F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(capdesuros)
Inici:  Olor de colònia
Capítol 1 El començament de la revelació.

Com bèstia que olora el perill, es va quedar quieta darrere la porta tancada, encarcarada; la mirada atemorida, els llavis estrets amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Aguantà l’alè. Havia de plantar cara al panteix. Forcejava amb la maneta cap amunt i cap avall. Una vegada. Una altra. I encara una més. Res. El forrellat no cedia. Tot feia pudor de fum. Es va afluixar la corbata, es va descordar el coll de la camisa. L'ofec. L'ofec li rebentava els pulmons.

 Era tal 24 de desembre, una tarda normal, com totes, amb l'excepció dels asfixiants carrers abarrotats de gent amunt i avall, comprant els últims detalls per al sopar de Nadal i els esperats regals.

 Entre tota aquesta multitud destacava una dona de mitjana edat que anava tota carregada de bosses i amb certa pressa. Es va dirigir cap a casa i només arribar va anar al saló per saludar el seu marit, que estava al sofà veient la televisió, ja que acabava d'arribar de prendre un cafè amb els amics. De seguida va anar a aparellar tot el que havia comprat i començar a cuinar el que prepararia per sopar aquella nit, com era habitual. Però estava preocupada perquè no sabia si li anava a donar temps a tot. A més d'encarregar-se del sopar, havia de treure a passejar el gos, preparar la taula, arreglar-se, embolicar tots els regals i tenir la casa a punt per quan arribessin els convidats.

Tot anava vent en popa, ja havia preparat tot el sopar i el saló, malgrat que el seu marit no li agradava com havia organitzat la taula, ja que segons ell havia quedat massa insulsa. Deia que no s'havia complicat la vida a arreglar la sala i que quedarien malament davant dels seus convidats, que no eren altres que dos dels seus companys de treball i les seves dones amb els nens. La pobra dona es va posar a pensar que si de veritat era així, s'havia assegurat que tots els detalls quedessin bé. Però no li va donar importància i va anar a la seva habitació per arreglar-se. No sabia si posar-se un vestit vermell o uns pantalons amb una brusa vermella. Finalment va optar pel vestit vermell, però quan el seu marit la va veure, va dir que anava molt provocativa i va haver de canviar-se.

Arribaren els comensals i van començar a sopar. Els nens demanaven els seus regals mentre que els pares conversaven sobre la política, la crisi i el futbol entre d'altres. A fi els nens van poder obrir els seus regals després de tanta súplica, volien jugar amb ells, però no els van deixar sense abans acabar de sopar.

Durant el primer plat la dona es va adonar que una de les seves convidades estava molt callada, com absent, i cada cosa que el seu marit li deia ella assentia. I fixant-se detalladament es va adonar que tenia alguna cosa morada sota el contorn del seu ull, on s'apreciava gran quantitat de maquillatge. Llavors aprofitant que va anar a la cuina per ajudar-la a portar el segon plat li va preguntar si li havia passat alguna cosa. Ella va dir-li que res, però la dona va insistir i li va assenyalar que era aquell blau, i l'altra dona va somriure , es va limitar a dir que era normal, que no es preocupés.

 Van tornar al sopar que va transcórrer tranquil·lament fins que tots es van anar. Aleshores va anar a llitar als seus fills i un cop al llit, va comentar al seu marit el que havia passat amb aquella dona. Però el no li donà importància i es dormí, mentre que ella es quedà donant voltes tota la nit. Va pensar en com podria tractar així una persona que estima a una altra i que porta un munt de temps junts, a més de formar una família junts. Però va pensar sobretot en com aquesta persona pot deixar que s'ho facin, es preguntava com podia seguir al costat d'ell. Llavors ella es va adonar que estava en la mateixa situació, però sense que el seu marit arribara a posar-li la mà a sobre. Va voler posar-li fi. No sabia com, però el que si sabia que no anava a permetre que seguís passant eixes coses tant a ella com a les altres dones.

Al dia següent, era el dia de Nadal i per consegüent la dona s'encarregava sempre de preparar un bon esmorzar i arreglar els fills per arribar molt bé pentinats al menjar familiar. Però a l'estar desvetllada tota la nit, continuava dormint i deixant tota la resta sense preparar. Pel que el seu marit va entrar a la cambra exigint-li el seu esmorzar i ella li va dir que esperés un moment, però ell de seguida va dir-li ambs crits que s'havia d'haver aixecat abans i preparar-ho tot, que no anaven a arribar a temps. Llavors ella després d'haver pensat tot el que va pensar aquella nit, li va contestar de mala gana que per què ho havia de fer ella tot, que ell podia col·laborar. Però abans que pogués dir alguna cosa més, el seu marit li va donar una bufetada i li va començar a cridar que ell no tenia per què fer res estant ella, doncs, per alguna cosa ella era la seva dona i la seva funció era encarregar-se de tot això, a més de moltes barbaritats. Ella es va quedar en shock.
 
capdesuros | Inici: Olor de colònia Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]