F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Massa Tard (01sama)
Inici:  L’aniversari
Capítol 1

 Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d’una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar. Ell condueix. Ara ha apartat un instant els ulls de la carretera per observar l’angle superior dret del parabrisa: busca instintivament l’adhesiu de la ITV i, en no veure’l, recorda que estrenen cotxe, el d’ella (és una d’aquetes parelles en què cadascú es paga el seu propi cotxe). El tranquil·litza pensar que si els para la policia no serà per no haver passat la inspecció tècnica, com així va ser fa tres setmanes amb el seu cotxe vell i atrotinat.

En eixe mateix instant, que el nostre conductor està satisfet pel descobriment que ha fet, el seu cotxe s'ha anat al carril contrari i un cotxe ve en direcció al seu. El conductor de l'altre cotxe intenta frenar el més ràpid possible, però el cotxe de la parella no disminueix la velocitat prou, tot i estar frenant mentre la seva dona trenca el silenci preestablert que hi havia durant les últimes setmanes, cridant desesperada contra el seu marit.

Res. El xoc ha estat de gran calibre (encara podria haver estat molt pitjor si no haguessin disminuït la velocitat).

Multitut de persones baixen dels seus vehículs i socorren a les víctimes de l'accident. Una senyora crida a urgències per a què envien ajuda professional. No hi ha cap explosió ni el motor està en flames. En l'atre cotxe solament circulava el conductor, no hi ha ningú més en el seu interior. La nostra parella ha sofrit la pijor part de l'accident i els airbags han sortit a gran velocitat contra ells. L'home es desperta entre fum i vidres trencats, en una llaugera commoció. Es gira cap a la seua dona i en pànic veu com encara no s'ha despertat.

- ¡Ajuda, ajuudaaaa! - crida ple de por- ¡Per favor, ajuden-nos!

- Tranquil, l'ajuda està de camí- la veu d'un noi li respon-

Sense fer molt de cas al noi fa esforços per eixir del cotxe pel seu conte. Obri la porta i s'incorpora. En l'intentar d'eixir, s'adona que el turmell no pot moure-l (amb la commoció i el de la seua dona no s'hi ha adonat). Es recolza en el cotxe i va cap a la porta de la seua dona recolzant solament un peu.

- Senyor és millor que no es moga- torna a aparéixer el noi- les ambulàncies estan a punt de vindre.

- Si vols ajudar, vine i ajuda'm a traure a la meua dona

- Jo t'ajude- diu un senyor que eixia d'un cotxe.

Mentre trauen la dona del cotxe, en l'altre ajuden també a l'home a eixir del seu. S'escolten ja les ambulàncies que es veuen al lluny. Apleguen i s'ocupen primer de la dona. L'home vol anar amb ella:

- Deixen-me que l'acompanye, sóc el seu marit- insistix.

- Senyor vosté també està malferit i ha de quedar-se encara ací en els nostres companyes per que li diagnostiquen i el porten a l'hospital.

- Per això, porten-me ja amb vostés i estic amb ella

- Però ella està en un estat més crític que vosté i necessita d'immediata intervenció mèdica.

- ¡Sega i espere!- en un to d'ira alterat.

Però no s'esperen. Tanquen les portes quan la llitera està ficada en l'ambulància i se'n van a toda pressa cap a l'hospital mentre una altra ambulància i la policia es queden en el lloc de l'accident. Mentre l'atenen no pot deixar de pensar si estarà bé la seua dona o què li haurà passat.

- Té algunes ferides pels dorsals, també pels braços i alguna en la cara pero res de greu- li diu el metge- l'únic aixina greu és el trencament del turmell que el més segur és que haja de estar uns 3 mesos en crosses però de moment el portarem a l'hospital.

- Al mateix on s'han portat la meua dona?

- Supose però no estaran en el mateix edifici.

- És igual, porte'm com més prompte millor.

Van a l'hospital on el seguixen tractant a pesar que ell no vol. En quant li embenen el turmell i li proporcionen unes crosses (una cosa inusual cal dir), se'n va a preguntar al finestró.

- Perdone, - li diu a la dona que es troba allí- podria dir-me on es troba ingressada Selena Rodríguez?

- Quina relació té vosté amb ella?

- Sóc el seu marit, Hugo Hernández- li va informar (encara que ja sé que es diu aixina però per a que dir-t'ho quan pots averiguar-ho pel teu conte).

- Ara el va mirar.

La dona es passa un minut o ,pot ser que fins i tot dos, parlant pel teléfon i quan despenja encara no li diu res, es posa a mirar l'ordinador, buscant la planta i habitació en què es troba Selena. Eixos minuts són tan desesperants, fins a tal punt que, si no és perquè la dona li contesta just en eixe moment li haguera entrat una taquicàrdia.

- La seua dona es troba en la planta 4, en l'habitació 254, girant a dreta en eixir de l'ascensor.

- Gràcies- diu al fi aliviat.

Va tan ràpit com li permeten anar les crosses, s'impacienta quan veu que l'ascensor està ocupat. Per fi, després d'esperar que l'ascensor estiga desocupat, va per la planta on Selena està ingressada.

- 248, 250, 252... ací és!

Però abans d'entrar, un metge acaba d'eixir de l'habitació i li obstruix el pas.

- Qui és vosté?

- Sóc el marit de Selena, la dona que està ahí dins. Està bé? Té alguna ferida greu o s'ha trencat alguna cosa?

- No no no, està físicament estable i sense ferides importants- va dir el metge en una veu un tant tallada, com s'hi haguera alguna cosa malament.

- I on està el problema? No ho ha dit en molt d'ànim. Qué ocorre?- posant-se nerviós.

Entra a l'habitació espentant el metge i per fi la veu. Immòbil, amb algunes benes per la cara sense aplegar a tapar-li el seu rostre. Però el que li impacta és el tub que té en la boca i els degotadors que té entorn.

- Qué li passa doctor?

- Pel que hem examinat la seua dona va sofrir un colp just en la part frontal del cap, aparentment alguna cosa normal en un accident de trànsit com aquest, en molts casos es queda solament en un colp però en aquest...

- Diga-m'ho ja per favor.

- La seua esposa ha entrat en coma.

I en tan sol eixa paraula el seu món s'ha desmarjat en un sol instant. No ho pot assimilar en el seu interior.

- És una situació molt difícil perquè no sabem quan pot despertar o si despertarà algun dia.

Per Hugo ja no hi ha el doctor, ja no existeix l'habitació ni l'hospital, ell està en els seus pensaments. Recordant quan eren joves i estudiaven al mateix institut, quan es va declarar després d'estar molt de temps sent el seu millor amic, l'amor i la passió que hi havia no tenia límits i sempre que podien es veien. També quan van llogar la seva primera casa, la primera vegada que es van anar de viatge a un altre país, el dia en què es van comprometre estant a Santorini, lloc on Selena havia volgut anar des de nena. El dia del seu casament amb tots els amics i familiars. Però del que més es recorda és de tot el passat des d'aquest moment: somnis no complerts, plans de futur que mai es van fer, una passió entre ells aparentment desapareguda i baralles tontes cada vegada més forts. Baralles ximples com la que tenien abans de l'accident.

Es pregunta ell mateix si ha estat per no parlar entre ells, perquè parlar suposava perdre aquesta baralla o simplement s'havien acostumats a estar sense dirigir-se una paraula. Es dóna compte que el doctor ha marxat d'allà. S'asseu i es posa davant de Selena i en la soledat:

No sé si era per guanyar, però ho sent per haver guanyat perquè no volia que passés això. No volia que estiguessis en aquest estat i encara menys havent sortit millor parat jo. Ho sent tant amor! - Gairebé a crits i comença a plorar- ho sent ho sent ... ara mateix em penedeixo que les teues últimes paraules cap a mi van ser crits de terror (en realitat això no són paraules però no anem a tallar-li el moment sentimental) però encara em penedeisc més que jo no et digués res, ni tan sols un gest afectuós, una carícia, un petó, un et vull...
 
01sama | Inici: L’aniversari Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]