F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Marina (Alridy)
Inici:  L’aniversari
Capítol 1 Sofia

Era pel matí el 3 de Desembre, el fred abarrotaba els carrers de València i ella anava en el cotxe camí a sa casa. Es notava que era un cotxe vell, estava ja cansada d’aquell cotxe. Els seients eren incòmodes d´usar-los durant tant de temps. Venia de casa de la seua germana, perque estaven planetjant la Nit de Nadal. Estava completament perduda, no sabia que li podia regalar a l'Eric, la seua parella. Pensant en tot això, es va saltar el semàfor, que en aquell moment estava en roig, però ella no s’havia donat compte d’això, de la mateixa manera que no va veure a la policía un carrer més endavant.  De sobte va escoltar el soroll d’una sirena de policia i va veure unes llums blaus. Es va fer a un costat del carrer perquè passara, però va parar al seu costat i li van dir que baixara les finestres. Ella la va baixar atemoritzada, perque no sabia el que li podia esperar.

-Bon dia, te vosté els papers del cotxe?  - va dir l’agent.

-Sí, espere un moment, per favor- va dir Marina, i els va buscar.

Va obrir la caixa de guant, havia molts papers, els va agafar i quan els tenia a la mà va caure una caixa petita que no va reconèixer. Havia caigut al seient del copilot. Li va donar els papers a la policía i van comprovar que tot està en condicions als seus papers.

Després d’uns minuts:

-Mire, sap vosté els danys que podria haver causat si algun cotxe haguera passat pel creuant en eixe mateix moment? – diguè la persona que li estava interrogant.

-Ho sent molt. – diguè afectada per l’ocorregut.

- Jo també ho sent molt, però la multa ja la téns. Son cent cinquanta euros i dos punts del carnet.

L’home va donar-li a la xica el paper de la multa i es va anar per davant del cotxe. Va desviar la vista al cristall del cotxe i va vore que l’adhesiu de l’ITV s’havia passat un temps. Va tornar a la finestra mirant al seu company amb senyals de que esperara un moment al cotxe.

 

Una hora més tard, després de que el policía li posara altra multa per no tindre la inspecció de la ITV, va arribar a la seua casa pensant en la petita caixa misteriosa, va aparcar en un pàrquing privat, i quan va traure la clau del cotxe, es va quedar parada i va recordar la caixa de color blau que va caure quan el policía li va demanar els papers del cotxe. Se´n recordava de que s´havia caigut baix de la guantera i la va agafar. Ràpidament va pujar a sa casa sense donar-se compte que s´havia oblidat la bossa de mà, però això no li importava. Va entrar i va anar directament al dormitori amb la intenció d´obrir aquella caixa, quan estava ja al dormitori va observar que el seu marit encara no havia arribat a casa, pel que havia pista lliure per a vore el que havia dins.

Va sonar el timbre i va creure que era l’Eric, perque segur s’havia deixat les claus com feia sempre. Va alçar-se del llit i va deixar la caixa a la cómoda del dormitori. Va sospirar i va obrir la porta de la casa, i va veure a Sofia, una amiga de fa molts anys. Es va alegrar molt de que no siga el seu marit.

-Hola, Sofia! Que alegria em fa vore’t. Què et trau per açí? –va dir Marina.

-Hola, Marina, no te’n recordes?

-De què? –va dir confusa.

-Havíem quedat per a menjar. –li va contestar Sofia rient.

-No he preparat res, acabe d’arribar i no ho he recordat.

-No passa res, anirem al centre comercial a menjar.

Marina va agafar la seua jaqueta i se’n va recordar que la bossa de ma l’havia oblidat al cotxe. Va agafar les claus del vehicle i es van anar al Manar, que estava prop de sa casa. Al cotxe van decidir anar al restaurant on treballava el cosí de Sofia, pel que le ferien descompte.

Després de menjar, van anar al cinema a veure la pel·lícula més reclamada de la cartellera. Es van acomiadar i van quedar per a un altre dia.

Quan va tornar a sa casa va recordar que havia deixat la caixa a la còmoda, aleshores va obrir-la i va veure un anell amb un diamant i que pareixia que costava molts diners. Al traure l’anell de la caixa va veure una inscripció gravada on posava Sofia
 
Alridy | Inici: L’aniversari Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]