F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Víctima del dimoni (raquel 2)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 2 Capítol 2: Desenmascarada

Vaig agafar de nou l’expedient de Baratieri.

Vaig rellegir una i altra volta, pàgina a pàgina, i seguia sense creure-ho.

Estava completament absorbida per aquestes pàgines quan de sobte va sonar el meu telèfon:

-Hola?- vaig preguntar.

-Mia, estaves dormint germaneta?- preguntà Lex a l’altre costat.

El seu to era una barreja de desesperació i inquietud.

-No, estava repassant unes quantes coses abans.

-Se que aconseguiràs el teu objectiu com sempre però Vladimir està preocupat.

Era estrany que fera servir el nom complet de Vlad, només ho feia quan era una cosa realment important.

-De que hauria de estar preocupat?

-Doncs debò...

No volia contestar-me la pregunta.

-Alexion...- vaig dir utilitzant el seu nom complet.- Ja pots començar a parlar o si no...- vaig afegir sabent que no aguanta la pressió.

-Vlad vol enviar-te un company.- digué resignat.

-No pot ser, pots intentar desviar aquests pensaments del seu cap?

-Ho intentaré, però no puc prometre res.

-Gràcies.

-Et cridaré quan sàpiga alguna cosa més.

-Val.- li vaig dir abans de penjar.

                         ]]]

Era la nit del dissabte i estava molt nerviosa

quasi tant com per a donar-me un infart.

Va sonar el timbre i gairebé vaig arribar com un llamp a la porta.

En obrir-la vaig beure aquells bells ulls ambres que havien fet que quasi no conciliara el son des que els havia vist tot just un dia abans.

-Estàs preciosa.- va dir inclinant lleugerament el cap.

-Gràcies.- vaig contestar amb la cara roja.

-Per a tu.- va dir donant-me un ram de roses de diversos colors.

-Son perfectes.

-No sabia quin tipus de flors t’agradaven però vaig suposar que serien les roses.

-No et preocupes son les meves flors preferides.

Vaig posar el ram en un gerro que havia just al meu costat. Senti l’impuls de llançar-me als seus braços per estrènyer-lo contra el meu cos i donar-li una gran abraçada.

La meua lloba interior em deia: “Fes-ho, no siguis ximple” però el meu costat de caçadora em deia: “No ho facis pot fer-te mal.”

Per molt que ho vaig intentar la lloba tirà per terra a la caçadora guanyant així aquesta petita batalla interior. El vaig abraçar i no sé qui es va sorprendre més si ell o jo.

Al fregar la seva esquena a través del seu elegant vestit, vaig notar unes horribles cicatrius que van fer que els seus músculs es contraguessin i també que successivament els meus poders veiessin unes imatges horribles.

En aquestes imatges ell era castigat per l’emperador Juli Cèsar mentre brandava impassible un fuet de pues.

Quan les imatges van cessar, em vaig apartar d’ ell bruscament i intentant no mirar-lo als ulls perquè no veiés el dolor i la tristesa en ells.

-Crec que hauríem d’anar-nos.- va dir en un to molt baix i empassant lleugerament saliva.

Vaig assentir mentre els meus ulls seguien clavats a terra.

Em vaig pujar al seu cotxe i no em vaig fixar en els detalls.

Vam anar molt callats durant el trajecte.

Arribarem a un restaurant francès on ens van atendre molt bé.

Les nostres xerrades van ser transcendentals, parlàvem sobre gustos, plans de futur, etc.

-Tinc una sorpresa per a tu.- va dir de tornada al seu cotxe.

No vaig voler preguntar i vaig deixar que el meu guia d’aquesta nit em portés. Arribarem a un petit desnivell on va parar. Quan vam baixar del cotxe em va guiar a través d’una petita senda on un jove noi esperava amb dos bells cavalls negres.

-Aquests dos amiguets ens portaran al nostre següent destí.- em va dir mentre els acariciava.

Mentre ell parlava amb el jove jo acariciava als animals els quals estaven lleugerament agitats ja que sentien el meu costat animal.

Replegué una mica la faldilla del meu vestit per poder donar suport el meu peu esquerre a l’estrep.

Un cop sobre l’animal li vaig preguntar:

-On ens dirigim?

-A un petit desnivell apartat amb vistes a la platja.- va contestar posant en marxa l’animal.

Anava tranquil·la al seu costat. El camí va ser bastant llarg.

Un cop arribarem al lloc on desmuntarem dels animals deixant-los prop d’uns arbres.

Sebástian va agafar una manta de pícnic que anava en una de les alforges del seu cavall i la va estirar a prop de la vora per veure la platja.

-T’agrada?

-Ajá.- aconseguí articular.

Es va asseure mirant com queia el sol jo vaig plegar la faldilla del vestit per poder seure al seu costat. Estava tan relaxada que em vaig arraulir contra el seu pit. El seu cos estava relaxat i la seva cara mostrava serenitat.

Em vaig quedar seriosament embadalida mirant-lo. Es va adonar d’això i va preguntar:

-Tinc alguna cosa a la cara?

-No, només em fixava en el bell color dels teus ulls.

Es va quedar mirant-me i va posar la seva enorme mà a la cara, es va acostar fins a gairebé enganxar-se a mi. El meu cor bategava cada vegada més i més.

Va posar els seus llavis sobre els meus i el que va començar sent un petó lent i lleuger passà a ser un petó devastador, passional i atrevit.

La meua lloba interior udolava d’alegria, però la meva caçadora interior preparava les seves armes per a la lluita.

Quan es va enlairar de mi tots dos estàvem agitats.

-Ho... Ho sento.-em va dir.- No sé perquè ho he fet.- va afegir.

-Tranquil, no passa res.

-Et dec semblar fastigós.

Aquesta vegada vaig ser jo qui el va besar.

Quan em vaig desenganxar d’ ell li vaig dir xiuxiuejant a cau d’orella:

-Si em paregueres fastigós, no hauria permès que t’acostares.

Tornarem amb els dos cavalls, vam recórrer el camí de tornada fins al seu cotxe.

Ja al cotxe em va portar fins a la meva casa i em va acompanyar fins a la porta, em va donar un lleuger petó a la galta.

Quan ja anava a marxar-se li vaig dir:

-Espera.

Es va girar cap a mi i em mirà amb desig.

Una mirada que va fer que m’estremira però també que ho desitgés. Quan va tornar al meu costat vaig passar les meues mans pel seu coll i el vaig besar.

Ell es va deixar portar: em besà el coll va anar descendint per a després pujar i rosegar el l’òbul de la meua orella esquerra.

La pell em cremava allà per on passaven els seus llavis.

Em vaig girar en els seus braços per poder obrir la porta entrant així entre rialles i jocs. Li vaig donar un lleuger toc a la porta amb el taló perquè es tanqués i successivament ell em va retenir contra la paret estenent-me els braços i mantenint les meues mans unides sota la seva poderosa mà. Em va agafar en braços forçant-me a mantenir les cames fortament subjectes al seu maluc, va alliberar-me les mans deixant que m’agafés al seu coll.

Amb la veu ronca pel desig va acostar els seus llavis a la meua orella i va preguntar-me on estava la meua habitació, li vaig donar les indicacions necessàries perquè em portés.

Em va tombar lleugerament al llit mentre ell es treia la jaqueta i la camisa del seu vestit, va tornar al costat del llit i va passar les seves mans pel meu cos descordant la cremallera lateral del meu vestit i lliscant-lo sensualment pel meu cos.

Jo tregui la resta de la seva roba i el vaig atreure cap a mi.

-Estàs segura de que ho hauríem de fer?

-I per que no?- vaig contestar jo amb una altra pregunta, incorporant-me prou per besar-lo novament i mossegar-le el llavi inferior.

                             TTT

Al dia següent...

Em vaig despertar a això de les onze, vaig mirar al meu voltant i vaig veure al meu amant.

Respirava lleugerament, vaig recordar el que havia passat la nit anterior i no vaig poder reprimir un somriure maliciós. No volia despertar-lo, estava tan bonic mentre dormia...

Però jo havia de anar-me’n a l’oficina així que vaig decidir deixar-li una nota explicant-li que havia de anar-me’n al treball.

Tot just portava treballant un parell d’hores quan van entrar els meus germans en el meu despatx decorat a l’estil victorià i amb unes finestres molt grans des d’on es veia gran part de la ciutat.

-Volíeu alguna cosa?- els vaig preguntar.

-No, només saber com estaves.- digué Vlad.

Lex va ensumar l’aire tal com feia quan anàvem de caça.

Es va acostar a mi i va aspirar una mica, llavors va ser quan em vaig adonar que encara que m’havia dutxat seguia fent olor a sàndal: l’aroma de Sebástian.

En aquest instant com atret pels meus pensaments va aparèixer per la porta agafant-me en braços i besant-me, deixant als meus germans perplexos.

Em va pujar al cotxe en silenci i es va posar en marxa.

-On anem?- vaig preguntar intrigada. Com a resposta només vaig obtindre el silenci. Es va dirigir a les afores deixant enrere el pantà i desviant-se per una senda de terra on va parar i va baixar en silenci.

El vaig seguir mentre s’endinsava al bosc, ja no vaig aguantar més el silenci i vaig preguntar:

-Et quedaràs callat tot el dia? Perquè si es així torne al meu treball i...

Els seus llavis no em deixaren acabar la frase.

-Per que no m’ho has dit?- em va preguntar a escassos centímetres de la meua cara.

-Que va ser el que no et vaig dir?

-Que eres una d’ells.

Veure-ho tant trist em va trencar el cor. Diverses llàgrimes van rodolar per les meues galtes, sabia que el coneixia des de feia poc però hi havia alguna cosa en ell, una cosa que feia que el volguera.

-Que vols que et diguera “Hola, soc una Demon Hunter i vinc a matar-te?”- vaig dir.

Va assecar suaument les meves llàgrimes besant-me les galtes.

-No, però almenys que m’ho contessis.- va dir trist.- A més no sé que tens però encara que et conega des de fa poc em tornes boig, el meu cor no batega si tu no estàs a prop i m’agrades des del dia en que et vaig veure en aquell bar assentada.

-Et seré sincera la meva missió és matar-te però des que vaig veure la teva imatge vaig saber que eres innocent.- vaig dir.- Crec que hauríem d’anar-nos.- vaig afegir.

Els meus germans ens seguien ho notava en l’olor de l’aire.
 
raquel 2 | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]