F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Vapor d'aigua (Inter-ficcions)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 1 Anane

Com bèstia que olora el perill, es va quedar quiet darrere la porta tancada, encarcarat; la mirada atemorida, els llavis estrets amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Aguantà l’alè. Havia de plantar cara al panteix. Forcejava amb la maneta cap amunt i cap avall. Una vegada. Una altra. I encara una més. Res. El forrellat no cedia. Tot feia pudor de fum. Es va afluixar la corbata, es va descordar el coll de la camisa. L'ofec. L'ofec li rebentava els pulmons.

De sobte la porta, com si fóra per art de màgia, es va obrir. No hi havia cap altra persona a l'edifici. Tot estava en un silenci sepulcral que li posava els pèls de punta; la idea de morir ofegat allà dins, atrapat, li causava espant. A més a més, podria assegurar al noranta nou per cent que feia qüestió de cinc minuts escoltava els veïns transitar pel corredor, saludar-se amb amabilitat, obrir les portes dels seus respectius apartaments i tancar-les. Es tractava d'un soroll constant, que encara que no fóra massa fort, li feia companyia mentre intentava treballar. No obstant, quan va sentir un olor estrany es va alçar del seu escriptori i va recórrer el pis per tal d'esbrinar què era el que ocorria. Va guaitar per la finestra, estranyament va trobar el carrer buit: ni un sol vehicle, ni una sola ànima. En eixe moment va girar el cap i va veure com del seu edifici eixia una espesa fumarada negra. El cor se li va accelerar, i immediatament es va precipitar cap a la porta d'eixida. No obstant, la va trobar bloquejada. Va cridar i cridar, però efectivament, estava sol, i no només a casa o a l'edifici, li havia tornat a ocórrer, es trobava sol al món, de nou havien jugat amb la seua ment i havia traspassat aquell perillós portal que, en aquest moment, el separava de la realitat.

Plantat davant la porta, una vegada oberta dubtava sobre si havia d’avançar o quedar-se quiet, perquè, per desgràcia, ja coneixia aquell món, aquell univers paral·lel. Tal volta es tractava d'un senyal? Durant aquell curt període en què havia pogut experimentar aquell munt d’estranyeses més irreals que mundanes, havia aconseguit desxifrar algunes de les claus que aquells sers feien servir per comunicar-se amb ell.

Tot es remuntava, més o menys, a principi de curs. Havia arribat a París carregat d'energies i emocions pel començament d'aquesta nova etapa a la seua vida. Estava d'Erasmus i, gràcies a sa mare, tot siga dit, havia aconseguit un pis al barri de Montmartre que compartiria amb quatre estudiants més, o això era el que la seua parenta li havia comentat.

Es trobava parat davant les portes de l’edifici, amb una maleta a cada mà i un nus a la boca de l'estómac que havia estat fent-li d'acompanyant durant tot el viatge. Va alliberar una mà deixant la maleta al terra i va fer sonar el timbre. De seguida van contestar i el deixaren passar. Pujà aquells sis pisos a peu; es tractava d'un edifici vell i l'ascensor no li transmetia massa confiança. El que no sabia era que allò es convertiria en un costum portador de grans desgràcies.

Quan es va plantar davant la porta de l'apartament, trucà un parell de vegades, aleshores una xica de cabells rosats el va rebre somrient.

Bonjour — el va saludar amb un francès quasi perfecte.— Passa per favor, com si estigueres a casa teua — va continuar diguent en anglès.

"Deu ser que tinc cara de parlar l'anglés", va pensar.

— Hola. Sóc Rhett O'Donnell, i pel que deduïsc tu deus ser Lee HwanHee, veritat? — la jove va assentir amb el cap i, com si fos un acte automàtic del seu organisme, va eixamplar aquell somriure que pareixia tatuat al seu rostre.

— Em sorprén que hages pronunciat bé el meu nom.

— Ho he buscat al traductor de google va contestar rient amb nerviosisme.

Aquella nit es va gitar prompte ja que es trobava extremadament esgotat a causa del viatge.

Al matí següent, només alçar-se, es va dirigir al bany i a continuació va entrar a la cuina per fer-se l'esmorzar. En obrir la nevera va veure que pràcticament estava buida i mentalment es va dir que havia d'anar a fer la compra. Mentre una lluita entre la son i el fred que es calava entre els seus ossos es lliurava al seu interior, va escoltar com la porta de la cuina s'obria sobtadament. Un xic de pell morena i cabells bruns, més adormit que ell encara, el va saludar amb un moviment de cap i un dèbil somriure. Va deixar escapar un "hm" y Rhett va respondre de la mateixa manera. Amb tranquil·litat es va asseure a una de les cadires que hi havia envoltant un diminut tauler de xapat de fusta i va seguir amb la mirada aquell xic: el va veure obrir la nevera, posar cara de disgust, tancar-la i agafar un got i plenar-se'l de suc de bresquilla.

— S'ha de fer la compra — va ser l'únic que digué abans d'acabar-se el suc i anar-se'n.

— Que no t'estranye, és d'aquesta manera tots els matins. Fins que no es dutxa no és persona — va comentar una veu femenina al seu darrere.— Sóc Surya, germana d'aquest zombie amb qui t'acabes de creuar.

Rhett va somriure i la recent presentada li va respondre de la mateixa manera, semblava que allò era una mena d'idioma universal amb el qual tots s'entenien a la perfecció.

Era diumenge de matinada, l'endemà començaven les classes, encara havia d'ordenar tot allò que s'havia portat de Leith i, sincerament, no se sentia amb ganes de fer cap cosa.

Les primeres setmanes van passar ràpidament, no va trigar massa a acostumar-se a aquell ambient que l'envoltava, no obstant sí havia tingut problemes a l'hora de comunicar-se i trobar una feina que el poguera mantindre allà. Pensava fer de cambrer a qualsevol bar de la contornada i estava disposat a cobrar un sou no massa elevat per tal de no haver de tornar a viure en la monotonia d'aquell barri que assegurava que podria recórrer de banda a banda amb els ulls tancats.

No va ser feina fàcil, encara així al cap d'unes setmanes de constant sofriment es va creuar amb una jove de cabells negres com la nit. Vestia una samarreta d'encaix i uns pantalons de cuir, ambdós feien conjunt amb la seua frondosa cabellera. Li va estrendre un fullet en el qual s'oferien cinc places de cambrer al famós Moulin Rouge. Dubtós el va acceptar.

— Què passe bona vesprada.

— Gràcies, igualment — va contestar ell fent el millor ús possible del francès que havia aprés anys enrere.

Afortunadament, i per a la seua sorpresa, al cap d'uns dies després de fer l'entrevista el van acceptar.

Una vesprada s'havia quedat a la biblioteca Bnf-Museum Opera per començar a preparar els plans tècnics d’un projecte gràfic que li havien encomanat a fi de reproduir la catedral de Nôtre Dame a escala reduïda. Al cap d’una estona, quan es disposava a dibuixar la façana, una presència al seu costat va fer que se li eriçaren els pèls i un calfred li va recórrer tota la medul·la espinal arribant fins al cervell i fent que perdera el sentit de l’orientació i la vista se li enfosquira durant uns segons. Quan tornà a la normalitat va trobar damunt del seu portàtil un paperet groguenc plegat. Amb cura el va desdoblegar metre la curiositat aflorava des del seu interior. En la nota, va poder veure un dibuix que reconegué amb facilitat: es tractava del símbol de la pau. Davall d’aquest apareixia en tinta obscura, amb grafia semblant a la itàlica, la paraula Anane.
 
Inter-ficcions | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]