Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



capdesuros
ELX
 
Inici: Olor de colònia

Capítol 1 El començament de la revelació.
Com bèstia que olora el perill, es va quedar quieta darrere la porta tancada, encarcarada; la mirada atemorida, els llavis estrets amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Aguantà l’alè. Havia de plantar cara al panteix. Forcejava amb la maneta cap amunt i cap avall. Una vegada. Una altra. I encara una més. Res. El forrellat no cedia. Tot feia pudor de fum. Es va afluixar la corbata, es va descordar el coll de la camisa. L'ofec. L'ofec li rebentava els pulmons.

 Era tal 24 de desembre, una tarda normal, com totes, amb l'excepció dels asfixiants carrers abarrotats de gent amunt i avall, comprant els últims detalls per al sopar de Nadal i els esperats regals.

 Entre tota aquesta multitud destacava una dona de mitjana edat que anava tota carregada de bosses i amb certa pressa. Es va dirigir cap a casa i només arribar va anar al saló per saludar el seu marit, que estava al sofà veient la televisió, ja que acabava d'arribar de prendre un cafè amb els amics. De seguida va anar a aparellar tot el que havia comprat i començar a cuinar el que prepararia per sopar aquella nit, com era habitual. Però estava preocupada perquè no sabia si li anava a donar temps a tot. A més d'encarregar-se del sopar, havia de treure a passejar el gos, preparar la taula, arreglar-se, embolicar tots els regals i tenir la casa a punt per quan arribessin els convidats.

Tot anava vent en popa, ja havia preparat tot el sopar i el saló, malgrat que el seu marit no li agradava com havia organitzat la taula, ja que segons ell havia quedat massa insulsa. Deia que no s'havia complicat la vida a arreglar la sala i que quedarien malament davant dels seus convidats, que no eren altres que dos dels seus companys de treball i les seves dones amb els nens. La pobra dona es va posar a pensar que si de veritat era així, s'havia assegurat que tots els detalls quedessin bé. Però no li va donar importància i va anar a la seva habitació per arreglar-se. No sabia si posar-se un vestit vermell o uns pantalons amb una brusa vermella. Finalment va optar pel vestit vermell, però quan el seu marit la va veure, va dir que anava molt provocativa i va haver de canviar-se.

Arribaren els comensals i van començar a sopar. Els nens demanaven els seus regals mentre que els pares conversaven sobre la política, la crisi i el futbol entre d'altres. A fi els nens van poder obrir els seus regals després de tanta súplica, volien jugar amb ells, però no els van deixar sense abans acabar de sopar.

Durant el primer plat la dona es va adonar que una de les seves convidades estava molt callada, com absent, i cada cosa que el seu marit li deia ella assentia. I fixant-se detalladament es va adonar que tenia alguna cosa morada sota el contorn del seu ull, on s'apreciava gran quantitat de maquillatge. Llavors aprofitant que va anar a la cuina per ajudar-la a portar el segon plat li va preguntar si li havia passat alguna cosa. Ella va dir-li que res, però la dona va insistir i li va assenyalar que era aquell blau, i l'altra dona va somriure , es va limitar a dir que era normal, que no es preocupés.

 Van tornar al sopar que va transcórrer tranquil·lament fins que tots es van anar. Aleshores va anar a llitar als seus fills i un cop al llit, va comentar al seu marit el que havia passat amb aquella dona. Però el no li donà importància i es dormí, mentre que ella es quedà donant voltes tota la nit. Va pensar en com podria tractar així una persona que estima a una altra i que porta un munt de temps junts, a més de formar una família junts. Però va pensar sobretot en com aquesta persona pot deixar que s'ho facin, es preguntava com podia seguir al costat d'ell. Llavors ella es va adonar que estava en la mateixa situació, però sense que el seu marit arribara a posar-li la mà a sobre. Va voler posar-li fi. No sabia com, però el que si sabia que no anava a permetre que seguís passant eixes coses tant a ella com a les altres dones.

Al dia següent, era el dia de Nadal i per consegüent la dona s'encarregava sempre de preparar un bon esmorzar i arreglar els fills per arribar molt bé pentinats al menjar familiar. Però a l'estar desvetllada tota la nit, continuava dormint i deixant tota la resta sense preparar. Pel que el seu marit va entrar a la cambra exigint-li el seu esmorzar i ella li va dir que esperés un moment, però ell de seguida va dir-li ambs crits que s'havia d'haver aixecat abans i preparar-ho tot, que no anaven a arribar a temps. Llavors ella després d'haver pensat tot el que va pensar aquella nit, li va contestar de mala gana que per què ho havia de fer ella tot, que ell podia col·laborar. Però abans que pogués dir alguna cosa més, el seu marit li va donar una bufetada i li va començar a cridar que ell no tenia per què fer res estant ella, doncs, per alguna cosa ella era la seva dona i la seva funció era encarregar-se de tot això, a més de moltes barbaritats. Ella es va quedar en shock.
 Comenta
 
Capítol 2 El Perill
En aquest moment el marit se'n va anar tranquil·lament al sofà, ella reaccionà, i el primer que se li passa pel cap va ser anar al menjador per enfrontar-se a ell, però va pensar que fent això no solucionaria res i que no volia ser com ell, sinó que les coses haurien de canviar, pel que va decidir que no hi seria com les dones restants. No obstant això, era el dia de Nadal i no volia arruïnar el dia als nens. Aleshores es va proposar arreglar-ho més tard.

El dia es va mostrar esplèndid, fora del normal perquè el matrimoni era més afectuós que mai i també perquè ell va demanar perdó, dient-li que no sabia perquè havia estat així i li va tirar la culpa que estava molt estressat per la feina. Només durant el dinar a la casa dels avis només va deixar caure floretes davant de tots i deixar-la bé. Llavors ho deixà passar per aquesta vegada, ja que era la primera i es notava que estaba penedit.

Van passar totes les festes i els nens van tornar a l'escola, és a dir, tots van tornar a la rutina. Un dia la van cridar d'un treball en una oficina com recepsionista en un bufet d'advocats molt conegut a la seva zona. Ella va ser a l'entrevista sense dir-li res al seu marit, ja que pensava que no la contractarien, però va resultar que sí. Després d'arribar a casa el primer que va fer va ser contar-li-ho al seu marit, però ell en eixe moment es trobava de mal humor i la seva reacció va ser cridar-li, dient-li que el seu deure com a marit era mantenir una família i que no calia que ella treballe. Tot i la reacció, ella va dir-li que era lliure de fer el que volgués i que per què ella traballara, no vol dir que les coses canvien a casa. Aleshores el seu marit furiós va estar a punt de tornar a aixecar-li la mà, però per casualitats del destí van aparèixer els seus fills.

Finalment ella va començar a treballar, el primer dia va estar molt il·lusionada, en arribar a la feina li van dir que havia de portar un uniforme amb corbata. La seva funció era atendre les persones que demanaven cites. Aquest dia en arribar a casa es va quedar molt sorpresa perquè el marit havia preparat el seu plat favorit per menjar. Tot va ser molt romàntic perquè els nens estaven en casa de la seva mare.

Van passar unes setmanes i una sola vegada en compaginar les coses de la feina amb les coses de la casa. El que pitjor va portar era que la majoria dels clients que atenien eren dones que havien patit maltractament. Va donar la casualitat que va arribar una dona que li sonava molt, però no la reconeixia perquè portava unes ulleres de sol. I va resultar ser la dona del sopar de la nit de Nadal, cap pregunta li va fer a l'oficina, i ella amb un ampli somriure li va donar les gràcies per haver-li obert els ulls, va contar-li que estava divorciant-se, i que a més s'havia enamorat d'un home encantador que la tractava com una reina. Per agrair-li-ho la va convidar a prendre un cafè i xerrar una estona.

A la tarda van quedar i van estar parlant sobre com havia anat la vida a cadascuna, fins que van arribar a un moment en què va necessitar explicar-li que el seu marit també la va abufetejar fa unes setmanes però que no hi volia dir res per por de perdre als seus fills i no volia que la gent després parlara. Llavors l'altra dona sorpresa li va dir que no es podia creure que ella l'estiguera dient això, doncs gràcies a ella va prendre una de les decisions més grans de la seva vida, divorciar-se d'un home que la tractava malament. A més,li va dir que volia crear una associació per a totes les dones que es va trobar en la seva mateixa situació. Però volia que ho feren juntes. També li va dir que la tingués valor de deixar-ho, perquè ella no havia d'aguantar aquestes coses. Ella li va dir que tenia que pensar-s'ho, i en arribar a casa se li va ocórrer comentar-ho al seu marit. Aleshores, ell es va posar furiós i va començar a pegar-li violentament, sense preocupar-se de si els seus fills poguessin veure'ls o no. Ella espantada es va tancar a l'habitació ràpidament i molt espantada mentre que ell estava darrere de la porta cridant-li i volent entrar-hi.
 Comenta
 
Capítol 3 Qui sembra vents, recull tempestes
Com bèstia que olora el perill es va quedar quieta darrere la porta tancada,encarcarada; la mirada atemorida, els llavis estrets amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Aguantà l'alè. Havia de plantar cara al panteix. El marit forcejava amb la maneta cap amunt i cap avall. Una vegada. Una altra. I encara una més. Res. El forrellat no cedia. Aleshores va parar. Passaren uns minuts i va escoltar un soroll molt fort, la porta. Llavors va eixir amb silenci. Tot feia pudor de fum. Es va afluixar la corbata i es va descordar el coll de la camisa. L'ofec li reventava els pulmons.

No sabia què passava, tot estava ple de fum i s'estava marejant. Va córrer a veure si eren els seus fills, però no hi havia rastre d'ells. S'estava trobant cada vegada pitjor, va intentar arribar a la porta per demanar ajuda però just abans es va desmaiar.

Es va despertar en una llitera d'hospital, tot estava molt il·luminat i escoltava veus estranyes. No sabia el que deien. Es trobava molt cansada. Tot d'una, va veure com un metge li estava parlant. Li estava preguntant com es trobava. Li van portar una mica de menjar i quan ja es trobava una mica millor, una infermera li va dir que l'esperava la policia a fora per preguntar-li unes coses. Es va quedar estranyada ja que no recordava que havia passat ni per què hi era.

Van entrar dos homes amb un rostre seriós i el primer que van fer va ser dir-li si sabia on era la resta de la seva família ja que s'havia cremat l'edifici sencer. Ella va preguntar pels seus fills, però ells no sabien on eren. Llavors van començar a fer-li unes quantes preguntes i una estona després que se n' anessin va aparèixer la noia amb la qual va quedar la tarda en què va passar tot.

Li va preguntar com es trobava i que si havia estat ell, i abans que li pogués

respondre van tornar a aparèixer els policies dient que el seu marit s'havia anat del país amb els seus fills. Ella no va saber reaccionar i l'amiga horroritzada va cridar que ho sabia, i els policies van preguntar què era el que sabia. Ella no volia dir res però la policia insistia. Llavors un es va quedar dins amb ella i l'altre va sortir fora amb l'amiga. Després d'uns minuts van tornar a entrar i aquest policia li va preguntar com no ho havia denunciat abans, ja que ara seria difícil localitzar-lo i que havia de denunciar-lo ja perquè comencessin com més aviat a investigar i localitzar el seu marit.

Ella no volia per por de no tornar a veure als seus fills, però si no ho feia es quedava a les mateixes. Així que va posar una denúncia per maltractament i una altra per segrest sense permís dels seus dos fills menors d'edat.

Al cap de dues hores li van donar l'alta i simplement li van enviar uns calmants perquè estava sotmesa a molt estrès. L'amiga el va acompanyar perquè deia que no es fiava de que anés a fer alguna cosa en contra de la seva vida a causa de que no tenia ganes de res i pensava que no tenia sentida seguir vivint. De camí a casa l'amiga li aconsello que no havia de rendir-se, que pensés en els seus fills i que se n'anés amb ella a casa seva per no estar sola.

Van passar uns dies i no sabien res. Ella no sabia que fer, s'estava tornant boja. Però de sobte va sonar el telèfon, era la mare del seu marit. Cridava per dir-li que els seus fills estaven amb ella. Abans que pogués dir alguna cosa més li va penjar i va anar corrent a casa seva. Va ser un retrobament emocionant. Li va preguntar on havien estat i si el seu pare els havia tractat bé. Ells li van explicar tot, que no es preocupés més i que l'havien trobat a faltar. Llavors es va adonar que el seu marit no era amb ells i li va preguntar a la seva sogra on era, però ella va dir que no ho sabia. Pel que ella li va contestar que no passava res, que la policia el trobaria i que avui mateix pensava demanar el divorci i la custòdia dels seus fills. També li va dir que esperava que no tingués ella res a veure, que tot i així li deixaria veure els seus fills.

Així doncs van tornar a casa i mentre estava al sofà va pensar en el que li va proposar la seva amiga aquesta tarda. La va cridar i decidida li va dir que comptés amb ella. L'endemà es van reunir i van començar a idear el projecte per ajudar a més dones que es trobaven en la mateixa situació i que no arribessin a aquests extrems, ja que ningú es mereix passar per on ella havia passat, ni ningú s´hauria de sentir dominada. De seguida la campanya es va anar fent cada vegada més gran i estaven ajudant a moltes dones. I un dia va arribar la policia per explicar-li que havien trobat al seu marit, però mort. Doncs se n'havia anat amb una altra dona a la qual també li havia maltrat , però ella en comptes d'aguantar-lo, com a venjança el va matar.
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  365 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]