F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(CMO)
Inici:  L’aire que respires
Capítol 3 Vella enemiga

No podia tornar enrere. Els dubtes, no obstant això, van començar a sorgir. El seu anhel d’aconseguir sentir-se lliure s’anteposava a tot, a tot menys a dir-li adéu per a sempre a la persona que estimaria fins al seu últim alè. La pregunta era, podia ser lliure sense ser feliç? Podia deixar enrere tot allò que havia conformat la seva vida durant divuit anys?



El so de les petjades dels cavalls van posar-li punt final a aquells pensaments. L’única forma de sortir d’aquella ciutat era travessant el frondós bosc, on cada nit se citava amb el seu amant. Pensava que si tancava els ulls, seria menys dur poder travessar-lo sense començar a plorar en dibuixar en la seva ment els records viscuts en aquell bosc. De sobte, el carruatge es va detenir en sec. L’ombra d’un home es va apropar i Jacques, ximplement, no va poder evitar il·lusionar-se. En obrir la porta, es va adonar que no era ell no obstant això, era l’home de confiança del pare de Jacques. Mostrava un rostre intranquil. Jacques l’havia enviat al bosc, pel que semblava, alguna cosa greu havia succeït. I així era, el seu pare havia mort la nit anterior. Paul es va posar les mans al cap, no podia creure el que les seves orelles li permetien sentir. Segons el comunitat de l’home, Jacques li pregava que no marxés d’aquella ciutat. El necessitava, ara més que mai. Aquella situació li superava en tots els aspectes. La sobtada mort del seu pare obligaria a Jacques a fer-se càrrec del negoci familiar i a contraure matrimoni. Jacques demanava ajuda a crits i no podia, o almenys no devia, deixar-lo sol enfront aquella situació. Però, podria veure com es feia realitat allò que els distanciaria amb el pas del temps i els convertiria en simples estranys?



Va pujar al carruatge i sense dir cap paraula, va ordenar al conductor que continués el trajecte. Amb destí a Hostalric, van partir d’aquella ciutat francesa. Potser acabaria penedint-se de la seva decisió però no podia veure com Jacques es casava, preferia recordar el seu amor impossible tal com l’havien deixat aquella nit. Els cavalls galopaven ràpidament, amb sort, en cinc dies arribaria al seu destí i qui sap si a la seva llibertat.



A la casa dels Briand, Jacques sabia perfectament que Paul no anava a quedar-se. Amb la prematura mort del seu pare, el seu fill no havia pogut complir el que tant desitjava. Anar amb Paul a terres llunyanes i desconegudes era tot allò quant volia però estava condemnat a quedar-se allí. L’havia perdut, l’havia perdut per a sempre.



Van passar unes setmanes. Paul ja s’havia instal·lat a la seva nova localitat. A la seva arribada, va conèixer a Carlos, un xic d’Hostalric. Des de feia uns quants dies, Carlos anava a la seva casa i es passaven hores parlant. Cada vegada les visites eres més duradores i Carlos s’estava enamorant d’aquells ulls blaus i cabells daurats. Cada vegada que el mirava sentia com si al món sols existissin ells dos. Paul se sentia molt atret pel seu invitat, els seus ulls foscos, la seva cabellera negra i espessa i el seu cos musculós però no podia esborrar dels seus records a Jacques, no de moment.



Amb l’arribada de l’hivern, les ferides de Paul començaven a tancar-se. Carlos i ell desdejunaven junts cada matí i després passejaven durant hores al llarg de la muralla i intercanviaven les poques vivències que tenien quan no estaven junts, ja que sempre ho estaven. Una nit, sense saber ben bé com, Paul es va esventar que Jacques ja s’havia casat. Va començar a plorar, allò li va fer recordar el seu passat, d’on provenia. Necessitava a alguna persona a qui contar-li-ho tot, si volia començar de nou, havia d’acabar aquella gran mentida. Eren les dotze passades però Paul va anar a casa de Carlos. Després de contar-li-ho tot amb detall Carlos no sabia ben bé que respondre ni si ho havia de fer. Estaven seguts l’un al costat de l’altre, de sobte, Carlos el va mirar i Paul també ho va fer. Sincerament no sabien que anava a passar però, després de molt de temps, desitjaven fer-ho. Es van besar apassionadament. Carlos li va llevar la camisa i va començar a besar-li el pit. Li feia carícies amb els seus llavis i Paul intentava imitar-ho, al cap i a la fi, pareixia l’inexpert per aquella vegada. Estaven completament nuets, dos cossos que buscaven en l’altre plaer. El foc de l’amor es va encendre aquella fogosa nit. El sol va despertar a Carlos, qui descansava sobre el pit del francès. Va tornar a usar aquells llavis que tant de plaer reportaven a Paul. Aquell matí, per primera vegada en molt de temps, Paul es va despertar amb una rialla. El que tots dos desconeixien era que la veïna els estava observant, temps més tard, haurien desitjat no haver fet l’amor aquell matí.



Després d’haver après més l’un de l’altre en una nit que en tots els dies que havien estat junts, van decidir, com era usual, anar a desdejunar. Per sorpresa, a la plaça de la ciutat estava la dona que els havia vist a través de la finestra, predicant aquella situació de la qual havia sigut espectadora. La gent començava a xiuxiuejar cada vegada que passaven per davant d’ells. No entenien molt bé que estava passant però ho van entendre quan un d’ells va soltar un insult, un rere l’altre. Insults, bromes de mal gust, fins i tot, desitjos de mort. No era un lloc segur, els acabarien matant, havien de fugir. Carlos tenia amics com ells i estaven disposats a treure’ls d’aquella ciutat.



A la matinada van sortir de la ciutat camí a Barcelona on tots dos començarien una vida nova, Paul, una altra vegada. Aquest cop tots dos estaven disposats a deixar-ho tot, l’amor que sentien l’un per l’altre vencia a qualsevol altra cosa. Sense cap mena de dubte, van pujar al carruatge i es van besar donant-se l’un a l’altre la poca seguretat que tenien. El temps no estava de la seva part, tenien grans dificultats per avançar. El vent agitava amb força els arbres i el seu soroll esgarrifador espantava els cavalls els que amb sort avançaven cinc metres per minut. Aquella vegada, el vent va bufar tan feroçment que va fer que el carruatge voltés. Per desgràcia tots dos estaven dins en aquell moment, Paul tan sols es va fer uns esgarranys però Carlos no va tindre la mateixa sort. En la caiguda, es va colpejar el cap causant-li la mort. Paul de seguida ho va veure, no reaccionava, havia mort en l’acte. Els seus ulls es van omplir de llàgrimes i va pensar en la seva enemiga, la mort. Ella, qui li havia arrabassat a tot allò que havia estimat. Com havia turmentat els seus dies i com li havia tornat a obrir les ferides que feia molt de temps que es trobaven tancades.



Valia la pena viure? Mereixia sofrir d’aquella manera? Va agafar la daga del seu amor, aquell qui havia estimat amb tanta passió que no veia cap tipus de futur si no era al seu costat.



-Amb aquesta daga, em trobaré amb tu, vella enemiga. Tu, qui m’ho has arrabassat tot. Qui m’has condemnat a fer el que vaig a fer per tal de trobar-me amb qui tant he estimat. Perquè tu me l’has llevat en vida i jo el retrobaré en la mort.- es va clavar la daga a la panxa i tot seguit va morir.



Va sofrir tota una vida per estimar a persones del seu mateix sexe. La història s’ha cobrat moltes vides de persones com ells els que tan sols van estimar, estimar com tu ho hagueres pogut fer. 
 
CMO | Inici: L’aire que respires Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]