F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(arancha)
Inici:  El nom del vent
Capítol 1 La carta

“Era nit d’Estassada, i a la fonda Pedra Fita s’hi havia aplegat la clientela habitual. Cinc homes no suposaven una clientela nombrosa, però com a molt cinc era tot el que es veia aquells dies a l’hostal. Els temps eren els que eren.

Com de costum, el vell Cob feia de rondallaire i repartia consells. Els homes de la barra xarrupaven les copes i escoltaven. A la rebotiga, fora de la vista dels clients, un jove hostaler, dret darrere la porta, somreia mentre escoltava els detalls d’una història coneguda.”

De sobte, la porta que donava a l’exterior es va obrir, deixant pas a la figura d’un desconegut encaputxat.

Un fosc silenci es va instaurar a l’hostal mentre l’individu s’acostava a la barra amb pas relaxat sota la curiosa i atenta mirada de tots. Les seues passes ressonaven pel sòl de fusta i la llarga capa que portava feia una onada darrere seu.

Una volta a la barra s’inclinà lentament i murmurà unes paraules a l’hostaler Kote. El rostre del jove va canviar per un instant però es va recomposar elegantment i va demanar al seu jove ajudant, Bast, que acompanyara el foraster a una habitació.

Quan els dos, Bast i el desconegut, havien abandonat l’habitació, totes les mirades es centraven darrere de la barra, on Kote, subtilment, va canviar de tema i va invitar-los a tots a una copa casera de poma.

Ràpidament i amb ajuda de les històries i la beguda, els cinc homes oblidaren l’escena que havia ocorregut uns instants abans però l’hostaler, encara que no ho demostrava perquè era molt bon actor, no parava de donar voltes a les paraules que havia escoltat.
L’escassa clientela se’n va acabar anant i, després de recollir-lo tot amb extrema minuciositat, Kote va pujar les escales per buscar l’estranger.

El va trobar revisant les pertenències que portava dins de la seua capa. No va fer falta dir res ja que el desconegut va començar a parlar.

-Ja se n’han anat tots?- Va dir en una llengua molt coneguda per Kote però quasi oblidada per la falta d’ús.

-Sí, a soles estem Bast i jo-va respondre Kote amb el mateix llenguatge.

-Tu ets Kvothe, veritat? -Va preguntar amb un to que pareixia més una afirmació que una pregunta.
-Fa ja molt de temps que ningú no m’ha cridat per eixe nom i supose que ja saps perquè. Sóc un home pacient, però m’agradaria saber, sense anar amb preàmbuls, què t’ha portat ací, tan lluny de les teues terres.

-Em diuen Aaron- va dir sabent tot el que un nom amagava darrere- estudie a l’arcà, a la universitat- va fer una pausa per deixar Kote assimilar la informació.

La universitat, on va estudiar “la màgia”, com hi deien els que no l’entenien, havia sigut el lloc amb el que Kote havia somiat tota la seua infància, on havia viscut la part més important de la seua vida, conegut els seus amics de veritat i d’on va haver d’anar-se’n; però el seu nomenament, després de tant de temps pensant en eixe lloc, no va afectar ni tan sols lleugerament el seu rostre.

Passats uns segons, Aaron va continuar.
-Vinc de part del mestre Elodin. Sé que no volies que ningú t’haguera trobat mai, i de fet has fet molt bé desapareguent sense donar cap explicació, has sabut com no deixar cap pista o senya.

Aaron va traure un full doblegat de la seua butxaca, i va escriure unes runes que varen fer visible una lletra no molt ordenada però entenible. Alçà la mirada un moment i, en comprovar que Kvothe no se’n havia anat, avorrit, a fer coses millors va llegir en veu alta:

“Aparegueres a la universitat com un complet desconegut. Havies viscut tot sol la teua infància d’una de les maneres més dures en què un xiquet pot fer-ho. Era molt evident per la teua mirada serena i adulta, tot i que eres molt jove que la saviesa i les ganes de començar a aprendre romangueren a tu.

Els Chandrian, uns ésser que tot el món afirma que a soles existeixen als contes de xiquets, havien matat a tots els membres de la teua família, tots ells músics itinerants. Tu havies sigut testimoni del rastre de cossos que això va deixar darrere o inclòs havies parlat amb un dels assassins.

I, encara que m’hauria encantat haver pogut conéixer les persones que han fet a una persona tan curiosa, un setciències, a voltes vull pensar que sense voler-ho; ningú no pot fer res amb el passat.

Però ara, açò no importa, i tampoc ho fa el fet que a qualsevol part que et  trobes del món, dóna el mateix si creus o no en la “màgia” o si coneixes algú que ha estudiat a la universitat, pots tindre clar que en escoltar la proximitat de la teua presència pots fer tremolar a tot el que et proposes. Menys a mi, és clar.

Jo ja m’he acostumat a la teua persistent presència. Tu ets la persona que em va perseguir a la universitat fins que et vaig deixar ser el meu alumne.

Ja sabia des d’un primer moment que aquell jove que va arribar a la prova d’accés andrajòs, tractant de trobar un lloc on desenvolupar la seua ambició de saber més i que inclòs va aconseguir que li pagàrem la matrícula a la universitat, acabaria estudiant amb mi.

Malgrat això, no t’ho vaig posar gens fàcil i vaig provar el teu apetit per aprendre amb mi en nombroses vegades i de la forma més absurda.

Encara puc somriure quan escolte algú contar la seua versió de totes eixes proves. Diuen que et vaig espentar per un teulat, que et vaig embruixar per fer que cremares les volgudes túniques del professor que no t’avaluava com era degut…  Però a soles tu i jo sabem la veritat.

És clar que no sóc la primera persona que ha tractat de posar-se en contacte amb tu, però em pareix més que evident que sí sóc la primera que t’ha trobat.

No em sorprén, tu i jo, tots els dos som molt intel·ligents i difícils de predir. Però no has tingut en compte que sóc Elodin, el nominador de la universitat i el que ha passat interminables hores tractant de fer que tu i els teus escassos companys aprenguéreu alguna cosa. T’ha faltat el detall que encara que faig que tots pensen que estic mig boig i que no tinc ni idea del que faig, sí que ho sé, i a més, perfectament.   

M’agradaria dir que escric aquesta nota per dir-te el simple fet que he endevinat el trencaclosques de la teua desaparició, però la realitat no és així.

I, per aquest motiu he fet que el nou millor alumne pose en risc la seua vida per fer-te arribar aquest missatge: “Kvothe, sé que això no t’ho podries haver imaginat i segurament et coste de creure però la meua vida penja d’un fil molt estret des de fa ja temps. Per favor, torneu Aaron i tu a la universitat, necessite parlar amb tu urgentement d’una cosa que no puc deixar incompleta abans d’anar-me’n”.

Atentament, el teu mestre favorit, Elodin.

Aaron va alçar el cap per mirar-me i va dir:
-Comprenc que això és una decisió difícil però has de tomar-la, ja siga anant a la universitat o no. Me n’aniré demà a l’alba, tens fins a eixe moment per a meditar la teua resposta i en cas de vindre, preparar tot el que cregues convenient.

Vaig assentir i vaig eixir de l’habitació direcció a la de Bast. Després d’uns suaus colps a la porta em va dir que passara. Jo no solia pujar a l’habitació del meu alumne i amic, però amb aquest cas no podia tindre el luxe de malgastar el temps. Li ho vaig explicar amb deteniment i em va dir:

 

-Has d’anar, no pense acceptar un no com a resposta. Tractes de fugir de la teua vida passada i sé que és dur que ara una situació així et trenque tot el que has aconseguit fins ara, però tant tu com jo sabem el que has de fer.

-Ja ho sé Bast però… jo ja no sóc el que era abans i em fa mal abandonar la vida que he construït ací… En un parell de dies tot pot canviar i més encara en més de tres setmanes que és el temps que segurament tardaré a tornar.

-Regi, pots posar totes les excuses que vulgues, però sé que acabaràs fent el correcte.

-No ho sé jo…

Després de preparar tot per al viatge i de deixar l’hostal en mans de l’aprenent de ferrer, els tres homes partiren, començant així el llarg viatge que tenien per davant.
 
arancha | Inici: El nom del vent Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]