Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Marina Triana
SANTVICENTDELRASPEIG
 
Inici: L’altre costat de l’infern

Capítol 1 L´infern de Maria Dolors
   Dia 1 (dilluns 16 de desembre de 1963)

    El raig d’aigua calenta, gairebé bullent, el va portar des de la tremolor amb què s’havia tret el pijama per ficar-se a la dutxa fins al dolor de la cremor a la pell pel canvi brusc. Però ho va resistir. Es va mossegar el llavi inferior i ni tan sols se’n va apartar ni va abaixar-ne la intensitat calorífica. Quan s’hi va haver habituat, va tancar els ulls i va romandre així, quiet, per espai d’un minut o més.

    A vegades eren els únics moments del dia en què estava sol, aïllat.

    Mentre hi pensava, la porta de la cambra de bany es va obrir sobtadament i un corrent d’aire fred va lluitar per expulsar l’ambient càlid de l’interior.

    Va mirar a través de la translúcida cortina de plàstic.

- Ignasi!

- Ah, ets aquí? Perdona.

- Que no has sentit el soroll de l’aigua?

- Doncs, no; si l’hagués sentit no hauria entrat. Per veure’t en pilotes... ja m’explicaràs.

-Tu  sempre busques una oportunitat per a veure'm despullada.

- Si, com si fóra la primera vegada que et veig així.

- Açò és un infern... 

    Maria Dolors sorpresa i malhumorada per la contestació del seu marit i el doll d'aigua calenta caient-li sobre la seua fràgil pell va decidir donar per finalitzada la seua dutxa.

    Quan es disposava a assecar-se els cabells es va adonar que l'eixugador no es trobava enlloc.

-Ignasi! On està l'eixugador?

- Amor meu, jo no l’ use, no tinc pèl, sóc calb l’ haurà agafat la teua filla Lola.

   La mare furiosa per no trobar les seues coses mai ja que la seua filla sempre li agafava les coses, va optar per no tindre baralla a casa i va eixir a fer els encàrrecs matinals ja que no li abellia tindre un dia roí. 

    Ignasi, al contrari, se'n va anar al bar amb els seus amics de la penya del futbol, com tots els matins des que els seus pares amb 7 anys l’ hi van apuntar.

    M. Dolors va portar a la seua filla de 17 anys a l'institut com de costum i una altra vegada aquell horrorós trànsit.

- Com odie agafar el cotxe al matí, açò és un infern, Lola, a partir de l'any que ve vas el teu a l'institut sola.

 - L'any que ve em trauré jo el carnet del cotxe i podré anar a on jo vullga sense necessitat de dependre de ningú.

- Que malparlada estàs últimament, això són les teues noves amistats, Lola, no m'agraden per a tu.

 - Ai mare! sempre estàs igual, són els meus amics, i no són com tu penses.

- Quin infern... això és el que em dius ara, però no crec que això siga així, no m'han parlat bé d'ells, i per això mateix t'ho dic.

    M. Dolors deixa la seua filla en l'institut i se'n va de compres com tots els matins, és l'única cosa que la salva mitjanament de l'infern que té en sa casa. Però, de moment, quan arriba al mercat, en el qual compra tots els matins, ja que diu que li agrada la fruita i la verdura fresca,           Teresa li pregunta quelcom estranyada

- M. Dolors! Et veig massa nerviosa este matí, què és el que et passa?

- Ai Teresa, ja ho saps, la meua filla Lola i la seua edat, que em porten pel carrer de l'amargor, entre això i les noves companyies, no veig que ella estiga centrada, a més, el meu marit que està raríssim també amb mi, açò no té bona pinta.

 -Bo M. Dolors, no et preocupes, que això segur que quan tu estigues més calmada tot anirà millor, la teua filla es calmarà també, per l'edat de la poca-solta hem passat tots. I amb això del teu marit, no sé, pel barri no s'ha sentit res, llavors no sé què dir-te, són hòmens, i ja saps, van a ratxes.

- Ja, dona, ja, però ara que pareix que és quan més necessite que el meu marit m'ajude, és quan ell està pitjor, i és que, Teresa, a Lola l'estic criant jo sola, ell la té molt consentida ja que és la nostra única filla, si s'haguera criat com jo, amb 5 germans més, haguera eixit diferent, sense capritxos i sense tantes ganes de festa, i ja del seu vocabulari ni et parle perquè...

- Però és que les xiquetes de hui en dia, són molt diferents, M. Dolors, antigament havies d'ajudar econòmicament en ta casa, i ajudar amb les labors i anar a comprar i fer-li els encàrrecs a ta mare si ella estava malalta. Jo em recorde quan venies ací de xicoteta i jugàvem a muntar castells amb les caixes de les taronges. Quins bons records, què bonica eres!

    M. Dolors, es va dirigir a la caixa per a pagar la compra que havia realitzat i, de sobte, quan va anar a buscar en la seva bossa de mà nova, que havia estrenat eixe mateix dia, va veure que no estava el seu moneder, eixe portamonedes que també era nou, i era de la seua marca favorita, Bimba i Lola, que li l'havia regalat el seu marit pel seu aniversari un mes abans, però no estava en la seva bossa de mà, i ho va dir a Teresa i va eixir corrent al cotxe, però pel camí, morta de la vergonya, es va xocar amb un carter i li va tirar tots els paquets que portava damunt.

-Ai, pobre home, disculpa!

- No et preocupes, dona, ho entenc, les presses del matí.

    Va eixir corrent i va anar cap al cotxe, quan va arribar allí es va donar compte que no estava el seu famós moneder, llavors se'n va anar una altra vegada al mercat i pel camí va veure el xic a qui havia tirat tots els paquets a terra i el va acabar d'ajudar a arreplegar-los. Quan els va arreplegar va seguir la seua destinació cap al mercat i li ho va contar a Teresa. Teresa va començar a riure quan li va dir el que li havia passat amb el carter, i es va preocupar quan li va dir això del moneder. Ambdós pensaven que li l'havien robat.

    Teresa, com ja la coneixia de tota la vida, i les seues famílies es coneixien de feia molts anys, li va dir que no es preocupara, que es portara la compra i un altre dia li la pagava; era normal, ella estava vivint en un vertader infern amb això de la seua filla i amb això del seu marit.

    M. Dolors se'n va anar per a agafar el cotxe i arribar a sa casa, després d'un matí un poc estrany. Però això, no era tot, encara li quedava més. Quan va arribar al cotxe va veure que hi havia una nota en el vidre, va agafar-la i va veure que era una multa, ¡HAVIA  APARCAT EN LA ZONA BLAVA! .

    Va arreplegar la multa i se'n va anar per a casa molt disgustada, quan va arribar el seu marit seguia en el bar amb els amics, comentant el partit de la nit anterior, i ella va decidir posar-se la bata, guardar la compra, i tombar-se a veure la novel·la que començava en deu minuts, s’ho mereixia, aquell matí no havia sigut d’ este món, però, abans que començara, ella es va quedar dormint.
 Comenta
 
Capítol 2 no soc la vostra criada!
Quan es va alçar del sofà era l’hora de dinar i ella no havia fet res. El seu marit la va despertar furiosament i li va dir que no podia fer això, que ell tenia fam i no podia estar tant de temps esperant el menjar. Ella sobresaltada es va alçar i es va posar de seguida a fer el menjar i li va a dar a Ignasi que fora a per la Lola.

-Ignasi, per favor, la xiqueta està esperant en la porta del col·legi i tu encara estàs sense fer res.

-Mª Dolors, no estigues donant per sac, que tu t’has dormit i no has fet el dinar!

-Però Ignasi, el dinar son només que dos minuts, tu tardes més en anar a per la xiqueta. I que sàpigues que jo no soc la teua criada, jo també tinc fam  i no per això estic com un dimoni con tu. Viure amb tu es un infern!

- A Ignasi, les paraules de la seua dona li van parèixer de mol mal gust i es va anar de mala forma de la seva casa.

Ignasi ix per la porta sense dir res.

El Ignasi es va muntar al seu panda groc, va encendre la seua ràdio, al seu cotxe sempre s’escoltava La Cope, cal dir que el era molt fan de la ràdio como molt be sabia la seua dona que l’odiava.

 Al cap de quaranta-cinc minuts torna molt disgustat per el comportament de la seua dona va llegar a la escola  de la seua filla, va obrir-li la porta la xiqueta i sin dir-li res la Lola es va muntar al cotxe del seu pare.

Bon dia pare, uff que dia mes llarg, en classe ens estan pressionant molt amb les notes de final de curs i crec que suspendré alguna ... 

El seu pare nova donar-li ninguna resposta a la seua filla la qual cosa li va impressionar molt a la seua xicota ja que ningú pare reacciona be quan li diuen que les notes no van  a ser com es esperava al inici del curs

La Lola molt sorpresa va esperar llegar a sa casa per a preguntar que era el que passava.

Quaranta-cinc minuts mes, els dos van arribar a casa i la Lola al no saber el que havia passat i li va preguntar a la seua mare.

-Mare que ha passat? Per què estàs a si de cabrejada amb nosaltres?

-Lola estic farta de el teu pare i de tu, o comenceu a fer coses en casa o jo tampoc faig res.

-Però mare, tu ets la que tens que portar la casa, nosaltres no podem, jo estic  al institut i el pare tampoc, treballa.

-El teu pare no fa res! Està tot el dia en el bar, sense fer res, només tocant-se els collons i això es el que no pot ser!

La Lola i el Ignasi van començar a fer el menjar per a que la seua mare i dona no donase més la tabarra però estava clar que ningú estava acostumat a aquesta tarea de casa i el resultat va ser desastrós.

Dolors a ver el que havien preparat es va quedar molt enfadada amb els dos i va decidir anar-se al bar a menjar com es mereixia.

Estant en e bar van entrar per la porta els seus amics i li van preguntar que estava fent així, sola, sense la seua filla i el seu marit preocupats per si havia ocorregut alguna cossa que no era bona i la Dolors tan sol va poder contestar que estava varallat amb el seu marit i la seua filla.

Al mateix temps en la seua casa estava Lola i el Ignasi barallant-e com de costumb, la filla volia anar també al bar a dinar però el no volia quedar-se sense ningú mes a la seua casa i li va deixar.

El pare tant enfadat que estava va donar un golp a la taula i sense fer-ho de manera conscient va tirar el dinar al vestit nou de la seua filla i aquest fet va tornar botja a la seua filla que va començar  a gritar als quatre vents : Qui infern! Qui infern! El meu vestit nou!
 Comenta
 
Capítol 2 L'altre costat de l'infern
Quan es va alçar del sofà era l’hora de dinar i ella no havia fet res. El seu marit la va despertar furiosament i li va dir que no podia fer això, que ell tenia fam i no podia estar tant de temps esperant el menjar. Ella sobresaltada es va alçar i es va posar de seguida a fer el menjar i li va a dar a Ignasi que fora a per la Lola. 

-Ignasi, per favor, la xiqueta està esperant en la porta del col·legi i tu encara estàs sense fer res.

-Mª Dolors, no estigues donant per sac, que tu t’has dormit i no has fet el dinar! 

-Però Ignasi, el dinar son només que dos minuts, tu tardes més en anar a per la xiqueta. I que sàpigues que jo no soc la teua criada, jo també tinc fam  i no per això estic com un dimoni con tu. Viure amb tu es un infern! 

- A Ignasi, les paraules de la seua dona li van parèixer de mol mal gust i es va anar de mala forma de la seva casa. 

Ignasi ix per la porta sense dir res. 

El Ignasi es va muntar al seu panda groc, va encendre la seua ràdio, al seu cotxe sempre s’escoltava La Cope, cal dir que el era molt fan de la ràdio como molt be sabia la seua dona que l’odiava. 

Al cap de quaranta-cinc minuts torna molt disgustat per el comportament de la seua dona va llegar a la escola  de la seua filla, va obrir-li la porta la xiqueta i sin dir-li res la Lola es va muntar al cotxe del seu pare.
- Bon dia pare, uff que dia mes llarg, en classe ens estan pressionant molt amb les notes de final de curs i crec que suspendré alguna ...

El seu pare nova donar-li ninguna resposta a la seua filla la qual cosa li va impressionar molt a la seua xicota ja que ningú pare reacciona be quan li diuen que les notes no van  a ser com es esperava al inici del curs

La Lola molt sorpresa va esperar llegar a sa casa per a preguntar que era el que passava.

Quaranta-cinc minuts mes, els dos van arribar a casa i la Lola al no saber el que havia passat i li va preguntar a la seua mare. 

-Mare que ha passat? Per què estàs a si de cabrejada amb nosaltres? 

-Lola estic farta de el teu pare i de tu, o comenceu a fer coses en casa o jo tampoc faig res. 

-Però mare, tu ets la que tens que portar la casa,nosaltres no podem, jo estic  al institut i el pare tampoc, treballa.

-El teu pare no fa res! Està tot el dia en el bar, sense fer res, només tocant-se els collons i això es el que no pot ser!

La Lola i el Ignasi van començar a fer el menjar per a que la seua mare i dona no donase més la tabarra però estava clar que ningú estava acostumat a aquesta tarea de casa i el resultat va ser desastrós.

Dolors a ver el que havien preparat es va quedar molt enfadada amb els dos i va decidir anar-se al bar a menjar com es mereixia.

Estant en e bar van entrar per la porta els seus amics i li van preguntar que estava fent així, sola, sense la seua filla i el seu marit preocupats per si havia ocorregut alguna cossa que no era bona i la Dolors tan sol va poder contestar que estava varallat amb el seu marit i la seua filla.

Al mateix temps en la seua casa estava Lola i el Ignasi barallant-e com de costumb, la filla volia anar també al bar a dinar però el no volia quedar-se sense ningú mes a la seua casa i li va deixar. 

El pare tant enfadat que estava va donar un golp a la taula i sense fer-ho de manera conscient va tirar el dinar al vestit nou de la seua filla i aquest fet va tornar botja a la seua filla que va començar  a gritar als quatre vents : Qui infern! Qui infern! El meu vestit nou!
 Comenta
 
Capítol 3 Ignasi Ignasi...
Quan es va alçar del sofà era l’hora de dinar i ella no havia fet res. El seu marit la va despertar furiosament i li va dir que no podia fer això, que ell tenia fam i no podia estar tant de temps esperant el menjar. Ella sobresaltada es va alçar i es va posar de seguida a fer el menjar i li va a dar a Ignasi que fora a per la Lola. 

-Ignasi, per favor, la xiqueta està esperant en la porta del col·legi i tu encara estàs sense fer res.

-Mª Dolors, no estigues donant per sac, que tu t’has dormit i no has fet el dinar! 

-Però Ignasi, el dinar son només que dos minuts, tu tardes més en anar a per la xiqueta. I que sàpigues que jo no soc la teua criada, jo també tinc fam  i no per això estic com un dimoni con tu. Viure amb tu es un infern! 

- A Ignasi, les paraules de la seua dona li van parèixer de mol mal gust i es va anar de mala forma de la seva casa. 

Ignasi ix per la porta sense dir res. 

El Ignasi es va muntar al seu panda groc, va encendre la seua ràdio, al seu cotxe sempre s’escoltava La Cope, cal dir que el era molt fan de la ràdio como molt be sabia la seua dona que l’odiava. 

Al cap de quaranta-cinc minuts torna molt disgustat per el comportament de la seua dona va llegar a la escola  de la seua filla, va obrir-li la porta la xiqueta i sin dir-li res la Lola es va muntar al cotxe del seu pare.
- Bon dia pare, uff que dia mes llarg, en classe ens estan pressionant molt amb les notes de final de curs i crec que suspendré alguna ...

El seu pare nova donar-li ninguna resposta a la seua filla la qual cosa li va impressionar molt a la seua xicota ja que ningú pare reacciona be quan li diuen que les notes no van  a ser com es esperava al inici del curs

La Lola molt sorpresa va esperar llegar a sa casa per a preguntar que era el que passava.

Quaranta-cinc minuts mes, els dos van arribar a casa i la Lola al no saber el que havia passat i li va preguntar a la seua mare. 

-Mare que ha passat? Per què estàs a si de cabrejada amb nosaltres? 

-Lola estic farta de el teu pare i de tu, o comenceu a fer coses en casa o jo tampoc faig res. 

-Però mare, tu ets la que tens que portar la casa,nosaltres no podem, jo estic  al institut i el pare tampoc, treballa.

-El teu pare no fa res! Està tot el dia en el bar, sense fer res, només tocant-se els collons i això es el que no pot ser!

La Lola i el Ignasi van començar a fer el menjar per a que la seua mare i dona no donase més la tabarra però estava clar que ningú estava acostumat a aquesta tarea de casa i el resultat va ser desastrós.

Dolors a ver el que havien preparat es va quedar molt enfadada amb els dos i va decidir anar-se al bar a menjar com es mereixia.

Estant en e bar van entrar per la porta els seus amics i li van preguntar que estava fent així, sola, sense la seua filla i el seu marit preocupats per si havia ocorregut alguna cossa que no era bona i la Dolors tan sol va poder contestar que estava varallat amb el seu marit i la seua filla.

Al mateix temps en la seua casa estava Lola i el Ignasi barallant-e com de costumb, la filla volia anar també al bar a dinar però el no volia quedar-se sense ningú mes a la seua casa i li va deixar. 

El pare tant enfadat que estava va donar un golp a la taula i sense fer-ho de manera conscient va tirar el dinar al vestit nou de la seua filla i aquest fet va tornar botja a la seua filla que va començar  a gritar als quatre vents : Qui infern! Qui infern! El meu vestit nou!
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]