Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



sallemanresa7
Manresa
 
Inici: L’aire que respires

Capítol 1 217 anys de vida
Un plugim suau comença a deixar empremta sobre el carruatge empolsinat en què fan camí cap a Barcelona dos fugitius francesos. Som als afores boscosos del poble d'Hostalric durant l'hivern de l'any 1793. Els núvols corren, negres, cap a l'horitzó. El vent assota el món sense miraments. Els viatgers, ja no tenen esma de dir res. De fons es senten els cascos dels cavalls trotant del carruatge que els persegueix.

El Dr. Fluke i Smash es miren amb cara de preocupació. Augmenten la velocitat progressivament. Tot i encarats cap a Barcelona decideixen canviar el rumb cap a Cardona, amb la idea d'amagar-se entre les muntanyes. El pla funciona i cap a l'alçada de Manresa perden de vista el carruatge que els perseguia. En caure la nit arriben a les muntanyes de Cardona i per assegurar-se  que no els trobin passen la nit amagats dins unes coves de sal. L'endemà en sortir el sol, el Dr. Fluke es desperta sentint el trotar dels cavalls d'un carruatge. Obre els ulls i s’adona que el seu company,  Smash, no hi és. En girar-se per buscar el seu amic, veu una figura humana. Amb l'esperança que sigui l’Smash, s'apropa, però a mesura que avança es va adonant que les faccions de la cara no corresponen a les del seu company. Espantat, segueix avançant per descobrir el propietari d'aquell cos. Però de sobte, sense temps de reaccionar, aquella persona corre cap a ell, allarga el braç i llença un roc de sal que col·lisiona en el seu cap i el deixa inconscient.

                                                                            ***      

Ja acabada la revolució Francesa, la primera i segona guerra mundial, endinsats en el segon mil·lenni, ens situem en l'any 2009. Un miner que treballa a les muntanyes de sal de Cardona, va extraient blocs de sal, i de sobte veu el que sembla ser una cara humana masculina perfectament conservada. El miner molt espantat segueix picant al voltant de la cara i descobreix un cos complet que descansa entre la sal. En aquells moments decideix trucar al seu cap. Tots els treballadors, inclòs el propi miner, estan molt meravellats. El cap decideix portar-lo al centre d'investigació arqueològica de Barcelona. Els informes presentats pels treballadors del centre d'investigació el descriuen com un jove d'uns vint anys, el qual mesura cent noranta-tres centímetres, propietari d'uns ulls blaus cel i cabell ros. Per concretar els informes l'envien a la universitat d'arqueologia de Sydney, a Austràlia, on tenen la maquinària més avançada de tot el món.

La nit del trenta de desembre de 2010, aquell noi petrificat per les mines de sal, es desperta després de 217 anys desobeint les lleis del temps.

                                                                           ***

Dos joves mig marejats després d'una nit de festa desperten a Bondi Beach, Sydney. Un d'ells, el Michael li pregunta a l'altre:

- Eh, Calum! On és el teu jersei?

- Ah, merda!-exclama el Calum-. Que collons va passar ahir?

- No ho sé, però necessito una aspirina, el meu cap m'està matant- respon el Michael

- He perdut les claus del Hammer groc de meu pare! Tinc 25 missatges i una trucada perduda de la meva mare! Buff no recordo res!

- Buah, mira aquell tio que ve per allà, quines pintes porta -diu amb veu de burla el Michael -, sembla igual o més desorientat que nosaltres, potser també va anar a la festa.

Ells, tot seguit, s'acosten a aquell xicot que camina com un pingüí, per demanar-li si venia de la festa.

- Gday mate- crida el Michael mirant el jove desconegut- vas anar a la festa ahir?

- On és l’Smash? Heu vist l’Smash?-pregunta amb veu preocupada.

- Jolin aquest est pitjor que nosaltres!- confessa el Calum-. Però què estàs dient, tio? Qui és aquest tal Smash? I qui ets tu?

- Disculpeu-me, no m'he presentat; el meu nom és Dr. Fluke, no em sabríeu dir pas l'any?

- Som l'any 2011, a Austràlia, què t'ha passat? Et veig més desorientat que jo, i mira que porto una borratxera al damunt...- diu el Michael

- Vaig néixer l'any 1773. Sóc un fugitiu de la revolució francesa, juntament amb el meu amic Smash,  perseguits pels soldats. Però una nit, el meu amic va desaparèixer i no l'he tornat a veure. M'he despertat en una sala plena d'instruments estranys.

- Jo me'l crec- respon seriosament el Michael

- De debò, noi, estàs fatal- confessa el Calum

- Quina gana que tinc! Que sabeu si hi ha un hostal per aquí prop?- pregunta afamat el Dr. Fluke.

- Sí! Jo també tinc molta gana, he vist que han obert un nou restaurant de pizzes a prop, podem anar-hi! - exclama el Michael emocionat, fent-se-li la boca aigua només de pensar en pizzes.

                                                                           ***

Mentrestant, per Europa, els periodistes es tornen boigs buscant el responsable dels darrers esdeveniments. Aquests últims mesos el caos ha regnat als territoris europeus. França, Portugal i Alemanya ja han estat víctimes del misteriós malvat. Això sí, no podem oblidar pas que la major part de la maldat d'aquest personatge gira entorn els països catalans. Per culpa d'això les mines de sal de Cardona han estat inhabilitades, a causa de les darrers destrosses del fugitiu. Es com si busqués alguna cosa o algú per aquell punt concret. Les investigadores principals d'aquest cas tant desesperant, la Starfish i la Dino-Corn, busquen el responsable. Hem de recordar que ningú sap l'aspecte físic del culpable. L’única pista existent és un rastre de pintades amb el mateix missatge: MATAR DR.FLUKE.

                                                                           ***

Després de menjar, els tres nois, el Michael , el Calum i el Dr. Fluke, passegen pels carrers de Sydney. El Michael i el Calum durant l’àpat li han anat fent moltes preguntes sobre la seva vida. I sorprenentment no els sembla tan estrany. Segurament però, deu ser per la falta de sobrietat. A causa de la situació, el Michael i el Calum, per més seguretat, li diuen al Dr. Fluke que si algú li demana pel seu nom ell respongui Luke, ja que és un nom molt comú a Austràlia. També li deixen vestimenta moderna, per no cridar l'atenció de ningú.

És de nit a Austràlia i els tres nois, el Michael , el Calum, i el Dr. Fluke, ara conegut com a Luke, comencen a tenir gana. El Michael s'ofereix a acollir-los a casa seva. Un cop allà sopen torrades amb Vegemite. En acabar, prepararen els llits i intenten dormir. Cap d'ells pot, i decideixen parlar.

- Esteu dormint? - pregunta el Michael.

- Sí- respon el Calum amb aire irònic- a tu que et sembla?

- I tu, Luke?- replica el Michael

- Per què ara et dirigeixes a mi amb el nom de Luke si jo em dic Dr. Fluke?- pregunta el Dr. Fluke confós.

- Perquè jo faig el que vull, sóc punk rock -afirma el Michael orgullós.

- No, no ho ets.- es queixa el Calum.

- Què és punk rock? En la meva època no existien paraules tan estranyes- demana el Dr. Fluke.

- Jo sóc la viva imatge del punk rock, només ho dic- diu el Michael.

- No, no ho ets, pesat- diu el Calum mirant el Michael-, els punk rock no porten el cabell rosa com tu!

- Jo faig el que vull, sóc punk rock; si vull portar el cabell rosa el porto!- reafirma el Michael orgullós de si mateix.

- Aquests llits són molt còmodes comparats amb els que hi havia el 1790- afirma el Dr. Fluke canviant de tema.

- Sí, però com pots observar el meu és el millor...perquè és meu -contesta el Michael.

- Ets excessivament ximple,  Michael! No li contaminis la ment al Dr. Fluke. No eres punk rock?- diu el Calum fotent-se del Michael.

- Per això mateix puc fer i dir el que vull!- li replica burlescament el Michael, i segueix...- Com si ara vull dir l'abecedari.

- No, si us plau!- exclama el Calum amb veu de desesperadament.

- A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L,...- va dient el Michael, i segueix-... M, N, O, P, Q, R, S, T, U...

-Però què collons estàs dient, Michael?- diu el Calum ja cansat de sentir les ximpleries del seu amic.

- V, W, X, Y, Z. Fantàstic!-acaba el Michael.

- Ara només faltaria que te’m posessis a dir els números...-remuga el Calum.

-Challenge accepted! 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20...-comença el Michael.

- Ostres!, espero que ho facis de broma!- exclama el Calum preocupat, dubtant del nivell intel·lectual del seu amic.

- 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37...- segueix el Michael

- Para!- crida el Calum.

- 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45...

- BONA NIT!-crida el Calum cansat de les seves estupideses.

Però de fons el Michael segueix comptant...

- 46, 47, 48, 49, 50! Bona nit que tinc son- comenta el Michael tant tranquil·lament.

- La gent del segle XXI sou molt estranys.-afirma el Dr. Fluke

- Tan de bo pogués despertar amb amnèsia i oblidar aquesta conversa- desitja el Calum.

                                                                          ***

El sol ja ha sortit, i el Michael, el primer en desvetllar-se crida:

-Bon dia a la vila del pingüí!

-Què és un pingüí?- pregunta el Dr. Fluke amb veu rogallosa i els ulls mig oberts.

-No saps que és un pingüí?- diu el Calum ensenyant-li una foto d'aquell animal petitó de color blanc i negre.

-Però quina coseta més bonica!- exclama el Dr. Fluke meravellat per la bellesa d'aquell animal amb un somriure d'orella a orella.- En els meus dos-cents trenta-vuit anys d'existència mai no he vist una criatura tan perfecta. On es troba aquest animal?- pregunta amb aires d'esperança.

-Es poden trobar al pol sud, tot i que a Tasmània també n'hi ha- respon el Calum.

-Tasmània? On es troba aquest lloc? Mai n'he sentit a parlar.- afegeix el Dr. Fluke.

-És una illa petitona al sud d'Austràlia.- confirma el Calum

-Tinc molta gana, podem menjar pizza?-diu el Michael sense venir al cas.

-Sempre vols pizza!-diu el Calum

-És que sempre és un bon moment per menjar-ne!-assegura el Michael.

Tot i que el Michael sigui un pesat amb el tema de la pizza, els tres nois, el Calum, el Michael i el Dr. Fluke decideixen anar-ne a comprar. De camí a la pizzeria, la panxa del Michael ressona i els budells li fan soroll. El Dr. Fluke però, en l’única cosa que pot pensar de camí cap a la pizzeria és en aquelles criatures tan majestuoses que ha descobert aquest matí a casa del Michael. Mentre està pensant en els pingüins s’adona que tot i la evident diferència d'edat, no aparentada, ha fet dos amics que desitja conservar. En pensar en les noves amistats, es recorda de l’Smash. El troba molt a faltar. On deu ser? Què deu fer? I el més important de tot, és mort o viu com ell? Mentre va admirant la ciutat de Sydney pensa que és afortunat de seguir viu i poder viure en el futur.
 Comenta
 
Capítol 2 VOODOO DOLL
La Starfish i la Dino-Corn segueixen buscant el misteriós malvat que fa regnar el caos al territori europeu. Tot i la falta d'informació es topen amb una pista crucial. Una de les últimes pintades segueix fresca, i assenyala que el responsable està a prop. Són les onze i mitja de la nit. La Dino-Corn i la Starfish estan molt cansades. Ha estat un dia molt llarg. Tot semblava perdut i l'esperança de trobar el culpable era pràcticament nul·la. Però aquella pintada recent trobada a una paret de totxo vermell els proporciona un raig d'esperança. Buscant per aquella zona, al cap d'un quart d'hora d’estar caminant, entren en un carreró fosc. No hi ha ningú. Difícilment es poden distingir els objectes, com una bicicleta amb la qual la Starfish quasi topa. Unes paraules repiquen contra el carreró una i una altra vegada. Eren les paraules que més desitjaven sentir. Una veu masculina repeteix la frase MATAR DR.FLUKE. S'apropen i veuen un noi molt alt però amb aspecte demacrat. Davant seu; ell no els fa res i elles no es mouen. El noi propietari d'aquelles paraules les mira seriosament. Elles el miren als ulls i s’adonen de la manca de maldat, més aviat transmet temor, com si algú l'estigués controlant en contra de la seva voluntat. I de sobte cau a terra inconscient, deixant les dues noies investigadores d'aquell cas tant estrafolari bocabadades.

                                                            ***

L’Smash obre els ulls. Està lligat de mans i peus en una cadira de fusta. No sap on és. El cap li dona voltes. Està molt marejat. Intenta parlar. Les paraules no li surten. No pot demanar ajuda. Què passarà amb ell, ara? Mira al seu voltant. Està en una sala fosca. Veu eines penjades a les parets. De sobte, s'obre una porta i entra una personatge femení seguida de dos homes rossos, alts i musculats. L’Smash s’adona que aquells homes eren els que el perseguien amb el carruatge la nit anterior. La nit que el van capturar i que van deixar el seu amic Dr. Fluke inconscient tirat a les muntanyes de Cardona. Aquell dia, l’Smash i el Dr. Fluke pensaven que estaven perseguits pels soldats francesos, però aquells homes no semblaven pas soldats, de fet no semblaven ni tan sols francesos. Llavors, qui eren aquelles tres persones? La dona s'acosta. L’Smash està molt espantat. A mesura que ella s'apropa l’Smash pot distingir millor el seu rostre. La cara li sembla familiar, com si l'hagués vista abans. I curiosament li passa el mateix amb aquells dos homes. La dona, en acostar-se una mica més a l’Smash diu:

-Bon dia. Smash.

Ell  queda en xoc. Reconeixeria aquella veu en qualsevol lloc.

                                                     ***

La Starfish i la Dino-Corn porten el cos d'aquell noi al seu laboratori per esbrinar qui és. Li intenten fer un reconeixement facial, però l'ordinador no el reconeix. Li fan proves d'ADN, però  l'ordinador tampoc no el reconeix. És com si no existís, perquè cap prova realitzada funciona. Més tard, el misteriós noi desperta. Les dues noies no s’donen que s'ha despertat, estan massa ocupades intentant esbrinar si el motiu pel qual l'ordinador no reconeix qui és; potser és que està espatllat. El noi, ara despert, mira al seu voltant i observa una sala plena de maquinària i fils elèctrics per tot arreu. Una de les noies, la Dino-Corn, veu el noi despert i sense pensar-s'ho dues vegades crida l’Starfish. El noi s'espanta i comença a córer, i l’Starfish crida:

-No, espera, no te'n vagis! No et volem fer mal.

-MATAR DR.FLUKE - diu el misteriós.

-Qui és el Dr. Fluke?- pregunta la Dino-Corn.

-MATAR DR.FLUKE -repeteix el noi

La Dino-Corn va corrents a agafar un full perquè escrigui, ja que s’adona que no pot dir res més. El deixa davant seu i li ofereix un bolígraf. El noi l'agafa amb temor, i comença a escriure amb ànsia de desesperació i les següents paraules comencen a sorgir de la seva mà:

«Ajudeu-me; no puc dir res més que MATAR DR.FLUKE. Cada cop que vull dir alguna cosa aquestes paraules em surten inconscientment de la boca, perquè fa temps em van adoctrinar i van fer que només pogués dir això durant la resta de la meva vida. No només això, també em van fer indestructible. Res em pot matar, ni tan sols el pas del temps. Ara que sabeu que estic destrossat, podeu veure qui sóc realment?»

L’Starfish i la Dino-Corn es miren bocadades, no es poden creure el que llegeixen. Ara tenen informació molt valuosa, a més de la persona que causa el pànic a Europa, perquè això vol dir que el noi en qüestió no és dolent ni destrossa a propòsit. Ara només falta saber qui és la gent que li ha fet això i com curar-lo, apart de descobrir qui és aquest tal Dr. Fluke.

L’Starfish i la Dino-Corn expliquen al noi qui són i a què es dediquen, però també li asseguren que si col·labora no diran a ningú on és ni qui és. El noi accepta i decideix col·laborar el màxim que pugui. La primera cosa és descobrir com és diu i el noi els ho escriu al paper. A continuació, les noies li demanen que els expliqui com ha acabat d'aquesta manera, i el noi, sense pensar-s'ho dues vegades escriu tot el que li va passar aquell dia de 1793. Sí, aquell noi és l’Smash.
 Comenta
 
Capítol 3 La creació de Bromance
6 anys més tard, dins una pizzeria australiana...

El Michael vol un altre tros! El Michael vol un altre tros! El Michael vol un altre tros!

Pizza! Pizza!

El Michael vol un altre tros! El Michael vol un altre tros!El Michael vol un altre tros!

Pizza! Pizza!

Un altre! (ooh) Un altre!

Pizza!

(ooh) Un altre!(ooh)

Pizza!

                                                                           ***

Durant aquest sis anys la Dino-Corn, la Starfish i l’Smash han estat seguint el rastre del Dr. Fluke i els causants de la maldat de l’ Smash durant els darrers anys. Però el tercer any de recerca van trobar els cadàvers dels culpables, i es van  concentrar en la recerca del Dr. Fluke. Actualment són a Austràlia, on els han dut les últimes pistes, concretament a Sydney. Mentre passejaven pels carrers de Sydney van sentir un gran rebombori que venia d'un petit establiment ple de gent cridant. Es donava a entendre que deien alguna cosa, però no s'entenia gaire, era semblant a: El Michael vol un altre tros! Pizza! Pizza! Un altre tros!

La Dino-Corn, l’Starfish i l’Smash decidiren acostar-se a aquell petit establiment situat a Sydney.

I havia molta gent, amb prou feines es podia posar un peu a dins, però l’Smash anava apartant la gent, fent-se lloc en aquella onada de persones. Per saber què renoi passava, preguntà a un xicot molt alt situat a la seva dreta. Li tocà l'espatlla, i li feu la següent pregunta:

-Què és tot aquest rebombori?

El noi alt i ros a qui l’Smash havia preguntat contestà quasi cridant:

-El Michael està a punt de batre el record de menjar pizza!

A l’Smash li semblà familiar tant la veu com l'aspecte físic d'aquell noi, però no li va donar gaire importància ja que segurament es confonia.

-Senyores i senyors, el Michael és el guanyador!-va dir un noi que rondava per allà.

-Evidentment que és el guanyador, es passa la vida menjant pizza!-va dir confiat el Calum a la vegada que es reia del seu amic.

-Celebrem-ho menjant-nos una pizza!- va dir seriosament el Michael (sí, ell no en tenia prou).

-De debò, Michael?- van dir el Calum i el Dr. Fluke a la vegada.

-Gràcies Dr. Fluke, començava a pensar que era l’única persona amb seny de nosaltres tres...- va dir el Calum.

L’Smash estava girat d'esquenes als nois explicant el que estava passant a l’Starfish i la Dino-Corn, quan de sobte va escoltar aquell nom que havia desitjat sentir durant tants i tants anys... Dr. Fluke. Va girar el cap sense pensar-s’ho dues vegades. Era ell, el seu amic perdut durant tants anys. Va cridar el seu nom desesperat confirmant que ho havia escoltat bé, i no era la seva imaginació.

El noi ros i alt va escoltar el crit de l’Smash, i seguidament va respondre:

-No! Jo em dic Luke!

-Dr. Fluke, sóc jo! L’Smash! -li respon emocionat aquest.

El Dr. Fluke es quedà petrificat, no podia ser, el seu amic, l’Smash estava allà! Al 2017, viu com ell.

                                                                           ***

Un any més tard, temps després de donar les gràcies a l’Starfish i a la Dino-corn per ajudar l’Smash a trobar al Dr. Fluke i ajudar-lo a desintoxicar-se d'aquell patiment, els dos nois, l’Smash i el Dr. Fluke van decidir fer-se superherois i,evidentment, el Michael i el Calum es van unir. El Michael va passar-se a dir Mike-ro-wave, i el Calum a dir-se Cal-Pal.

                                                                           ***

La descripció de les disfresses:

Smash: el seu cabell marró i engominat estava recollit per una badana vermella que li recorria el front i era lligada amb un petit nus al clatell. Anava vestit amb una granota de color blau marí arrapada que li arribava fins als turmells i li marcava tant els abdominals com els pectorals (que òbviament no eren d'espuma). Entre pectoral i pectoral, estava enganxada una gran A vermella. Damunt la granota, uns calçotets estil bòxers de color vermell amb ratlles blanques. A més, portava un parell de genolleres vermelles, i colzeres també vermelles. Els peus estaven vestits per unes Comver All Star vermelles i mitjons també vermells que li arribaven fins a sota dels genolls decorats amb dues ratlles horitzontals blanques a la punta de dalt de cada mitjó.

Dr. Fluke: Portava el cabell en format de tupè. Els seus ulls estaven coberts per un antifaç platejat.

El seu tronc estava cobert per una samarreta negra arrapada de màniga llarga sota una armadura platejada amb una gran L al mig de color negre. També portava uns leggins negres i a sobre uns bòxers negres amb detalls blancs, i unes bambes platejades sobre uns mitjons negres que li arribaven fins a sota dels genolls decorats amb dues ratlles horitzontals blanques a la punta de dalt de cada mitjó.

Mike-ro-wave: Portava el cabell vermell (estil punk-rock). Igual que el Dr. Fluke ell també portava un antifaç, però el seu era de color negre. La seva granota era de color vermell amb detalls granatosos i negres.  Portava una capa vermella que li arribava fins als turmells. També portava uns guants de làtex negres, i uns bòxers i uns mitjons negres amb detalls blancs i unes genolleres negres . I per acabar, unes bambes completament blanques.

Cal-Pal: Finalment, ell portava una gorra de color groc fosforescent amb unes ulleres d'aviador al damunt (per afegir sofisticació). Una samarreta de màniga llarga també de color verd fosforescent amb cintes grogues. I al mig una gran C també groga. A les mans portava uns guants curts de color groc. A la seva cintura, hi havia un cinturó groc, amb artilugis també grocs (perquè, és clar, a les noies els encanta aquesta combinació de colors). També portava uns leggins verd fosforescent brillant. I els seus peus estaven coberts per uns mitjons grocs amb dues ratlles horitzontals blanques a la punta de dalt de cada mitjó; les bambes eren groc fosforescent.

                                                                           ***

El quatre valents van combatre el crim tots plegats; eren coneguts amb el nom de Bromance. Algunes de les seves gestes van ser:

El Mike-ro-wave va aturar uns brètols que pintaven les parets de Canberra. L’Smash va trobar un gat perdut. El Dr. Fluke va ajudar a creuar un pas de zebra a una dona gran. El Cal-Pal va recollir tota la brossa tirada pel terra del barri. El Mike-ro-wave va derrotar cinc ninjes perfectament entrenats, ell solet... bé, el Dr. Fluke també va ajudar aquell dia. El Cal-Pal va aconseguir detenir uns narcotraficants. L’Smash va salvar una noia, la qual estava lligada en una cadira envoltada per uns explosius. I també van ballar al ritme de la música, i van saltar, i van riure, i van caure,... però això no és tan important. Ahhh! També van ajudar a la Jessie Mermaid. Ella tenia un gran dilema. No sabia si posar-se la samarreta de Pànic!, la d’ At The Disco o la de Nirvana. Bromance van acudir a salvar-la d'aquell gran dilema. Però va ser el Mike-ro-wave, el qual li va transmetre la solució: posar-se la samarreta del meravellós grup de “5 seconds of summer”. Gràcies a ell, i a la resta de Bromance, van aconseguir alliberar la Jessie Mermaid del seu enorme dilema, i fer que es possés una samarreta digna d'una fotografia.

De vegades, combatre el crim se’ls feia molt pesat, i només de vegades, desitjaven poder llevar-se amb amnèsia, i poder oblidar tots aquells fets.

Però, no tots els dies eren glòria, ni tots els dies hi havia crim a combatre. Un dia, que els malvats estaven bastant tranquils, i Bromance avorrit com una ostra, no van tenir res millor a fer que escriure una cançó que deia:

 

Ets com la perfecció, una mena de vacances

Em vas fer pensar que podíem fugir

Vols que et porti allà,

Em diu quan i on,

Oh oh oh oh

 

Però llavors et vaig demanar el teu número,

Em vas dir que no tenies un telèfon

S'està fent tard,

He de fer-t'ho saber

 

Tothom vol portar-te a casa aquesta nit

Però vaig a trobar una manera de fer-te meva

 

No paris de fer el que fas

Cada vegada que et mous al ritme

Es fa més difícil per a mi

I ho saps, ho saps, ho saps

No t'aturis perquè ja se sap que m'agrada

Cada vegada que entres a l'habitació

Tens tots els ulls en tu

I ho saps, ho saps, ho saps

 

Ara està venint a prop, et juro que t'observo,

Em tens lligada la llengua, no puc escapar-me

Sóc amant del que tens,

Però després m'empenys fora,

Oh oh oh oh

 

Tothom vol portar-te a casa aquesta nit

Però vaig a trobar una manera de fer-te meva

 

No paris de fer el que fas

Cada vegada que et mous al ritme

Es fa més difícil per a mi

I ho saps, ho saps, ho saps

No t'aturis perquè ja se sap que m'agrada

Cada vegada que entres a l'habitació

Tens tots els ulls en tu

I ho saps, ho saps, ho saps

 

Cada dia és el mateix amor i els jocs amb què jugues

D'anada i tornada, voltes i més voltes, una mica d'aquesta manera

 

No paris de fer el que fas

Cada vegada que et mous al ritme

Es fa més difícil per a mi

I ho saps, ho saps, ho saps

No t'aturis perquè ja se sap que m'agrada

Cada vegada que entres a l'habitació

Tens tots els ulls en tu

I ho saps, ho saps, ho saps

 

No paris de fer el que fas

Cada vegada que et mou al ritme

Es fa més difícil per a mi

I ho saps, ho saps, ho saps

No t'aturis perquè ja se sap que m'agrada

Cada vegada que entres a l'habitació

Tens tots els ulls en tu

I ho saps, ho saps, ho saps

by: Bromance (en un dia sense crim).

                                                                           ***

Molts, i molts, i molts, i molts, i molts anys més tard...

El Dr. Fluke, l’Smash, el Cal-Pal i el Mike-ro-wave, ja cansats de combatre el crim, amb el nom de Bromance, van decidir deixar de banda aquella etapa de les seves vides, i donar entrada al que sempre havien estat els seus somnis.

En el cas de l’Smash, el seu somni sempre havia estat ser una mascota oficial d'un equip de bàsquet. El seu somni es va fer realitat, i va aconseguir ser la mascota (un drac de color verd clar amb la panxa de color blau clar i una llengua vermella), d'un equip canadenc.

El Dr. Fluke, sempre havia somiat de ser l'empresari en cap d'una oficina de renom, i ho va aconseguir. Estava molt orgullós d'ell mateix. Cada dia, donava consells molt savis i útils als seus treballadors.

Un dia, per exemple, va transmetre als seus companys el següent missatge: «no us cagueu a sobre», i els seus companys, orgullosos, el van aplaudir.

El Mike-ro-wave somniava obrir una botiga ambulant...endevineu de què...evidentment de pizza.

I per últim, el Cal-Pal, com que tenia una petita (gran) obsessió amb els gossos, la cadena televisiva FOX, li va facilitar un programa de televisió per cable, presentat per ell, de com entrenar gossos.

                                                                           ***

Més anys encara més tard, tant tard que van haver de canviar l’antic narrador... Al Cal-Pal, un dia per pura casualitat se li va acudir la brillant idea de demanar a l’Smash qui eren els causants d'aquella època en la qual se li va anar la pinça. L’Smash va confessar:

-Ahhhhhh! No res, simplement la mare del Dr. Fluke és massa protectora i té massa control sobre els germans del Dr. Fluke... enteneu?

I seguidament el Cal-Pal li va respondre:

-Ahhhh, d’acord.

-Ara que ho dius, sí que va dir-me alguna cosa que em vigilaria i que si m'escapava d'ella, t'utilitzaria a tu per controlar-me.- va confessar el Dr. Fluke tranquil·lament.

Es feia de nit, eren les 6 de la tarda (no massa tard la veritat), i els quatre nois, el Dr. Fluke, l’Smash, el Cal-Pal i el Mike-ro-wave, començaven a tenir son. El Mike-ro-wave els va oferir d’anar tots a dormir a casa seva. Un cop allà soparen torrades amb Vegemite. En acabar, prepararen els llits i intentaren dormir.

- A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L,...- anava dient el Michael, i seguia- M, N, O, P, Q, R, S, T, U...

- No passa ni un dia que no conti abans de anar-se’n a dormir... el costum- afegeix el Cal-Pal.

I la història es repeteix...

 
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  526 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  294 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  268 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  363 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  355 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza




Amb el suport de:

                


Amb la col·laboració de:

                   

[Web creada per Duma Interactiva]