F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Massa Tard (01sama)
Inici:  L’aniversari
Capítol 2

Les següents dues setmanes es queda tots els dies a la vora de la seua estimada i li porta flors, regals, joies... amb l'esperança que es desperti.
-Bon dia amor! - diu dirigint-se a la seua dona- avui he tingut un dia fatigós, no he parat d'anar d'un lloc cap altre i sense ni un segon de descans. T'he portat uns bombons de xocolate amb llet, són els teus preferits. Vaig un moment al servei.
Ix de l'habitació i va cap al servei que és al costat d'on es trobava en eixe moment el doctor que li atén sempre.
-Hola Hugo, com vas?

-Bé, bé. Vinc de veure a la meua dona.

-Com estàs ? Sé que no és una situació fàcil de sostenir.

-Encara sent que tot es per la meua culpa i no pots imaginar-te quantes ganes tinc que es desperti i fer tot allò que no vam poder fer.

-Sé que no sóc ningú per a dir-te res.

-Endavant, no sigues vergonyós.

-M'agradaria saber què vols dir amb coses sense fer?

-Teníem alguns plans de futur però amb el treball, les baralles i tot, no acabarem de fer res.

-Podries dir-me alguna cosa.

-Clar: volíem tenir un fill però també un gos li feia il·lusió., els seu preferit és el husky siberià; també volíem fer un viatge per totes les ciutats d'ambient romàntic i exòtic com Roma, Venècia, Paris, Amsterdam; sempre vam tenir ganes de poder unir-nos a un refugi d'animals per ajudar, li encanten en general tots els animals però la cosa que més li haguera agradat haguera sigut que no em centrés tant en el meu treball.

-Em vas dir que treballaves d'advocat no?

-Sí i sempre que em poso amb un cas no pare d'investigar i examinar cada detall i això consumeix molta quantitat del meu temps.

-Si estigueres en la situació de Selena, sabent els seus gustos, que li agradaria trobar-se si desperta?

-Suposo que un canvi en la meua actitud, alguna sorpresa i ...- es queda pensatiu i de prompte- ja està! -quasi cridant- ja sé que faré.

-A si? Què?

-Totes les coses que he dit les vaig a fer.

-Com? I això com t'ho proposes de fer?

-Ja t'ho diré, et manaré informació del que faci. Per si de cas, et donaré el meu número de telèfon per si es despertara Selena i no estigués.

-D'acord.
Li dóna el número i se'n va al servei. Torna al costat de Selena i li diu a l'orella:
-En tinc una gran sorpresa i espere que pugues veure-la amb els teus ulls.
Se'n va a casa amb molta alegria per dintre després d'aquesta idea que se li ha ocorregut. Al dia següent, en el seu despatx, posa en acció el seu pla. En meitat del gran gavinet d'advocats està el seu cap.
-Senyor Marc, puc parlar amb vostè en privat?

-Ara vaig Hugo, espera'm en el meu despatx.
Marc sap molt detalladament la situació d'Hugo i pel que està passant. Entra per la porta amb cara amiga i comprensible.
-Que volies Hugo? Com vas d'allò?- insinuant el que els dos sabien.

-Tinc una cosa en ment i necessite per allò parlar abans amb vostè.

-T'escolte atentament.
Van parlar durant hora i mitja. Per fi deixaren les coses clares.
-Espere que tingues sort amb això.

-Gràcies senyor i perdoni les molèsties.

-Descuida , és el mínim que puc fer. Adéu.

-Adéu.
Del treball va a la seua casa. Busca en la seua agenda de contactes en el mòbil.
-On és , on és... per la A: Àlvar, Albert, Alfred ... aquí hi és, Andreu.
Andreu era un amic de quan Selena i ell eren encara nuvis però així i tot, no han perdut molt el contacte, en comparació amb altres amics. El crida pel telèfon. Marca senyal.
-Diga.

-Andreu? Sóc Hugo, em recordes?

-Ah Hugo, quant de temps, fa un any al menys que no parlem. Què tal amb Selena?

-Suposo que no t'ha arribat la notícia- un poquet trist.

-Us heu separat?

-No , no... Vam tenir un accident de cotxe i Selena es va quedar en coma des d'aleshores.

-Oh... ho sent molt, fa molt d'això?

-Unes dues setmanes quasi tres.

-I tu estàs bé?

-Sí . Sols he de portar unes crosses 2 mesos i mig més.

-Gràcies a Déu.

-T'he telefonat per demanar-te un favor.
Altra vegada , aquesta a l'Andreu, explica el que vol fer.
-D'acord, estic segur que no tardarà molt en vindre algú, però no et puc prometre que serà aviat. En quant ho sàpiga et telefonaré.

-Moltes gràcies.

-I l'altra cosa també en quant Selena es desperti ja saps.

-T'ho agraeisc de veritat.

-A tu per cridar.
El pla està agafant forma. Però sols és el principi. Encara queda una part molt important. Però descansarà i demà o despús-demà continuarà.

Ja és un dia nou i Hugo vol aprofitar-ho. Abans de seguir amb el seu pla, torna a l'hospital per a veure a la seua esposa, esta vegada sense regals, encara. Camina per l'hospital amb una espècie de felicitat que no se li veia des de feia molt. Ja en la planta on està la seua amada, va directe a veure-la sense aturar-se un sol segon. Entra i la veu, com sempre, dormida com un àngel.
-Estic tan emocionat. Desige amb totes les meues forces per a que despertes i veges el que et tinc preparat, també és veritat que és un poc precipitat perquè no està “tot tot” preparat. Però segur que t'agradarà.
En eixe moment crida a la porta algú: és el doctor.
-T'interromp ?

-No, passi passi.

-Que com va això de la sorpresa?

-Molt bé, encara falten coses.

-Conta, conta.
Li conta allò que ha fet i li revela algunes coses que també té planejades.
-Em pareix un pla perfecte, és una obra magnífica.
Eixe dia no fa gran cosa, se'n va al treball i allí passa gran part del dia. Quan arriba a la seua casa es fa el dinar i es va al llit, pensant i imaginant-se a la seua dona desperta rebent la sorpresa. Després d'açò, passaren uns mesos i va anar on treballava una amiga per a que l'ajudara en la part del pla més laboriosa. Estigueren estudiant-ho i van veure totes les possibilitats, volia que fos tot perfecte. Després de 4 mesos (ja li han tret l'escaiola) buscant , escollint i seleccionant entre el millor pla possible i el van trobar. Ara sí estava tot planejat i sols esperava amb ànsia que la seua dona despertara.

Poques hores després de parlar amb l'amiga, li telefona Andreu, l'últim que faltava per a estar tot el pla llest.
-Ha arribat per fi?- ansiós Hugo.

-Sí amic, avui justament.

-Em començava a preocupar ja.

-Normal- comença a riure Andreu- després de tants mesos.

-Si fa falta et pagaré tot el que siga necessari fins que Selena es desperte.

-D'acord. Però i si no desperta? O potser que no es desperti d'aquí a anys.

-Tranquil, n'hi estic segur que despertarà, el meu cor ho sap.
 
01sama | Inici: L’aniversari Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]