F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(mariabasan)
Inici:  L’aire que respires
Capítol 2 Un munt de papers

Ramon es va quedar estàtic, què acabava de passar?Mirà amb cautela al seu voltant, hi havia molts paers. Es va acostar al munt més proper i va agarrar un periòdic. Era vell, tenia pàgines esgaiades i un color groguenc. Mirà amb més atenció, tot aqueix munt eren periòdics vells amb una olor bastant desagradable. E s va preguntar si per ventura el fill de l’escriptor li havia mentit i havia acabat en la casa d’una persona amb síndrome de Diògenes, però llavors l’al·ludit va parlar.

–Ningú li ha dit que agafe res – va dir alçant la veu.

–Què és tot açò? –.

–El que estàs cercant, ell em va dir que tardaríeu més de deu anys a seguir el rastre. Ho vaig creure i ara estic jo ficat en açò també. Qui em manaria a mi’ Tampoc necessitava tant els diners–.

Josep es va moure ràpid per l’habitació, va agarrar munts de papers i els va apartar. En el terra on abans estaven els papers, va aparèixer un tros del parquet solt. Josep el va alçar i, dins d’un buit en el s`l, van aparèixer un munt de llibres i carpetes que va agafar i va donar a Ramon.

–Tota la informació que va aconseguir per part de la policia i testimonis esta en els llibres, i les carpetes són...bo, diguem que aqueixes carpetes no les va aconseguir de forma molt legal– va dir mentre es posava nerviós.

–Ell?, qui? –.

–Raül, l’escriptor. Qui va ser si no? – Josep va caminar cap a la porta i la va obrir– Dubte que et pugues portar tots aqueixos periòdics i papers, així que agafa i mira el que vulgues. Per cert, ell em va dir que no volia ficar-se en açò, dis-li a la teua gent que jo tampoc– i va eixir.

–No crec que a la meua família li interesse açò–.

Ramon es va moure insegur per l’habitació i va deixar els quaderns i carpetes dins de la seua motxilla. Va caminar cap als periòdics que havia estat veient. Va agafar uns quants i la seua confusió no va fer més que augmentar. Tots els periòdics estaven oberts per pàgines que parlaven d’ homicidis i totes les fotos de les víctimes tenien xicotetes fulles de paper pegades amb dades personals. Després d’una estona, es trobava mirant una pissarra en una paret de l’habitació. Estava plena de fotos de les persones dels periòdics amb encara més detalls que els papers que havia llegit. Hi havia papers que detallaven connexions entre les víctimes a més de fotos dels escenaris dels crims. Va navegar i navegar entre un mar de papers durant el que li va semblar una eternitat cercant alguna cosa que li diguera om s¡havia ficat quan una fot va cridar la seua atenció

Era una foto vella i amb taques, però podien reconèixer-se les cares. Ramon es va reconèixer a ell mateix en aquella foto, després va reconèixer a la seua mare i al seu pare agarrats de la mà. Els seus ulls van anar a parar a una figura que es trobava al seu costat a la foto, estava envoltada amb un retolador roig i,encara que no havia viscut massa temps amb ell, havia vist suficients fotos com `per a reconèixer-lo, era el seu germà. Ell full en el qual havia trobat la foto estava ple de dades de la seua família fins i tot dades que ell ni tan sols coneixia. Hi havia moltes fotos del seu pare i del seu germà, la seua mare i ell amb prou faenes apareixien. Va seguir veient totes les fotos que aquell estrany home i l’escriptor havien recopilat quan va trobar unes fotos que li van fer retrocedir diversos passos. Eren fotos del seu germà mort, més aviat assassinat. Tenia sang per tot el cos i estava tombat en el terra d’una habitació que una vegada feia ja molt temps havia estat en la casa on viva Ramon amb els seus pares.

Ramon va començar a marejar-se, per què tenien en aqueixa casa fotos del seu germà assassinat? I per què els seus pares sempre li havien dit que el seu germà va morir per una mala caiguda i un colp en el cap? Va començar a notar que tot li donava voltes, necessitava aire fresc. Va guardar aquelles fotos en la seua motxilla i se la va penjar del muscle.

Va abandonar la casa sense que Josep s’adonara i va córrer cap al seu cotxe. Va obrir la porta del seu xicotet cotxe i va entrar el més ràpid que va poder. Milions de preguntes li rondaven pel cap. Se sentia aclaparat, allò era massa per a ell, un pobre home de seixanta-quatre anys que tan sols volia saber si els seus pares li havien mentit o no i ara estava ficat en el que semblava ser un cas obert de la policia. Va recordar tots aqueixos noms que havia llegit en els periòdics, totes aqueixes connexions i les fotos del seu germà.

Es va armar de valor i va eixir del cotxe en direcció a la casa de Josep, anava a preguntar-li què era tot açò en què ell estava ficat i que tenia a veure amb la seua família. Mirà el rellotge havien passant vint minuts des de que havia eixit corrent d’ aquella casa. Va arribar al portal i en veure que la porta estava oberta va entrar, va pujar amb l’ascensor preparant-se totes les preguntes que li faria a Josep`.

Va arribar a la planta i va eixir de l’ascensor, es va trobar amb la porta oberta i, estranyat, es va endinsar en la casa. Va caminar fins al fons d’un passadís fosc i en una habitació gran es trobava un cos inert envoltat d’un gran toll de sang. Ramon va cridar a la policia mentre, intentant guardar totes les esperances, li prenia el pols al cos. Es va adonar que aquell home no era Josep i ell semblava no estar a casa, potser havia fugit de l’assassí. Va cercar en els pantalons del cos per a dir-li les dades d’aquell home a la persona que li havia atès en el telèfon. V trobar el DNI de l’home i ho va llegir sense poder creure-ho, aqueix home es deia Josep Ramírez Llosa. Però si aquell cos que un dia havia tingut vida era el Josep que ell havia estat cercant, qui era aquell home que havia conegut minuts arrere?

El pànic es va apoderar d’ell i intentà eixir fugint, però abans de creuar el llindar de la porta la policia el va interceptar i el va portar a comissaria com a culpable d’aquell assassinat.      
 
mariabasan | Inici: L’aire que respires Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]