F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
L' olor (biliandjimi)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 1 L'OLOR

Com bèstia que olora el perill, es va quedar quiet darrere la porta tancada, encarcarat; la mirada atemorida, els llavis estrets amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Aguantà l’alè. Havia de plantar cara al panteix. Forcejava amb la maneta cap amunt i cap avall. Una vegada. Una altra. I encara una més. Res. El forrellat no cedia. Tot feia pudor de fum. Es va afluixar la corbata, es va descordar el coll de la camisa. L'ofec. L'ofec li rebentava els pulmons.

-Mare no entris! Estic arreglant la habitació, 5 minuts i baixe a dinar per favor!- va dir Jaume, -peró cinc minuts fill!- va dir la mare de Jaume. Jaume no creia el que estava passant, estava molt nerviós, entre las seues mans tenia un petit drac, era com les seues mans de gran, aquest monstre havia caigut del cel molt ràpidament, pareixia que el drac petit estava malalt, tenia una de les seues ales ferida, - dine rapidament i vinc amb un poc de menjar i també em porto el maletí de primers auxilis que tinc en el bany. No facis soroll, com la meua mare s'assabenti que estás no sé què pot passar- (Quinze minuts després…)

- Ja estic, he de curar-te la ferida que tens en l'ala… crec que ja, en uns dies estaràs del tot bé, has de quedar-te amb mi, ets molt bonic, però has de protegir-te de la meua família, no ho han de saber -grrrrrrrrr- va dir el petit drac, - crec que aço és un d'acord, espere que entenguis què estic dient al menys, he de posar-te un nom, t'anomenaràs… PERÒ QUÈ FAS?- El drac va escopir una bola de foc i va cremar els deures de Jaume. - Mare meua, tots els deures d'una setmana; si no aprove mai res ara menys.., al menys ja sé com t'anomenaràs, et diré Foc, tampoc cal explicar perquè.

Al dia següent Jaume va portar-se el drac en la motxilla, el drac estava adormit a primera hora de classe, Jaume era molt alt, mesurava un metre noranta, tenia el pèl castany, era bonic de cara, estava molt prim, tenia divuit anys, estava en segon de batxillerat, havia repetit curs. Ara estava assegut amb Clara, una xica molt bonica, era l'amor platonic de Jaume, rossa, baixeta i amb uns ulls verds molt bonics, van acabar la clase i Jaume va anar al servei per vore com estava el drac dintre de la motxilla, dintre del servei va assegurar-se que no hi havia ningú i va treure el drac, estava despert però… Clara va passar pel servei i va a escoltar un esternut molt gran (fet per Foc), va preocupar-se i va entrar al servei, va vore a Jaume amb el drac, Clara es quedà flipada, Jaume va explicar-li com tenia aquest drac i Clara amb molt de nervis va assimilar tot, el drac li semblava molt bonic, Clara es “va enamorar”, Jaume va dir-li que no diga res a ningú, que sería un secret d'ambdós

Van acabar les classes sense cap problema, el drac estava tranquil pel moment, Jaume va decidir que el lloc del drac sería la motxilla, la maremai la tocava, era un bon lloc, i també va reflexionar sobre d'on era el drac, si era un extraterrestre, o bé d'un món pararel, o es un animal extrany del planeta terra, si era un extraterrestre deuria tenir familia seguríssim.

Aleshores, ¿l'hauria de tenir ell tota la seua vida? Pel moment el menjar que li donava, fruita, xocolate i unes poques verdures li va bé. El drac era físicament molt petit, era molt jove, devia tenir un any en anys humans, tenia els ulls molts blaus i molt grans, era verd completament, el seu cos era escamós, tenia un poc de pèl en el cap i estava gross, era molt bonic, era molt tranquil i només sabia fer petits sorolls, dormia molt.

La ferida estava curada i volava molt per dintre de la habitació, només havia escopit foc una vegada, i el professor gràcies a això ha suspés economia a Jaume. Al dia següent pel mati el drac estava molt inquiet, va despertar a Jaume a les 7 de la matinada, va mirar per la ventana i va vore que el cél estava d'un color molt vermell, feia molt de vent, Foc estava nerviós, aixó no era gens normal. Fi de la primera part.
 
biliandjimi | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]