F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(mariabasan)
Inici:  L’aire que respires
Capítol 3 Un cas amb història

La sala d'interrogatoris era freda i Ramon estava espantat. Tan sol havia estat així d'espantat quan era xicotet i els llampecs queien sense pietat en el camp, o quan la seua dona estava donant a llum al seu primer fill i, per complicacions en el part va creure que la perdria. Però aquesta vegada era diferent, no tenia a la seua mare per a dir-li que no li cauria cap raig o al metge que encara sent un complet desconegut va aconseguir calmar-lo dient-li que aqueixes complicacions eren normals en mares primerenques. Ara era només ell. I un munt de policies investigant sobre la seua vida. Tan sol esperava al fet que arribara el seu advocat i que pogueren realitzar-li l'interrogatori ja. Tan sols podia pensar per què no va fer cas a la seua néta, a voltes era impulsiu, no ho podia evitar, però aquesta vegada havia sigut a més imprudent i podia costar-li la seua llibertat si el seu advocat per llei no podia demostrar que ell solament era un testimoni que estava en un mal lloc en un mal moment. El que van ser minuts ell els va sentir com a hores. De sobte, quan es trobava mirant al no-res un senyor encorbat i amb ulleres va entrar donant una gran portada.

–Ets tu qui està acusat d'assassinat en primer grau? – va preguntar.

–Sincerament, no ho sé– va dir Ramon apesarat.

–Anem a veure –va dir fregant-se les temples–, a tu t'han trobat en una casa que no era la teua amb el cadàver de…–va mirar un paper on tenia tota la informació – Josep Ramírez Llosa?

–Sí, però jo no he sigut.

–Açò diuen tots–va dir l'advocat més per a si mateix que per a Ramon– d’acord, jo sóc Fernand Gómez i a partir d'ara seré el teu advocat així que, si de debò no has sigut tu necessite que em digues que és el que ha passat i perquè la policia t'ha arrestat al costat d'un cadàver.

Ramon va començar a parlar sense estar molt segur de si de debò el podia defensar, però conforme anava avançant i Fernand anotava coses en la seua llibreta va comprendre que si  no podia ajudar-lo a defensar-se tal vegada podria ajudar-lo a esplaiar-se. Quan va acabar Fernand es va prendre uns minuts per a acabar d'escriure i revisar tot el que havia escrit.

–Bé està bé, no és dels casos més complicats.

–De debò? –va preguntar Ramon esperançat.

–Tampoc t'il·lusiones, he dit que no és dels més complicats, però tampoc és fàcil, a més cap cas és segur fins que el jutge ho dictamina o la policia et descarta com a sospitós.

–I hi ha alguna possibilitat de poder anar-me a la meua casa sense haver d'anar a judici?

–En realitat sí, però és bastant complicada, hauries de trobar a aqueix home que es va fer passar per Josep i portar-lo ací perquè l’ interrogaren.

–I vostè no podria fer-ho per mi?

–Jo, com el seu advocat el puc ajudar des d'ací, la comissaria. Vostè té dret a una trucada abans que l’empresonen, no coneix a algú que puga ajudar-lo des de fora? Vull dir, algú que cerque a aqueix impostor i el denuncie a la policia.

–Jo puc demanar a algú de la meua família que m'ajude, però per què podríem denunciar? L'únic testimoni que tenim sobre el possible assassinat que ha comès sóc jo i estic arrestant, no em van a creure.

–No podem denunciar-lo per assassinat perquè, principalment, no tenim proves. Però si per suplantació d'identitat.

–i com podem fer açò? Si suposem que l'ha matat al vertader Josep no crec que seguisca utilitzant su identitat.

–No ho sabem, i si ell va matar el Josep abans que es presentés en aquella casa? Pensa-ho, en aqueix cas seguia utilitzant una identitat que no era seua. Segurament estaria planejant traslladar el cadàver, per açò estava estressat, llavors va veure una oportunitat per a culpar-te a tu de l'assassinat, per açò quan tu vas eixir corrent de la casa no el vas veure, perquè ell ja havia fugit. I segurament ara no estaries en aquesta comissaria si no hagueres tornat.

–Jo estic segur que açò va ser el que va ocórrer, però com ho podrem demostrar?

–Tu intenta recordar qualsevol detall i veus pensant un una persona per a cridar i que t'ajude des de fora. Jo estaré fóra intentant parlar amb la policia i preparant una defensa sòlida. I recorda que tens dret a romandre callat en un interrogatori si jo no estic davant.

Fernand va eixir d'aquella sala i Ramon va tornar a estar solament aquesta vegada. Per uns minuts va intentar recordar detalls, però ja els hi havia explicat al seu advocat i, si n’havien més, ell no els recordava. Va decidir pensar en a qui podia cridar perquè l’ajudara, se li van passar pel cap els seus néts, però eren massa joves. Però tenia una néta, Rosa, que era igual a ell i era major d'edat, Va recordar que ella li havia dit que deixara d'obsessionar-se amb aqueix llibre i ell no li havia fet cas, però sabia que per molt enfadada que estiguera ella ajudaria al seu avi amb tot el que tenia.

Fora, en la comissària, Fernand intentava trobar al policia que portava el cas del seu client perquè li informara sobre què estava acusat. Després d'haver passat una hora Fernand estava informat de tot el que li havien permès saber, i ell només podia intentar elaborar un bona defensa perquè Ramon no haguera d'anar a judici.

En la comissaria, els policies encarregats del cas intentaven recopilar tota la informació que hi havia estat guardada durant molt de temps, perquè aqueix cas havia estat aturat durant anys. Tots els policies compartien opinions mentre treballaven i tots coincidien que seria difícil acabar el cas tenint en compte la quantitat de vegades que havia sigut arxivat i reobert.

El cas era llarg i comptava amb una quantitat gran de víctimes. La recerca era sobre una xarxa de traficants que podia considerar-se màfia tot havia començat amb una parella que es dedicava a vendre joies, quadres i fins i tot òrgans en el mercat negre. Ells havien sigut els primers a començar aquest cas i es remuntava a 1790, l'any en què van reclutar dos captaires que necessitaven diners i els van fer xantatge. Encara que en aquella època encara no existien bases de dades com en les comissaries actuals els que es dedicaven a capturar persones com aquesta parella i els dos captaires, que venien objectes robats en els mercats del poble, anotaven la informació que aconseguien en diaris d'on la policia actual havia tret la informació de quan antiga era aquesta organització. Van estar actius durant molt de temps, fins que en 2002 van deixar d'haver-hi assassinats, clients o robatoris que apuntaren al fet que aquesta organització era la causant, així que els policies van arxivar el cas.

Però deu anys després, en 2012, els policies van trobar proves que relacionaven a aquesta organització amb crims i assalts comesos a galeries d'art, joieries i fins i tot hospitals. Va ser llavors quan l'organització va aconseguir fama i persones amb problemes econòmics greus van començar a estar interessades en entrar un a negociar al mercat negre. La majoria van intentar escapar després de diversos mesos, uns altres van aguantar anys , però quan van intentar escapar i deixar aqueix negoci. Però no van poder escapar, l'organització no podia arriscar-se al fet que revelaren dades així que tots van ser assassinats. Aquelles persones que Ramon havia vist a casa de Josep, o el que pensava que era ell, eren víctimes recents d'aquesta organització. El vertader Josep era investigador privat, i un dels familiars d'una víctima, en veure que la policia no avançava, va decidir contractar-lo. 

D'altra banda, un dels interns en l'organització, en veure que molta gent entusiasta dels misteris volia investigar a aquells captaires que havien fugit de França en 1793, va decidir escriure un llibre utilitzant a aquests captaires com a protagonistes explicant la seua història “real” perquè la gent deixara d'investigar. L'intern va deixar el llibre en la porta de la casa d'un escriptor que després ell va publicar com si fóra seu. Quan l'escriptor va publicar aquell llibre, va participar en una roda de premsa on van acudir periodistes i lectors. Quan l'entrevista va acabar i ell estava preparat per a anar-se’n a casa, un lector se li va acostar i li va preguntar si era possible que aqueixa història tractara del seu avi, doncs era el mateix que li havia succeït al seu avis. L'escriptor es va posar nerviós, ell no coneixia qui era el protagonista real d'aquesta història i dubtava que aqueixos personatges hagueren existit de debò, així que ell només es va dedicar a assentir i a dir-li a aqueix senyor que havia investigat a la seua família perquè la història li semblava interessant abans d'eixir corrent amb la por que algú descobrira que ell no havia escrit el llibre que l’ havia llançat a la fama.

Aquell lector, va regalar el llibre al seu fill explicant-li tot el que li havia dit l'escriptor. Ell solament volia consolar al seu fill Ramon després que el seu germà morira. Aquell pare devastat per la pèrdua del seu fill major mai va pensar que el seu fill i la seua família acabarien sent investigats i que el seu únic fill viu acabaria acusat d'assassinat per aquella mentida que l'escriptor li va explicar, doncs el besavi de Ramon no havia fugit pel que explicava el llibre, ni tan sols havia sigut un dels dos captaires que havien sigut fundadors de l'organització investigada, el besavis havia fugit a Espanya amb la seua amant espanyola deixant a la seua dona Francesa en aquell poble del que sempre hauria volgut eixir.

Ramon va intentar utilitzar la seua trucada perquè Rosa, la seua néta, intentara trobar al fals Josep. Rosa va posar tot el seu afany a trobar-lo, però l’ impostor ja havia fugit i només Déu sabia on estava. Ramon va ser empresonat l'endemà, ja que els policies tenien suficients proves. Van trobar les seues petjades en el cadàver, en la casa i, a més, van trobar totes les fotografies i documents robats de la policia que estaven en la seua motxilla. La policia va pensar que havia cridat  una ambulància per a encobrir-se i actuar un paper de testimoni, els documents i les petjades van ajudar al fet que tothom acceptara aquesta teoria i ell fora empresonat per a ser portat a judici. Fernando va intentar defensar-ho, però les proves en contra era sòlides i ells no tenien gens. Un dia, mentre ell dormia les poques hores que el seu cervell li permetia en la presó, el mateix home que va assassinar el Josep i es va fer passar per ell va fer el mateix amb un dels policies que estava de guàrdia en les cel·les. Va obrir la cel·la de Ramon i ell va ofegar fent que el seu somni fóra etern. Així l'organització va aconseguir, de nou, eliminar qualsevol testimoni que poguera conduir  la policia fins a ells, mantenint així el cas obert fins al dia d'avui.
 
mariabasan | Inici: L’aire que respires Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]