F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Marina (Alridy)
Inici:  L’aniversari
Capítol 2 La confusió de l'anell

-Sofia, dona’t pressa. Arribarem tard al restaurant. He quedat amb l’amo amb la idea que arribariem a les 21:30, son les 21:15 i no hi haurà aparcament a aquestes hores al centre, la gent ja estarà dinant.

-Acabe en cinc minuts, em falta passar-me la planxa del pèl.

-Però arribarem tard.

Després de cinc minuts, Felip es va quedar esperant amb certa desesperació perque Sofia no acabava mai de vestir-se i d’arreglar-se, pel que va cridar a Mario, l’amo del restaurant, dient-li que arribarien un poc més tard.

-D’acord, però no arribeu massa tard, el restaurant s’està plenant i si arribeu molt tard, li donaré la taula a una altra persona.

A les 21:30 van eixir de la seua casa i van arribar al restaurant. Sorprenentment, hi havia un lloc per a estacionar el cotxe.

-Ei, com estàs Felip? I tu Sofia? –va dir Mario.

-Bé, moltes gràcies per reservar-nos la taula. –va dir Felipe.- He vist que has fet alguns canvis al restaurant.

-Si, i he possat fotos amb els meus millors clients -va dir Mario-, i ací està la foto que ens vam fer fa tres anys.

- Oh, quin detall més bonic, Mario- li va dir Sofia.

-Aleshores, hem arribat a temps? –va dir Felip.

-Si, allà està la vostra reserva. –va dir l’home senyalant la taula.

En aquell moment es van donar la mà en forma de salutació i Sofia es va anar a la taula acompanyada de la cambrera deixant a Felip i a Mario a soles.

-Aleshores, vols que pose l’anell que em vas dir a la copa? –va dir l’amo.

-Si, per favor. Açí està.

-Molta sort.

La cambrera va acompanyar a la taula a Felip i els va deixar temps per que decidiren el que volien per a dinar. En aquell mateix moment, Felip es va fixar en que no li havia dit res a la seua dona feia molt de temps, sols havia estat pensant en l´anell i en que tot eixira perfecte aquella meravellosa nit.

-Sofia, vull dir-te que potser aquestes setmanes no hem estat massa junts, pero ets la dona amb qui vull compartir la meua vida. –va dir Felip.

-Vaja Felip…! M´he quedat sense paraules.

-Vull que aquesta nit siga molt especial per a nosaltres, fa molt de temps que no eixim a cap lloc i…

-Perdone, podria vindre un moment amb mi?- va dir un cambrer que va arribar en aquell moment.

- Si, clar -li va dir-, ara torne. –li va dir a Sofia.

-Açi t’espere.

Van anar fins on estava Mario i se’l veia indecís.

-Que passa?

-Felipe, jo pensava que t’anaves a declarar amb un anell, no amb pendents.

-Què?

-A la caixa que m’has donat no hi ha cap anell, sinò uns pendents.

-Com que hi ha uns pendents?

-Si, si vols te’ls mostre.

-A vore.

Mario se’ls va donar i  de seguida Felip va dir:

-Aquestos son els pendents que Eric li havia comprat a Marina!

-Què vas a fer?

-He de parlar amb l’Eric, has d´entretindre a Sofia mentres que jo parle amb ell…- va dir eixint del restaurant.

Una vegada fora del restaurant,  va traure el seu telèfon móbil, que es va comprar aproximadament fa 3 anys que ja funcionava malament i ja era hora d`agafar-se un nou acabat d` eixir. Va començar a marcar el nombre d`Eric. La primera vegada que el va cridar va eixir el contestador del móbil, però desprès d`unes quantes vegades li va contestar:

-Ei, què passa tio? Tinc vuit crides teues, ja pot ser important…

- I tant que ho és! M`he vingut a un restaurant amb la intenció de declararme a Sofia, l`he dit al cambrer que possara l`anell a la copa de xampany i quan ho anava a posar m´ha cridat i m´ha dit que el que jo he tret són els pendents, els que tu hi anaves a regalar-li a Marina.

-Què dius? Si jo tinc els pendents guardats al meu cotxe!

-No. El que tens al cotxe és el meu anell, podries anar a per ell i me’l portes al restaurant Martino, el del nostre amic Mario? –va dir desesperat.

-Si, no et preocupes per això, el busque i te’l porte de seguida.

-Moltes gràcies, amic.

Després d’uns minuts buscant la caixa de l’anell, no la va trobar, pel que va cridar a Felip disculpant-se:

-Felip, no he trobat l’anell. Vaig a pujar a ma casa, per si de cas el vaig a deixar per ma casa.

-Sols espere que no l’hages perdut, confie en tu, no em defraudes.

Quan va penjar el telèfon, va pujar a la seua casa i va vore que la seua dona Marina havia tornat del gimnàs i estava a la porta amb una caixa que estava oberta i es veia l’anell.

Eric va sospirar.   
 
Alridy | Inici: L’aniversari Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]