Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Los Minolos
ALMASSORA
 
Inici: El nom del vent

Capítol 1 El crit
Era nit d’Estassada, i a la fonda Pedra Fita s’hi havia aplegat la clientela habitual. Cinc homes no suposaven una clientela nombrosa, però com a molt cinc era tot el que es veia aquells dies a l’hostal. Els temps eren els que eren.

Com de costum, el vell Cob feia de rondallaire i repartia consells. Els homes de la barra xarrupaven les copes i escoltaven. A la rebotiga, fora de la vista dels clients, un jove hostaler, dret darrere la porta, somreia mentre escoltava els detalls d’una història coneguda.

Mentrestant al fons s'escoltaven dues dones tafanejant sobre que Rosanna havia tingut problemes d'infidelitat amb el seu home, Pep, conegut com el director financer de la companyia "Philip Company".

_ Marta, t'has assabentat del petit incident que va tindre Rosanna l'altre dia? - va preguntar Carme.

_ No, conta'm, que ha passat? - respongué Carme.

_Ui, xica si et conte no  t'ho creuràs! - va exclamar Marta amb un to d'emoció.

_Disme-ho, ja saps com sóc d'impacient.

_Doncs, l'altre dia Rosanna vingué a ma casa desconsolada perquè tenia temps lliure en el seu treball per a esmorzar i va decidir donar-li una sorpresa al seu home, però la sorpresa se la va portar ella quan va entrar al despatx del Pep i el va vore amb l'assessora jurídica.

_No m'ho puc creure - va dir Carme _ de veritat m'ho estas dient?

Al cap d'una estona Carme es va absentar de la conversa per a anar al servici perquè la nit anterior va prendre's una gran quantitat de conyac. Al cap d'uns minuts Marta s'adonà de que Carme tardava molt en tornar del bany i va decidir anar a vore el què passava, quan de sobte escoltà uns crits amb la veu de Carme.

_ Déu ajuda'm, per favor! -va cridar molt espantada i amb un so aborronador.
 Comenta
 
Capítol 2 Un assassí en la foscor
Al cap d'una estona la policia arribà on es produì l'incident i el comissari anà a l'escenari del crim on ja li esperava el policia Joan.

_Que tenim Joan?- va preguntar el comissari.

_Tot pareix indicar que s'ha produït un assassinat ja que la víctima te una punyalada en el pit.

_I no hi ha res que ens done informació sobre l'assassì? - insistí el comissari.

_No, però si que he trobat aquest missatge en el mirall recobert de sang- respongué en Joan.

_I es pot saber que diu?- tornà a preguntar el comissari.

_Diu: "Primera víctima"

_Val, doncs ara agafa les teues coses y ves-te'n fora a prendre declaració a les persones que sàpiguen alguna cosa sobre l'assassinat al respecte.

En Joan abandonà l'escenari del crim i es dirigí cap a l'eixida per prendre declaració als testimonis.

_Bon dia a tots -digué el policia- Algù ha vist o sap alguna cosa relacionada amb l'assassinat?

_Jo, conec a Carme, erem amigues des de l'infància.- digué Marta.

_Ho senc molt, però em sabries explicar el que va passar?- li preguntà el policia.

_No ho recorde molt, però jo estava amb Carme quan ella s'en va anar al bany però com que tardava masa vaig anar a vore el que passava quan de sobte vaig escoltar un crit i quan vaig arribar ja estava morta.

_Val gràcies ens has servit de molta ajuda. -li va dir el policia.

Desprès, el policia tornà amb el comissari per dir-li el que havia descobert.

_Comissari!!- exclamà el policia.

_Que vols Joan? -preguntà el comissari.

_Un dels testimonis m'ha contat el que va passar- va dir en Joan.

_I bé?- tornà a preguntar el comissari.

_Resulta que Marta estava amb Carme quan se'n va anar al bany i ja no tornà perquè quan Marta va anar a buscarla, ja estava morta.

_Perfecte, anem-nos-hi a la central que hui hi ha molt de treball.- finalitzà el comissari.

Al cap d'una setmana totes les persones que van estar presents quan es va produïr aquell fatídic assassinat, van rebre una carta d'un suposat familiar on demanaven que es reuniren al bar del costat de l'estbaliment de les bicicletes Toranzo Ibañez el dia 8 de maig a les set de la vesprada.

Arribat aquest dia la gent es reuní al bar tranquilament sense saber el que anava a succeïr quan de sobte s'apagaren les llums. La gent atemoritzada, es dirigí cap a l'eixida però les portes estaven tancades.Al cap d'uns segons la llum tornà a encendre's i la gent es trobà el cadàver de Marta amb un paper en la boca que deia: "Tot açò es culpa teva, comissari".
 Comenta
 
Capítol 3 JUSTÍCIA


Va haver-hi un silencia discriminatori cap al comissari.Tots amb els ulls el miraven atentament fins que algú va trencar aquell silencia exclamant a tota veu:

_QUE HAS FET, MALPARIT? SABIA QUE ERES TU DES DEL PRINCIPI!- va exclamar Alejandra.



El comissari va mantindre la calma perquè sabia que li estaven jugant una mala pasada, que els utilitzaven com a titelles en un espectacle que tots desconeixien. Amb tot això el comissari respongué:

_Alejandra, tranquil·litza't per favor! Com pots pensar que he sigut jo? No veus que estan jugant en nosaltres? Per que anava a incriminar-me d'aquesta manera?- va dir el comissari una mica nerviós.



Alejandra, ja tranquil·litzada li demanà disculpes per la seua acusació causada per la por i els nervis però tornà a insistir i preguntà:

_Algú té alguna idea de com eixir d'ací d'una vegada?- exclamà mol exaltada.



Però abans de que ningú poguera respondre a la pregunta d'Alejandra s'escoltà la veu de l'assassí distorsionada i tota la gent va callar per escoltar el que deia:

_Quan de temps comissari! Anem a jugar a un joc!- digué amb una veu pertorbadora.

_Ves al caixó que està al costat de la nevera i obri'l. Allí mateix trobaràs un arma de foc amb la qual mataràs Alejandra o moriran tots els presents en aquesta sala.- amenaçà l'assassí.



El comissari bocabadat anà al caixó i amb llàgrimes als ulls agafà l'arma i apuntà Alejandra.

_Que fas! T'has tornat boig?- exclamà Alejandra sorpresa.

_Vaig fer un jurament de protegir a la gent- digué el comissari plorant.



Acte seguit, el comissari desvià l'arma cap al seu cap i un so estremidor va interrompre en la sala mentres el cos del comissari es desplomava. Desprès d'un breu silenci, es tornà a escoltar la veu de l'assassí que deixà anar tota la gent excepte Alejandra que es quedà plorant junt al cos del comissari ja que es sentia culpable de la seua mort fins que la policia la va socòrrer.





A la setmana, Alejandra, rebé una carta de l'assassí, la qual deia:

"Esbrina qui ha sigut l'assassí? Efectivament, jo Pep el inocent cambrer. I ara et preguntaràs perquè un simple cambrer ha sigut el responsable de tot aquest sofriment? Molt fàcil, una simple paraula, vendetta ja que le comissari va arrestar mon pare per un delicte que no va cometre, va incrimnar-lo de traficar amb drogues les quals ell era el responsable i em va deixar sense l'únic que em quedava ja que ma mare va morir en un accident de tràfic. Al final, pareix que el comissari no era una persona tan pura, al fi i al cap s'ha fet justícia."



Alejandra desprès de llegir aquesta carta, es va entregar a la policia alegant que ella fou l'assassí del comissari ja que es considerava culpable de la mort d'un home roïn que creia que es mereixia que la justícia caiguera sobre ella.

 
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]