Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



MAS16
ELX
 
Inici: L’aire que respires

Capítol 1 ELS DOS FUGITIUS
Un plugim suau comença a deixar empremta sobre el carruatge empolsinat on fan camí cap a Barcelona dos fugitius francesos. Som als afores boscosos del poble d’Hostalric durant l’hivern de l’any 1793. Els núvols corren, negres, cap al horitzó. El vent assota el món sense miraments. Els viatgers, ja no tenen esma de dir res.



Per a què pugueu entendre tota aquesta història començaré contant-vos-la des del principi. Els dos fugitius s’anomenaven Roger Mercier i Asier Lehener. Roger era el major de tots dos, es portava sis anys amb Asier. Roger era natiu francés naiscut a l’hivern de 1767 en un petit poble de França anomenat Barfleur. Vivia en una casa gran amb la seua mare, anomenada Isabelle. Era un exemple a seguir per a tota la família, una dona molt forta, valenta i generosa, amb tota la gent però, en especial amb el seu únic fill, en Roger. Es deia això d’ella ja que havia superat l’embaràs sola, sense el seu marit, que havia mort en la guerra dos mesos després de saber que la seua dona estava embarassada. Així doncs, Roger se n’havia criat amb la carència del pare, però amb l’amor de tota la seua família, que era molt gran perquè eren gent molt carinyosa i familiar.

A l’any de 1778, la guerra de França cada vegada estava més a prop de Barfleur i la gent que habitava al poble se n’anava a llocs allunyats d’aquell poble. La mare d’Isabelle, és a dir, l’àvia de Roger va recomanar a la seua filla anar-se’n a Alemanya per a protegir-se de la guerra i era un lloc que no estava massa lluny de França, arribarien en uns vint dies. Isabelle va decidir fer-li cas a la seua mare i aniria cap a Alemanya al dia següent. Per a no preocupar a Roger li va dir que se n’anaven de vacances. Quan van arribar al lloc exacte on li havia indicat la seua mare, es va trobar que era un lloc solitari, sense ningú als voltants. Encara que la seua mare li va ficar en la maleta un paper on deia que encara que no trobara a ningú, l’estaven esperant.



Passada una setmana, van decidir anar a la ciutat més propera d’on es trobaven per a comprar menjar, ja que havien gastat quasi tot el que duïen. Quan van arribar a la ciutat, es van trobar un xiquet plorant i ple de ronya, demanant menjar. Roger i la seua mare li van preguntar que era el que li passava i aquest li va respondre que havien mort els seus pares en una guerra i s’havia quedat al carrer sense ningú que es pogués quedar amb ell. Isabelle, que tenia el cor tan gran, va decidir portar-se’l amb ells.



Al poc temps, veient que els faltaven diners i la vida d'Isabelle era molt avorrida, va decidir buscar treball i el va trobar com a costurera. Cinc anys després, veient que l'amenaça de guerra era menor i Isabelle ja tenia una edat considerable, van tornar a França després d'haver estat huit anys a Alemanya.

Quan van arribar a França van trobar un país diferent del que van deixar. Era una França pobra per la guerra i amb moltes malalties. Van arribar a sa casa i Isabelle es va a començar a trobar una miqueta malament. Van passar els dies i va empitjorar, així que Roger va decidir cridar un metge. Quan aquest la va veure no hi va dubtar, havia agafat la grip que, per aquell moment hi era molt greu.

El metge va parlar amb Roger i li va dir que per desgràcia no tenien medicaments per poder tractar-la, que depenia de la seua salut, però que per la seua edat li donava com a molt una setmana de vida. Roger li va comunicar al seu germà aquesta mala notícia. No sabien què fer, van pensar que pot ser podrien ells mateixos comprar els medicaments, però com ho farien?
 Comenta
 
Capítol 2 Capítol II
Roger i Asier estaven preocupats, el metge que li va donar una setmana de vida estava equivocat, i ja havien passat tres setmanes des d’aquell dia i cada vegada es trovaba pitjor així que els germans van decidir buscar treball per a guanyar els diners que necessitava la cura de la seua mare. Van parlar amb un amic de sa mare que duia el càrrec d’administrar les terres de cultiu de Barfleu i aquest home els va donar treball. Passada una setmana es van adonar que treballaven molt per als diners que guanyaven així que van deicidir buscar una altra alternativa i van  pensar en vendre al mercat que es posaba totes les setmanes al centre de Barfleu però dos setmanes després, es van adonar que no tenien diners ni per a menjar i s’estaven quedant sense alternatives aixi que sols els quedava una opciò que seria entrar a furtar a les cases que hi havia al voltant.

A la nit següent van veure una casa molt luxosa i van pensar una estrategia per a entrar. La casa duia tres plantes, el jardí era molt gran, amb dos carruatges a la porta. Havien cinc gossos molt grans però la família, la nit d’abans se’n van anar a un poble proper on tots els anys venia el joglar mès famòs de tota França. Doncs van pensar que era un bona oportunitat d’entrar en la casa però, com es lliurarien dels gossos?

Roger li va donar la idea al seu germà d’agafar un gat per a provocar als gossos i fer- los eixir de la casa. Ràpidament van saltar la porta i van entrar per una finestra oberta. Una vegada dins, estaven molt nerviosos i tremolant, sense saber què fer. Doncs van buscar rápidament el joc on la família guardava les seues joies. Mitja hora després, van trobar un cofre a un calaix petit de la cuina i en obrir-lo hi havia molts diners i una joia de molt valor. Van deixar-lo tot com l’havien trobat i en eixir va mirar si els gossos estaven al jardí. Al no trobar-los van eixir ràpidament per anar a la seua casa.

Quan la familía arribà a casa, s’adonaren que els gossos no estaven al jarí encara que no es van preocupar perquè a vegades s’escapaven però després tornaven. Però , quan la dona va anar a deixar  les joies que portava al cofre, es va adonar que li faltava l’única joia que va deixar i molts diners. La dona es va posar molt nerviosa i va parlar amb la familía plorant i els va dir que li havien furtat la la joia de la seua mare.  El seu home, furiòs, per veure a la seua dona així va decidir cridar al comisari de Barfleu per a què investigaren el cas. El comisari li va demanar detalls de la joia i aquest li va dir que era un anell vell d’or tot cobert de diamants blaus. Mentre l’home deia tot això un company del comisari feia un dibuix per a informar a la poblacò del robatori. Tres dies desprès, tot el mòn s’havia assabentat de l’incident i de les característiques de la joia per poder cridar a la policia si la veien. Roger i Asier estaven tan pendents de la seua mare que no s’havien adonat que la poblaciò s’havia adonat del robatori i van amagar la joia en una tovallola vella que tenien a casa i ràpidament van anar a una parada del mercat per a vendre-la. Quan se la va donar a la dona de la parada, aquesta es va quedar mirant la joia i la va reconèixer per tot el que havia escoltat. Així que va cridar al seu fill disimuladament per a què cridara al comisari mentre que ella els entretenia.Roger i Asier van veure al comisari venir i van còrrer cap a la seua casa perquè sospitaven que es diriga cap a ells i quan van arribar, la mare duia la pell blanca i freda  i tots dos sense creure-ho van començar a abraçar-la i a plorar. Els fills  no sabien que mès podien fer perquè a la mare sols li quedaven hores de vida segons els seus simptomes i no podien eixir de casa perquè la policia els veuria. El que no sabien es que la policia estava fòra esperant-los.
 Comenta
 
Capítol 3 Capítol III
En eixir es van adonar que els policies els estaven esperant i ràpidament van tancar la porta i van posar cadires i una taula per a que no pogueren entrar i mentre ho intentaven, ells fugien per una finestra.



Mitja hora després,els policies van aconseguir entrar en la casa i en veure la mare morta, van pensar  que havia pogut ser un assassinat. Sense pensar-ho van agafar els cavalls per veure si trobaven els germans pel el camí encara que no ho veien possible perquè ja feia molt de temps que havien fugit.



A mitjant camí es van adonar que havia uns senyals a terra, encara que estava començant  a ploure i s’estaven esborrant. Així que, van decidir seguir- los ràpidament perquè semblava que a més, havien furtat un carruatge per a fugir.



No els van trobar després de moltes hores de camí, ja que els senyals de la terra estaven quasi esborrats però aquests van informar altres policies d’altres localitats sobre les seues característiques físiques i aquestos estaven molt atents. Quan va arribar la nit, els germans van decidir parar a descansar en una casa que semblava abandonada, es trobava a meitat d’una muntanya boscosa, solitaria i com que era de nit, donava al lloc una aparença tètrica mentres tant, els policies que perseguien els fugitus seguien buscant-los per tot arreu, van recorrer una llarga distància pels camins però no van obtindre  resultats ja que no van aconseguir trobar-los  . La casa en què van parar els fugitus es trobava a meitat d’una muntanya boscosa, solitaria i com que era de nit donava al lloc una aparençia tètrica.Als pocs dies es van adonar que es moririen de fam si no anaven a buscar aliments i Roger va decidir anar a pel menjar de nit per a què ningú s’adonara de la seua presència. Era de nit i no havia ningú als voltants, a prop de la casa hi havia un arbre ple de pomes i quan es va disposar a agafar-les va veure de lluny un home cridant-lo i ell, asustat va còrrer cap a dins del bosc però l’home no estava sol, n´hi havia més amb ell, i un d’ells era el comisari. Cada vegada estava més a prop de Roger i va escoltar el so d’un d’ells agafant el revolver. De sobte es van escoltar uns dispars i van fer impacte en la cama dreta. Aleshores Roger va caure a terra i el comisari es va apressurar cap a ell per a que no s’escapara. Però Roger s’alça abans que el comisari hi arribara a i un dels policies el va assolir en l’esquena. Quan van arribar a ell van veure que Roger estava a punt de morir- se. Asier, en escoltar els trets va anar en busca del seu germà però ràpidament es va adonar que estava mort i no podia fer res per ell així que va decidir escapar encara que mentre corria va pensar que no tenia sentit seguir fugint si no tenia a la seua mare i germà amb ell. Asier ple de rabia decideix parar-se i enfrentar-se a la policia per venjar la mort del seu germà, a més,  no tenia por a la mort. I ple de valentia s’afrenta als policies i després d’un intercanvi de dispars Asier acaba matant a un policia però no va poder evitar morir per la quantitat de policies que hi havia. Finalment, els policies van aconseguir el que buscaven, acabar amb els germans lladres.
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]