F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Fugitius (sarabi)
Inici:  L’aire que respires
Capítol 2 Gran ambició

Es queda de peu uns moments fins que el seu company desapareix entre la foscor de la nit, pensatiu. Aleshores, cautelosament, Etienne avança per un carreró oposat al que agafat el jove francès. Per sort, la ciutat no li es desconeguda doncs ja anat diverses vegades, però en circumstàncies molt diferents. Sense fer soroll, arriba a una casa gran de dos plantes que sembla la residència d'un noble. El francès colpeja la porta i un criat, en vestit de dormir, el deixa passar mentre diu que va a buscar al senyor de la casa. Etienne seu al sofà del saló pacientment, planejant cada una de les seues paraules i com pot treure el major benefici d'aquella reunió. Poc després, un home poc major que ell amb el cabell canós i amb el pijama encara posat seu davant d'ell. L'amfitrió sembla nerviós i li incomoda la seua presència.
Etienne..., em faries el favor d'explicar-me què hi fas aquí? A aquestes hores.

Doncs, com ja sabràs, no vinc per les raons de sempre.

Respon la meua pregunta – li ordena impetuosament.

Estic fugint, no puc tornar a França – admet Etienne fredament – han descobert certs negocis que tenia entre mans..., necessite diners.

Creia que eres ric? On està la teua mansió? – pregunta de malhumor.

Roc, m'ho han llevat tot, he fugit perquè del contrari m'anaven a tallar el cap.

Per què anava a ajudar un fugitiu?

Perquè m'ho deus, em deus diners, què no ho recordes? – aleshores, un fràgil silenci s'apodera de la habitació, ambdós homes callen, sabedors que el primer en obrir la boca cedirà a les raons de l'altre. La tensió es palpable en l'ambient.

Si et deixe diners – comença dient en Roc – m'has de prometre que no et tornaré a veure, no vull problemes.

T'ho promet, sempre que no et deixes ni una moneda del que em deus.
Aleshores, Etienne somriu i li allarga la mà per a tancar el tracte. Encara dubtant, Roc agafà la mà i ambdós es miren als ulls per última vegada. L'home català li informa de que pot quedar-se en una casa que ell té i no utilitza; li enviarà els diners a eixa direcció. El francès torna a agafar l'equipatge i s'acomiada del seu antic amic, mentre ix per la porta de l'edifici.

Un parell de dies més tard, Etienne ja estava tan ocupat que semblava que sempre havia estat en aquella ciutat. La gent li demanava el diners prestat i accedien a tornar-se-lo amb interessos. Uns pocs dies més i el que li havia donat el Roc es duplicaria. Ell és un home de negocis, eixe és el seu terreny. Encara que, aquell dia va rebre una visita inesperada. A la seua porta va arribar un home jove, de cabells negres i mirada penetrant, portava un uniforme reial i semblava tindre un alt càrrec. Ambdós van seure al saló i el seu criat els va servir uns pastissos amb infusions. Aleshores, el home barceloní va presentar com a Lluc Martí, l'algutzir de la ciutat. Etienne va evitar posar-se nerviós i cortesament va respondre que la seua visita li era molt agradable. Encara que, les adulacions no tenien l'efecte desitjat en el jove, qui seguia mirant-lo fredament.
Senyor Lachance, vinc per informar-me tan sols – li comunica l'algutzir – vostè no fa molt que hi és a Barcelona, pel qual és la meua obligació saber qui sou i d'on ve.

Estic d'acord – afirma Etienne, sense por a cap pregunta.

El seu nom complet, lloc i any de naixement – pregunta en Martí, donant un glop a la seua tassa.

Etienne Pascal Lachance, Nantes, 1749 – respon amb naturalitat – alguna cosa més?

Ofici?

Prestador i home de negocis.

Si em permet una última pregunta – diu mentre s'alça de la cadira – on va aprendre la llengua catalana? Per ser francès, hi reconec que dissimules bastant bé l'accent.

M'agrada viatjar, no és la meua primera volta a la ciutat – reconeix – però abans m'allotjava a casa d'amics, gràcies a ells he aprés la llengua.

I, per què ara ha decidit quedar-se?

Necessite un canvi d'aires – respon Etienne amb la mentida preparada – jo... acabe de perdre... la meua esposa...

Ho sent...

Mira... senyor Martí, no vull que ningú s'assabente de la meua desgràcia – explica intentant semblar malenconiós, mentre treu unes monedes d'or de la butxaca i se les allarga a l'algutzir – sols vull unes vacances tranquil·les..., supose que vostè ho comprendrà.
Aleshores, Lluc agafa les monedes, fa un somriure maliciós i respon que ell tindrà els llavis tancats. Així l'algutzir ix per la porta. Mentrestant, Etienne riu, ja que els diners serviran per a tindre l'algutzir de la seua part en cas que arriben noticies sobre ell des de França.

Una setmana més tard, els seus recursos econòmics comencen a augmentar considerablement un parell dels seus clients li tornen els diners amb un trenta per cent d'interès i, a més, intercanvia alguna de les possessions per aconseguir un poc més de prestigi. Comencen a arribar-hi més ciutadans que necessiten un petit préstec per passar aquells dies. El seu criat s'acostuma a rebre visites i deu contractar una cuinera perquè un servent sol no pot amb tota la feina. Fins i tot, torna a rebre la visita de l'algutzir qui, aquesta volta, no ve a treballar. El Lluc li demana diners, al parèixer vol demanar-li matrimoni a una noia, tal com li comenta ja ho ha planejat tots amb els pares d'ella. Etienne l'encoratja i li diu que seguisca en davant, un home jove com ell no ha de tindre problemes per aconseguir muller. L'algutzir fa una mitja rialla, li dóna les gràcies i s'acomiada d'ell fins a una altra volta.

Aquella mateixa tarda, quan el sol comença a desaparèixer i ell es troba en el seu dormitori, mentre escriu una carta per a un amic de França, el seu servent li diu que té un convidat a la sala d'estar. Etienne es sorprèn, ja que no espera a ningú i ja es tard per a negocis. Baixa l'escala ràpidament i entra al saló, on es troba amb un jove alt, de cabell ros, barbeta afaitada i ulls de color mel. Es queda de pedra, reconeix al noi i un estrany pensament el fa posar-se nerviós. Què pot voler? I com la trobat?
Etienne?! – pregunta el jove tan sorprès com ell i, aleshores, sap que allò sols és una coincidència.

Bona nit, Renne, et puc ajudar? – pregunta cortesament amb un ampli somriure.

Sí..., sí..., clar – sembla oblidar, durant uns instants, la causa de la seua presència en aquella casa – necessite diners.

Com tots els que em visiten – diu Etienne seient al sofà – quant?

Prou per arribar a... – pensa en la ciutat que més lluny creu que es troba i recorda – fins a Granada.

Se t'ha perdut alguna cosa allí? – pregunta curiós.

Vull fugir..., fa unes hores he trobat un cartell amb el meu rostre pegat a una pared, m'estan buscant i, pot ser que a tu també – s'atura i agafa aire – me n'aniré amb una xica...

Portes menys d'un mes aquí i ja t'has enamorat?

Sí, s'anirem; a més, ella segur que hi està d'acord perquè els seus pares volen casar-la amb un home que no vol.
Aleshores, Etienne pensa en l'algutzir i observa atentament el Renne mentre li pregunta si sap com s'anomena el promès de la seua amada. Evita somriure quan el jove respon que ell és Lluc Martí, però una idea comença a formar-se en el seu cap. Etienne li diu al jove que ja parlaran pel matí, doncs ja és tard i a l'endemà ja s'ocuparan de preparar-ho tot. A més, ningú es cassa de nit. Renne li dóna la raó i permet que un criat el porte fins al dormitori. Per la seua part, l'amfitrió de la casa es queda en el saló, pensatiu. A poc a poc, planeja què va fer i riu al adonar-se de tot el diners que pot guanyar amb allò. La seua ambició, en aquest moment, no té límits. Li costa pensar en algú, a part de sí mateix. No pensa en Renne ni en la seua xica; tampoc és capaç de veure el seu error en aquell pla. Sols pensa en recobrar la seua fortuna. Té l'oportunitat de recobrar la seua estabilitat econòmica. La vida li ha donat una altra oportunitat.
 
sarabi | Inici: L’aire que respires Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]