Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



jordi pitarch blasco
Benicarló
 
Inici: Joc de trons

Capítol 1 El misteri de la decapitació
El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran. El viatge va ser llarg, però esperaven que valgués la pena.

Una vegada arribaren a la ciutat, la qual estava plena de gent per tot arreu comprant, parlant, fent espectacles… Bran es va quedar admirat en veure-ho, perquè era la primera vegada que hi anava i no s’ho esperava. Ells provenien d’un petit poble del nord on no hi havia tanta gent pels carrers, sinó que estaven a casa perquè feia molt de fred durant tot el dia.

Es van dirigir tots cap a la zona més cèntrica, en la qual s’anava a realitzar el decapitament en unes hores. Van arribar massa prompte, perquè encara no hi havien ni muntat el cadafal. En aquell moment se’ls va ocórrer anar a fer una volta per la ciutat, perquè no sabien si hi podrien tornar alguna altra vegada. Durant aquest passeig, van decidir separa-se, perquè cada persona volia anar a un lloc diferent. Sense que cap dels adults se’n adonés compte el Bran es va quedar sol.

Bran en un primer moment no se’n va adonar que anava sol, però al cap de cinc minuts quan ja estava completament perdut s’hi va adonar. Es va ficar a plorar davant d’un grup de gent que estava caminant pel carrer. El seu caràcter alegre que havia mantingut des que havia arribat a la gran ciutat va desaparèixer ràpidament. Es va posar a buscar a algun dels seus familiars entre la multitud, però no hi trobava ningú. Va seguir els seus passos per veure si trobava la plaça on havien de decapitar a un home però no la va aconseguir trobar. Es va gitar al sòl brut i ple de pedres menudes i va començar a plorar molt fort, fins que una persona més o menys de la seva estatura i amb el rostre tapat, que anava amb moltes presses es va parar i li va preguntar perquè plorava. Aleshores li va explicar el que hi havia passat i aquest li indica per on s’hi anava a la plaça, li va dir un lloc on es podria refugiar si no trobava els seus familiars i també li va dir que la decapitació era a l’endemà, no avui.

Es va sorprendre un munt al sentir això i llavors es va preguntar per què havien anat aqueix dia i no a l’endemà. Mentre hi anava es va ficar a  pensar sobre que hi estarien fent els seus familiars en aquella gran ciutat plena de gent. Una vegada va estar-hi no els va veure en cap lloc d’aquesta, però ell no perdia l’esperança de trobar-los.

Passaven les hores i Bran encara no havia trobat a ningú, així que com ja era quasi de nit va decidir anar al lloc on li havia dit aquella persona d’abans, per poder-se refugiar durant la nit, amb l’esperança que a l’endemà al decapitament pogués trobar els seus pares. No li va ser complicat trobar un lloc on refugiar-se. Es va allotjar en un petit edifici abandonat que hi havia un poc pels afores. En un primer moment, es pensava que hi estava sol, però al cap d’uns instants es va adonar que hi havia més gent i que no era tan petita com pareixia des de fora. Eren en total un grup de set persones. Estaven morts de fam i dormien en el sòl. Es van presentar tots i li van preguntar a Bran sobre què feia allí i ell els va explicar la història sobre que hi havia succeït durant aquell dia, i que no perdia l’esperança que els seus pares  el trobessen l’endemà a la decapitació.     

Va ser una nit molt llarga per a Bran perquè no es podia acostumar a dormir al sol, quan normalment ho feia sobre un grup de palla amb els seus germans. Durant la nit va entrar una altra persona a l’edifici i es va gitar al seu costat. No hi podia veure molt bé la seva cara però si podia notar quina olor feia, la qual li era familiar, però no es va adonar de què.        

El sol va sortir com cada matí qualsevol, però amb uns pocs núvols que venien per l’oest amb intenció de deixar unes gotes. Bran es va despertar de bon matí i va anar ràpidament cap a la plaça on s’havia de celebrar la decapitació. Aqueix dia hi havia molta més gent que el dia anterior i l’forca ja estava preparada, llesta per a decapitar l’home que hi havia traït al rei. Bran no sabia exactament per què l’havien de decapitar, però ell pensava que havia fet alguna cosa molt roïna per a merèixer això. A mesura que hi passava el temps cada vegada hi havia més gent a la plaça, però cap decapitació. Va passar tot el matí i ningú va pujar a la forca. En aquell moment la gent va començar a especular sobre què podia estar passant per a què no decapitaren a ningú. Bran aleshores va sentir que dues dones parlaven sobre la persona que anaven a matar. En un principi no hi va caure, però després va saber qui era la persona que havien de matar…


 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2329
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Li deien Lola
PILAR ROMERA  183 grups
Marina
CARLOS RUIZ ZAFÓN  410 grups
Un any i mig
SÍLVIA SOLER  150 grups
Joc de trons
GEORGE R. R. MARTIN  232 grups
Camps de maduixes
JORDI SIERRA I FABRA  408 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
        

[Web creada per Duma Interactiva]