Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



biliandjimi
ELX
 
Inici: Olor de colònia

Capítol 1 L'OLOR
Com bèstia que olora el perill, es va quedar quiet darrere la porta tancada, encarcarat; la mirada atemorida, els llavis estrets amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Aguantà l’alè. Havia de plantar cara al panteix. Forcejava amb la maneta cap amunt i cap avall. Una vegada. Una altra. I encara una més. Res. El forrellat no cedia. Tot feia pudor de fum. Es va afluixar la corbata, es va descordar el coll de la camisa. L'ofec. L'ofec li rebentava els pulmons.

-Mare no entris! Estic arreglant la habitació, 5 minuts i baixe a dinar per favor!- va dir Jaume, -peró cinc minuts fill!- va dir la mare de Jaume. Jaume no creia el que estava passant, estava molt nerviós, entre las seues mans tenia un petit drac, era com les seues mans de gran, aquest monstre havia caigut del cel molt ràpidament, pareixia que el drac petit estava malalt, tenia una de les seues ales ferida, - dine rapidament i vinc amb un poc de menjar i també em porto el maletí de primers auxilis que tinc en el bany. No facis soroll, com la meua mare s'assabenti que estás no sé què pot passar- (Quinze minuts després…)

- Ja estic, he de curar-te la ferida que tens en l'ala… crec que ja, en uns dies estaràs del tot bé, has de quedar-te amb mi, ets molt bonic, però has de protegir-te de la meua família, no ho han de saber -grrrrrrrrr- va dir el petit drac, - crec que aço és un d'acord, espere que entenguis què estic dient al menys, he de posar-te un nom, t'anomenaràs… PERÒ QUÈ FAS?- El drac va escopir una bola de foc i va cremar els deures de Jaume. - Mare meua, tots els deures d'una setmana; si no aprove mai res ara menys.., al menys ja sé com t'anomenaràs, et diré Foc, tampoc cal explicar perquè.

Al dia següent Jaume va portar-se el drac en la motxilla, el drac estava adormit a primera hora de classe, Jaume era molt alt, mesurava un metre noranta, tenia el pèl castany, era bonic de cara, estava molt prim, tenia divuit anys, estava en segon de batxillerat, havia repetit curs. Ara estava assegut amb Clara, una xica molt bonica, era l'amor platonic de Jaume, rossa, baixeta i amb uns ulls verds molt bonics, van acabar la clase i Jaume va anar al servei per vore com estava el drac dintre de la motxilla, dintre del servei va assegurar-se que no hi havia ningú i va treure el drac, estava despert però… Clara va passar pel servei i va a escoltar un esternut molt gran (fet per Foc), va preocupar-se i va entrar al servei, va vore a Jaume amb el drac, Clara es quedà flipada, Jaume va explicar-li com tenia aquest drac i Clara amb molt de nervis va assimilar tot, el drac li semblava molt bonic, Clara es “va enamorar”, Jaume va dir-li que no diga res a ningú, que sería un secret d'ambdós

Van acabar les classes sense cap problema, el drac estava tranquil pel moment, Jaume va decidir que el lloc del drac sería la motxilla, la maremai la tocava, era un bon lloc, i també va reflexionar sobre d'on era el drac, si era un extraterrestre, o bé d'un món pararel, o es un animal extrany del planeta terra, si era un extraterrestre deuria tenir familia seguríssim.

Aleshores, ¿l'hauria de tenir ell tota la seua vida? Pel moment el menjar que li donava, fruita, xocolate i unes poques verdures li va bé. El drac era físicament molt petit, era molt jove, devia tenir un any en anys humans, tenia els ulls molts blaus i molt grans, era verd completament, el seu cos era escamós, tenia un poc de pèl en el cap i estava gross, era molt bonic, era molt tranquil i només sabia fer petits sorolls, dormia molt.

La ferida estava curada i volava molt per dintre de la habitació, només havia escopit foc una vegada, i el professor gràcies a això ha suspés economia a Jaume. Al dia següent pel mati el drac estava molt inquiet, va despertar a Jaume a les 7 de la matinada, va mirar per la ventana i va vore que el cél estava d'un color molt vermell, feia molt de vent, Foc estava nerviós, aixó no era gens normal. Fi de la primera part.
 Comenta
 
Capítol 2 l'olor
Ja era dissabte al matí, el drac ja podia volar porfectamente i semblava molt alegre.

Jaume havia d'intentar que ningú descobrís el del seu drac, sinó podrien fer-li una cosa dolenta, treure-se'l de les seves mans o alguna cosa semblant, només ho sabia ell i la seva amiga de classe Clara.

Jaume tenia partit de futbol a les 12 del matí, i com no el podia deixar a casa havia de pensar alguna solució per deixare el drac o fer perquè ningú el veiés ni sospités. Llavors va pensar dues possibilitats, una era deixar-li el drac a Clara i confiar que ningú el veiés, o, d'altra banda intentar endur-se'l al partit i amagar-lo com pogués.

Llavors Jaume li va preguntar a Foc si volia anar amb ell o amb Clara, i el drac li va contestar:

- Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.

Jaume es va quedar igual, perquè el drac no podia parlar. El xiquet va decidir que seria el millor endur-se'l amb ell al partit de futbol i intentar que no el veiessin els amics de l'equip.

Ja eren les 11, i Jaume havia de ser al camp de futbol a les 11:30 per canviar-se i escalfar abans del partit, va agafar la bicicleta i es va posar en marxa.

El drac de camí al partit, com estava dins la motxilla feia algun grunyit:

- Grrrrrrrr grrrrrrrrr.

- Foc! no facis soroll a veure si ens descobriran. Va dir Jaume.

Van arribar al camp de futbol, i ara venia el més complicat de tot, intentar que no descobrissin a Foc. Va aparcar la bicicleta i amb la motxilla i el drac dins es va encaminar cap al vestidor, va entrar i estaven tots els de l'equip dins.

Jaume s'estava canviant per jugar el partit, havia d'intentar q ningú se n'adonés, per això es va asseure una mica separat dels altres.

En veu baixa li va dir al drac que no fera soroll i menys que escopís o esternut foc, i el drac:

- Grrrrrrr grrrrrrrrrrrrrrr. Va dir el drac en veu baixa.

- Porta't bé Foc, no hi cridis l'atenció. Va dir Jaume.

Va acabar el partit i van guanyar 3 - 0, i quan van entrar el vestidor van començar a celebrar la victòria, saltant i cridant com bojos.

El drac molt espantat va començar a moure i a grunyir, però com tots estaven saltant i cridant ningú es va adonar.

De camí a casa a la bici Jaume va començar a parlar amb Foc, dient-li que s'havia portat molt bé.

Quan va arribar a casa va veure que Clara estava esperant al davant de la seva porta, estava parlant amb la seva mare, Jaume espantat va sortir corrent per veure què passava:

- CLARAAAAAAAA, QUE FASSSSSSSSSSSS!

Clara li va dir que l’ho estava esperant per parlar amb ell. Llavors li va dir que pugés a l'habitació per parlar en privat.

Jaume li preguntà què era el que passava, estava molt preocupat.

Clara va dir decidida:

- Ha passat una cosa increïble!

Jaume cada cop estava més preocupat per si era alguna cosa greu.

- Que és el que passa Clara? va dir Jaume.

Clara li va dir que era increïble, no s'ho podia creure, li va dir que s'havia trobat un altre drac, i que suposava que podia ser el seu germà o alguna cosa.

Llavors ràpidament Clara va obrir la motxilla seva, i estava ahí.

Jaume es va sorprendre moltíssim en veure que havia un altre drac més, va obrir la seva motxilla desitjant escoltar el grunyit de Foc, i quan la va obrir es va escoltar ...:

- ...

- Foc ha desaparegut! no pot ser! va dir Jaume molt preocupat.
 Comenta
 
Capítol 3 L'olor
Van buscar Clara i Jaume al drac per tota la ciutat i van dir-li als seus pares que uns amics els havien convidat a la seua casa a estar tot el dia. En tota la ciutat hi havia una olor molt gran i olia molt malament, l’olor era com a cendra… Jaume portava l’altre drac a la motxilla també, tots dos sabien que aquesta olor era alguna cosa que tenia relació amb Foc. Estava a punt d’ocórrer una cosa impressionant:

El cel va començar a possar-se d’una color negra i van començar a apareixer millions de dracs, al mateix temps Foc va anar amb ells plorant, aleshores tot el món va parar, com si el temp s’hauria parat Menys Clara, Jaume, Foc, l’altre drac i tots els altres milions de dracs que havien en el cel, aleshores, va aparéixer un drac gegantí i va comencar a parlar amb Jaume i Clara en Valenciá:

- Hola! Sóc el drac mare, estic en la terra perquè dos dels meus milions de fills han vingut aquí en escapar-se de mi mentre estava donant-li de menjar a tots en el nostre planeta, X-GEN, un planeta que es troba a una altra galaxia, X amb Y, VENIR AMB MI JA! - Foc i l’altre van anar amb la mare – Estava molt preocupada, menys mal Foc (X) que el teu germá ha vingut a per tú i va dirme-ho mentalment, tú ets molt menut, has de tindre molt més de compte.

- Pero sou dracs? - Va preguntar Jaume -.

- Realment no, som els guardians de l’espai y el temps de tot els universos, i jo he creat tot el que coneixeu, peR tant, jo sóc la creadora de tot l’espai i el temps. El drac que vosaltres li diuen Foc és un aprenent de guardiá en la terra, peró l’altre que vosaltres vau veure dies després va ser ú dels 300 billions de germans que té, i está amb ell perque “Foc” és menut, té 300 anys solament, no sap ni parlar.

- Impressionant, aleshores, ell ara que fará? Li tinc molt d’amor i Clara també.

- Ell ha d’ajudar al món a ser un lloc mitjor i a controlar l’espai i el temps en la terra amb l’ajuda del seu germá, pot fer-te una visita alguna vegada a l’any he d’anar per molts llocs i no tindrá molt de temps, us he de dir a tots dos que moltes gràcies per no fer public l’existéncia d’un ésser que no es d’aquest planeta, aixo podría causar guerres i la bogeria de la gent, si Foc us fa una visita tens que protegir-lo de la gent.

- Sí, jo i Clara ho farem, t’ho prometem.

Xics, jo m’en he d’anar, tinc moltes coses que fer, moltes gracies per tot i espere que us vaja tot bé, Foc i Y han d’anar a la Xina,han de proteguir el medi ambient, está molt malament.

(El drac i els seus fills van desaparéixer amb Foc i Y, La gent va començar a caminar altra vegada sense notar res estrany, Clara i Jaume estaven molt tristos peró contents per la seua tasca també, eren dos xics que s’havien convertit en uns “guardians” de l’espai i el temps, Jaume va plorar un poc per Foc, peró ell sabia que el drac vindria a fer-li una visita).

Dos mesos després Jaume tenia la final del torneig de futbol, va començar el partit, van passar 120 minuts empatant a 0 i van haver d’anar a penaltis, anaven quatre a quatre i l’últim de l’altre equip va errar en el tret, Jaume era l’últim del seu equip en llençar, estava molt nerviós, estaven jugant en el Mestalla, el camp del Valéncia, hi havia 30.000 persones mirant-ho, també estava Clara, que era la seua novieta des que Foc va deixar-les, va llençar el penalti i va fallar el penalti peró el temps va para-se i Foc va aparéixer, li va picar l’ull i va retrocedir el temps fins quan va posar Jaume el baló amb les mans en el punt de penalti, Foc va desaparéixer, Jaume va possar-se molt content i el temps va tornar; dons Jaume ara sí va llençar el penalti i va marcar gol, va guanyar el torneig i tot el món i també Clara va cridar el seu nom.

Foc havia aparegut per a fer-lo feliç a Jaume, ell i Clara eren molt contents i Foc cada 3 o 4 mesos li faria una visita amb Y. Havien descobert també el principi de l’univers.
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]