Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



01sama
ELX
 
Inici: L’aniversari

Capítol 1
 Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d’una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar. Ell condueix. Ara ha apartat un instant els ulls de la carretera per observar l’angle superior dret del parabrisa: busca instintivament l’adhesiu de la ITV i, en no veure’l, recorda que estrenen cotxe, el d’ella (és una d’aquetes parelles en què cadascú es paga el seu propi cotxe). El tranquil·litza pensar que si els para la policia no serà per no haver passat la inspecció tècnica, com així va ser fa tres setmanes amb el seu cotxe vell i atrotinat.

En eixe mateix instant, que el nostre conductor està satisfet pel descobriment que ha fet, el seu cotxe s'ha anat al carril contrari i un cotxe ve en direcció al seu. El conductor de l'altre cotxe intenta frenar el més ràpid possible, però el cotxe de la parella no disminueix la velocitat prou, tot i estar frenant mentre la seva dona trenca el silenci preestablert que hi havia durant les últimes setmanes, cridant desesperada contra el seu marit.

Res. El xoc ha estat de gran calibre (encara podria haver estat molt pitjor si no haguessin disminuït la velocitat).

Multitut de persones baixen dels seus vehículs i socorren a les víctimes de l'accident. Una senyora crida a urgències per a què envien ajuda professional. No hi ha cap explosió ni el motor està en flames. En l'atre cotxe solament circulava el conductor, no hi ha ningú més en el seu interior. La nostra parella ha sofrit la pijor part de l'accident i els airbags han sortit a gran velocitat contra ells. L'home es desperta entre fum i vidres trencats, en una llaugera commoció. Es gira cap a la seua dona i en pànic veu com encara no s'ha despertat.

- ¡Ajuda, ajuudaaaa! - crida ple de por- ¡Per favor, ajuden-nos!

- Tranquil, l'ajuda està de camí- la veu d'un noi li respon-

Sense fer molt de cas al noi fa esforços per eixir del cotxe pel seu conte. Obri la porta i s'incorpora. En l'intentar d'eixir, s'adona que el turmell no pot moure-l (amb la commoció i el de la seua dona no s'hi ha adonat). Es recolza en el cotxe i va cap a la porta de la seua dona recolzant solament un peu.

- Senyor és millor que no es moga- torna a aparéixer el noi- les ambulàncies estan a punt de vindre.

- Si vols ajudar, vine i ajuda'm a traure a la meua dona

- Jo t'ajude- diu un senyor que eixia d'un cotxe.

Mentre trauen la dona del cotxe, en l'altre ajuden també a l'home a eixir del seu. S'escolten ja les ambulàncies que es veuen al lluny. Apleguen i s'ocupen primer de la dona. L'home vol anar amb ella:

- Deixen-me que l'acompanye, sóc el seu marit- insistix.

- Senyor vosté també està malferit i ha de quedar-se encara ací en els nostres companyes per que li diagnostiquen i el porten a l'hospital.

- Per això, porten-me ja amb vostés i estic amb ella

- Però ella està en un estat més crític que vosté i necessita d'immediata intervenció mèdica.

- ¡Sega i espere!- en un to d'ira alterat.

Però no s'esperen. Tanquen les portes quan la llitera està ficada en l'ambulància i se'n van a toda pressa cap a l'hospital mentre una altra ambulància i la policia es queden en el lloc de l'accident. Mentre l'atenen no pot deixar de pensar si estarà bé la seua dona o què li haurà passat.

- Té algunes ferides pels dorsals, també pels braços i alguna en la cara pero res de greu- li diu el metge- l'únic aixina greu és el trencament del turmell que el més segur és que haja de estar uns 3 mesos en crosses però de moment el portarem a l'hospital.

- Al mateix on s'han portat la meua dona?

- Supose però no estaran en el mateix edifici.

- És igual, porte'm com més prompte millor.

Van a l'hospital on el seguixen tractant a pesar que ell no vol. En quant li embenen el turmell i li proporcionen unes crosses (una cosa inusual cal dir), se'n va a preguntar al finestró.

- Perdone, - li diu a la dona que es troba allí- podria dir-me on es troba ingressada Selena Rodríguez?

- Quina relació té vosté amb ella?

- Sóc el seu marit, Hugo Hernández- li va informar (encara que ja sé que es diu aixina però per a que dir-t'ho quan pots averiguar-ho pel teu conte).

- Ara el va mirar.

La dona es passa un minut o ,pot ser que fins i tot dos, parlant pel teléfon i quan despenja encara no li diu res, es posa a mirar l'ordinador, buscant la planta i habitació en què es troba Selena. Eixos minuts són tan desesperants, fins a tal punt que, si no és perquè la dona li contesta just en eixe moment li haguera entrat una taquicàrdia.

- La seua dona es troba en la planta 4, en l'habitació 254, girant a dreta en eixir de l'ascensor.

- Gràcies- diu al fi aliviat.

Va tan ràpit com li permeten anar les crosses, s'impacienta quan veu que l'ascensor està ocupat. Per fi, després d'esperar que l'ascensor estiga desocupat, va per la planta on Selena està ingressada.

- 248, 250, 252... ací és!

Però abans d'entrar, un metge acaba d'eixir de l'habitació i li obstruix el pas.

- Qui és vosté?

- Sóc el marit de Selena, la dona que està ahí dins. Està bé? Té alguna ferida greu o s'ha trencat alguna cosa?

- No no no, està físicament estable i sense ferides importants- va dir el metge en una veu un tant tallada, com s'hi haguera alguna cosa malament.

- I on està el problema? No ho ha dit en molt d'ànim. Qué ocorre?- posant-se nerviós.

Entra a l'habitació espentant el metge i per fi la veu. Immòbil, amb algunes benes per la cara sense aplegar a tapar-li el seu rostre. Però el que li impacta és el tub que té en la boca i els degotadors que té entorn.

- Qué li passa doctor?

- Pel que hem examinat la seua dona va sofrir un colp just en la part frontal del cap, aparentment alguna cosa normal en un accident de trànsit com aquest, en molts casos es queda solament en un colp però en aquest...

- Diga-m'ho ja per favor.

- La seua esposa ha entrat en coma.

I en tan sol eixa paraula el seu món s'ha desmarjat en un sol instant. No ho pot assimilar en el seu interior.

- És una situació molt difícil perquè no sabem quan pot despertar o si despertarà algun dia.

Per Hugo ja no hi ha el doctor, ja no existeix l'habitació ni l'hospital, ell està en els seus pensaments. Recordant quan eren joves i estudiaven al mateix institut, quan es va declarar després d'estar molt de temps sent el seu millor amic, l'amor i la passió que hi havia no tenia límits i sempre que podien es veien. També quan van llogar la seva primera casa, la primera vegada que es van anar de viatge a un altre país, el dia en què es van comprometre estant a Santorini, lloc on Selena havia volgut anar des de nena. El dia del seu casament amb tots els amics i familiars. Però del que més es recorda és de tot el passat des d'aquest moment: somnis no complerts, plans de futur que mai es van fer, una passió entre ells aparentment desapareguda i baralles tontes cada vegada més forts. Baralles ximples com la que tenien abans de l'accident.

Es pregunta ell mateix si ha estat per no parlar entre ells, perquè parlar suposava perdre aquesta baralla o simplement s'havien acostumats a estar sense dirigir-se una paraula. Es dóna compte que el doctor ha marxat d'allà. S'asseu i es posa davant de Selena i en la soledat:

No sé si era per guanyar, però ho sent per haver guanyat perquè no volia que passés això. No volia que estiguessis en aquest estat i encara menys havent sortit millor parat jo. Ho sent tant amor! - Gairebé a crits i comença a plorar- ho sent ho sent ... ara mateix em penedeixo que les teues últimes paraules cap a mi van ser crits de terror (en realitat això no són paraules però no anem a tallar-li el moment sentimental) però encara em penedeisc més que jo no et digués res, ni tan sols un gest afectuós, una carícia, un petó, un et vull...
 Comenta
 
Capítol 2
Les següents dues setmanes es queda tots els dies a la vora de la seua estimada i li porta flors, regals, joies... amb l'esperança que es desperti.
-Bon dia amor! - diu dirigint-se a la seua dona- avui he tingut un dia fatigós, no he parat d'anar d'un lloc cap altre i sense ni un segon de descans. T'he portat uns bombons de xocolate amb llet, són els teus preferits. Vaig un moment al servei.
Ix de l'habitació i va cap al servei que és al costat d'on es trobava en eixe moment el doctor que li atén sempre.
-Hola Hugo, com vas?

-Bé, bé. Vinc de veure a la meua dona.

-Com estàs ? Sé que no és una situació fàcil de sostenir.

-Encara sent que tot es per la meua culpa i no pots imaginar-te quantes ganes tinc que es desperti i fer tot allò que no vam poder fer.

-Sé que no sóc ningú per a dir-te res.

-Endavant, no sigues vergonyós.

-M'agradaria saber què vols dir amb coses sense fer?

-Teníem alguns plans de futur però amb el treball, les baralles i tot, no acabarem de fer res.

-Podries dir-me alguna cosa.

-Clar: volíem tenir un fill però també un gos li feia il·lusió., els seu preferit és el husky siberià; també volíem fer un viatge per totes les ciutats d'ambient romàntic i exòtic com Roma, Venècia, Paris, Amsterdam; sempre vam tenir ganes de poder unir-nos a un refugi d'animals per ajudar, li encanten en general tots els animals però la cosa que més li haguera agradat haguera sigut que no em centrés tant en el meu treball.

-Em vas dir que treballaves d'advocat no?

-Sí i sempre que em poso amb un cas no pare d'investigar i examinar cada detall i això consumeix molta quantitat del meu temps.

-Si estigueres en la situació de Selena, sabent els seus gustos, que li agradaria trobar-se si desperta?

-Suposo que un canvi en la meua actitud, alguna sorpresa i ...- es queda pensatiu i de prompte- ja està! -quasi cridant- ja sé que faré.

-A si? Què?

-Totes les coses que he dit les vaig a fer.

-Com? I això com t'ho proposes de fer?

-Ja t'ho diré, et manaré informació del que faci. Per si de cas, et donaré el meu número de telèfon per si es despertara Selena i no estigués.

-D'acord.
Li dóna el número i se'n va al servei. Torna al costat de Selena i li diu a l'orella:
-En tinc una gran sorpresa i espere que pugues veure-la amb els teus ulls.
Se'n va a casa amb molta alegria per dintre després d'aquesta idea que se li ha ocorregut. Al dia següent, en el seu despatx, posa en acció el seu pla. En meitat del gran gavinet d'advocats està el seu cap.
-Senyor Marc, puc parlar amb vostè en privat?

-Ara vaig Hugo, espera'm en el meu despatx.
Marc sap molt detalladament la situació d'Hugo i pel que està passant. Entra per la porta amb cara amiga i comprensible.
-Que volies Hugo? Com vas d'allò?- insinuant el que els dos sabien.

-Tinc una cosa en ment i necessite per allò parlar abans amb vostè.

-T'escolte atentament.
Van parlar durant hora i mitja. Per fi deixaren les coses clares.
-Espere que tingues sort amb això.

-Gràcies senyor i perdoni les molèsties.

-Descuida , és el mínim que puc fer. Adéu.

-Adéu.
Del treball va a la seua casa. Busca en la seua agenda de contactes en el mòbil.
-On és , on és... per la A: Àlvar, Albert, Alfred ... aquí hi és, Andreu.
Andreu era un amic de quan Selena i ell eren encara nuvis però així i tot, no han perdut molt el contacte, en comparació amb altres amics. El crida pel telèfon. Marca senyal.
-Diga.

-Andreu? Sóc Hugo, em recordes?

-Ah Hugo, quant de temps, fa un any al menys que no parlem. Què tal amb Selena?

-Suposo que no t'ha arribat la notícia- un poquet trist.

-Us heu separat?

-No , no... Vam tenir un accident de cotxe i Selena es va quedar en coma des d'aleshores.

-Oh... ho sent molt, fa molt d'això?

-Unes dues setmanes quasi tres.

-I tu estàs bé?

-Sí . Sols he de portar unes crosses 2 mesos i mig més.

-Gràcies a Déu.

-T'he telefonat per demanar-te un favor.
Altra vegada , aquesta a l'Andreu, explica el que vol fer.
-D'acord, estic segur que no tardarà molt en vindre algú, però no et puc prometre que serà aviat. En quant ho sàpiga et telefonaré.

-Moltes gràcies.

-I l'altra cosa també en quant Selena es desperti ja saps.

-T'ho agraeisc de veritat.

-A tu per cridar.
El pla està agafant forma. Però sols és el principi. Encara queda una part molt important. Però descansarà i demà o despús-demà continuarà.

Ja és un dia nou i Hugo vol aprofitar-ho. Abans de seguir amb el seu pla, torna a l'hospital per a veure a la seua esposa, esta vegada sense regals, encara. Camina per l'hospital amb una espècie de felicitat que no se li veia des de feia molt. Ja en la planta on està la seua amada, va directe a veure-la sense aturar-se un sol segon. Entra i la veu, com sempre, dormida com un àngel.
-Estic tan emocionat. Desige amb totes les meues forces per a que despertes i veges el que et tinc preparat, també és veritat que és un poc precipitat perquè no està “tot tot” preparat. Però segur que t'agradarà.
En eixe moment crida a la porta algú: és el doctor.
-T'interromp ?

-No, passi passi.

-Que com va això de la sorpresa?

-Molt bé, encara falten coses.

-Conta, conta.
Li conta allò que ha fet i li revela algunes coses que també té planejades.
-Em pareix un pla perfecte, és una obra magnífica.
Eixe dia no fa gran cosa, se'n va al treball i allí passa gran part del dia. Quan arriba a la seua casa es fa el dinar i es va al llit, pensant i imaginant-se a la seua dona desperta rebent la sorpresa. Després d'açò, passaren uns mesos i va anar on treballava una amiga per a que l'ajudara en la part del pla més laboriosa. Estigueren estudiant-ho i van veure totes les possibilitats, volia que fos tot perfecte. Després de 4 mesos (ja li han tret l'escaiola) buscant , escollint i seleccionant entre el millor pla possible i el van trobar. Ara sí estava tot planejat i sols esperava amb ànsia que la seua dona despertara.

Poques hores després de parlar amb l'amiga, li telefona Andreu, l'últim que faltava per a estar tot el pla llest.
-Ha arribat per fi?- ansiós Hugo.

-Sí amic, avui justament.

-Em començava a preocupar ja.

-Normal- comença a riure Andreu- després de tants mesos.

-Si fa falta et pagaré tot el que siga necessari fins que Selena es desperte.

-D'acord. Però i si no desperta? O potser que no es desperti d'aquí a anys.

-Tranquil, n'hi estic segur que despertarà, el meu cor ho sap.
 Comenta
 
Capítol 3
Ja ha passat mig any i Selena segueix en coma. Tots els preparatius estàn llestos però no serveixen de res si ella no es desperta. Hugo segueix anant a veure-la i treballant en el gabinet. El doctor i ell s'han fet molt amics ja que quasi tots els dies Hugo va a l'hospital i sempre conversen de tot una mica.

Un dia, com qualsevol, Hugo està en el gabinet amb un cas que li acaben de donar. Mentre revisa dades en l'altra punta de la ciutat, en l'hospital, el doctor està atenent una família que ha patit un incendi en el seu domicili. Però el que ningú està adonant-se és que Selena està poc a poc recuperant el coneixement i obrint els ulls. Comença a mirar els seus voltants, adonant-se que es troba en un hospital.
-Hola? Hi ha algú?
El doctor per fi deixa d'atendre i es dirigeix pel corredor on es troba Selena.
-Algú em pot ajudar?-segueix demanant Selena.
El doctor escolta la veu des de dins de l'habitació i sorprès obri la porta.
-Em pot dir que faig ací.

-Selena, t'has despertat, per fi!- crida el doctor emocionat com si fora el mateix Hugo- vaig a cridar Hugo de seguida. Espera un moment.
Selena es queda un poc estranyada sense comprende res. Ràpidament el doctor crida Hugo, qui després d'estar mirant les dades del cas necessitava un descans i s'ha anat al carrer a prendre una cigarreta. Escolta el mòbil i veu que és el doctor.
-Hola, què vols amic?

-Hugo!- molt emocionat- no t'ho creuràs. Selena per fi s'ha despertat!

-De veritat?- sense acabar de creure-ho- no serà una broma?

-Què no què no! Que ha obert els ulls i ja m'ha parlat.

-Mare meua, no m'ho crec. Vaig a dir-ho al meu cap per a què em deixe anar. També vaig a avisar a Andreu i a la meua amiga per a preparar-ho tot. Estic tant content.
És en aquest moment on la història dóna un gir magnífic per a Hugo. Per fi li donarà la sorpresa a la seua estimada Selena, podrà abraçar-la, besar-la i dir-li que la vol per damunt de totes les coses i demanar-li perdó per tantes baralles i començar altra vegada. Però la vida no és com un conte de princeses amb un final feliç. Perquè quan Hugo estava tant emocionat parlant amb el mòbil, no s'adona que darrere seua un cotxe que circula a una velocitat excessiva ha perdut el control del seu cotxe en intentar no xocar amb un altre que venia de cara. El cotxe atropella Hugo i xoca amb un fanal. Des del gavinet s'escolta l'accident i alguns sortixen per veure que ha passat.
-Déu!- diu un advocat.

-Cridem l'ambulància.

-Això això.
No tarda en venir l'ajuda. Treuen del cotxe al conductor. Està mort. Però davall del cotxe també veuen altre cós. Quan el treuen alguns el reconeixen.
-És Hugo!- diu una companya quasi plorant a l'instant.

-No pot ser...
L'ambulància porta els cossos al mateix hospital on està Selena. Mentrestant el doctor no sap perquè s'ha tallat la trucada i quan entren a l'hospital amb un cos comença a preguntar.
-Qui és ? Què ha passat?

-Un home ha sigut atropellat per un cotxe en el carrer Joan Estellés i està en estat crític.
Aleshores el doctor té un mal presentiment. En eixe carrer és on està el gabinet d'Hugo perquè un dia ell li ho va dir per si el necessitava sapiguera on trobar-lo. Va corrent on estàn portant el cos, però no arriba a veure qui és. Pregunta a la gent que havia acompanyat el cós des del lloc del sucés fins ací.
-Sabeu qui és a qui han atropellat o tenia alguna identificació?

-No. Però ara que ho dius algunes persones l'havien identificat com un tal Hugo.
Ho va saber, és Hugo sense dubtes. No pot assimilar-ho. Ja després d'algunes hores d'operació ixen els doctors del quiròfan. El nostre doctor, qui havia deixat de fer el seu treball , estava esperant respostes.
-Què? Com està?

-El coneixes?

-Sí, és un amic.

-Ho sent molt, ha mort.

-No pot ser, avui havia de ser un dels dies més feliços per a ell - quasi plorant.

-Ho sent , de veritat.
Abatut es dirigeix a la cambra de Selena. L'ha està atenent un jove donant li aigua.
-Ens pots deixar a soles- li diu el doctor.

-D'acord.

-Selena, t'he de donar una trista notícia: Hugo ha mort en un accident de tràfic. Sé que açó, així de colp després de despertar-te, és impactant. També sé que estaves enfadada amb ell per la seua obsessió al treball i totes les baralles. Però vull que sapigues que ell havia canviat, havia canviat per tu. Anava a adoptar un husky siberià gràcies al seu amic Andreu, a més també li va dir de apuntar-vos a ser voluntaris en el seu refugi d'animals. També va parlar amb el seu cap per a què, assabentat de la vostra situació, que ell mai demanava vacances, li donara vacances quan et despertessis. I volia això per una cosa: havia preparat un viatge amb tu recorrent les vint ciutats més romàntics i exòtiques del món, visitant-les sense perdre detall i finalitzant el vostre viatge en Santorini, la ciutat on us vau comprometre. Tot anava a ser perfect, sols per a demostrar-te que et volia i no podia viure sense tu. Espere que ho tingues en compte. Et volia de veritat.

-Senyor doctor, tot això que ha dit pareix molt bonic, preciós i de fantasia, però una pregunta: qui és Hugo?
Sí, l'haureu averiguat: Selena va sofrir una amnèsia. Podia haver recuperat la memòria passat un temps però va ser permanent. D'aquesta manera un amor com qualsevol altre, amb el seus alts i baixos però de gran passió en el fons, va quedar en el record de l'única persona que l'havia viscut com si fora la seua pròpia història d'amor: el doctor.
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]