Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Ivan Barberà
Elx
 
Inici: Camps de maduixes

Capítol 1 Darrere de tot
6 hores 39 minuts

 Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.

Per això va saber que la trucada no podia ser bona.

No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.

Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.

La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.

- Sí?

Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.

La veu li digué unes paraules que en aquell moment l’home no va saber relacionar, així doncs va continuar dormint sense donar-li més importància.

L’home s’anomenava Enric, un húmil campesí, proper als cinquanta anys, que vivia de cultivar la terra, una terra que havia passat de pares a fills durant moltes generacions. Tenia dues filles, la major amb més de 20 anys i anomenada Anna, sense treball fixe, col.laborava en les feines de la casa; i la petita Paula amb 15 anys, molt bonica i encara amb aparença de xiqueta.

Al matí d’eixa trucada, Enric s’alçà com qualsevol altre, va fer les mateixes coses que feia cada matí; es rentà la cara, va desdejunar i es va vestir per anar al mercat com cada matí a fí de vendre el gènere obtés el dia anterior.

Després de tornar del mercat, la seua dona, Maria, li demanà ajuda per rentar la roba i encara que estava cansat, el bon home ho va fer. Va ser mentre rentava la roba del dia anterior que li vingueren al cap les paraules que aquella misteriosa veu li havia dit eixa nit.

Aquella veu, lineal, sense expressió alguna, sense sentiment es podria dir, li va dir la roba que portava aquell dia. No acabava d’entendre per què algú el cridà a mitja nit per a dir-li la roba que havia portat, no tenia sentit. Se li passà pel cap que tal volta la veu no li va dir això i s’havia confós ell mateix.

No li va donar més importància, va continuar rentant la roba i en acabar, el seu dia va continuar amb total normalitat

Arribada la nit l’home no tenia clar si contar-li o no a la seua dona allò que creia que aquella veu li havia dit, no ho va fer.

Es van gitar prompte perquè tots estaven ben cansats. Era una nit fosca, al cel cap núvol, no feia vent, era com si tot estigués aturat, com si el temps aquella nit no avançara.

A les 6 hores i 39 minuts tornaren a trucar.

Enric s’incorporà nerviós, quasi suant, la seua dona continuava dormint, amb un somni tan pesat que res li molestava.

Va despenjar el telèfon, tenia por, quasi tremolant digué:

-Qui és?

A l’altre costat, la misteriosa veu contestà dient-li un lloc, més bé una petita tenda del mercat, la trucada va acabar.

L’home es quedà quiet, no entenia res i estava molt cansat, al matí ho reflexionaría. La seua dona, al seu costat, continuava dormint.

Eixe matí, Enric s’alçà amb massa somni, després de la trucada no havia pogut dormir i eixes hores despert li pessaven ara de matí.

Repetí la rutina de cada matí, però aquesta vegada amb més tranquil·litat.

Va ser quan va començar a desdejunar que començà a pegar-li voltes a les paraules d’aquella veu. Ara ho va veure clar, la botiga que va mencionar era on ell hi havia anat a vendre les collites el dia anterior. Aquest descobriment el va fer posar-se nerviós, la qual cosa va ser percebuda per Anna que li va preguntar què li passava. Enric, per no alarma-la, li va dir únicamente que no havia dormit bé i que estava molt cansat, res més.

Angoixat es va posar amb la feina de cada matí. No es podia treure aquella veu del cap, tenia la impressió que algú l’estava espiant. Per què si no sabia on havia anat el dia anterior?

Aquell dia, com de costum, tornà al mercat. Però, ara es fixava en tot, en cada persona que es quedava mirant-lo, en cada paraula que deia la gent, paranoic.

Va tornar a la mencionada botiga i tot pareixia normal. Es decidí per preguntar-li al botiguer si algú li havia parlat sobre ell. El botiguer s’extranyà i li contestà que no s’ho podia asegurar però que no ho creia.

Vigilant cada moviment tornà a casa. Mentre dinaven, Enric li pegava voltes a si deuria o no contar-li a sa muller tot el que pasava i les seues suposicions. Maria era una dona de mentalitat antiga, creient en Deu i entregada a la seua familia, però molt desconfiada i escéptica, i això era el que feia dubtar l’Enric.

Finalment decidí que, tot i així, aquella nit s’ho contaria tot. Necessitava l’ajuda d’algú.
 Comenta
 
Capítol 2 Les trucades
Arribà la nit. Una nit molt diferent de l’anterior, plujosa, amb vent, tot anava més de pressa.

Una vegada Enric i sa muller eren al llit, es va decidir per contar-s’ho. No sabia com fer-ho, tenia por i estava incòmode, inquiet. Començà fent-lo el més suau possible i deu minuts després la seva muller ja ho sabia tot. Maria no li donà quasi importància, atribuint els fets a algun graciós que s’avorria i volia prendre’ls el pèl. Enric tratava de convercer-la que no, que no podia ser un graciós, havia de ser algú que els espiava o, que al menys, estava interessat en ells. La discussió no anà més enllà, era tard i estaven prou cansats.

Les hores passaven i Enric no s’adormià, ni ell mateix sabia ben bé per què, tal vegada esperava altra trucada aquell dia? O només estava inquiet i els problemes no el deixaven dormir?

El rellotge ja estava a prop de les 6 i Enric cada vegada es sentia més incòmode, confús. No sabia què fer, pensava si alçar a sa muller o esperar a veure si aquella nit algú trucava o no. Així va ser, a la mateixa hora que les dues anteriors nits, aquella veu va tornar a trucar.

Realment, una part d’Enric  ho volia, volia esbrinar més sobre aquella extranya veu que no el deixava dormir i que el tenia paranoic durant tot el dia. Agafà el telèfon, no estava nerviós, més bé confiat. Al costat, Maria s’incorporava, confusa per un alçament tan violent com aquest. Enric contestà amb confiança:

-Si?

Tota la confiança se l’anà en escoltar aquella veu, seca, com les altres nits. La diferencia és que aquella nit la veu no li va dir qualsevol cosa com les altres, li va dir una cosa molt personal seua, una cosa que ningú sabia, només ell. Es va posar blanc, començà a tremolar, era un campesí fort mai abans n’havia tingut tanta por com aquell dia, era impossible que una altra persona que no fos ell mateix ho sabés. Maria el mirà preocupada, no entenia res, es preguntava si de veritat aquelles trucades li estaven afectan tantíssim al seu home. Li va preguntar que li passava però Enric no podia parlar, esglaiada el colpejà amb la mà perquè reaccionara i aquest li diguè que aquella veu no era d’algún graciós, que aquella veu no era normal.

Espantats tots dos, aconseguiren adormir-se quasi ja de matí.

Aquell matí, Enric no va fer res del que solia fer, ja no era ell, alguna cosa dintre seu no estava bé, no es podia explicar com aquella veu havia pogut dir-li això, era incomprensible.

La seua dona i les seues filles el miraven preocupat, no sabien com ajudar-lo.

Finalment Enric es preparà per a treballar, tot i que no es trobava bé la seua familia depenia del seu sou i no es podia permetre el privilegi de no treballar.

Treballà sense pensar què feia, no es podia treure del cap aquella veu, era com si li parlara continuament i no se la pogués treure de dintre, tractava d’aparentar normalitat però ho intentava controlar tot: quí el mirava, què parlava la gent, on anaven…

Mentre ell treballava, la mare li explicava, sense entrar en detalls el que li passava al seu marit, a les seues filles. Estaven preocupades i començaven a tèmer per la salut de son pare.

Arribà la nit i començaren a sopar, ningú parlava, tots estaven callats com si el silenci fos intrencable, incòmode.

Una vegada Enric i sa muller eren a soles al dormitori, aquest li demanà que per favor el deixara a soles aquella nit a l’habitació per si la veu tornava a trucar no molestar-la. Maria, molt preocupada per la situació del seu marit, acceptà.

Enric ja ni pensava en dormir, només volia escoltar la veu, i aquella nit a més, volia parlar amb ella per tractar d’endevinar què era allò que l’atormentava cada dia més.

Com era habitual, passades les sis i mitja aquella veu tornà a trucar. Enric no es va sorprende, i va respondre ràpidament:

-Quí hi ha?

No va obtindre resposta. Insistí:

-Quí ets?

Finalment la veu li contestà, secament, inclús més seca que les nits anteriors:

-Prompte ho sabràs.

La trucada finalitzà en aquell moment i Enric no sabia com digerir aquella resposta. Per una banda estava més tranquil perquè així coneixiria allò que l’atormentava, però per altra tenia por, al cap i a la fí no sabia quí era ni què volia.

Com tots els altres dies, finalment, va amanèixer.

 
 Comenta
 
Capítol 3 Enric
Aquell matí, Enric tractava de mostrar tranquil·litat davant la seua familia per no espantar-los. Va alçar-se com de costum, va desdejunar, es va endreçar i va partir al camp com feia sempre.

Tot i que per a ell ningú s’havia assabentat  que no es trobava bé, la seua muller si que ho va fer. Estava preocupada, veia com cada dia que passava, el seu marit s’allunyava una mica més i no acabava d’entendre per què. Com unes trucades li podien afectar tant?

Sense saber ben bé què fer, es decidí per contar-li-ho tot a sa filla major, i entre les dues arribarien a una solució.

Anna es quedà molt sorpresa, igual que sa mare, no entenia per què li afectava tant això al seu pare i arribaren a la conclusió que la millor forma de solucionar els seus problemes seria destruir el telèfon, així ningú cridaria.

Agafaren el telèfon, el desconnectaren de la llum i se l’emportaren cap a un descampat que hi havia a prop. El llançaren al damunt  d’una pila de brossa i se n’anaren amb la satisfacció d’un treball ben fet.

No va ser fins el sopar que el pare va tornar a casa i es possaren a dinar. Havia passat el dia molt emparanoiat, cada dia una mica més, allò li estava afectant de veritat, però tractava de mostrar enteresa.

Després de dinar, Enric pujà a la seua habitació i es trobà amb la tauleta buideta. Es va ensopegar. On era el telèfon? Algú l’havia furtat? Anà corrent a la cuina on era la seua dona i li preguntà si ella sabia que havia passat amb el telèfon. Aquesta li digué que l’havia tirat perquè estava preocupada per ell. Enric es posà nerviós. No sabia ben bé per què, si al cap i a la fí, així ja no rebria més trucades. Però alguna cosa dintre seu l’incomodava, es preguntava què passaria ara que no el podia trucar cada nit, com es veurien aleshores? Com sabria quí era?

Amb totes aquestes preguntes al cap, se n’anaren al llit. Era una nit molt tranquil·la, podríem dir que com la nit de la segona vegada que va trucar la veu, tot estava en silenci, un silenci que incomodava al bon home.

Eren ja prop de les 5 quan, a la fí, Enric aconseguí dormir-se, el seu cap no parava de pegar-li voltes, què passaria ara, es moriria sense saber quí fou el de les trucades?

6 hores i 39 minuts. Enric escoltà com trucaven a la porta. S’alçà espantat, la seua dona al seu costat no s’havia despertat, continuava dormint tranquil·lament, profundament.

Lentament l’home baixà les escales fins arribar a la planta baixa. Amb por s’apropà a la porta, estava tremolant.

A través del cristall de la porta no aconseguia veure res, cap sombra, cap moviment, res.

Cuirosament s’apropà i una vegada era a prop preguntà:

-Quí és?

No va obtindre resposta.

Espantat  tornà a dir:

-Si no contesta algú me n’aniré.

Uns segons després la porta es va obrir com per art de màgia. Enric tremolava, no podia parlar, estava aterrit. Una vegada la porta era oberta Enric eixí a fora i començà a caminar a través del camp, com empés per una força, guiat per alguna cosa.

En aquell moment la seua dona es va alçar del llit i per casualitat va mirar per la finestra. Espantada va veure com el seu home caminava sense rumb a través de les collites. No hi havia ningú que l’acompanyara,  anava a soles.

Sense entendre res baixà corrent les escales, eixí a fora de la casa i començà a correr pel camp. Mai trobà al seu marit.

Els següents dies foren molt tristos, la casa ja no era la mateixa, tot semblava més fosc, sense vida. La dona continuava sense entendre res i això no la deixava dormir per les nits.

Passat un temps, desesperada decidí contactar amb un investigador que tractara d’aclarir-li les coses. Després d’una minuciosa investigació, l’investigador li comunicà que allò no era la primera vegada que ho havia vist. Sempre li passava a persones d’aparença forta però dèbils interiorment. A partir d’un succés traumàtic, com havia estat la primera trucada, el subconscient d’ Enric s’havia montat una història. No hi havia hagut més trucades que la primera, i ningú havia tocat a la porta aquell dia, tot havia estat invenció d’ell mateix, fins al punt que el seu subconscient el manipulava i el va fer desaparèixer, perdut pel camp.

Aquestes paraules deixaren pàl.lida a Maria. Tractà de fer memoria. Tenia raò, ella tan sols havia escoltat la primera trucada, les altres nits, quan s’alçava era pels propis moviments d’Enric.

Maria va decidir no dir res d’això a les seues filles. Van passar tota la vida creient que el seu pare havia estat segrestat per algú que mai va ser trobat.

 
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3593
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  282 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  630 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  231 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  338 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  650 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]