F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
EL PUPITRE (MARASA)
Inici:  L’altre costat de l’infern
Capítol 2 Successos

Pels forats d’aquell bagul vell, es podien observar els centelleigs de llum d’una llanterna molt potent.

Aquestes segones passes varen desaparèixer al cap d’un moment. Ignasi va decidir eixir del bagul. Alçant-se poc a poc i amb molta cura va aconseguir eixir sense fer soroll. Va observar que no estava l’àlbum i va començar a córrer pel passadís, mentre corria sentia el fred del terra, i un altre calfred li va recórrer el cos.

Al cap de 10 minuts, Ignasi va obrir els ulls i davant seu va trobar-se amb la secretària, que amb el rostre preocupat li va fer saber tot el que li havia passat. Tot va quedar en un ensurt.


Dia 4 (dimecres, 17 de setembre de 1966)

A classe de matemàtiques, Ignasi, avorrit va decidir decorar la taula amb lletres i figures geomètriques i sense pensar les conseqüències que això tindria, va escriure “HOLA”. Aquesta paraula estava traçada amb llapis i amb una cal·ligrafia descuidada.

Eixa mateixa nit, com totes les altres d’insomni, Ignasi va tornar a la sala de professors per inspeccionar-la en busca de l’àlbum de la passada nit. Merda! Aquesta vegada no va tindre tanta sort ja que la finestra estava bloquejada, què faria ara? Immediatament,  se les va enginyar per a obrir la porta amb un clip que va trobar al terra. Amb aquest va forçar el pany fins que va entrar, una vegada dins va acabar trobant tota la veritat. En una prestatgeria de dos metres d’alçada, amb molts calaixos i compartiments, va trobar-ne un en què es podia llegir “Successos”.

Va pensar vàries vegades en obrir eixe calaix, perquè a lo millor li suposava una expulsió o algun càstig d’aquell que ningú mai volia saber-ne res. Però si volia saber tota la veritat, eixa era l’única solució. Tot decidit va obrir el compartiment, i aquest va grinyolar. Dintre hi havia moltes carpetes de diferents colors i classificades per anys. Però li va cridar l’atenció una carpeta, que era de feia pocs anys i lluïa un color apagat diferent als altres, aquesta estava marcada amb un segell especial.

Ràpidament va obrir-la sense pensar-ho dues vegades. Dintre d’ella es va trobar retalls de periòdics junt amb un informe que tenia l’escut del col·legi. El va llegir i es va quedar de pedra, no podia creure el què estava llegint: Feia tres anys, un noi de la seva edat, anomenat Víctor, va morir a causa d’una sobredosi de pastilles, perquè   patia d’esquizofrènia. El mes sorprenent es que encara que costi creure, la seva anima no va descansar en pau i tot es devia a que aquesta venia en busca de venjança perquè creia que els seua amics el van obligar a suïcidar-se. Però, tot açò va ser feina del seu cervell.

Després de llegir açò, tots els successos estranys, com aquelles passes i el fet de que aquestes el conduïren a la sala de professors on estava aquell àlbum, misteriosament van desaparèixer.

Ignasi no feia res més que pensar que aquell noi era el que provocava tot açò, la seva poca concentració, el seu malestar, i fins i tot el seu insomni...


Dia 4 (dilluns, 5 de desembre de 1966)

Ignasi estava a classe amb el cap recolzat, i es va adonar que tots els traços que havia fet a classe de matemàtiques, havien sigut esborrats per algú i  hi  havia escrit “HOLA, sóc Víctor”. De sobte, a Ignasi li va canviar el color de la cara i es va marejar per la incomoditat que li produïa aquella situació. Va anar al lavabo a netejar-se la cara, i en tornar al seu lloc el segon missatge de Víctor l’esperava. A la taula hi havia escrit: “Ignasi, no passes de mi, porto temps esperant-te”.

Ignasi va escriure: “Què esperes?”

I uns segons més tard sense saber com, a la taula va aparèixer la resposta: “Venjança, vinc per tu”.

Ignasi, va començar a posar-se molt nervios fins que va caure de la cadira i es va quedar inconscient durant un parell de dies.

Quan es va despertar va trobar-se tot el braç esquerre amb morats, pero hi havia una cosa extraña. En un d’ells hi havia escrita la lletra “V”.
 
MARASA | Inici: L’altre costat de l’infern Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]