F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(capdesuros)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 3 Qui sembra vents, recull tempestes

Com bèstia que olora el perill es va quedar quieta darrere la porta tancada,encarcarada; la mirada atemorida, els llavis estrets amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Aguantà l'alè. Havia de plantar cara al panteix. El marit forcejava amb la maneta cap amunt i cap avall. Una vegada. Una altra. I encara una més. Res. El forrellat no cedia. Aleshores va parar. Passaren uns minuts i va escoltar un soroll molt fort, la porta. Llavors va eixir amb silenci. Tot feia pudor de fum. Es va afluixar la corbata i es va descordar el coll de la camisa. L'ofec li reventava els pulmons.

No sabia què passava, tot estava ple de fum i s'estava marejant. Va córrer a veure si eren els seus fills, però no hi havia rastre d'ells. S'estava trobant cada vegada pitjor, va intentar arribar a la porta per demanar ajuda però just abans es va desmaiar.

Es va despertar en una llitera d'hospital, tot estava molt il·luminat i escoltava veus estranyes. No sabia el que deien. Es trobava molt cansada. Tot d'una, va veure com un metge li estava parlant. Li estava preguntant com es trobava. Li van portar una mica de menjar i quan ja es trobava una mica millor, una infermera li va dir que l'esperava la policia a fora per preguntar-li unes coses. Es va quedar estranyada ja que no recordava que havia passat ni per què hi era.

Van entrar dos homes amb un rostre seriós i el primer que van fer va ser dir-li si sabia on era la resta de la seva família ja que s'havia cremat l'edifici sencer. Ella va preguntar pels seus fills, però ells no sabien on eren. Llavors van començar a fer-li unes quantes preguntes i una estona després que se n' anessin va aparèixer la noia amb la qual va quedar la tarda en què va passar tot.

Li va preguntar com es trobava i que si havia estat ell, i abans que li pogués

respondre van tornar a aparèixer els policies dient que el seu marit s'havia anat del país amb els seus fills. Ella no va saber reaccionar i l'amiga horroritzada va cridar que ho sabia, i els policies van preguntar què era el que sabia. Ella no volia dir res però la policia insistia. Llavors un es va quedar dins amb ella i l'altre va sortir fora amb l'amiga. Després d'uns minuts van tornar a entrar i aquest policia li va preguntar com no ho havia denunciat abans, ja que ara seria difícil localitzar-lo i que havia de denunciar-lo ja perquè comencessin com més aviat a investigar i localitzar el seu marit.

Ella no volia per por de no tornar a veure als seus fills, però si no ho feia es quedava a les mateixes. Així que va posar una denúncia per maltractament i una altra per segrest sense permís dels seus dos fills menors d'edat.

Al cap de dues hores li van donar l'alta i simplement li van enviar uns calmants perquè estava sotmesa a molt estrès. L'amiga el va acompanyar perquè deia que no es fiava de que anés a fer alguna cosa en contra de la seva vida a causa de que no tenia ganes de res i pensava que no tenia sentida seguir vivint. De camí a casa l'amiga li aconsello que no havia de rendir-se, que pensés en els seus fills i que se n'anés amb ella a casa seva per no estar sola.

Van passar uns dies i no sabien res. Ella no sabia que fer, s'estava tornant boja. Però de sobte va sonar el telèfon, era la mare del seu marit. Cridava per dir-li que els seus fills estaven amb ella. Abans que pogués dir alguna cosa més li va penjar i va anar corrent a casa seva. Va ser un retrobament emocionant. Li va preguntar on havien estat i si el seu pare els havia tractat bé. Ells li van explicar tot, que no es preocupés més i que l'havien trobat a faltar. Llavors es va adonar que el seu marit no era amb ells i li va preguntar a la seva sogra on era, però ella va dir que no ho sabia. Pel que ella li va contestar que no passava res, que la policia el trobaria i que avui mateix pensava demanar el divorci i la custòdia dels seus fills. També li va dir que esperava que no tingués ella res a veure, que tot i així li deixaria veure els seus fills.

Així doncs van tornar a casa i mentre estava al sofà va pensar en el que li va proposar la seva amiga aquesta tarda. La va cridar i decidida li va dir que comptés amb ella. L'endemà es van reunir i van començar a idear el projecte per ajudar a més dones que es trobaven en la mateixa situació i que no arribessin a aquests extrems, ja que ningú es mereix passar per on ella havia passat, ni ningú s´hauria de sentir dominada. De seguida la campanya es va anar fent cada vegada més gran i estaven ajudant a moltes dones. I un dia va arribar la policia per explicar-li que havien trobat al seu marit, però mort. Doncs se n'havia anat amb una altra dona a la qual també li havia maltrat , però ella en comptes d'aguantar-lo, com a venjança el va matar.
 
capdesuros | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]