F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Esclat (joseph.rojas)
Inici:  L’altre costat de l’infern
Capítol 2 Efímera

Dia 1 (dilluns 16 de desembre de 1963)

L’Ignasi no podia treure’s del cap aquelles paraules. En Roc, el líder de la colla Sensecap, va posar-li una última prova per poder entrar en el grup. A la nit, havia d’entrar en la casa d’en Ferran, robar les seves ulleres i pintar-li la cara. El xicot volia entrar en el grupet per tenir més privilegis i “amics” però no d’aquesta manera. Tot i així, no va negar l’oferta d’en Roc per no acabar malament.

Es mossegava les ungles i estava molt nerviós. No podia relaxar-se.

- Ignasi, el sopar està a taula! Tenim hamburgueses! Avisa al teu germà!

Va reaccionar i va aixecar-se. Qualsevol cosa volia fer per distreure’s i no menjar-se el cap. Obria i tancava diverses habitacions sense trobar en Guillem. De sobte, tenia moltes ganes de pixar. Va córrer cap al lavabo sense aturar-se i obrí la porta sobtadament. Allà estava el seu germà despullat mirant-lo fixament. Van discutir una estona i va marxar amb la imatge d’en Guillem nu.

Mentre tots sopaven, el noi movia la cama dreta de dalt a baix insistentment. Fins i tot, els pares es van adonar del seu tic puntual, però no van mostrar cap interès. Últimament, només parlaven sobre la mort d’en John Kennedy. Era normal que fos el tema de conversació de cada nit. No obstant, no era cap excusa per despreocupar-se de l’actitud inquieta que tenia el jove.

Després que en Guillem s’anés per la porta, l’Ignasi va acabar de sopar i va dirigir-se directament cap a la seva habitació. Va rumiar detingudament cada pas que faria en la casa d’en Ferran. No volia cridar l’atenció ni ser detingut per la policia.

Els pares ja estaven dormint com uns socs. Això significava que l’Ignasi podia passar a l’acció. Va penjar-se a l’esquena la motxilla on havien diversos objectes que li podien servir per la prova. Va obrir la finestra del seu dormitori i saltà cap a l’exterior. Seguidament, va accelerar en direcció al lloc on va quedar amb els sensecaps.

Estaven allà, fumant i discutint sobre temes que l’Ignasi no va arribar a escoltar.

- Nano, ja tardaves, eh?

- Perdoneu-me, però havia d’esperar fins que els meus pares estiguessin dormits.

- D’acord, d’acord. No volem escoltar estúpides excuses de nen petit. Te l’estàs jugant…

- No tornarà a passar, us ho prometo.

- Calla, que et foto un puny! Bé, ja saps què has de fer, no? Doncs afanya’t que no volem perdre ni un minut. La casa d’aquest cretí està a la volta.

El noi va infiltrar-se pel pati del darrere i pujà a la teulada com un gat. Va aturar-se davant de la finestra del dormitori d’en Ferran. El seu cor començà a anar a mil per hora. No entenia res. Per què havia de fer totes aquestes coses? Baixa autoestima, inseguretat, por a estar sol? Va quedar-se absort. Justament, va recordar l’últim cop que va parlar amb en Ferran. Era l’únic noi que parlotejava amb ell a l’hora del pati. Van xerrar sobre les amistats i el fet de ser un mateix. Van arribar a la conclusió que no havien de fingir ser alguna cosa que no eren.

- Saps, penso que ets un noi molt interessant. No canviïs mai. Aquí tens un amic.

Va tornar a la realitat. Aquelles paraules van penetrar directament el seu cor tremolós. Una llàgrima de culpa va arrossegar-se per la seva cara. No podia fer-ho, era el seu amic. Va baixar i es va retrobar en un parc amb la colla.

- Ja has acabat? Ensenya les ulleres robades!

- No porto res. No vull estar amb vosaltres.

- Què dius? És a dir, he esperat com un babau per res? Renoi...

- No t’enfadis. M’he penedit d’acceptar aquesta prova. Us demano perdó.

- Tu ets ximple o què?

- No et passis, Roc. No sou els meus amics. Només voleu utilitzar-me per fer malifetes i culpar-me de tot. Estic fart que la gent es vulgui aprofitar de mi.

El líder dels sensecaps va treure una pistola de la seva jaqueta. El rostre del xicot va canviar en un tres i no res. Abans que li apuntés, va mossegar-li la mà tan fort que va deixar caure l’arma. Tots els altres es van quedar bocabadats. L’Ignasi va aprofitar per fotre el camp d’aquell lloc i córrer com mai havia corregut abans.

Cinquanta metres era la distància que separava la colla del noi. Tot i que escoltava qualsevol burrada darrere seu, les seves cames es movien ràpidament sense rumb. Va acabar en un carreró sense sortida. Amb uns somriures malèvols dibuixats en les seves cares van acorralar-lo lentament. L’Ignasi sabia que ja estava perdut. Va trencar a plorar i va suplicar que no el matessin. Primer, van donar-li cops forts mentre l’insultaven. Va intentar defensar-se, però no va servir per res. Dos el van agafar per les espatlles i els altres el mataven a poc a poc. Ferides i sang estaven per tot el seu cos. No podia aguantar-se dret. Estava estirat a terra en posició fetal buscant algun consol com, per exemple, un bon record.

De sobte, va aparèixer en Guillem horroritzat amb la situació.

- Deixeu el meu germà en pau!

- No et fiquis en mig, estúpid!

En Roc va donar un cop al cap amb la pistola al germà gran, deixant-lo estirat en el paviment i molt marejat. Simplement veia taques de colors movent-se bruscament.

Curiosa era la vida. Només feia unes quantes hores que estava discutint amb el seu germà petit en el lavabo. Efímera era l’adjectiu que descrivia perfectament l’existència.

Va tancar els ulls per un instant i quan els va tornar a obrir, va veure com en Roc apuntava a l’Ignasi amb l’arma de foc. Seria capaç? No, no podia ser… Finalment, en Guillem va perdre el sentit i es va desmaiar sense veure el final.
 
joseph.rojas | Inici: L’altre costat de l’infern Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  527 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  293 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  269 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  363 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza




Amb el suport de:

                


Amb la col·laboració de:

                   

[Web creada per Duma Interactiva]