F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Pols (Nudia)
Inici:  El nom del vent
Capítol 2 Em diuen Belial.

El xiquet no sabia com reaccionar enfront aquella meravellosa xiqueta, tenia la pell pàl·lida i els ulls d'un verd maragda brillant. Els llavis rosats i la cara plena de pigues que li donaven al seu aspecte una dolçor captivadora.

La xiqueta es quedà mirant-lo un temps fins que per fi va tornar a preguntar:

- Qui ets tu?...- Va repetir amb la seua melodiosa veu. - T'has perdut?

Jonathan va tornar en si. -Ah, ho sent... em diuen Jonathan i sí, m'he perdut...

- Necessites ajuda? Conec molt bé aquesta cova. - Va dir ella.

- De veritat? Em faries un gran favor. I a tu com et diuen?- Preguntà, però la noia va tardar a contestar, és com si estiguera pensant un nom que dir per no rebel·lar la seua autèntica identitat.- Em duien Belial.

Jonathan va somriure.- Quin nom més bell. M'agrada molt, Belial. - Va repetir ell delectant-se sense deixar de somriure.

Fora de la cova i no molt llunyans, Rey i Anna seguien buscant el xicotet Jonathan. Anna cansada però ferm davant la situació de no trobar el noi.

-Anna, torna al llogaret i jo el continue buscant-lo.- Va dir Rey preocupat per la noia.

- Estic bé, Rey. Puc aguantar, no sóc una princeseta.- No volia que la tractaren com una jove indefensa i delicada. No ho era i no ho seria mai.

-Perdó, sols em preocupe per tu.- Va dir ell.

- Ja ho sé però saps com sóc, a més, aguante bé.- Tenia un to de veu pesat, com si cada vegada que la tractaven així ella es molestara, i era la veritat. Ho feia. Al cap d'una estona arriben a la cova.- Pots ser baixara per ací.

Tots dos baixaren en silenci i concentrats en la seua faena, trobar el Jonathan. La cova es trobava molt fosca i en conseqüència d'açò, Anna no va veure on posava el peu i va caure, ella cridava i el fil de sang queia des del seu peu fins a terra on la noia es retorçava de dolor. Rey va baixar el més ràpid possible amb el cor en la mà. Va ajudar-la a alçar-se i digué:

- Anna! Mare de déu, he de dur-te a cal Royam, ell et podrà curar.- Va dir en Rey preocupat.

- No hi ha temps ara, el teu germà potser també està ferit o fins i tot pitjor que jo. Agafa'm a cavallet i vés amb compte, si us plau.- Ordenà ella a punt de plorar però s'aguantà.

Rey li va fer cas sense pensar-ho i l'agafà. Caminà a poc a poc i en uns pocs minuts arribà fins a un lloc un poc més obert on hi havia dues veus i una d'elles li era molt familiar, era de Jonathan i la d'algú més.

-Germà! Anna!- Cridà Jonathan d'alegria però va veure Anna així i la seua expressió va canviar.- Què ha passat? Esteu bé?

-Sí, estic bé. Tu estàs bé? I ella qui és?- Va preguntar mirant la noia que s'amagava darrere d'una pedra.

- Ella és Belial, l'he coneguda ací, i ens va ajudar a eixir.- Firm va dir i es girà a mirar-la.- Veritat que si?.- Li va somriure dolçament.

Rey va notar aquella mirada en el seu germà, era amor o almenys això pareixia. Mirà a la noia i ell també va caure en els seus encants, era impossible no fer-ho, els seus encants eren fletxes que es clavaven en l'ànima de qui la vera.

Rey baixà a Anna i aquesta, salt a salt, s'acostà al Jonathan i el va abraçar fortament mentre observava com en Rey s'aproximava als nois i, cavallerós, l'hi agafà la mà a Belial i l'ajudà a eixir d'allí enrere i va poder observar-hi millor la seua bellesa fascinant. Mai havia vist a cap xica així de bella.

A Anna li va envair un malestar, entre recel i ràbia. Ella pensava que Rey la tractava a ella de forma especial per alguna raó, ella pensava que el seu cor li pertanyia a ella i soles a ella.

Amb l'ajuda de Belial, que caminava amb Rey xarrant mentre que Anna, amb ajuda de Jonathan anava una altra vegada salt a salt, agafada del seu muscle i amb molta cura de no caure. No havia deixat que Rey l'agafara una altra vegada i segons pareix, a ell no li havia importat la tossuderia d'ella.

Belial senyala l'entrada del llogaret. - Ací teniu la vostra llar...- Mentre deia això i els xicons miraren cap a l'entrada del poble.

- Moltes gràcies Bel...- Va dir Rey. Es va girar cap a ella per donar-li les gràcies però ja no hi havia ningú a qui agrair. Els joves es miraren desconcertats entre ells encara que a l'Anna li resultava trivial la seua fugida. Entraren al poble sense pensar ni un moment que havien guiat al mateix dimoni a les vides de tots els ciutadans del poble.

Qui mai hauria pensat trobar-se davant la seua vida la mort?
 
Nudia | Inici: El nom del vent Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]