Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Palomarichartlo8
SAX
 
Inici: Olor de colònia

Capítol 1 PAPERS
AUTORA: PALOMA RICHART

TÍTOL DEL CAPÍTOL: PAPERS

-No vull que eixos documents arriben molt lluny, necessite tindre en el meu poder com més prompte millor. -va dir el general Rodríguez per a si mateix.

El general Rodríguez estava preocupat perquè dos dels seus militars havien fugit amb uns documents comprometedors que podien afonar la família reial i a tota la noblesa. Però la seua preocupació no era pel destí d'eixos dos militars, més aïna era perquè ell estava involucrat en el que es deia en eixos papers i sentia paüra perquè el podien destituir del seu càrrec.

***

El militar Santiago Sant Romà, se sentia victoriós perquè havia pogut creuar la frontera sense que descobriren qui era ell i el seu company el militar Guillermo Williams. Havien passat dues setmanes amagats en un celler abandonat al sud de França esperant el moment oportú per a poder anar cap a Espanya.

-T’ho vaig advertir una vegada Santi, i ara t'ho torne a repetir, l'amor que tens per eixa dona et causarà moltíssims problemes, i a mi ja m'has ficat en un de gros. -li deia Guillermo amb enuig a Santiago -per haver robat eixos documents ens hem ficat en un embolic i segur que ja ens estan buscant per tot arreu.

-Et vaig demanar que vingueres amb mi perquè eres el meu millor amic i confie en tu perquè m'ajudes a arribar a Barcelona i lliurar estos documents al pare de Catalina. I no comences amb el tema que el meu amor cap a ella em causarà molts problemes, t'assegure que si no haguérem fet açò molt prompte estaríem ficats en problemes molt més greus.

Guillermo es va quedar pensatiu després de les paraules de Santiago. No entenia com el rei francés podia fer això si el rei espanyol era el seu oncle, i molt menys perquè no li tenia cap respecte.

-Hi ha una cosa que no entenc llavors de tot açò, per què estos papers estaven en mans de Rodríguez? És un simple general.

-Jo tampoc ho entenc, però crec que està aliat amb el monarca. Encara que segons els rumors té un romanç amb la senyora reina, així que no m'estranyaria que ella li demanara al seu espòs que Rodríguez siga qui duga a terme la missió.

-Per això el caràcter tan fort de Rodríguez, es creu amb dret a ordenar a tots quan el coronel López és qui té eixe poder. - va dir Guillermo amb cara de frustració en recordar el tracte rebut per Rodríguez.

-Perdó amic, perdó per haver-me enfadat perquè em ficares en açò, ara t'entenc, si jo m'assabentara que volen fer el mateix amb Gran Bretanya també estaria igual i per descomptat et demanaria ajuda. Sí que tenen draps bruts els francesos, deuria haver-me quedat en l'exèrcit anglés com va dir ma mare, a ella no li agradava la meua decisió.

-Ara no ens podem penedir dels actes passats, el que hem de fer és salvar els nostres companys d'haver de dur a terme esta absurda missió i salvar Espanya.

Santiago estava disposat a córrer qualsevol risc a l'intentar ajudar els espanyols a parar eixa missió.

              ***

Mentrestant a França, en el quarter de l'exèrcit, el general Rodríguez anava encaminat a demanar permís al coronel López perquè tots els militars isqueren a la recerca dels dos fugitius.

-Coronel, respecte a la fuga de Santi Romà i Williams cal prendre cartes en l'assumpte, ha d'ordenar a tots els militars que els busquen per tots els racons, i els porten vius junt amb els documents.

-General Rodríguez, ja tardaves a vindre a mi amb les teues absurdes ordres. No manaré res, no crec que eixos papers tinguen res dolent que ocultar si pertanyen a l'exèrcit, no és així General? I en referència als dos militars si s'han volgut escapar perquè no suportaven més la seua constant pressió, perdone'm que li diga però ho veig normal.-li va contestar el Coronel amb cara de pòquer.

-Clar que la meua preocupació no són els documents, però el que han fet eixos dos militars és infringir una de les normes, que li recorde que és “no robar”, i ho han fet. Per això mereixen un càstig, els hem de trobar abans que arriben més lluny.

-Mire, hi ha coses més importants que ha de fer l'exèrcit com posar a tots els nostres militars a la recerca de Santi Romà i Williams. Si vol trobar-los vaja vosté mateix, però els militars es queden ací i no n’utilitzarà cap per a eixa favada. Si no té res més a dir pot vosté retirar-se del meu despatx.

-Però...-el Coronel el va interrompre abans que diguera una altra cosa.

-General, tinc moltes coses a fer perquè este exèrcit funcione bé, ací té la porta.

Rodríguez es va donar la volta i va eixir donant un fort colp a la porta.

El Coronel se sentia afortunat per tindre el lloc que tenia, així podia tindre més prop Rodríguez i vigilar cada un dels seus passos. Tenia eixe lloc per dos raons, primer va arribar enviat per la monarquia espanyola com a General per a poder assabentar-se dels plans de França contra Espanya, però es va guanyar la confiança del monarca francés i el va convertir en Coronel per a vigilar Rodríguez i poder esbrinar si tenia un romanç amb la seua esposa, la reina. De moment anava bé en els seus dos treballs, ja sabia cert que Rodríguez es rebolcava amb la reina i amb la seua actitud d'eixe dia va poder saber que estava involucrat en els documents que es van endur Santi Romà i Williams; així que va decidir posar al corrent als seus caps, en primer lloc va escriure una carta al monarca espanyol per a comunicar-li que dos dels seus militars havien robat uns documents donant-se a la fuga i creia que eixos documents tenien alguna cosa a veure amb els plans d'invasió. En l'acabar d'escriure-la va arreplegar el seu escriptori disposat a anar-se’n i parlar amb el rei. Mentre ordenava els papers va veure una carta dirigida a ell d'un cert Ricardo Pérez, la va agafar, la va guardar en el seu maletí i se’n va anar cap a palau.

El palau es trobava il·luminat, eren a penes les set de la vesprada, la família reial hauria d'estar sopant. El coronel López va ser rebut per la donzella de la reina i el va fer passar al menjador on el rebria el rei.

-Coronel, quina alegria tindre’l ací! Com veu estem sopant, sega a a taula amb nosaltres i menge el que li abellisca, després parlarem dels nostres assumptes.

-Majestat, un honor compartir el sopar amb vostés. Senyora reina, bona nit. -va saludar a cada un dels que hi havia asseguts a taula i llavors es va asseure.

Van parlar de trivialitats mentres sopaven fins que la donzella de la reina va entrar a pels xiquets i la reina se'n va anar amb ella.

-Diga'm coronel, porta notícies? - el monarca estava ansiós per saber el que havia descobert el coronel López.

-Senyor, com em va manar he estat esbrinant i espere calmar les seues ànsies amb la meua notícia. - al coronel li costava un mal donar-li esta notícia, però va decidir dir-la d'una vegada - Vaig estar seguint cada un dels passos que donava Rodríguez i he pogut descobrir que té quelcom amb la seua senyora dona. Tots els matins quan la reina va a missa sempre és l'última a eixir i darrere d'ella ix Rodríguez, tots els dies la mateixa situació.

El rei estava pensatiu, no li va sorprendre la notícia perquè ell ja sospitava quelcom i va manar al coronel investigar només per a assegurar-se’n.

-Però crec haver descobert una altra cosa sobre Rodríguez. Fa dos setmanes es van escapar dos dels nostres militars, no hem sabut res d'ells, van escapar amb uns documents pertanyents a l'exèrcit, com que pertanyen a l'exèrcit no han de tindre res de dolent ni ocultar res, però Rodríguez estava desesperat per trobar-los als dos i tornar a tindre eixos documents, com si amagara alguna cosa. - va concloure el Coronel.

-Amb el que m'acaba de contar no dubte que hi ha alguna cosa que oculta el general Rodríguez.

-D'ell m'espere qualsevol cosa, he d'esbrinar què és el que contenien eixos papers -va dir el Coronel amb convicció.

El rei volia ajudar el coronel López a desmantellar eixe secret sobre què contenien els documents robats.

-Hem de trobar eixos dos militars, no poden anar molt lluny. Però caldrà buscar-los amb sigil, i una vegada que els trobem confessar-los que no anem a per ells sinó a per eixos papers -va sentenciar el monarca.

- Done avís a alguns de nostres militars perquè isquen en la seua recerca? -va preguntar el Coronel.
-No -el monarca va somriure- els buscarem nosaltres mateixos. Aprofitarem els meus viatges per Europa per a buscar-los, vaja a sa casa i prepare l'equipatge, demà mateix eixim. I per favor, siga sigil·lós i que Rodríguez no s'assabente del nostre pla.

-D'acord Majestat -es va acomiadar el coronel mentres s'alçava i caminava cap a la porta.
 
 Comenta
 
Capítol 2 Anem-hi!
El coronel López havia arribat a l'hotel on s'hostatjava, es va llevar la jaqueta, va agafar el seu maletí i es va asseure en la taula, tenia faena per fer abans d'anar-se'n amb el rei. Mentre treia documents del maletí va aparéixer la carta que va trobar en el seu escriptori i es va posar a llegir-la.

Coronel, sóc Ricardo Pérez amic íntim del monarca d'Espanya. Li escric per a comunicar-li una cosa relacionada amb els documents que han sigut robats del seu quarter. La meua filla té un nóvio, Santiago Sant Romà, sí, el mateix que s'ha emportat els documents. Li dic açò perquè li vaig demanar a la meua filla que li contara els problemes que teníem i si ell podia ajudar-nos, i com veu, el xic ho ha fet. Si vols vindre i saber quins -demà a les tres de la vesprada en palau. A eixa hora hauran arribat Sant Romà i el seu company per a lliurar-nos-els. Espere la seua assistència.

Ricard Pérez.

Eixa carta el va deixar confós, com és que Sant Romà sabia on estaven eixos documents i més encara qui els guardava? Clar que acudiria a eixa cita, i amb el mateix rei de França, per a assabentar-se de tot.

           ***

-Santi, crec que no ens queda res per a arribar a Madrid.- va dir Guillermo amb veu triomfant- segons este mapa per la carretera per la qual anem ens conduïx directament cap al centre de Madrid.

-¡Por fet! - va exclamar Sant Romà victoriós- i ara que estem apunt d'arribar, què penses fer després de lliurar els documents? Em referisc a si vols tornar a l'exèrcit, anar a Anglaterra amb la teua família o no sé, descobrir coses noves.

-La veritat...no ho sé, i si ens enxampen abans d'arribar? i si en palau ens traeixen? no puc pensar què faré encara. Però, segur que tu ja tens quelcom pensat o m'equivoque?

-No, Guillermo, no t'equivoques, jo pense quedar-me a Madrid, ja saps, amb Catalina, segur que després de tot açò son pare accepta que ens casem i vivim junts. Si vols quedar-te un temps amb mi a Madrid ni ho dubtes, jo et puc allotjar sense cap problema.-Santiago li deia açò mentres li donava palmadetes en el muscle.

-Pensaré en la teua proposta, si arribem sans i estalvis, clar.

Santiago Sant Romà només estava segur d'una cosa, arribarien sans i estalvis i per descomptat, ajudarien al monarca espanyol en eixe problema que tenia.

           ***

-Senyor, anit vaig llegir una carta que em va arribar d'un cert Ricardo Pérez, comunicant-me que era amic del monarca d'Espanya i que estaven esperant l'arribada dels documents en palau, per descomptat em va citar allí. - li va comunicar el coronel López al monarca.

Es trobaven pujant el seu equipatge al carruatge del monarca, per a anar a la recerca de Sant Romà i Williams.

-Bé coronel, ara només hem d'anar a un lloc, a palau. No crec que al meu cosí li moleste veure que arribe amb vosté, després de tot vull estar present quan lligen eixos documents i saber què contenen per a tindre'l així de desesperat perquè arriben al seu poder. -va contestar el monarca.

-No el molestarà, senyor, vosté no ha fet res en contra seu, i a més pot servir d'ajuda per a després castigar els culpables que el monarca espanyol es trobe així.

El monarca es va acomodar en el carruatge i al seu costat el coronel. El va observar i va recordar tots els moments de la seua infància, els quals havia passat amb el seu cosí el monarca d'Espanya, Felipe, i amb el coronel. El pare del coronel i els pares dels monarques s'havien conegut també des de molt xicotets, la qual cosa va forjar eixa amistat i confiança que tenien a estes altures.

-López, deixarà algun dia tanta formalitat i cridar-me pel meu nom? Ens coneixem des d'abans de saber caminar i vosté seguix amb el seu "senyor" "monarca", igual que al meu cosí, a ell és a qui més li molesten eixes formalitats, i ho saps.

-Senyor, un no pot parlar de “tu” els seus caps ni encara que es coneguen de tota la vida. Per a mi parlar-los amb formalitat és natural.

- Natural no, tu eres un dels nostres, t'has criat amb nosaltres López, has jugat amb nosaltres, mai ningú t'ha fet cap menyspreu perquè t'asseus un poc més avall. -el monarca no queia de la seua burra i intentava convéncer-lo -o em crides pel meu nom o quan tornem a França t'acomiade, i saps que no faig broma.

Al coronel li va eixir una carassa que va acabar en un esclat de riure.

-Lluís, no cal que m'acomiade, si vols que em deixe de tantes formalitats ho faré. Content?

-I tant, fa tants anys que no deixaves eixes formalitats que començava a creure que ja no eres tu. -el monarca el va abraçar com un bon amic.

- Què penses que passarà amb Rodríguez a la tornada? És a dir, s'adonarà que sabem la veritat i fugirà o es quedarà per a seguir turmentant-nos?- el coronel ho va dir amb un cert recel, no li agradava gens ni miqueta tindre eixe tal Rodríguez prop i no entenia com podia seguir en eixe lloc.

-De veritat que jo mai l'he volgut tindre ací, mai, però com veig que a la meua dona la fa feliç que el tinga prop, perquè carregue amb el que fa. - el monarca Luis es va enrogir - volia tant eixa dona que era capaç de fer per ella el que fóra, però ara m'he adonat de tot el que ha fet a les meues esquenes, rebolcar-se amb Rodríguez, firmar documents sense el meu consentiment, milers de coses més, i prompte o tard s'adonarà que el que ha fet li suposarà conseqüències tan dolentes com quedar-se sense la corona. No puc continuar consentint que una dona d'eixa mena continue sent la reina.

-Espera, espera... dius que ha firmat documents sense el teu consentiment? -el coronel es trobava confós, li havia vingut una cosa al cap.

-Sí, una vegada va firmar uns documents que aprovaven l'arribada d'un carregament de quadres reals a palau. Jo per descomptat no en sabia res.

-I... si ha sigut capaç d'això... per què no se'm va ocórrer abans! Ho sent si et molesta esta conclusió a què he arribat però crec que la teua senyora dona té alguna cosa a veure amb eixos documents, tot enquadra, si es rebolca amb Rodríguez i fa tot el que ell li demana, no seria capaç de firmar algun document que el ficara a vosté en problemes i així quedar-se ella amb la corona? -ho va dir tot tan ràpid que no li quedava aire en els seus pulmons quan va acabar.

- El monarca en compte de sentir-se enutjat per la desconfiança del seu amic envers la seua esposa va fer un gest d'alçar-se per a botar i celebrar la conclusió a què havia arribat López, però, el seu amic el va agafar del braç i el va fer seure.

-Que estem en un carruatge, pot bolcar-se de tant moviment! -i va soltar una carcallada.

-Gràcies, gràcies i gràcies amic, matarem a dos pardals d'un tir, a eixe Rodríguez i a la usurpadora de la meua esposa. -s' havia relaxat, però en la seua veu es va notar l'excitació en pensar què passaria a partir d'ara.

            ***

Ja havia passat un dia i mig, Sant Romà i Williams es trobaven entrant en l'últim tram de camí que els quedava per a arribar a palau. Sant Romà li estava preguntant a un caminant quant quedava per a arribar a palau.

-Eixe bon home acaba d'informar-me que queden uns 100 quilòmetres i arribarem al nostre destí.

-Ja era hora! -va exclamar Williams alçant els braços a l'aire - perquè estic a punt de morir del cansament, però no és hora de pensar en el cansament i acabar el recorregut que ens queda, coses pitjors hem aguantat estant davall les ordres de Rodríguez.

-Exacte amic, coses pitjors hem aguantat, no ens podem rendir per 100 quilòmetres que queden.

Van continuar caminant i al cap d'una mitja hora van escoltar a un carruatge parar a la seua altura. D'ell van baixar ni més ni menys que el monarca francés i el coronel López. Williams es va quedar tan blanc com la paret, i Sant Romà no sabia on amagar-se. Però de moment, ni el coronel ni el monarca s'havien adonat que eren ells, només van baixar a estirar les cames. Els dos soldats van córrer a amagar-se darrere del carruatge per a no ser vistos.

-Lluís, no creus que esta parada és innecessària? perdem temps, i en unes hores hem d'estar a palau. -el coronel es trobava una mica cansat i estava desitjant arribar a palau per a seure en una d'eixes comodíssimes butaques que tenia el rei.

-López, necessitava caminar un poc i respirar aire plenament, no seguir tancat en eixe carruatge.

El monarca es va posar a donar voltes sobre si mateix, fins que en una d'eixes es va quedar estàtic mirant a un punt fix. Va caminar cap allò que havia vist i es va trobar amb dos hòmens que els reconeixia prou bé.

- López, vinga! Mire a qui tenim ací, als nostres dos soldats. - va dir cridant l'atenció del coronel. -soldats, heu trobat la vostra salvació, pujareu amb nosaltres en este carruatge i anirem junts a palau, eixos documents necessiten ser llegits per a derrocar Rodríguez.

Sant Romà i Williams van quedar bocabadats en veure el rei tan animat i amable, per això el coronel va soltar una carcallada al veure la situació i a l'acabar el seu atac de rialla va dir:

-Soldats, obeiu el vostre rei i anem cap a palau.

Els quatre van pujar de seguida al carruatge per a seguir el seu camí.
 Comenta
 
Capítol 3 Rates
-Senyora, vosté diu que són mentides? Llavors diga'm per què una vegada acabada la missa vosté sempre era l'última a eixir i just darrere de vosté eixia el general acomodant-se la roba. Sempre la mateixa situació, em vol dir ara que és mentida? -va dir el coronel amb satisfacció. Tant el general com l'esposa del monarca es trobaven sorpresos perquè els havien estat observant i ells no s'havien adonat.



-Vos deveu estar preguntant com és que no vos heu adonat que vos estava seguint, perquè he sigut el més sigil·lós possible. He pogut acomplir així el meu encàrrec de part del senyor Lluís. I ara, Lluís li he de comunicar que em vaig presentar a França no sols per a buscar treball, també vaig ser perquè m'envie el seu cosí ací present perquè li havia arribat un rumor sobre el que vosté ha llegit en els documents, i em va demanar que si podia anar per a investigar sobre l'assumpte. -va confessar el coronel.



 



-Això ara no importa López, no ho puc prendre com una traïció perquè sé que el meu cosí, ho va fer perquè m’adonara de l'escòria que tenia ficada en ma casa, així que vos he de donar les gràcies. -va dir el monarca francés dirigint-se al coronel i al seu cosí en monarca Felipe. -però quant a vosaltres dos no vos vull tornar a veure mai més en la meua vida. Quan arribem a França sereu enviats a presó junt amb els vostres aliats que estaven d'acord amb este document. -va sentenciar.



 



-Espere Lluís, que tot açò no acaba ací, a banda dels documents, hi havia una altra cosa que volien fer estes dos escòries. -el coronel no pensava callar res -una vegada mentres parlaven per telèfon vaig poder escoltar una conversació en què deien que abans de dur a terme la invasió a Espanya havien d'aconseguir matar-te de totes maneres i així ella es convertiria en regent i podria dur a terme la missió.



 



El monarca Lluís no donava crèdit del que estava escoltant i el general i l'esposa del monarca ja no sabien ni on ficar-se.



 



El monarca Felipe que havia romàs callat durant tot l'altercat va decidir parlar en defensa del seu cosí.



 



-Vos assegure que vos aneu a convertir en menjar per a rates dels anys que passareu a la presó -els va dir apuntant-los amb el dit- Soldats! Agafeu-los ara mateix i al calabós, compliran ací la seua condemna, i envieu un telegrama al quarter de l'exèrcit de França ordenant que empresonen els aliats en esta missió. I cosí, ho sent per haver contractat López a les teues esquenes per a investigar sobre la missió, però no volia preocupar-te a tu. López, moltes gràcies pel teu treball, obtindràs una molt bona recompensa. I vostés dos, Sant Romà i Williams, gràcies per portar eixos documents cap a palau, la vostra recompensa serà viure fins al vostre últim sospir amb els privilegis que vos mereixeu per haver-nos prestat ajuda. -els va agrair a tots amb un fort abraç a cada u.



 



Quan els soldats van eixir amb Rodríguez i l'esposa del monarca francés en la sala es van escoltar diversos sospirs, per descomptat d'alleugeriment a l'haver acabat amb la pressió.







El monarca francés va decidir passar un temps a Espanya junt amb el seu cosí Felipe, López se'ls va unir i van poder recordar els tres junts moments de la seua infància.



 



Ricard Pérez i Sant Romà van agafar un tren cap a Barcelona per a poder estar per fi amb Catalina.



 



El soldat Guillermo Williams va pensar en què fer amb els privilegis que li van ser donats i va decidir fer-se càrrec de l'exèrcit francés i portar-los per un bon camí, no com havia fet fins ara Rodríguez.



 



I quant a Rodríguez i la ja exreina van acabar com el monarca Felipe els va dir, a la presó i acompanyats de les rates de calabós. Així és com devien pagar el dany causat a la família reial.

 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]