Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Alridy
ELX
 
Inici: L’aniversari

Capítol 1 Sofia
Era pel matí el 3 de Desembre, el fred abarrotaba els carrers de València i ella anava en el cotxe camí a sa casa. Es notava que era un cotxe vell, estava ja cansada d’aquell cotxe. Els seients eren incòmodes d´usar-los durant tant de temps. Venia de casa de la seua germana, perque estaven planetjant la Nit de Nadal. Estava completament perduda, no sabia que li podia regalar a l'Eric, la seua parella. Pensant en tot això, es va saltar el semàfor, que en aquell moment estava en roig, però ella no s’havia donat compte d’això, de la mateixa manera que no va veure a la policía un carrer més endavant.  De sobte va escoltar el soroll d’una sirena de policia i va veure unes llums blaus. Es va fer a un costat del carrer perquè passara, però va parar al seu costat i li van dir que baixara les finestres. Ella la va baixar atemoritzada, perque no sabia el que li podia esperar.

-Bon dia, te vosté els papers del cotxe?  - va dir l’agent.

-Sí, espere un moment, per favor- va dir Marina, i els va buscar.

Va obrir la caixa de guant, havia molts papers, els va agafar i quan els tenia a la mà va caure una caixa petita que no va reconèixer. Havia caigut al seient del copilot. Li va donar els papers a la policía i van comprovar que tot està en condicions als seus papers.

Després d’uns minuts:

-Mire, sap vosté els danys que podria haver causat si algun cotxe haguera passat pel creuant en eixe mateix moment? – diguè la persona que li estava interrogant.

-Ho sent molt. – diguè afectada per l’ocorregut.

- Jo també ho sent molt, però la multa ja la téns. Son cent cinquanta euros i dos punts del carnet.

L’home va donar-li a la xica el paper de la multa i es va anar per davant del cotxe. Va desviar la vista al cristall del cotxe i va vore que l’adhesiu de l’ITV s’havia passat un temps. Va tornar a la finestra mirant al seu company amb senyals de que esperara un moment al cotxe.

 

Una hora més tard, després de que el policía li posara altra multa per no tindre la inspecció de la ITV, va arribar a la seua casa pensant en la petita caixa misteriosa, va aparcar en un pàrquing privat, i quan va traure la clau del cotxe, es va quedar parada i va recordar la caixa de color blau que va caure quan el policía li va demanar els papers del cotxe. Se´n recordava de que s´havia caigut baix de la guantera i la va agafar. Ràpidament va pujar a sa casa sense donar-se compte que s´havia oblidat la bossa de mà, però això no li importava. Va entrar i va anar directament al dormitori amb la intenció d´obrir aquella caixa, quan estava ja al dormitori va observar que el seu marit encara no havia arribat a casa, pel que havia pista lliure per a vore el que havia dins.

Va sonar el timbre i va creure que era l’Eric, perque segur s’havia deixat les claus com feia sempre. Va alçar-se del llit i va deixar la caixa a la cómoda del dormitori. Va sospirar i va obrir la porta de la casa, i va veure a Sofia, una amiga de fa molts anys. Es va alegrar molt de que no siga el seu marit.

-Hola, Sofia! Que alegria em fa vore’t. Què et trau per açí? –va dir Marina.

-Hola, Marina, no te’n recordes?

-De què? –va dir confusa.

-Havíem quedat per a menjar. –li va contestar Sofia rient.

-No he preparat res, acabe d’arribar i no ho he recordat.

-No passa res, anirem al centre comercial a menjar.

Marina va agafar la seua jaqueta i se’n va recordar que la bossa de ma l’havia oblidat al cotxe. Va agafar les claus del vehicle i es van anar al Manar, que estava prop de sa casa. Al cotxe van decidir anar al restaurant on treballava el cosí de Sofia, pel que le ferien descompte.

Després de menjar, van anar al cinema a veure la pel·lícula més reclamada de la cartellera. Es van acomiadar i van quedar per a un altre dia.

Quan va tornar a sa casa va recordar que havia deixat la caixa a la còmoda, aleshores va obrir-la i va veure un anell amb un diamant i que pareixia que costava molts diners. Al traure l’anell de la caixa va veure una inscripció gravada on posava Sofia
 Comenta
 
Capítol 2 La confusió de l'anell
-Sofia, dona’t pressa. Arribarem tard al restaurant. He quedat amb l’amo amb la idea que arribariem a les 21:30, son les 21:15 i no hi haurà aparcament a aquestes hores al centre, la gent ja estarà dinant.

-Acabe en cinc minuts, em falta passar-me la planxa del pèl.

-Però arribarem tard.

Després de cinc minuts, Felip es va quedar esperant amb certa desesperació perque Sofia no acabava mai de vestir-se i d’arreglar-se, pel que va cridar a Mario, l’amo del restaurant, dient-li que arribarien un poc més tard.

-D’acord, però no arribeu massa tard, el restaurant s’està plenant i si arribeu molt tard, li donaré la taula a una altra persona.

A les 21:30 van eixir de la seua casa i van arribar al restaurant. Sorprenentment, hi havia un lloc per a estacionar el cotxe.

-Ei, com estàs Felip? I tu Sofia? –va dir Mario.

-Bé, moltes gràcies per reservar-nos la taula. –va dir Felipe.- He vist que has fet alguns canvis al restaurant.

-Si, i he possat fotos amb els meus millors clients -va dir Mario-, i ací està la foto que ens vam fer fa tres anys.

- Oh, quin detall més bonic, Mario- li va dir Sofia.

-Aleshores, hem arribat a temps? –va dir Felip.

-Si, allà està la vostra reserva. –va dir l’home senyalant la taula.

En aquell moment es van donar la mà en forma de salutació i Sofia es va anar a la taula acompanyada de la cambrera deixant a Felip i a Mario a soles.

-Aleshores, vols que pose l’anell que em vas dir a la copa? –va dir l’amo.

-Si, per favor. Açí està.

-Molta sort.

La cambrera va acompanyar a la taula a Felip i els va deixar temps per que decidiren el que volien per a dinar. En aquell mateix moment, Felip es va fixar en que no li havia dit res a la seua dona feia molt de temps, sols havia estat pensant en l´anell i en que tot eixira perfecte aquella meravellosa nit.

-Sofia, vull dir-te que potser aquestes setmanes no hem estat massa junts, pero ets la dona amb qui vull compartir la meua vida. –va dir Felip.

-Vaja Felip…! M´he quedat sense paraules.

-Vull que aquesta nit siga molt especial per a nosaltres, fa molt de temps que no eixim a cap lloc i…

-Perdone, podria vindre un moment amb mi?- va dir un cambrer que va arribar en aquell moment.

- Si, clar -li va dir-, ara torne. –li va dir a Sofia.

-Açi t’espere.

Van anar fins on estava Mario i se’l veia indecís.

-Que passa?

-Felipe, jo pensava que t’anaves a declarar amb un anell, no amb pendents.

-Què?

-A la caixa que m’has donat no hi ha cap anell, sinò uns pendents.

-Com que hi ha uns pendents?

-Si, si vols te’ls mostre.

-A vore.

Mario se’ls va donar i  de seguida Felip va dir:

-Aquestos son els pendents que Eric li havia comprat a Marina!

-Què vas a fer?

-He de parlar amb l’Eric, has d´entretindre a Sofia mentres que jo parle amb ell…- va dir eixint del restaurant.

Una vegada fora del restaurant,  va traure el seu telèfon móbil, que es va comprar aproximadament fa 3 anys que ja funcionava malament i ja era hora d`agafar-se un nou acabat d` eixir. Va començar a marcar el nombre d`Eric. La primera vegada que el va cridar va eixir el contestador del móbil, però desprès d`unes quantes vegades li va contestar:

-Ei, què passa tio? Tinc vuit crides teues, ja pot ser important…

- I tant que ho és! M`he vingut a un restaurant amb la intenció de declararme a Sofia, l`he dit al cambrer que possara l`anell a la copa de xampany i quan ho anava a posar m´ha cridat i m´ha dit que el que jo he tret són els pendents, els que tu hi anaves a regalar-li a Marina.

-Què dius? Si jo tinc els pendents guardats al meu cotxe!

-No. El que tens al cotxe és el meu anell, podries anar a per ell i me’l portes al restaurant Martino, el del nostre amic Mario? –va dir desesperat.

-Si, no et preocupes per això, el busque i te’l porte de seguida.

-Moltes gràcies, amic.

Després d’uns minuts buscant la caixa de l’anell, no la va trobar, pel que va cridar a Felip disculpant-se:

-Felip, no he trobat l’anell. Vaig a pujar a ma casa, per si de cas el vaig a deixar per ma casa.

-Sols espere que no l’hages perdut, confie en tu, no em defraudes.

Quan va penjar el telèfon, va pujar a la seua casa i va vore que la seua dona Marina havia tornat del gimnàs i estava a la porta amb una caixa que estava oberta i es veia l’anell.

Eric va sospirar.   
 Comenta
 
Capítol 3 Alguna cosa de més
Marina es va quedar mirant a Eric durant uns segons que a Eric li van parèixer una eternitat. Finalment, Eric no va poder resistir-se i va parlar.

-No és el que pareix. –va dir amb por Eric.

-I què es el que no te que parèixer?

-Aquest anell no és meu, sinó de Felip que vol donar-se'l a Sofia per a demanar-li matrimoni.

-I perque el tens tu?

-Ha sigut una equivocació.

-No m’ho crec.

-Jo volia donar-te un altre regal, però per alguna rao ens hem equivocat de caixa.

-M’ha agradat molt la teua historia però ara dime la veritat. Què et trames amb Sofia?

-No em trame res, t’he dit la veritat.

-Que no m’ho crec. Si no em vas a dir la veritat me’n vaig ara mateix.

-Si vols et porte a Sofia i a Felip per a que t’ho conten.

-Dona el mateix.

Marina va agafar la porta i va eixir de la casa. En aquell moment Eric estava sense paraules, per un malentés s’havien cabrejat, i coneixia molt bé a Marina com per a saber que aquella discussió anava per a llarg.

Eric va decidir cridar a Sofia per a parlar amb ella i que intentara solucionar-lo, però Eric no tenia en nombre de telèfon de Sofia ja que s’havia canviat de mòbil feia poc i no la va poder avisar, pel que va pensar en que podia cridar a Felip:

-Felip? Sóc Eric.

-Hola Eric com et va tot? Has trobat l’anell?

-Bastant mal. No he sigut jo qui ha trobat l’anell, sinó Marina, i va creure que jo tenia alguna cosa amb Sofia.

-Què dius? Com ha pogut pensar això?

-No ho se, però la questió és que la meua relació depén de Sofia. Necessite que parle amb Marina per a que arregle aquest malentés.

-Però hi ha un problema, Sofia no sap res, perque no s’ho he dit. A més, ara mateix Sofia ja no esta amb mi.

-Saps on ha anat?

-Crec que a casa, però no estic segur. Per a que?

-Vaig a anar a buscar-la per a explicarselo.

-D’acord.

Eric va anar a casa de Felip i allà estava Sofia, a qui buscava per a parlar amb ella i que aquesta explicara a Marina el malentés. Quan estava explicant-s’ho, va arribar Marina, aleshores, Eric va esperar el pijor. Va decidir amagar-se per a que la seua dona no pensara que el seu marit i la seua amiga estàn sent-li infidels.

-Hola, Sofia.

-Hola, Marina.

-Hi ha alguna cosa que em vulgues contar?

-No, que jo sepa. Què hauria de contar-te?

-Has vist recentment a Eric?

-No, jo no.

Al moment van escoltar un soroll que venia de la habitació, aleshores Sofia es va posar nerviosa perque sabia que seria Eric, però van entrar igualment. Marina va veure un peu que eixia per baix del llit. Aquell esportiu li resultava molt familiar, tant que creia que era de l’Eric. Quan va asomar el cap baix del llit va veure el que esperava, al seu marit. Aquest es va atemoritzar molt perque ja no sabia que li podia dir, a més estava baix del llit de l’amiga de la seua dona.

-Hola Eric. Estas segur que era un malentes? Perque si ho era, explicame que fas amagante de mi?

Eric va eixir de baix del llit i li va contestar:

-Havia vingut a parlar amb Sofia per a que parlara amb tu sobre aquest tema.

-I si és això cert, perquè estàs amagan-te?

-Perque no volia que pensares que te estava enganyant.

-I tu creus que amagan-te vas a canviar la meua opinió de que m’enganyes amb la meua millor amiga? Tu ets un caradura.

Marina va anar fins a la porta i es va anar enfadada cap a sa casa, va agafar unes maletes i va començar a ficar tota la seua roba dins per a anar-se a viure a casa de la seua mare, perque estava farta de totes les mentides d’Eric, que encara que no sabia si eren veritat o mentida, ella pensaba que la estava enganyant.

Dies després de l’equivocació, una nit freda, Eric va decidir cridar a Marina per a solucionar-lo tot, ja que no aguantava més aquella situació amb la seua dona.

-Marina?

-Hola.

-Et cridava per a vore com va tot. I dir-te que et trobe a faltar.

-Això vas i s’ho dius a la teua amigueta Sofia.

-Marina, deixa ja la gràcia, no? Ja està bé.

-No és cap gràcia, o al menys a mi no em fa cap gràcia.

-I creus que a mi si? Crec que deuriem parlar d’açò cara a cara. Podriem quedar per a fer-lo?

-Per mi, com si vols vindre ja i parlar.

-On estàs?

-A casa de la meua mare.

-D’acord, doncs ara vaig.

Eric va agafar el cotxe i va anar cap a l’Avinguda de Pérez Galdós, que era on vivia la mare de la seua dona i va recollir-la per a aclarar les coses.

-Mira, si el que vols es no estar més amb mi, dim-ho i ja, però no em faces patir més. -va dir Eric.

Va haver un minut de silenci, que Eric va aprofitar per a mirar la part superior dreta del cotxe i va vore l’adhesiu de la ITV, que estava correctament perque feia poc l’havien passada. Va decidir deixar de pensar en això i al fi va contestar:

-Em vas a dir què et passa?

-Tens rao, potser ja és hora de acabar.

-Però si es per mi, podem continuar, et torne a dir que jo no he tingut res amb Sofia ni amb cap altra dona que no siguis tu.

-No és per això.

-Aleshores per què és?

-Estic embarassada.

-Doncs siguem una família feliç.

Marina va possar una cara estranya.

-Hi ha un problema.

-I qual és?

-M’he assabentat que no és teu.

-Com que no és meu?

-És de Felip.
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]