F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Pols a les aules (sofiusha_ml)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 2 Pols a les aules II

- Martí... tinc una mala notícia.-Va dir capficada la mare de Martí.

- Què passa mare?

- El banc ens reclama 10 000 euros, ton pare tènia deutes amb el banc. Era ludòpata.

- No m'imaginava això del pare... i què farem? -Va preguntar Martí preocupat.

- Jo buscar un altre treball. Tu també pots fer el mateix. -Va dir trista.

- Trobarem la solució mare. No et preocupes.-Va dir-li mentres li donava un petó.

- Martí va agafar l'autobús de les vuit i mitja. Va arribar a les nou en punt. Com que tenia la primera classe a les deu se'n va anar a la cantina de la facultat amb la sorpresa que es va topar amb la Isabel.

- Martí! Què fas per ací? No tens clase?-Va preguntar-li la Isabel.

- Fins a les deu res. I tú?- Va respondre atònit pels seus ulls brillants.

- Fins a les deu i mitja res. Fem un café?-Va proposar-li

El Martí i la Isabel van estar parlant de les sues vides. De sobte, eren les deu menys deu. Havia passat tan ràpid el temps. Per ells dos es podien pasar el matí parlant de tot. Amor, naturalesa, filosofia... Sona a tòpics de la poesia llatina. Per una estona Martí havia estat gust. Sense problemes ni preocupacions, sense deutes...

- Bon dia a tothom! I eixes cares llargues? Què ha passat? -Va preguntar el Martí.

- La Júlia, profe. Ahir per la vesprada va morir.- Va dir el Josep, amb la veu tremolosa.

- Què ha passat?-Va preguntar Martí, molt preocupat.

- La Jília prenia. Va morir per sobredosi.-Va dir la Gisenda plorant.

- Bé, com veig que avui no es dia de classe, podeu ana-vos-en.

Va agafar l'autobús de les dotze. No tenia el cos per a res. Una alumna seua havia mort. En aquell moment es va questionar el sentit de la vida. Naixem per a morir. Va continuar caminant, amb la vista perduda. Havia mort la Jília, per tant, ja no tenien camell. No, Martí, no pots fer això, no pots recaure. Es deia a ell mateix.

- Gisenda, què fas ací? -Va preguntar Martí.

- Estava molt trista, no sabia amb qui parlar.-Va dir Gisenda amb llàgrimes als ulls.

- Puja amb mi, jo t'ajudaré.

- Gràcies Martí. No sabia a qui acudir.-Va dir la Gisenda amb un somriure tímid.

Tots dos van estar unes quatre hores parlant de la vida., Van mirar el rellotge i es van donar compte que eren quasi les deu de la nit. La Gisenda se n'havia d'anar. El Martí havia de cuinar.

- Moltes gràcies, Martí. M'has ajudat moltíssim... -Va dir la Gisenda.

- De res, Gisenda. Em sap molt greu el que ha passat.

- Ens veiem demà. -Va dir molt trista.

- Adéu Gisenda. -Va contestar-li.

Va alçar-se a les set del matí. Com tots els dies. Va eixir al carrer i es va disposar a agafar l'autobús. Era un dia trist. La boira predominava, els fums dels cotxes impedien veure el paisatge, la gent pareixia cansada... Martí estava aclaparat. Quan va arribar, no va alçar el cap, va obrir la porta i va fer com tots els dies. Evitava parlar del tema. Observava les cares dels alumnes, les seues llàgrimes, el ressentiment, el dolor d'un món injust. Després d'una classe molt dura, la Gisenda se li va acostar.

- Bon dia, Gisenda.- Va dir Martí amb un somriure fals.

- Bon dia, Martí. He de contar-te una cosa.

- Tinc temps. Conta'm.

- Bé... He descobert que a la universitat hi ha un altre traficant, s'ha estés la veu, es diu El Pispas. -Va dir Gisenda

- I què vols fer? -Va preguntar el Martí molt intrigat.

- Vull que deixi de passar. Vull que ningú més d'aquesta universitat muira. Vull un món més just. I necessite la teua ajuda, si us plau. -Va demanar-li Gisenda.

- Seu, he de contar-te una història. Fa molt de temps jo també passava, és un món molt complicat i arrisques la teua vida. Estàs segura?

- Sí, Martí, per la Júlia.

- No serà fàcil. Primer hem d'esbrinar qui ens pot aconseguir la droga. Normalment els traficants de dalt es troben molt protegits. Després hauriem d'anar al lloc d'on ix la droga, sí, el laboratori. Potser la fan en els laboratoris de les enginyeries. Entrar no serà fàcil, tenen molta seguretat. -Va dir Martí.

- Tot clar. Podem estudiar tots els expedients dels alumnes amb antecedents. Haurem d'anar al despatx del director de la universitat. -Va contestar Gisenda.

- Quedem a les vuit a la porta dels despatxos, porta forquetes.

A les vuit tots dos es trobaven a la porta dels despatxos. Estava tot obscur i en silenci. La Gisenda, com bé havia demanat Martí, portava forquetes. Van entrar al despatx del director, previament havien vigilat si hi havia algú. Martí va agafar les orquetes i va obrir els calaixos. Va buscar en el calaix dels estudiants de enginyeries. Hi havia 400 expedients més o menys. Els va agafar tots. Acabada la feina, van eixir correns cap a la porta, quan de sobte, algú els va cridar. Martí i Gisenda, plens de por, van córrer sense mirar enrrere.

- Què fem ara? -Va preguntar la Gisenda.

- Bona pregunta. Anem a ma casa i els llegim tots? -Va contestar Martí.

- Bé, però els portes tu. -Va dir al mateix temps que li donava el grapat de papers.

- De pressa, que fa fred. -Va dir Martí.

Van arribar a casa a les deu i mitja de la nit. La mare, sorpresa per l'aspecte que portaven, va preguntar que havia passat. La Gisenda va fer-li'n un resum. Tots tres es van disposar a llegir tots els expedients, a la cerca d'alguna pista. Les quatre de la matinada. Últim expedient. A veure si hi ha sort. Res. Tots tres, amb tres litres de cafeina cauen rendits. No poden sospitar de ningun alumne. Tots eren alumnes excelents. Tots provenien de famílies adinerades. Impossible. Hauran de fer una altra cosa.

- Gisenda! Arribem tard a classe, de presa!- Va cridar Martí.

- Ja vaig, ja vaig! - Va alçar-se la Gisenda amb els ulls mig tancats.

- Hem de tornar tots els expedients i no sé com ho farem. Agafa'ls, vinga.

- Deixa'm a mi, tu ves-te'n a classe. -Va dir la Gisenda.

- Confie en tu. No em defraudes. -Va contestar Martí amb un somriure.

Van arribar a les deu a la universitat. Martí va anar a la seua clase. La Gisenda es va disposar a retornar tots els expedients. Va haver de distraure el director per poder entrar en el despatx i deixar els expedients. Després va anar a classe de Martí. Es van mirar tots dos i van somriure. Al canvi de classe, Martí i la Isa es van topar

- Ei Martí! Quant de temps! Com va tot?- Va dir la Isa

- Hola Isabel! Bé, tot bé. -Va mentir.

- M'alegre... prenem un cafenet? -Va preguntar-li amb un somriure...

- És clar! Anem al café dels Sentits?. -Va proposar Martí.

- Perfecte. M'agrada el café que fan.

- Et vas assabentar d'això de la Júlia? La seua mort, les drogues...? -Va preguntar Martí indecent.

- Sí... quina desgràcia, tu! -Va contestar abaixant el cap.

- Doncs hem descobert que hi ha un altre traficant rondant per la universitat.

- Què dius? Sabeu qui és? -Va preguntar confosa.

- No, estem investigant... ens vols ajudar? -Va proposar-li Martí.

- Tot pels alumnes. Estic segura que és un alumne. -Va acusar.

- No estiguis tan segura, cap alumne te antecedents i tots provenen de famílies adinerades.

- Aleshores no tinc ni idea. Me m'he d'anar ràpid. M'alegre d'haver xarrat amb tu. Ja ens veiem. -Se'n va anar corrents.

Martí, atònit i indefens davant la reacció d' Isabel, va alçar-se, va pagar els cafés, i se'n va anar. Per què s'havia comportat així? Tenia molt què pensar. Qui seria el traficant? Seria un alumne... o un professor? Tantes preguntes sense resposta.
 
sofiusha_ml | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]