F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
NALON (CarlosVisionFive)
Inici:  El nom del vent
Capítol 2 Temps de canvi.

Divendres 12 de gener de 892 del mil·lenni 150. Pol Nord, Oficina Central.

President Hoffmann: Bon dia senyores i senyors. És un honor i un orgull ser el President de la República a dia d'avui, però haver de citar als presents avui aquí no significa res bo, i crec que són conscients d'això. L'ésser humà ha estat qui s'ha situat en la cúspide d'aquest planeta anomenat Nalon, però hi ha algú o alguna cosa que és disposa a dur a terme una de les pitjors desgràcies de tota la humanitat malgrat tota la història que té la nostra civilització. És una realitat senyores i senyors, estem ací no per salvar el nostre bescoll sino el de la nostra raça. No podem permetre que una raça de tant de prestigi i història desaparegui, estem ací per decidir el futur de la raça humana. Estan ací reunides les ments més prodigioses d'aquest planeta, per trobar una solució a aquest gran problema. La terra o el sol ens eliminaran en qüestió de menys d'un any, de manera que ara i més que mai prego diàleg i racionalitat, que els nostres avantpassats quedin orgullosos del que farem i complim el nostre últim objectiu per dificil que sigui, si alguna cosa ens ha caracteritzat sempre és el fet de superar-nos

Va haver-hi gent que va suggerir prendre aquest final com el destí, és a dir no prendre cartes en l'assumpte, si el destí estava així escrit doncs que així sigui. Uns altres advocaven per una missió o expedició d'uns 200.000 tripulants al planeta habitable més proper amb la finalitat d'establir allí l'espècie. Era una de les millors solucions, però tènia greus inconvenients, com el temps. No hi havia suficient temps com per preparar una missió de tal magnitud i un altre dels grans incovenients era l'assumpció de la vida per a aquesta civilitazació.

La vida tal com s'entenia en aquesta època era completament diferent a feia milennis. Existien éssers humans pràcticament elèctrics o robòtics, l'única cosa que tenien d'humà era el seu cap i algun òrgan. Els mètodes en la medicina havien evolucionat increïblement amb aquesta tecnologia, l'ésser humà del milenni 150 ja era molt diferent al del milenni u, en molts aspectes. La mentalitat també jugava un rol molt important, després si s'enviava una expedició d'éssers humans nascuts i criats en aquesta època la pregunta era; s'adaptarien a les condicions extremes de la naturalesa d'un planeta habitat per animals ? Sobreviurien ?

Desgraciadament no, l'ésser humà, ja no era tan humà, havia oblidat bastant aquest instint natural, vivia més pendent de la tecnologia que de la naturalesa. Era pràcticament impossible salvar l'espècie d'aquesta manera.

Però Peter no va haver d'escalfar-es molt el cap, per donar amb la millor solució adaptant-se a l'objectiu. Era molt similar a la de l'expedició, però amb dues diferències transcendentals. L'únic contratemps era que calia confiar en un projecte bastant factible però que mai és podria esbrinar si tindria èxit o no, és a dir, si l'espècie aconseguia sobreviure o no, ningú ho sabria. Peter confiava en qui havia portat a aquesta raça al que era en aquest moment, l'evolució.

         - General de l'Exèrcit: Qui és aquest ? Em sembla absurda la teva idea,             és totalment desgavellada i inútil, no ens ofereix cap garantia.
- Peter: Ah, per ventura el teus canons sí ?

- General de l'exèrcit: No només tinc canons, també tinc naus que podrien fer un volt a tot aquest sistema solar en tan sols 2 anys i es perfilen com a millor alternativa per a la salvació de la raça, a diferència de la teva idea. -va dir vacil·lant i amb to de menyspreu.

- Peter: No serà aquesta magnífica nau de la qual alardes la Constantine ?

- General de l'Exèrcit: En efecte. - va dir vacil·lant

- Peter: Doncs vostè don General, si tanta estima li té a l'alternativa de les seves naus vull fer-li saber que jo vaig ser l'enginyer que va fer possible Constantine, ergo hauria de tenir més en compte el que diu el creador de la seu millor alternativa.

- General de l'Exèrcit: No li permeto que em parli en aquest to ! Insolent enginyer de pacotilla -va exclamar amb ira i menyspreu.

- President Hoffmann: N'hi ha prou d'insolències ! Ja he dit que vull diàleg i racionalitat, no només dialeg.

-el general el mirà amb ira i ràbia, el mateix General de l'Exèrcit havia estat calat per un enginyer, amb aspecte de pacotilla. Però això sí, amb una ment prodigiosa.

- President Hoffman: General Miller, el projecte del senyor Harks no és per res inútil. És cert que és la solució més inusual però si aconseguim que l'expedició arribi a la seva destinació amb èxit, ens garanteix mes del 90% de les possibilitats de salvar la nostra espècie. En canvi l'opció A, amb humans té un grau més de dificultat. Que l'expedició aconsegueixi arribar, ja és un trencaclosques, és una part important si, però aquesta opció, la A, ens ofereix menys garanties que l'espècie aconsegueixi establir-se i procrear.
El projecte de missió que havia ideat Peter era molt senzill, la part més difícil era que havien de confiar en éssers poc racionals... Però en termes científics era una bona idea i bastant factible. La solució consistia a enviar tota una colònia de simis de diferents races a un planeta a uns 20 anys de viatge intergaláctic a un planeta similar a Nalon. L'ingredient essencial era ingertar en la meitat d'ells gens humans, per a que s'anessin creuant entre ells i aconsegueixin arribar mitjançant l'evolució a la nostra espècie. No és segur que arribessin a una espècie idèntica, fins i tot podria donar-se el cas que anés pitjor o millor que l'ésser humà.

El cas és que enviant simis que són éssers més propers a la naturalesa i la vida en entorns salvatges podrien sobreviure perfectament en un planeta en el qual no habia civilitzacions i poder anar evolucionant. Per a ells si tinguessin un besllum de racionalitat seria com oferir-los la llibertat més pura, un viatge al paradís amb despeses pagades i a més a una llar d'uns 516.072.000 km².

Finalment a la Seu Central del Pol Nord es va decidir i va aprovar per unanimitat el projecte de Peter Harks. Ja s'havia fixat data per al llançament i disposaven de 10 mesos i 12 dies de termini per al llançament de l'expedició, tots els districtos, treballadors, etc... van unir forces i idees més que mai i el més irònic; tot per construir una espècie d'avió que els serviria de llar a tota una colònia de simis per 20 anys.

S'enviarien aproximadament 500.000 simis en la nau batejada amb el nom Evolution, no habia un altre millor... L'estudi és que en aquests 20 anys de viatge, la xifra passaria a 750.0000 o 1.000.000 de simis. A l'interior de la nau hi havia una espècie d'habitat natural que ocupava el 65% de la nau. L'altre 35% estava ocupat per les sales de màquines, espais humans, per als voluntaris que volguessin anar en l'expedició i els tallers de reparació de androides. Aquests s'encarregaven conjuntament amb els humans de la cura en certa manera dels simis durant el viatge.

Va arribar el dia del llançament de l'expedició, 25 de Desembre del 892 del milenni 150, tot el projecte anava segons el planejat. Però Peter tenia un pla subjacent...

Portava al voltant de 3 anys contruint una unitat de teletransport espai-temporal. Era un prototip. Havia fet alguns experiments, els quals ja indicaven bons senyals del treball de Peter. Va provar l'eficiacia i exactitud de la màquina posant un cronòmetre en marxa a la màquina i va enviar el cronòmetre al calaix del seu despatx 2 setmanes més tard, per comparar va posar un altre rellotge amb el cronòmetre en marxa. I just aquestes dues setmanes més tard treballant en el seu despatx va escoltar alguna cosa entre els calaixos, despistat, no se'n recordava d'això. Què ha estat això ?! - va dir sorprès. Va obrir el segon calaix i ahi estava. El cronòmetre maracava 4 segons, va mirar l'altre rellotge i marcava 172 hores, - sorprenent... -va murmurar-.

A Peter li intrigava molt la idea de com podria acabar la missió, si finalment tindria èxit o no. Feia ja un mes del llançament de l'expedició i els terratrèmols cada vegada eren més freqüents i més intensos. Si aquells micos aparentment estúpids e irracionals podrien gestar una nova civilització similiar a la del planeta Nalon era necessari per a Peter comprovar-ho amb els seus propis ulls. De manera que va decidir fer un viatge espai-temporal amb el seu protótipo al paneta de destinació de la Evolution, batejat pels Nalones amb Esperança. Segons les seves previsions i per les evidències científiques després de 5 milions d'anys de l'arribada de la Evolution deuria haver-se engendrat una civilització bastant evolucionada com per a arribar a gestar un ser amb capacitat de razonar. Li va comentar a la seva familia la decisió i encara que sembli irracional, la familia ho va comprendre, solament amb la condició que retornés, i així és com ho va planejar Peter.

- Era diumenge, l'hora de la migdiada, Marie, Manny i Charles dormien, jo estava adentrant-me en una foscor repleta de centelleigs amb la sensació que el meu cos era succionat per una espècie de aspirador gegant.

Peter Harks
 
CarlosVisionFive | Inici: El nom del vent Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]