F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Pols a les aules (sofiusha_ml)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 3 Pols a les aules III

- Vinga Martí, alçat, arribaràs tard a classe. -Va dir la mare de Martí.

- Ja vaig, mare.. -Va alçar-se de mala gana.

- Faig café? -Va preguntar la mare

- Sí, si us plau. Gràcies, mare. -Va contestar Martí ja menys adormit.

Com tots els dies, va agafar el bus per anar a la universitat. Va arribar massa prompte i per tant se'n va anar a la cantina a fer-se una cocacola. Mentres pagava la cocacola es va topar amb la Isabel. Es va apropar a ella per parlar-li. Isabel en adonar-se que estava Martí va pegar mitja volta i se'n va anar. Martí, confús amb el comportament de la Isa, es va prendre la cocacola i se'n va anar a classe.

- Bon dia a tothom. Com va tot? -Va dir Martí posant els llibres a la taula.

- Bé... amb un poc de ressaca. -Va dir el Jaume.

- Aleshores parlem de Tirant lo Blanc, així tindreu menys ressaca. Què podeu contar de la novel.la? -Va vacil.lar Martí.

- És una novel.la cavalleresca de l'escriptor Joanot Martorell i va ser publicada l'any 1490. -Va contestar Maria, la millor alumna de filologia.

- Molt bé. Què podeu dir del segle XV?

- Que va ser el Segle d'Or Valencià, amb grans autors com ara Joanot Martorell, Ausias March, Jaume Roig, Isabel de Villena... -Va contestar Jaume.

- Molt bé, Jaume, per a tenir ressaca ho tens tot molt clar. -Va dir Martí amb carcallades.

La classe havia finalitzat. Havia estat bé. Els seus alumnes començaven a veure la llum. Encara es notava l'ausència de la Júlia. Mestres Martí arreplegava tots els llibres, que no eren pocs, la Gisenda es va acostar a la taula.

- Ei, Martí! Ahir faltaves tu a la festa del Jaume. -Va dir la Gisenda rient-se.

- Per les vostres cares de ressaca... supose que ha anat molt bé, o estic equivocat?

- Suposes bé, Martí. Vinc amb noves notícies.

- Conta'm, que tens per a mi. -Va dir Martí amb sorpresa.

- Bé... ahir a la festa hi havia amfetamines. Les havia comprat Maria. Hem d'esbrinar on les ha comprades.

- I com fem això? -Va preguntar Martí.

- Fàcil. Li preguntem a qui les ha comprades, i ja tindrem el traficant! -Va dir la Gisenda.

- Ja ja ja! Creus que és així de fàcil? El més probable és que eixes pastilletes les hagen tocat més de deu mans. -Va dir el Martí amb seguretat.

- Com que deu persones? No ho entenc.

- Ser traficant és molt perillós, per tant el traficant li dona la mercaderia a una persona, eixa persona a una altra i així succesivament. Amb la finalitat de protegir-se al màxim.

- Si és com ho has contat... serà més difícil. Però hem de trobar-lo Martí, si us plau. -Va contestar la Gisenda.

- Esbrina d'on va comprar les pastilles Maria, i indaguem més en el tema. -Va finalitzar Martí

- Això faré. Demà tindràs més notícies. Adéu Martí!

Martí va agafar tots els llibres i es va disposar a anar-se'n. Va obrir la porta i va eixir. Va anar pel passadís de les enginyeries ja que estava més a prop de la parada del bus. Va passar al costat de la classe 134 quan de sobte va escoltar a dues persones. Semblaven sospitoses ja que anaven de negre. Tenien una veu familiar. Una dona i un home. Martí va posar-se darrere de la porta i va escoltar.

- Ens volen comprar 3 kilograms d'amfetamines per al dimarts que ve. -Va dir la dona.

- Com que 3 kilograms? Això és moltíssim... hauriem de fer-ho per les nits. -Va contestar.

- Demà parlem amb la Maria i ens quedem tota la nit ací.

- D'acord, ens veiem demà. -Va contestar l'home sospitós.

Martí atònit davant aquella conversa va anar-se'n ràpidament i va cridar la Gisenda per contar li-ho tot. Bé, ja estaven més a prop. Hauria d'estar content? O trist?

- Gisenda! Aquesta nit hem de quedar-nos per ací, avui segur que fabriquen les amfetamines.

- D'acord. Potser la Maria també les faça. -Va contestar Gisenda.

- Quan finalitzen les classes quedem ací, la busquem i la perseguim.

- Parlaré amb ella a vore què fa aquesta nit. Ens veiem després, adéu Martí.

- Fins després Gisenda.

Quan va arribar a casa va agafar la cerveseta i el llibre. Com tots els dies. Martí va posar al dia la seua mare. Li va contar tot el que havia ocorregut. La seua mare, preocupada, li va dir que anara amb molt compte , que no coneixia el món de les drogues. O era això el que ella pensava.

Al dia següent, de camí cap a classe, Gisenda es va topar amb Maria. Va dir-li d'anar a fer-se un cafenet per parlar de la vida, ja que feia temps que no parlaven.

- Com va tot, Maria?

- Molt bé, amb problemes familiars però en principi tot bé. I tu? -Va contestar Maria

- Bastant bé.

- He vist que t'has fet molt amiga del professor de filologia. -Va dir Maria amb una cara rara.

- Sí, la veritat és que sí, és un home de deu. Hauries de parlar amb ell. Per cert, fem un sopar avui? -Va proposar Gisenda.

- Avui? Impossible. He de fer un treball a la biblioteca. Millor ho deixem per a un altre dia, sí? Parlem després, adeu Gisenda!

- Adéu Maria, que vaja tot bé.

Quan va finalitzar les classes, Gisenda i Martí es van reunir a la cafeteria. Com Gisenda sabia la classe de Maria, van anar a per ella. Tots dos, molt silenciosament, van perseguir Maria. Finalment, va entrar a la cuina de la cantina d'Humanitats. De fora s'escoltaven diverses veus, una d'elles era Maria. Com no podien entrar, es van quedar fora, observant per les finestres. De sobte, Martí va veure una persona entrar. L'última persona que s'imaginava. La Isabel. Tots dos van quedar-se bocabadats.

- Martí! Crec que ens han escoltat! Ràpid, anem-hi!

- Ràpid, que no ens vegen. -Va dir Martí molt nerviós.

- Has vist qui eren? Fascinant, veritat?

- No m'esperava això d'ella... demà tornem, i els enregistrem. -Va proposar Martí

- Martí, això és molt perillós... jo no vindré.

- No passa res, jo tornaré, ja et cridaré i et posaré al dia. Agafaré aquest bus, ens veiem demà.

- D'acord Martí, fins demà. -Va dir Gisenda.

Martí va agafar el bus, la línia 4, la mateixa de tots els dies. Com estaven fent obres va fer un recorregut més llarg. Martí es va quedar inmers en els seus pensaments, l'Isa, les amfetamines, què faria amb sa mare...

Quan va arribar a casa, va agafar la cerveseta i el llibre. Los pilares de la tierra s'estava llegint. Un llibre meravellós i fascinant, deia. Va agafar paper i boli i va planejar com els descobriria fent amfetamines. Primer aniria a la cuina, s'amagaria i esperaria fins que arribés algú. Quan estigueren fent la mercaderia, els enregistraria, així tindria proves per a la denúncia. Després de tota la seua planificació, es va adormir.

Al dia següent, com tots els dies, es va alçar tard, va agafar els llibres, els diners i alguna cosa per a menjar. En vegada de l'autobús va agafar la bicicleta. Sí, Martí fent esport. Va arribar prompte i va anar a fer-se una coca-cola. De sobte va topar-se amb la Gisenda.

- Bon dia, Martí, avui faràs nit ací? -Va preguntar-li Gisenda.

- Sí, i crec que tu no vens... o m'equivoque?

- Això ha arribat massa lluny, eixa gent és molt perillosa... no vull problemes. -Va dir Gisenda

- Sols un dia més, ens ha costat esbrinar qui era el traficant, i més el fabricant. -Va pregar Martí.

- No Martí... no puc. Ja m'ho contaràs tot, adéu. -Va dir Gisenda trista.

La Gisenda va anar-se'n cap a classe, trista i amb molta por. Mai li havia agradat mentir. I menys al Martí. Sols volia que tot això s'acabara. No volia que a Martí li passara res. De camí a classe es va topar amb el seu malson. Aquella panderola que portava dos dies amenaçant-la.

- No hauràs parlat amb ell, veritat que no? -Va dir Maria critant

- No, tranquil.la, no li he dit res. -Va contestar Gisenda amb molta por.

- Això espere, pel contrari, ja saps què li passarà a la teua germana. -Va dir-li agafant una navalla de la seua motxila i jugant amb ella.

- D'acord, d'acord. Tinc classe, me'n vaig ràpid. Adéu.

La Gisenda, sense mirar enrere se'n va anar cap a classe de sintaxi, molt atemorida. Volia dir-li a Martí que no anés a la cuina aquella nit, però no podia. Quan va finalitzar totes les classes, Martí va arreplegar tots els llibres i va anar a la cuina. Eres les set. Potser hauria d'esperar unes dos hores. Esperaria el necessari. Es va amagar darrere la porta. Segur que ací no em veuran, deia. Quan portava quasi hora i mitja esperant, va escoltar unes veus.

- Vosaltres agafeu la mescla. Jo rentaré tots els gots. -Va dir Isabel.

- Vinga va, Jaume, agafa tota la mescla. -Va demanar Maria.

- Tota? És molta! -Va contestar Jaume

- He dit que l'agafes! -Va fer un crit Maria.

- Teniu tota la mescla? Ja tinc els gots. -Va dir Isabel.

- Ja ho tinc tot. Anem-hí.

De sobte, Martí va escoltar com se n'anaven de la cuina i tancaven la porta. Com bèstia que olora el perill, es va quedar quiet darrere la porta tancada, encarcarat; la mirada atemorida, els llavis estrets amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Aguantà l’alè. Havia de plantar cara al panteix. Forcejava amb la maneta cap amunt i cap avall. Una vegada. Una altra. I encara una més. Res. El forrellat no cedia. Tot feia pudor de fum. Es va afluixar la corbata, es va descordar el coll de la camisa. L'ofec. L'ofec li rebentava els pulmons.- Li havien posat un parany. Volien lliurar-se d'ell. Ara ningú sabrà tota la veritat. Havia passat un any. Un any donant classe en aquesta universitat. Asegut a terra, quasi inconscient, va cridar la Gisenda. Va dir-li molt sufocat que anés a la cuina. Poc després, va tancar els ulls.

Martí, sense consciència, va escoltar veus. Gisenda, era Gisenda. Va escoltar com tiraven la porta a terra i com entraven a la cuina Gisenda i unes persones de blanc. Martí va notar com l'agafaven i li posaven un aparell per a respirar bé al nas i a la boca. L'ultima cosa que va escoltar va ser els plors de la Gisenda. 
- Ja està obrint els ulls! -Va cridar Gisenda

- No crides tant xiqueta, que de l'esglai es tornarà a quedar en coma. -Va dir la mare de Martí

- Coma? Quina coma? -Va dir Martí espantat.

- Martí! Ja pots parlar i tot! -Va cridar Gisensa mentres li donava un petó

- Què ha passat? Què faig ací?

- Amoret meu, no t'en recordes de res? Portes en coma un mes. -Va dir la mare.

- Martí, gràcies a tu han tancat a la presó els traficants de la universitat. Isa, Maria...

- De l'última cosa que m'en recorde és d'estar en la cuina de la universitat, i de fum... molt de fum. Ja no sé res més. -Va dir Martí intentant recordae el que gavia ocorregut.

- Martí, una última cosa, quan estigues millor, la policia vol fer-te una entrevista, i donar-te un premi pel teu treball i per haver-te involucrat tant. -Va dir Gisenda molt feliç.

Al cap d'una setmana Martí ja podia parlar be del tot, caminar i fins i tot fer curses de cadires de rodes amb la Gisenda. La Gisenda li havia sigut molt fiel, s'havia quedat a l'hospital tota la setmana, donant-li ànims. El dissabte li van donar l'alta a Martí, justament a les deu i dotze del matí. A les deu i mitja ja estava en el bar, prenent una cerveseta. Porte un mes sense beure cervesa, deixeu-me que bega a les deu del matí, deia Martí. Dissabte per la vesprada Martí i Gisenda van anar a la comissaria, per fer l'entrevista i agafar el premi.

- Bé Martí, gràcies a la teua valentia has fet aquesta ciutat un poc més segura. Els traficants ja es troben empresonats. Volem oferir-te una recompensa de 1000 euros i volem que trevalles amb nosaltres, al departament de drogues de la comissaria. Què ens contestes? -Va oferirli un dels policies, el més alt de tots.

- Treballar investigant amb vosaltres? Com ho fan els del FBI? -Va contestar Martí fascinat.

- Sí, més o menys.

- No puc dir que no! Clar que sí, sí, ho faré! - Va contestar molt entusiasmat.

- Avui mateix et farem la plaqueta. Benvingut Martí, espere que estigues molt gust ací. -Va dir un altre policia.

- Smith, ens han telefonat de Málaga, ha arribat un vaixell amb 1000 tonelades de cocaïna. Hem d'anar ja. -Va dir un dels encarregats del departament de drogues.

- Martí, agafa una maleta, ens n'anem a Màlaga. -Va dir el policia alt.

La de voltes que dóna la vida. Fa uns anys Martí treballava amb els traficants, ara amb els que els persigueixen. Martí començava una nova vida. Una vida molt arriscada, però entusiasmant. Gisenda va fer-se voluntària de l'asossiació Projecte Home. Tots dos treballaven en llocs diferents, però els unia la mateixa intenció, fer el bé.

 

 
sofiusha_ml | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]