F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
EL PUPITRE (MARASA)
Inici:  L’altre costat de l’infern
Capítol 1 Descobriments

Dia 1 (dilluns 16 de desembre de 1963)

El raig d’aigua calenta, gairebé bullent, el va portar des de la tremolor amb què s’havia tret el pijama per ficar-se a la dutxa fins al dolor de la cremor a la pell pel canvi brusc. Però ho va resistir. Es va mossegar el llavi inferior i ni tan sols se’n va apartar ni va abaixar-ne la intensitat calorífica. Quan s’hi va haver habituat, va tancar els ulls i va romandre així, quiet, per espai d’un minut o més.

A vegades eren els únics moments del dia en què estava sol, aïllat.

Mentre hi pensava, la porta de la cambra de bany es va obrir sobtadament i un corrent d’aire fred va lluitar per expulsar l’ambient càlid de l’interior.

Va mirar a través de la translúcida cortina de plàstic.

- Ignasi!

- Ah, ets aquí? Perdona.

- Què no has sentit el soroll de l’aigua?

- Doncs, no; si l’hagués sentit no hauria entrat. Per veure’t en pilotes... ja m’explicaràs.

- Deixa’m tranquil, sempre posant els nassos on no et toca. Tanca la porta!

El seu pare va tancar-la amb un cop sec que ressonà per tota la casa.

Des que sa mare es va suïcidar, son pare començà a portar una vida molt desordenada. Es convertí en un addicte a l’alcohol per així poder oblidar aquell tràgic succés que va marcar la seua vida. Després de mesos i ja consumit per aquesta substància s’adonà de les conseqüències que eixa vida li podria portar en un futur. A partir d’aquell moment va aconseguir sortir del cercle viciós i va emprendre una nova vida amb el seu fill Ignasi.

Dia 2 (divendres 3 de desembre de 1965)

Al cap de dos anys veient que la seva relació no millorava, son pare decidí matricular-lo a un dels millors internats d’Anglaterra, el famós “The Hotchkiss School”. En aquest, fora del País Valencià, de les seues costums, tradicions, l’olor a terra i tarongers, el que més trobaria a faltar seria l’afecte que havia tingut amb la seva mare durant tots aquells anys.

El viatge fou molt llarg i cansat. Arribant ja a Anglaterra, Ignasi va adonar-se que allí tots els dies estarien pintats de color gris, degut a les contínues precipitacions que hi havia. Allò pareixia una pel·lícula de terror però aquest no arribava a imaginar-se tots els successos que podrien passar-li, normal, era tan sols un xiquet.

Quan arribà a l’internat, un calfred va recórrer el seu cos, aquell lloc era molt trist i apagat i pensar que allí hauria de passar tot un curs fins les vacances, era tot un malson. La primera impressió va ser que aquell edifici pareixia una presó, envoltada d’unes reixes d’uns tres metres d’altura, per a que ningú pogués eixir d’allí. Un camí de terra donava pas a l’edifici, i la façana tenia unes grans pedres que feien semblar l’internat un castell de l’edat medieval. A Ignasi li va picar la curiositat ja que hi havia unes finestres molt menudes que en realitat no servien de res, ja que la vegetació del lloc ocultava la majoria d’elles, i per tant no deixaven pas a la llum. De sobte s’obrí la porta principal, una dona alta i prima amb els cabells negres recollits i faccions aparentment serioses, l’esperava.  

El noi tardà uns segons fins que va decidir apropar-se.  Aquesta dona es presenta com la secretaria i l’acompanyà fins el despatx del director. Un cop Ignasi tocà la porta i aquest li donà pas, va veure un home gros de poca estatura, calb i amb un bigot que li ocupava la major part de la cara que se’l va quedar mirant  de dalt a baix per tal de veure qui era el nou alumne.

Era un noi de cabells rosos, d’ulls foscos com la nit, amb un somriure encantador, una persona no molt grossa i amb un to de pell típic de costa amb un caràcter obert i molt curiós.

Després d’un temps, acabant ja 3er d’ESO, amb unes qualificacions excel·lents, com marcava el costum de l’internat, als alumnes els feien la foto de fi de curs. Tots ells havien d’anar ben uniformats i pentinats mentre posaven una cara neutra per fer-se la fotografia.

Dia 3 (dimarts, 9 de setembre de 1966)

Després de les vacances, plenes d’ emocions i aventures, ja centrats en el nou curs de 4rt d’ESO, Ignasi començava a sentir-se cansat degut a la falta del son i el malestar que li produïa l’ambient d’aquell lloc, potser massa trist i sec per ell.

Les nits passaven i Ignasi no deia res, però un cas que era continu, va captar la seva atenció. Els fets d’aquest cada volta s’escoltaven més propers, semblaven passes de persona, un tant cansada, amb una veu somnolenta. Aquest fenomen li produïa  molta curiositat i per tant, a la tercera nit va decidir que havia d’anar a investigar.

Com era costum, totes les nits Ignasi es raspallava els dents, es posava el pijama i agafava el llibre que sa mare li va regalar en el seu últim aniversari abans de la seua mort. Ben entrada la matinada quan ja dormien tots, es produïa aquest fet. L’ Ignasi estava molt calentet al llit, però valia la pena eixir a investigar, perquè li picava la curiositat. El sòl estava gelat i com en entrar a l’internat, un calfred li va recórrer el cos.

Es sentien les profundes respiracions dels alumnes. Ignasi tenia por. Ja sortint de l’habitació, va escoltar el campanar de la ciutat, eren les quatre de la matinada. Començà a sentir les passes i per un moment el seu cor es va paralitzar, però de seguida va reaccionar.

Va seguir el soroll que el pertorbava, fins a la sala de professors sense veure ningú.Va treure el cap per la porta d’aquesta i va veure un àlbum a terra. Mirant que no hi hagués ningú, les passes van anar desapareixent. Llavors s’acostà al quadern de fotografies i va veure la imatge del curs anterior, quan encara no s’havia matriculat.

Totes les cares li eren familiars, menys una. Aquest noi es veia cansat, pàl·lid i amb la mirada perduda. Quan va passar pàgina per veure la foto on ell apareixia va observar una silueta fosca, però sols pensà que era una taca a causa del temps.

De sobte, van escoltar-se unes passes més seguides que feien cap a la sala on estava. Per un moment Ignasi es quedà sense respiració i no va saber que fer. Cada vegada s’aproximaven més i més. Sols se li va ocórrer tancar-se dintre del bagul d’objectes perduts fins que les passes es van aturar davant la porta, i cada vegada la situació era més incòmoda.
 
MARASA | Inici: L’altre costat de l’infern Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]