Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



aitor25ac
ELX
 
Inici: L’aniversari

Capítol 1 Destinats al divorci
DESTINATS AL DIVORCI

Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d’una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar. Ell condueix. Ara ha apartat un instant els ulls de la carretera per observar l’angle superior dret del parabrisa: busca instintivament l’adhesiu de la ITV i, en no veure’l, recorda que estrenen cotxe, el d’ella (és una d’aquetes parelles en què cadascú es paga el seu propi cotxe). El tranquil·litza pensar que si els para la policia no serà per no haver passat la inspecció tècnica, com així va ser fa tres setmanes amb el seu cotxe vell i atrotinat.

Sergi, el marit, i la seva dona Eulàlia venien de menjar a casa dels pares de Sergi com feien cada diumenge des que es van casar. Aquesta monotonia no li agradava gens a l’Eulàlia, però com allò no en tenia remei, ella s’ho prenia amb calma i passava de la situació.

Ja en l’última rodona que els quedava per agafar el carrer de la seva casa, el Sergi se n’adonà que dues parelles de mossos d’esquadra estaven al mig de la carretera i un d’ells portava un senyal d’stop que el Sergi va llegir perfectament. Va ser en aquell moment quan se’n va recordar de les dues llandes de cervesa i la copa de vi que es va prendre en el menjar. Com ell mateix esperava, va donar positiu al control d’alcoholèmia i li posaren una multa de 400 euros, a més dels 3 punts que li van llevar del permís de conduir.

Uns minuts més tard, quan varen arribar a la seva casa de Castelldefels, l’Eulàlia i el Sergi van tindre una discussió molt grossa, arribant, fins i tot, a amenaçar-lo l’Eulàlia amb el divorci. Però com el Sergi havia guanyat molts diners en la seva etapa de futbolista a l’Espanyol de Barcelona, li va prometre a la seva dona que li regalava el nou iPhone que ella tant estimava, més inclòs que al seu propi marit. Ella li va respondre que no tot eren regals desprès d’una discussió, que els diners no donaven la felicitat… Aquella parella era un clar exemple per a veure com això que diuen de la felicitat no era per gens vertader.

Com de costum, la dona se anà al llit a llegir alguna novel·la d’amor d’aquelles que tant li agradaven, perquè reflexionava com havien arribat a aquell punt ella i el seu marit quan al principi tot és perfecte, com als llibres d’amor. Per altra banda, el seu marit es va quedar al sofà veient la tele per a desprès dormir-se.

A la matinada següent el Sergi es va despertar pels raigs del sol que entraven per la finestra i penetraven directament a la seua cara. Ell va estar una llarga estona pensant en com podia solucionar la situació i, mentre veia en la televisió del saló un anunci de bolquers, se li va encendre la bombeta…

Desprès, de pensar-ho, va decidir que li faria aquella proposta a l’hora de sopar, perquè el seu pensament era preparar ell el sopar i donar-li una sorpresa a la seva dona, ja que cuinaria aquell arròs de pollastre que tan bé feia i que tant li agradava a l’Eulàlia. Aleshores, va agafar les claus del BMW i es va dirigir cap a la botiga de xinesos que hi havia al centre de la ciutat per comprar alguns objectes per decorar el sopar romàntic que tenia pensat fer, com uns ciris vermells, aromatitzant amb olor de roses i pètals de roses, a més d’un ram de flors per a començar la velada amb el peu dret.

A l’hora de dinar, l’Eulàlia havia preparat uns macarrons amb tomaca, i ella continuava igual de seriosa que el dia anterior. La situació estava molt tensa i el Sergi s’havia donat compte, per això va decidir posposar el sopar que tenia pensat per a un altre dia en què la cosa millorara un poquet.
 Comenta
 
Capítol 2 Destinats al divorci (SEGON CAPÍTOL)
Va passar el temps i el Sergi no li va dir res de tindre fills a la seva dona, perquè trobava la situació molt tensa i propera a la discussió que va tindre la parella, que com es pot observar, ja havien aguantat molt tots dos com per a continuar junts.

Era dissabte quan el Sergi es dirigia a les oficines de la TV3 per a desprès agafar el furgó de la ràdio i anar-se’n cap al mini estadi amb els seus companys comentaristes, com ell, perquè ell, quan es va retirar del fútbol com a jugador professional,, desprès d’estar uns anys sense fer res, solament viatjant amb la seva família, va començar una nova etapa com a comentarista de partits de futbol a la TV3. Aquell dia jugava el Barça B contra l’Hospitalet, i aquest últim es jugava la classificació als “play-offs” d’ascens a segona divisió, per la qual cosa seria un partit intens de retransmitir i comentar, per totes les coses que estaven en joc aquella vesprada.

Al descans del partit, un company seu, el Carles, que havia jugat al filial de l’Espanyol amb ell i que ara treballaven junts com a comentaristes, li va preguntar si es trobava bé, perquè només havia fet dues aparicions i sense cap emoció, a la qual cosa el Carles li va dir que era molt estranya en ell.

Desprès de la conversa amb el Carles, va estar pensant un parell de minuts i va decidir que hauria d’anar-se’n amb la seva dona en aquell moment perquè no aguantava més sense dir-ho: volia tindre un fill amb l’Eulàlia.

A continuació, va dir-li al  seu cap de departament que havia d’anar-se’n amb urgència i aquest li va contestar molt alterat dient-li que això no es podia fer i que era una aberració jugar amb els directes al fútbol.

Finalment, va arribar a la seva casa i va sorprendre a l’Eulàlia, que no l’esperava. Seguidament, la va saludar, i s’ho va dir. Aquesta es va posar a plorar i el va abraçar, dient-li a l’orella que no li havien dit res més bonic a la seva vida, ja que era tot el que desitjava.

Aquella nit van sopar molt agust i feliços. Desprès, varen prendre unes copes de vi al sofà mentre es deien coses boniques i romàntiques. En conseqüència del bon estat que gaudia la parella aquella nit, es varen anar al llit i acabaren fent l’amor, amb la intenció d’engendrar un fill o una filla.

El dia següent va marcar un abans i un desprès en la vida de la parella, però sobretot a la vida del Sergi…

Com el dia anterior, el Sergi va agafar el seu cotxe amb més alegria que de normal per anar-se’n cap a les oficines de la TV3, ja que també tenia una retransmissió d’un partit i havia de quedar amb l’equip de ràdio per a desprès, posar camí a l’estadi corresponent. Però, la situació va fer un gir de 360 graus quan a l’entrada de la seu l’esperava el Carles amb una cara serena i li digué que el cap del departament volia tindre una reunió amb ell en aquell precís moment. Aleshores, el Sergi es va estranyar i li va dir al seu company i amic que ara no podia ser perquè havien d’anar a retransmitre el partit, però el Carles li va contestar dient-li que havia d’anar ara mateix.

Seguidament, el Sergi va caminar pel llarg passadís que donava lloc al despatx del cap del departament de ràdio i retransmissons. Mentre caminava, va estar pensant en allò que volia parlar el cap amb ell. i va arribar a la conclusió que ell no havia actuat bé el dia anterior i que, tal vegada, volia avisar-lo que li farien una retallada del sou d’aquell mes o que, simplement, li volia dir que allò que ell va fer no ocorregués més, o haurien de prendre mesures serioses.

Va trucar la porta i aquell senyor petit, molt ben vestit, amb corbata i tot estava assegut al fons del despatx darrere d’una taula típica d’oficina. Es van saludar cordialment i educadament, desprès, aquell senyor, li digué al Sergi que s’havia botat una norma fundamentall en aquell treball i que, segons el protocol de l’empresa, ell estava acomiadat. i li va entregar un sobre on estava el finiquito.

Ell ho sabia, venien temps roïns per a ell...
 Comenta
 
Capítol 3 Destinats al divorci (TERCER CAPÍTOL)
DESTINATS AL DIVORCI



(TERCER CAPÍTOL)



La noticia de que va ser acomiadat li va fer molt de mal, perquè estava en un moment de la seva vida en el qual necessitava el diner per a poder mantindre el nivell de vida que ell i la seva dona portaven, a més, anaven a tindre un fill molt prompte i hauria de mantindre-lo.



Quan va arribar a la seua casa, no va fer escatimacions i s’ho va dir a l’Eulàlia. Al moment de dir-s’ho, ella no va reaccionar, però després es va seure i es va posar a plorar.



El Sergi s’havia que aquella situació la podia haver evitat, si haguera fet les coses amb la professionalitat al seu treball que sempre havia tingut. Per aquesta raó, va dir-li a l’Eulàlia, desesperadament, que no plorara, que ja trobarien alguna solució.



Però, ella no tenia cap esperança en res i pensava que ells dos estaven destinats al fracàs, perquè cap cosa els eixia bé.



Seguidament, el Sergi va començar a posar-se furiós i va decidir baixar al bar d’abaix del edifici per a prener-se un café i tranquilitzar-se.



Quan va demanar-li el café al cambrer, cridà al Carles per a contar-li com estava la situació de la seva vida en aquell moment, a més, també li va contar el per què va actuar d’aquella manera el dia del partit, aleshores, el Carles li va dir que amb l’espera del fill, la situació sí que estava molt fotuda. No obstant això, li va donar com a una possible solució la via de l’abort i li donà ànims per a lluitar.



Més tard, pujà a sa casa i li va diguè a l’Eulàlia si el millor per a ells seria que ella abortara, perquè ell pensava que tal vegada, el xiquet anava a ser una càrrega per a ells i el xiquet mateix, no anava a tindre una bona qualitat de vida. Aquella decisió de dir-li això a l’Eulàlia va ser un error per part del Sergi, perquè allò va enfenollir-la, tant, fins i tot, que va demanar-li, definitavament,



el divorci, perquè ella no entenia com podia haver pensat això, i va pensar que lo millor era tallar en sec el problema.



El Sergi no s’ho podia creure, pensava que això no podia estar pasant-li a ell, perquè això a soles ho havia vist a les pel·lícules dramàtiques. Per això, va intentar que l’Eulàlia entrara en raó, però ella no cedia, cosa que feia que ell es cabrejara i li cridara. Com a resposta, l’Eulàlia, instintivament, sense pensar-ho, li donà una bufetada i, el Sergi, sense pensar-ho també li donà un colp amb la mà al coll. Ella es caigué de la cadira i no respongué. Ell sabia que s’havia equivocat pegant-li i, ràpidament, anà a per ella.



La trobà amb els ulls tancats, no s’havia si respirava i ho comprovà ràpidament. Estava morta, ell l’havia matat, a la seua propia dona, al seu propi fill…



Va posar-se molt nerviós, va cridar a una ambulància, perquè no sabia que fer. Ell mateix va intentar reanimar-la, però tots els intents no tenien res d’èxit. Varen ser els minuts més llargs de la seua vida, va pensar moltes coses, va recordar moments que havien viscut junts, va plorar, va pensar en com seria el seu futur i com a conclusió, va decidir que havia d’acabar amb la seva vida, perquè havia fracassat com a persona i com a marit, a més, havia comès un assassinat, ni més ni menys, que el de la seua dona i el del seu fill.



Va tancar els ulls uns segons, quan, de sobte, escoltà la sirena de l’ambulància. Aleshores, va obrir els ulls i al fons va veure la finestra oberta. Sense pensar-ho, corregué cap a la finestra i es llançà, quan va veure la seua vida en imatges en tan sols uns segons, fins que les llums es tornaren fosques i tor era negre.







 
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]