F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
NALON (CarlosVisionFive)
Inici:  El nom del vent
Capítol 1 Nalon

Era nit d’Estassada, i a la fonda Pedra Fita s’hi havia aplegat la clientela habitual.

Cinc homes no suposaven una clientela nombrosa, però com a molt cinc era tot el que es veia aquells dies a l’hostal. Els temps eren els que eren.

Com de costum, el vell Cob feia de rondallaire i repartia consells. Els homes de la barra xarrupaven les copes i escoltaven. A la rebotiga, fora de la vista dels clients, un jove hostaler, dret darrere la porta, somreia mentre escoltava els detalls d’una història coneguda.

Parlaven de les religions, de quina era la millor, de quina era la més expandida, etc... La conversa havia arribat fins aquests rumbs pel que havien dit anteriorment, relacionat amb l'existencialisme. Xavier deia que l'ésser humà no pot provenir d'un altre lloc que de la mà de Déu, en canvi Didac, ateu, deia que el dia que hi hagi una prova irrefutable hi creurà o que almenys s'ho plantejaria.

Mentrestant confiaria incondicionalment en la seva estimada física. Fora del bar, Peter Harks escoltava amb certa malenconia i satisfacció a aquells xerraires. Satisfacció de poder escoltar als seus fills, però el poder escoltar-los especular era sinònim que ell va perdre als seus germans i tot això sense haver-hi un besllum de genètica entre ells per enmig o potser sí.

Anava camí a casa amb la seva família. Sortia del treball tots els dies a les 19:00h. En què treballava? Era professor d'enginyeria a la universitat més prestigiosa del país. El país tenia un nom molt estrany el que no puc recordar. Tant avanç a la tecnologia li estava fregint el cervell a la societat. Al planeta Nalon, al voltant de l'any 891 del mil·lenni nº150 (Mº150), perquè us entengueu, l'any 150.891, va sorgir un problema de magnituds catastròfiques. Nalon estava de debò perill, els científics i els enginyers treballaven a contrarellotge per trobar i dur a terme una solució. En canvi Peter Harks era un home savi malgrat la seva joventut, serè i astut. Enfrontava els problemes amb una solvència envejable. El President de la República Hurley Hoffmann, era més partidari de la solució proposada per Peter però Peter no estava del tot decidit a enfrontar tan gran

responsabilitat.

Parlem d'un planeta de gairebé 80 milions d'anys amb una civilització de més de 150.000 anys d'antiguitat, imagineu els avanços, tecnològics, o la història. Es podrien omplir estadis de estacions espacials solament amb els llibres d'història. 187 dictadures tenia ja aquest maltret planeta en el seu haver-hi, sort que l'última va acabar l'any 945 del mil·lenni 89. Ara eren temps de pau. Parlo de la República per què en aquest planeta no hi havia país més que un des de l'any 0 del mil·lenni 90. Es va fundar el congrés del Polo, el més al nord del planeta on es van unificar tots els territoris per pertànyer a un únic estat, era el desig de gairebé tots els habitants de Nalon, evitant així el conflicte entre estats o països. El món va anar adaptant-se i es va implantar com a llengua més parlada entre les més senzilles. Es va adoptar un sistema econòmic unificat amb autonomia per als territoris. El planeta es dividia en 5 grans territoris. 2 en el nord i 3 en el sud. Els del nord es deien Kirkland i Bezo i els de el sud Watersky, United Palm i Tosul. El seu conjunt formaven la república, el nom de la qual acabo de recordar; La G.R.I.S.C.A.N. (La Gran República de l'Espai de Sòl Cel i Aigua de Nalon).

Els avanços tecnològics en Nalon eren sorprenents, estaven a pocs anys de desenvolupar per fi, després de segles de recerca el teletransporte. Als nalons se'ls escapava una seriosa incògnita sobre el teletransport; la qual, a més, creava una qüestió ètica. Era la consciència. En teoria teletransportar a una persona consistia a desordenar tots els àtoms del cos i reordenar-los massivament en les coordenades desitjades. Massivament vol dir en un període de temps instantani, però, una vegada aparegui aquesta persona en el lloc desitjat seria la mateixa persona ? posseiria la mateixa consciència ? O millor encara tindria vida ?

Una persona no es defineix pel seu pensament i pel seu aspecte físic, sinó també per la correlació entre tots dos i més important encara; com es van ordenar els seus àtoms en la seva formació i com s'han anat desordenant i ordenant amb el temps.

La G.R.I.S.C.A.N es trobava davant una situació crítica, el planeta era molt vell, i l'estrela que l'il·luminava també. Els documents cientifics del sistema solar es van perdre després d'una guerra amb la qual cosa en el Mº150 es desconeixia la situació de vida del sistema solar. Van començar a produir-se alguns fenòmens de major magnitud del normal, onades de calor produïdes per erupcions solars d'una grandària fins ara desconeguda, la translació del planeta pel que fa a l'òrbita de l'estrela estava variant a causa d'anomalies en el nucli de l'estrela, la qual cosa

produïa irregularitats magnètiques als planetes. La calor i el magnetisme va començar a afeblir el planeta. Es va traduir en terratrèmols, erupcions volcàniques, tsunamis, variacions climàtiques radicals, etc... Finalment Patt Winslow, geòleg de Bezo, va predir que a Nalon li quedava poc temps fins al col·lapse del nucli i del camp magnètic. La qual cosa va coincidir amb el pronòstic d'alguns astròlegs quant al no gaire llunyà en el temps, gegant vermell. Els habitants estaven frustrats, necessitaven una solució.

Peter arriba a casa, és procedent d'United Palm, de la ciutat de Misios. Viu amb la seva dona Marie i els seus fills Charles i Manny. Manny és un nen de 8 anys d'allò més extrovertit, entremaliat, no dolent, però una mica canalla amb el seu germà major Charles d'11 anys que era més aviat el contrari; introvertit, bondadós i educat. Però hi ha alguna cosa que tots dos han heretat del seu pare l'astúcia. Tots dos són molt astuts el que fa molt divertit passar una estona amb ells. Observes com Manny cap als seus argúcies per fastiguejar al seu germà i sortir-se amb la seva. Urdía plans molt retorçats, fins al punt de jugar amb la psicologia però malgrat això, el seu germà Charles, tenia un instint molt bo. Si alguna cosa no encaixava era sinònim que el seu germà ja estava urdint un dels seus plans, era un linx. Però abans que Manny aconseguís el que anhelava, Charles li posava algun parany que li delatava i en la qual Manny queia inconscientment, encegat per la seva ambició, era descobert per Charles a pesar que li hagués descobert moments abans. Això es podia palpar en una simple conversa per ocupar el centre digital de la casa per entrar en el saló virtual i jugar a algun joc o directament jugant a algun joc en el propi saló.

El sopar està servit

– Manny: Papà! Què bé que ja hagis arribat! Haig d'ensenyar-te un gat elèctric que he dissenyat, mira, mira! Veus! - corrent cap a Peter com a boig.

– Peter: Hola fill, què tal a l'escola ?

– Manny: Bé... Bé m'han castigat per fer caure a un nen de la meva classe en un parany dels que em fa Charlie... -va dir amb un to de culpabilitat.

– Peter: Veus per què et dic que no facis aquestes coses Charles? Reprodueix el que veu.

– Charlie: Bla, bla, bla... -va dir amb desdeny.

– Peter: Bé fill, vegem aquest gat!

– Manny: Sí! Mira, li he posat un dipòsit d'aigua en la part anterior perquè cada tres hores simuli una de les funcions vitals de tot animal.

– Peter: Vaja, molt original, està molt bé pels 8 anys que tens campió.

– Marie: Segueix així fill, i arribaràs a ser un home com el teu pare. - tota plena d'orgull.

– Manny: Sí! Algun dia seré Enginyer com tu Papà. - curull d'entusiasme

– Peter: I quan a tu Charles, segueixes pensant en l'astrologia ?

– Charles: Sí, sabies quina part del que està ocorrent en Kirkland i Bezo és a causa d'anomalies en el nucli de l'estrela solar ?

– Peter: Sí, alguna cosa he sentit... Això no em suscita res bo... - va titubejar.

– Marie: Tot se solucionarà, no us preocupeu, i ara mengeu.

– Peter: Sí, sopem. Té molt bona pinta Marie, cada dia et superes més.

-- Marie: Gràcies cel.

Peter des de feia un mes ja era conscient que el planeta s'extinguia i amb ell la raça humana. El Divendres 12 de gener havia de viatjar al Pol Nord a la Oficina Central, va ser citat pel Secretari del President Hoffmann. Allí es reuniria amb polítics, cientícifics i militars. La reunió era poc corrent, Peter tenia un mal pressentiment.
 
CarlosVisionFive | Inici: El nom del vent Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]