F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Un romanç psicològic (alisemperez)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 2 Una trobada psicològica

Aquella vesprada, a les 6 menys 5 minuts, va arribar Hèctor al bar Llopis. En la porta es va veure amb Andreu 5 minuts més tard. Es van saludar donant-se la mà i van passar dins de l’establiment. Van prendre lloc en la barra i van demanar dues cerveses.

–Penses contar-me d’una vegada com t’ha anat amb la psicòloga? –va pregar-li Andreu.

–Eh! Com és que saps que es tracta d’una dona? No es suposava que no sabies res de l’especialista? –Hèctor va dir-li un poc molest per la manca de sinceritat del seu amic.

–Te’n recordes de la carrera de psicologia que vaig començar fa uns quants anys?

–Sí –va contestar Hèctor confós.

–Anya va ser una companya de classe. La diferència entre ella i jo és que ella va continuar la carrera fins graduar-se; jo, en canvi, vaig deixar-la i vaig començar una altra. Cóm anava a manar-te’n anar a un lloc desconegut? Devies d’haver-te adonat.

–Bé... Encara que no has demanat disculpes, vaig a perdonar-te, bon company de vida.

–Demanar perdó? Deuries d’estar-me agraït; he fet el millor que es podia fer.

–Doncs, per més que ho intenti, no sé per què visitar aquesta psicòloga era la millor opció.

–Amic meu, aquesta xica en té molt bona reputació entre els psicòlegs, en canvi, la Núria de reputació només en tenia les sis primeres lletres de la paraula, anava de princesa i segur que no sabia ni en quin llit s’havia deixat la corona –va explicar-li a Hèctor–. A més a més, Anya és molt bonica.

Aquest últim comentari va provocar un tímid somriure involuntari en Hèctor i va engegar les seues galtes, que es van tornar més vermelles que la caputxa de la Caputxeta Vermella. Andreu va reparar en la expressió que havia aconseguit el rostre del seu amic.

–En tu puc veure que ja t’has adonat d’això últim –va dir indirectament Andreu.

Hèctor, avergonyit, va baixar el cap en direcció a la seua cervesa.

–No ocultis el teu rostre. He vist el somriure que ha causat en tu i això no ho pots negar per més que intentis ficar en cap dins del pitxer de cervesa.

–I què si he somrigut? –va exclamar alterat.

–Ei ei! Baixa els fums home! –va mirar de calmar-li.

–Perdona’m. És que... –va romandre pensatiu– En l’estona que he estat amb ella, no sé cóm, però ha aconseguit que m’oblidés de la Núria. És que... És tan bonica...

–Per què no mires de conèixer-la? Vull dir, no com a psicòloga, sinó, com a amiga.

–Bé, pot ser sigui una bona idea.

–Clar que ho és, les meues idees sempre són bones –va fer broma Andreu–. A més, ella et fa recordar la felicitat. El teu somriure l’ha dit tot.

–Un somriure no diu tant. Qualsevol persona pot fer-te somriure, però no qualsevol persona pot fer-te feliç.

–Vas a tornar a veure-la?

–Sí, el dilluns que ve.

–Uff... Tota una setmana per davant. Doncs, no facis plans per al dissabte per la nit, que tu te’n vens de festa amb Miquel i amb mi.

–D’acord –va acceptar Hèctor sense que Andreu li tingués que insistir.

Cinc dies després es trobaven tots dos en la porta de la discoteca Sala 33 esperant a l’arribada de Miquel.

Quan per fi Miquel va aparèixer van endinsar-se en l’establiment amb la finalitat de començar la nit.

Amb un got d’alcohol a mà, Hèctor va començar a gaudir amb els seus amics de l’ambient i la música que allí es trobava. Tot anava com de normal fins que, entre l’aglomeració, va distingir la persona que havia revolucionat els seus pensaments en els últims dies. L’Anya era allí. Però, què feia ella allí? No pareixia estar en estat sobri.

–Hola! –va saludar-la Hèctor una volta s’havia apropat.

Ella se’l va quedar mirant massa confosa. No el reconeixia i açò ell ja s’ho esperava. És que en eixe estat no es reconeixeria ni a ella mateixa en el espill.

Anya es trobava envoltada per unes quantes xiques més, totes en el mateix estat, que ballaven sense el control del seu cos i de la seua ment i continuaven bevent. De cop i volta, a la xica li va caure el got a terra convertint-se així en mil trossets transparents de vidre que reposant damunt d’un toll d’alcohol pur. Les forces li fallaven i sense més el seu cos va perdre l’estabilitat, va caure a terra com meteorit que cau sobre el planeta. Cap de les amigues allí presents va adonar-se del succeït.

Hèctor va portar-la fora del local en el seus braços i la va seure al carrer d’enfront amb l’esquena recolzada en la paret. En aquell instant Anya va tornar a obrir els ulls.

–Vull anar-me’n a casa –va queixar-se ploriquejant com una xiqueta petita que esta cansada.

Hèctor no va preocupar-se per Andreu i Miquel, que encara estaven dins la discoteca sense haver-se assabentat de res; sabia que estarien bé. Qui de veritat li importava ara era la xica. La va ficar al seu cotxe i va conduir fins arribar a casa d’ella. Una vegada allí va caure en el compte de no portava les claus i tampoc estava en condicions de preguntar-li per les claus. Com no pensava deixar-la, assoles, tombada al jardí fins que se li passés els efectes de tot l’alcohol que el seu cos havia absorbit aquella nit, va optar per portar-la a casa d’ell.

Una estona més tard, ja a la llar d’Hèctor, quan ell ja l’havia allitada per que descansés, va saber que era la dona que més l’havia sorprès en menys temps. Ella li pareixia especial... Tan diferent a cap altra persona... I tan bonica així adormida... Va sentir ganes de fer-li un petó, ella ni tan sols s’adonaria, però no ho va fer. Es va limitar a fer-li una petó a la galta i observar-la uns instants més. Aquella nit de dissabte va comprendre que li esperava un diumenge molt difícil, sobretot per tantes coses que tindria que explicar després a l’Anya. Ella es despertaria a casa d’Hèctor sense recordar res i això podia provocar un primer moment aclaparador.
 
alisemperez | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]