan es va quedar sol a casa meva.- Demostraré la teva innocència.- vaig afegir.

-Com?.- va preguntar amb el seu cap a la meva falda mentre utilitzava els meus poders per a poder guarir-li els talls.

-Dóna’m les teves mans.

Va allargar les mans i les va entrellaçar  amb les meves.

Vaig començar a veure unes imatges una mica estranyes, primer apareixia ell i després una nena petita, bruna i amb els ulls blaus.

-Qui és la nena?- vaig preguntar.

-Era la meva neboda, la seva mare era la meva germana.- va dir amb llàgrimes als ulls.- S’havia criat amb mi perquè els de la teva espècie van ocupar de matar a la resta de la nostra família, no sàvia controlar-se i bo ja saps la resta...- va afegir.

-Ho sento.- vaig dir amb llàgrimes als ulls.- Et vas inculpar per a que no li passés res.- vaig afegir admirant la seva tendresa.

Es va incorporar per poder plantar-se i netejar-se.

Em vaig aixecar i li vaig dir:

-Tinc una idea, desgavellada, però pot ser que funcioni.

-Em fa por pensar que és.

-Anirem al Ministeri i mostraré les imatges que he vist, no hi ha proves contra tu així que segons les nostres lleis el teu historial ha de ser esborrat i hauràs de ser alliberat en cas que estiguis en una de les nostres presons.

-Però ni tan sols ens deixaran entrar.

El vaig mirar amb incredulitat i li vaig dir:

-Els meus germans no saben on som i bo la resta de caçadors encara no s’haurà assabentat, així que si et porto com el meu presoner... entrarem.

                         YYY

-Estàs segura que això era necessari?- va preguntar entrant per les portes del Ministeri.

-A que et refereixes?- vaig preguntar enarcant una cella.- A la polsera anul·lador o a haver de portar-te lligat?- vaig afegir amb un somriure maliciós.

-Ets mala.- va dir amb un somriure.

Ens dirigim a la sala de reunions sàvia que allà em trobaria am Daimon, un dels primers caçadors que va començar a caçar dimonis. Vaig entrar i allà estava, reunit amb altres dos caçadors als que encara no coneixia.

-Hola, Mia!- va dir Daimon.- Com estàs?- va preguntar donant-me dos petons.

-Bé i tu?- vaig contestar retornant-li els dos petons.

-Bé, ensenyant-los el seu treball als nous.- va dir assenyalant als dos caçadors que havien al seu costat.

Tots dos xiuxiuejaven i em miraven amb un gran desig però aquesta mirada va durar poc ja que em vaig fixar que Bas els estava mirant amb cara de pocs amics.

-Bé,Mia. Què et porta per aquí?

-Vinca lliurar-te a un dels dimonis més buscats.

-A qui m’has portat?

-Et porto a Sebástian Baratieri, també conegut com “el virtuós”.- vaig dir mostrant-li a Bas.

El va mirrar fixament i em va preguntar:

-Com has aconseguit atrapar-lo?

-Diguem que sóc molt persuasiva.- digué amb una mica d’arrogància.-Però no vinc a entregar-lo, vinc a que ho sotmetis a judici.- vaig afegir seriosament.

-Per què vols un judici just si ja has vist el seu expedient i totes les seves dades?

-Per que se que és innocent.

Em va mirar seriós i va dir:

-Està bé però si no tens proves suficients per deixar-lo lliure, acabarà en una de les nostres presons d’alta seguretat.

Vaig assentir i el seguirem a una sala apartada on estaven reunits diversos caçadors. Diversos d’ells van començar a queixar-se quan Daimon els va explicar els fets.

-Jo mateixa defensaré a Sebástian.- vaig dir cridant perquè la meva veu se sentís per damunt del tumult.

-Ets una traïdora!- es va escoltar pel fons de la sala.

-No sóc cap traïdora, estic farta de veure les nostres injustícies.

Daimon va demanar una mica de silenci i va començar amb el judici. Em va demanar que mostrés les meves proves. Els vaig demanar que es concentressin en mi per poder usar els meus poders i mostrar-los les imatges que jo havia vist anteriorment.

Quan van cessar les imatges molts d’ells van inclinar el cap en senyal de respecte i a altres els queien algunes llàgrimes pel rostre.

Vaig deixar anar la polsera que lligava a Sebástian i dirigint-me a Daimon que en aquest cas feia de jutge vaig dir.

-Avui espero haver demostrat que hi ha diferents tipus de dimonis i que no són tots dolents.

-Parles guiada pel teu cor germana no raonant les teves paraules, que un sigui bo no vol dir que altres ho siguin.- va dir Vlad darrere meua.

-Se que no tots són bons, això no t’ho negaré però a quants haurem exterminat injustament?- vaig dir girant-me i mirant-lo directament als ulls.

Lex va ajupir el cap mostrant el seu respecte cap a mi i cap a tot el que havia dit.

-Mia, avui m’has demostrat que nosaltres som injustos i que no tots són perillosos .-va dir mirant-me de manera fraternal.-Per això he decidit que quedarà lliure.- va afegir.

En sentir aquestes paraules no vaig poder evitar-ho i besi Sebástian deixant-los a tots atònits. Va sacar una petita capseta i em va dir:

-Mia, això et semblarà una tremenda bogeria i possiblement em manis a passeig però estant aquí davant de tots els meus anteriors enemics  et demano que em converteixis en l’home més feliç de l’univers casant-te amb mi.

Com a única resposta li vaig donar un petó.

-Prenguem-nos això com un si, cunyat.- va dir Lex rient.

 
 
raquel 2 | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]